LA FAMÍLIA VALLBONA DE MALLORCA

DE GUIALMONS (LES PILES, CONCA DE BARBERÀ) A MALLORCA. SEGLES XVI - XXI

Per què escric aquest blog?

L'autor del blog, en Josep Adrover i Vallbona (Calonge, 1969), el dia de la seva ordenació presbiteral (7 de gener de 1996, a l'església dels Dolors, de Manacor), acompanyat dels seus pares Pep Adrover i Julià (1941-2015), i de na Ventura Vallbona i Grimalt (nada el 1943)

El meu nom és Josep Adrover i Vallbona. Som natural de Calonge (Santanyí), en les Illes Balears. Només començant a tenir ús de raó, i especialment en l'adolescència, em va venir una curolla, que mai m'ha deixat: la de conèixer els meus orígens familiars. Tenia interès en saber qui eren els meus avantpassats i d'on procedien. Poc a poc anava coneixent i realitzant el meu arbre genealògic per part del meu primer cognom: Adrover. També em vaig assabentar que hi havia més persones emparentades amb mi que l'investigaven, una de les quals pràcticament m'ha donat la feina feta, i amb escreix.

Però al mateix temps brollava del meu interior un desig de saber més sobre el meu cognom matern: Vallbona. Anava recordant converses fetes amb el meu padrí (avi) matern, qui va morir quan jo només tenia catorze anys. Ell em contava que els seus ancestres havien estat gent de renom, els quals havien posseït molta hisenda i una possessió, al meu poble de Calonge, que arribava fins a la mar. D'aquell temps provenia el malnom de "Cas Senyor" que els ha acompanyat fins al present. Família que havia vingut a menys amb el temps, doncs s'havia fet malbé l'herència i patrimoni familiar. 

Per casualitat em van caure a les mans documents que s'havien publicat prou eloqüents. L'únic calongí que anomenaven amb el tractament de "Don" a principis del segle XIX era un tal "Don José María Vallbona", que apareixia encapçalant una llista de tots els caps de família dels habitants del llogaret de Calonge (Santanyí), el meu poble natal, en un document de l'any 1807. Aquesta troballa, juntament amb altres indicis documentals o orals que jo anava coneixent i recordant, em desvetlaren una passió per la recerca genealògica, particularment sobre el meu cognom matern dels Vallbona, que ha anat augmentant amb el temps en la mesura que documentava i trobava fets històrics interessants i extraordinaris que afectaven als meus avantpassats directes per línia materna. 

Amb el temps vaig descobrir que tots els qui portam el cognom Vallbona a Mallorca, tant com a primer llinatge com a segon, som descendents directes d'un personatge de rellevància històrica de principis del segle XVIII a la nostra illa: el Magnífic Doctor en ambdós Drets Pau Vallbona i Gual (Guialmons, Tarragona, 1672 - Ciutat de Mallorca, 1733), qui jugà un paper destacat i transcendental durant la Guerra de Successió en territori insular i que fou expulsat i exiliat a Vitòria al final de la guerra, condemnat per '"austriacista". Ell fou qui adquirí una tercera part de la possessió de Calonge els primers anys del segle XVIII amb la casa pairal de Cas Senyor.

Amb els anys no només he anat reconstruint la seva vida i la dels seus immediats descendents sinó que també he pogut anar realitzant i completant l'arbre genealògic dels seus ascendents i descendents fins al dia d'avui. Ara bé, l'arbre sempre és viu i poques són les setmanes que no he pogut afegir nova informació a la recerca. Tasca que cada dia que passa m'ha fascinat i apassionat més. Vaja, que pas molt de gust perquè ja em consider i som membre del grup "zumbados por la genealogía". I per mèrits adquirits.

Així doncs m'encantaria compartir, amb qui pugui estar interessat amb els orígens de la nissaga comuna i que formen part d'aquest frondós arbre dels Vallbona mallorquins, el que he conegut fins ara, que a mi m'ha meravellat. I si em podeu fer arribar més dades i dates, o corregir eventuals errors que hi pugueu trobar, vos ho agrairé fraternalment.

Aquest arbre és un cos viu que, amb la vostra ajuda i col·laboració, és patrimoni de tots aquells que compartim el cognom i la passió per la família i el seu esdevenir històric i vital.

De forma particular vull felicitar a l'Arxiu Històric de l'Arxidiòcesi de Tarragona per la ingent i impagable tasca de digitalització dels arxius parroquials dels quals m'he pogut servir amb reconeixement i gratitud.

Gràcies per les vostres aportacions a tots els qui ja m'heu fet arribar dades importants i, per endavant, a aquells que fareu enriquir dia a dia la present investigació.

Qui vulgui més aclariments, aportar dades o corregir informació ho pot fer enviant un e-mail a:

pepadrovervallbona@gmail.com

Blog començat a Calonge, dia 19 de novembre de 2017

Josep Adrover i Vallbona, prevere

1. El cognom Vallbona i Guialmons

L'escut heràldic més conegut i popular del cognom Vallbona que es coneix. Lamentablement només conté una "L", perquè és una de les variants del mateix cognom

Segons la informació que hem trobat durant els anys, no verificable totalment, el cognom VALLBONA, d'origen toponímic, està molt estès per les províncies de Barcelona, Illes Balears (particularment en l'illa de Mallorca) i, en menor nombre, per Tarragona i altres indrets. Etimològicament el llinatge Vallