Cas Senyor, Calonge (Santanyí), a l'illa de Mallorca, en una pintura de Daniel Codorniu
Per què escric aquest blog?
El meu nom és Josep Adrover i Vallbona. Som natural de Calonge (Santanyí), en les Illes Balears.
Just quan vaig començar a tenir ús de raó, i especialment en l'adolescència, em va venir una curolla, que mai m'ha deixat: la de conèixer els meus orígens familiars. Tenia interès en saber qui eren els meus avantpassats i d'on procedien. Poc a poc anava coneixent i realitzant el meu arbre genealògic per part del meu primer cognom: Adrover. També em vaig assabentar que hi havia més persones emparentades amb mi que l'investigaven, una de les quals pràcticament m'ha donat la feina feta, i amb escreix.
Però al mateix temps brollava del meu interior un desig de saber més sobre el meu cognom matern: Vallbona. Anava recordant converses fetes amb el meu padrí (avi) matern, qui va morir quan jo només tenia catorze anys. Ell em contava que els seus ancestres havien estat gent de renom, els quals havien posseït molta hisenda i una possessió, al meu poble de Calonge, que arribava fins a la mar. D'aquell temps provenia el malnom de "Cas Senyor" que els ha acompanyat fins al present. Família que havia vingut a menys amb el temps, doncs s'havia fet malbé l'herència i patrimoni familiar.
Per casualitat em van caure a les mans documents que s'havien publicat prou eloqüents. L'únic calongí que anomenaven amb el tractament de "Don" a principis del segle XIX era un tal "Don José María Vallbona", que apareixia encapçalant una llista de tots els caps de família dels habitants del llogaret de Calonge (Santanyí), el meu poble natal, en un document de l'any 1807. Aquesta troballa, juntament amb altres indicis documentals o orals que jo anava coneixent i recordant, em desvetlaren una passió per la recerca genealògica, particularment sobre el meu cognom matern dels Vallbona, que ha anat augmentant amb el temps en la mesura que documentava i trobava fets històrics interessants i extraordinaris que afectaven als meus avantpassats directes per línia materna.
Amb el temps vaig descobrir que tots els qui portam el cognom Vallbona a Mallorca, tant com a primer llinatge com a segon, som descendents directes d'un personatge de rellevància històrica de principis del segle XVIII a la nostra illa: el Magnífic Doctor en ambdós Drets Pau Vallbona i Gual (Guialmons, 1672 - Ciutat de Mallorca, 1733), qui jugà un paper destacat i transcendental durant la Guerra de Successió en territori insular i que fou expulsat i exiliat a Vitòria al final de la guerra, condemnat per '"austriacista". Ell fou qui adquirí una tercera part de la possessió de Calonge els primers anys del segle XVIII amb la casa pairal de Cas Senyor.
Amb els anys no només he anat reconstruint la seva vida i la dels seus immediats descendents sinó que també he pogut anar realitzant i completant l'arbre genealògic dels seus ascendents i descendents fins al dia d'avui. Ara bé, l'arbre sempre és viu i poques són les setmanes que no he pogut afegir nova informació a la recerca. Tasca que cada dia que passa m'ha fascinat i apassionat més. Vaja, que pas molt de gust perquè ja em consider i som membre del grup "zumbados por la genealogía". I per mèrits adquirits.
Així doncs m'encantaria compartir, amb qui pugui estar interessat amb els orígens de la nissaga comuna i que formen part d'aquest frondós arbre dels Vallbona mallorquins, el que he conegut fins ara, que a mi m'ha meravellat. I si em podeu fer arribar més dades i dates, o corregir eventuals errors que hi pugueu trobar, vos ho agrairé fraternalment.
Aquest arbre és un cos viu que, amb la vostra ajuda i col·laboració, és patrimoni de tots aquells que compartim el cognom i la passió per la família i el seu esdevenir històric i vital.
De forma particular vull felicitar a l'Arxiu Històric de l'Arxidiòcesi de Tarragona per la ingent i impagable tasca de digitalització dels arxius parroquialsdels quals m'he pogut servir amb reconeixement i gratitud.
Gràcies per les vostres aportacions a tots els qui ja m'heu fet arribar dades importants i, per endavant, a aquells que fareu enriquir dia a dia la present investigació.
Qui vulgui més aclariments, aportar dades o corregir informació ho pot fer enviant un e-mail a:
pepadrovervallbona@gmail.com
Blog començat a Calonge, dia 19 de novembre de 2017
Josep Adrover i Vallbona, prevere
L'autor del blog, Mn. Josep Adrover i Vallbona (Calonge, 1969), el dia de la seva ordenació presbiteral (7 de gener de 1996, a l'església dels Dolors, de Manacor), acompanyat dels seus pares Pep Adrover i Julià (1941-2015), i de na Bonaventura Vallbona i Grimalt (nada el 1943)
Escut heràldic del cognom VALLBONA, aportat per "L'Heràldica catalana"
L'escut heràldic més conegut i popular del cognom Vallbona que es coneix. Lamentablement només conté una "L", perquè és una de les variants del mateix cognom
1. El cognom Vallbona i Guialmons
Segons la informació que hem trobat durant els anys, no verificable totalment, el cognom VALLBONA, d'origen toponímic, està molt estès per les províncies de Barcelona, Illes Balears (particularment en l'illa de Mallorca) i, en menor nombre, per Tarragona i altres indrets. Etimològicament el llinatge Vallbona és una grafia composta dels mots "vall" i "bona".
En referència a la presència dels Vallbona a Guialmons, bressol de la línia directa que està present a l'illa de Mallorca, el Sr. Josep Ballabriga Clarasó, blogger que investiga la història del municipi tarragoní de les Piles, en resposta a una sol·licitud que li presentàrem demanant més informació sobre la presència del cognom Vallbona a Guialmons, o Guimons, com ho anomenà literalment el Sr. Ballabriga, i en particular sobre la branca dels Vallbona - Pobill, ens escrigué el següent:
"Aquest cognom ja surt a Guimons en el fogatge de 1497. El cap de casa que el porta es diu Bernat Vallbona.
Aquesta família va ser la més important d'aquest petit poble durant segles, doncs era la que tenia més propietats. A més de la casa pairal de Guimons, també tenien una masia als defores del poble, que en dèien "la Masieta", on hi vivien masovers. Conreaven cereals i vinya, i també eren safraners.També tenien un ramat de bens.
Era la única família del poble que gaudia d'enterrament propi a l'interior de l'església. Els altres veïns havien d'enterrar-se a Figuerola, que n'era la parròquia.
En moltes ocasions van tenir el càrrec de batlle."
L'estudi d'aquesta família, tant a Guialmons com posteriorment a Mallorca, és l'objecte pretès per l'instigador d'aquest blog i la seva raó de ser.
2. Guialmons, part del Comtat de Savallà: bressol dels Vallbona de Mallorca
La primera referència que tenim dels nostres Vallbona la trobam en el llogaret de Guialmons, que actualment forma part del municipi de les Piles, a la comarca de la Conca de Barberà (Tarragona), al Principat de Catalunya.
Guialmons, durant segles, formava part del Senyoriu dels Comtes de Savellà, i de la parròquia de Santa Coloma de Queralt, de la sufragània de Sant Salvador, de Figuerola de Santes Creus, i de la Diòcesi de Vic, en el Principat de Catalunya. Segons la informació que aporta la pàgina web del municipi de les Piles, "el castell de Guialmons, a redós del qual es formà la població, fou construït probablement a la fi del segle XI. Actualment, només en queden unes restes". També indica que "els Timor dominaren Guialmons fins el s. XIV, quan passà a domini dels Boixadors, els quals tingueren el lloc fins a l'acabament de les senyories", és a dir, fins a principis del segle XIX, quan les Corts de Cadis, i la Constitució de 1812, les van abolir.
La família noble dels Boixadors tindrà un paper fonamental i molt destacat en l'esdevenir històric de la família Vallbona, tant a Guialmons com a Mallorca, com veurem en aquest blog. D'alguns membres d'aquesta noble família catalana, tan vinculada amb els nostres avantpassats, en parlarem més profusament en altres capítols.
Ara basta comentar que segons l'Enciclopèdia Catalana, un membre d'aquesta important família, Berenguer de Boixadors, es casà amb na Francesca de Timor, senyora de Savallà, Rubió (Anoia), Montlleó (Segarra), Guialmons i les Piles (Conca de Barberà). El seu fill, Bernat de Boixadors, comprà al rei Pere IV d'Aragó la jurisdicció d'aquests llocs. El fill i hereu de Bernat, Joan de Boixadors, mantingué amb el Monestir de Santes Creus un llarg plet per qüestions jurisdiccionals, del 1438 al 1454. I també tingué un plet amb la Reverent Comunitat de preveres de Santa Coloma de Queralt. D'aquesta Comunitat de preveres, i els Vallbona, en tornarem parlar, perquè el conflicte, d'alguna manera, també els afectà.
Un descendent de Joan de Boixadors, segueix informant l'Enciclopèdia Catalana, Bernat de Boixadors i d'Erill, fou creat comte de Savallà el 1599, coincidint amb l'època que relatam la història dels Vallbona - Pobill de Guialmons. El primer comte es casà amb Elisabet, la pubilla de Pacs i de Burguès, mallorquina, matrimoni que li aportà les baronies de Vallmoll (Alt Camp), i de Bunyolí (Mallorca), i per això durant algunes generacions els caps de família també eren anomenats Pacs. Per aquestes terres illenques de la família Pacs - Boixadors s'iniciarà la relació que a finals del segle XVII tindrà el primer avantpassat remot dels Vallbona a Mallorca, en Pau Vallbona i Gual, quan s'hi traslladà en virtut del seu càrrec de procurador general de l'aleshores comtessa viuda de Savallà. Aquesta relació dels Vallbona i Mallorca serà llargament estudiada en aquesta història.
Per a finalitzar amb el que publica la citada pàgina web del municipi de les Piles respecte al llogaret, afegirem que l'església de Guialmons "està dedicada a Santa Maria de Guialmons, d'estil romànic, amb afegits posteriors". Aquesta església, i la tomba que s'hi troba a l'interior, també ocuparà un lloc rellevant en el nostre relat.
Doncs bé, en aquest petit nucli de població de la Conca de Barberà, a principis del segle XVII, hi vivien quatre famílies amb el primer cognom Vallbona. D'una d'elles, els coneguts amb el malnom de "Pubill", descedim tots els Vallbona mallorquins.
Vista del llogaret de Guialmons (Les Piles, Tarragona) en l'actualitat
3. Guialmons: els primers avantpassats remots Vallbona
Amb quasi total probabilitat el primer avantpassat directe del qual tenim indicis és en Bernat Vallbona, de Guialmons, o Guimons. El Fogatge de 1497 reportà que a Guialmons hi havia dotze cases. Només en una d'elles constava la família Vallbona en la qual en Bernat Vallbona figurava com a cap de la família. I aquesta dada ens remunta al temps del rei Ferran II el Catòlic.
Pocs anys després, encara en temps del Rei Catòlic, es manà fer el Fogatge de l'any 1515, en el qual es revelava que el cap de casa de la família Vallbona, a Guialmons, era en Joan Vallbona. En aquell any el Fogatge notificava que a Guialmons hi havia onze cases.
Ara bé, la primera notícia fidedigna que ens ha arribat dels avantpassats remots és del llibre parroquial de baptismes, esposoris i òbits de la parròquia de Sant Martí, de les Piles, quasi cent anys després del fogatge, per lo qual ens resulta difícil, a hores d'ara, establir la relació directa amb el primer Vallbona conegut de Guialmons. Doncs bé, en aquesta església, dia 13 d'abril de 1581, contragueren matrimoni en Pere Vallbona i na Coloma Balsells. La nota registral diu així:
"A XIII de abril de 1581 son estats esposats y beneits per mi Magi Pons pvre. rector del present lloc de les Piles Pere Vallbona pobil del lloc de Guialmons bisbat de Vic y Coloma donzella filla den Joan Balsells y de na Margarida sa muller del present lloc de les Piles essent presents y testimonis en Monserrat Talavera y en Antoni Balsells del present lloc" (veure "Llibre de òbits y baptismes del reverent Magí Pons, rector del any 1564", foli digital 61, en l'arxiu parroquial de les Piles).
D'aquesta nota registral en podem extreure algunes informacions interessants per a la nostra investigació:
- El contraent, en Pere Vallbona, era natural de Guialmons, de malnom "pobil", o "lo pobill", sobrenom que seguiran portant la resta dels seus descendents directes;
- la contraent, na Coloma Balsells, era natural de les Piles i allà s'hi va casar perquè era la parròquia on tenia el domicili l'esposa, segons manava el Concili de Trento, costum que va durar fins quasi bé a finals del segle XX;
- lamentablement, no figuren ni el nom dels pares del novii, ni la professió, cosa que dificulta notablement la recerca genealògica dels seus ascendents;
- sí que ens han arribat els noms dels seus sogres, els pares de na Coloma, que formen part del nostre arbre genealògic com a avantpassats directes;
- hem de fer veure que, en aquell temps, la dona perdia el seu cognom quan s'esposava pel que na Margarida, esposa d'en Joan Balsells, només figura com a "sa muller".
- per altra part hem de fer constar que desgraciadament l'església del segle XII on es casaren els nostres avantpassats ja no existeix. L'actual fou construïda a sobre, i data del segle XVIII.
Continuarem parlant d'aquest matrimoni per la importància que té per a tots els seus descendents.
4. Els Balsells, de les Piles, família de na Coloma, esposa d'en Pere Vallbona, lo pobill
La família dels nostres ascendents de part de la nostra primera avantpassada remota coneguda, na Coloma Balsells, habitava en el llogaret de les Piles, a la Conca de Barberà.
Del matrimoni format pen Joan Balsells, de les Piles, i na Margarida, la seva esposa, en coneixem l'existència dels següents fills:
* N'Esperança Balsells, nascuda entorn a l'any 1560, que es casà amb n'Antoni Montargull, de Figuerola de Santes Creus. Contragueren matrimoni a l'església de Sant Martí, les les Piles, dia 12 de febrer de 1576.
* Na Coloma Balsells, la nostra avantpassada, que nasquè abans de 1565, i es casà amb en Pere Vallbona, lo pobill, de Guialmons, dia 13 d'abril de 1581, a les Piles.
* Na Jerònima Balsells, batejada dia 6 de gener de 1565, en l'església de Sant Martí, de les Piles. Els seus padrins foren en Pere Sangenis i la muller d'en Domingo Oluja, de la qual no posaren el nom, tots de les Piles. Es casà amb en Joan Vallbona, de Guialmons (+ 14 d'agost de 1593, a Guialmons), dia 14 de desembre de 1586, a les Piles. Foren pares, que sapiguem, de na Jerònima Vallbona, nada el 1588, i d'en Pere Vallbona, nat abans del 1591. Na Jerònima Vallbona, nada Jerònima Balsells, va morir a Guialmons dia 25 d'abril de 1591.
En Joan Vallbona, de Guialmons, l'espòs de na Jerònima Balsells, era fill d'en Jaume Vallbona, de Guialmons (+ 24 d'abril de 1618), i de na Tecla Vallbona (+ 28 d'agost de 1611), la seva esposa, de la qual no sabem el nom de fadrina. Pertanyia a una de les quatre famílies que portaven el cognom Vallbona que hem trobat documentades com a habitants del llogaret de Guialmons a principis del segle XVII. Però no s'ha pogut establir la relació directa amb els Vallbona de la nissaga dels Vallbona - Pobill, de la qual descendim directament els Vallbona mallorquins.
* En Francesc Balsells, batejat dia 20 d'octubre de 1568. Apadrinat per en Francesc Oluja i na Violant, muller d'en Joan Briansó, tots de les Piles.
* Na Joana Balsells, batejat dia 12 de setembre de 1571. Padrins de fonts, n'Antoni Balsells i na Coloma, muller de mestre Monserrat Talavera, fuster, tots de les Piles.
* En Llorenç Balsells, batejat dia 28 de març de 1575 i apadrinat per en Nicolau Sangenis i per na Margarida, muller d'Antoni Balsells, de les Piles.
Aquesta és la família política del primer ascendent Vallbona de qui tenim constància històrica, cappare de la soca dels Vallbona que analitzarem en el present blog.
5. L'església i fossar de Sant Salvador de Figuerola de Santes Creus i els Vallbona
En l'anterior entrega hem fet referència a les noces del nostres avantpassats de la família Vallbona, en Pere Vallbona, pobill, natural de Guialmons, amb na Coloma Balsells, natural de les Piles, i celebrades en l'església parroquial d'aquest darrer poble dia 13 d'abril de 1581. Doncs bé, la resta dels sagraments els foren administrats en l'església de Sant Salvador, de Figuerola de Santes Creus.
Aquesta església, sufragània de la parròquia de Santa Coloma de Queralt, de la qual depenia l'oratori de Santa Maria de Guialmons, serà el temple on la majoria dels nostres avantpassats reberen els sagraments de la iniciació cristiana (baptismes, primeres comunions, en canvi les confirmacions eren administrades en la parròquia de Santa Coloma de Queralt), on alguns d'ells s'hi esposaren, i on celebraren els funerals. I en el fossar que envoltava aquesta església els nostres ancestres de la línia Vallbona hi enterraren els seus difunts fins a principis del segle XVIII.
De la informació que facilita la pàgina web del municipi de les Piles, sabem que a Figuerola hi havia un antic castell del qual "no en queda cap resta. Va pertànyer als Timor-Queralt. L'any 1277 Pere de Queralt el donà al monestir de Santes Creus, suscitant diversos conflictes per la jurisdicció entre els Queralt i el monestir, resolts per sentència de 1536, en la qual es reconeixia al monestir la jurisdicció civil i als Queralt la jurisdicció criminal". Cal dir que el monestir de Santes Creus tingué Figuerola fins a la desamortització.
L'església romànica de Figuerola, dedicada a Sant Salvador, és del segle XII, tot i que ha estat restaurada recentment.
Dels llibres parroquials d'aquesta església, que s'han conservat fins el dia d'avui, hem pogut extreure la major part de la informació genealògica que feim servir en el present treball, corresponent a la vida espiritual, i fets rellevants, dels avantpassats de la nissaga Vallbona al Principat de Catalunya.
En properes entregues donarem a conèixer els resultats de la nostra recerca sobre la família formada per en Pere Vallbona, pobill, na Coloma Balsells, la seva muller, i els seus fills.
Església romànica de Sant Salvador, de Figuerola (Les Piles, Tarragona), del segle XII, recentment restaurada
6. Qüestions prèvies per a la recerca genealògica del nostre treball
Per començar aquesta sisena entrega hem d'advertir que, fins a mitjan segle XVII, no podem assegurar el cent per cent que les dades genealògiques que oferim siguin tan precises com ens hagués agradat. Ens hem trobat amb una sèrie de dificultats extretes dels llibres parroquials recercats:
- En primer lloc, els noms dels protagonistes del present estudi varien segons els documents on són citats. De fet, una sèrie de vegades ens hem trobat que a les persones que cercàvem els havien posat dos o tres noms de pila en rebre el baptisme però, llavors, massa sovint eren conegudes i registrades pel segon o tercer nom de pila, no sempre pel primer, el que seria el més lògic per a la nostra manera d'entendre;
- En segon lloc, els noms són molt recurrents, el que complica saber amb total certesa si la informació que oferim corrrespon realment a la persona investigada o a una altra persona homònima. Malgrat tot, després de diverses comprovacions i anàlisi de dades complementàries, podem quasi afirmar que estam plenament convençuts que la informació que feim pública en aquest treball pertany a la hipòtesi més plausible, tot i admetre prova contrària;
- En els anys que estudiam, entre finals del segle XVI i principis del segle XVIII, totes les dones, en contreure matrimoni, assumien el cognom de l'espòs i perdien el seu. Els fills només rebien el cognom patern, el que explica perquè tots tenien dos o tres noms de pila. Aquesta costum dificulta poder tenir la certesa absoluta sobre la persona estudiada perquè posteriorment no són citades amb tots els noms, el que pot provocar confusions;
- Cal dir que durant els primers segles que estudiam no consta mai el dia exacte del naixement de les persones. La partida de baptisme només recull el dia que foren batejats. Però sabent que durant segles els infants eren batejats el mateix dia que naixien, o, com a molt, un o dos dies després, podem entendre que el dia de baptisme és molt pròxim al dia de naixement;
- La majoria de les vegades un dels noms de pila que imposaven als nins i nines batejats era el del padrí de fonts, en cas dels nins, o el de la padrina de fonts, en les nines;
- Ens trobam que, de tant en tant, hi ha dos matrimonis contemponaris amb noms coincidents, el que obliga a afinar encara més per no atribuir erròniament fills a pares equivocats. No sempre ens ha resultat fàcil, pel que, repetim, fins a mitjan segle XVII admetem que hi pot haver algunes errades, les quals, en la mesura que siguin descobertes, seran corregides immediatament. Per això assumim que aquest blog és viu i sempre millorable i obert a enriquir-se entre tots.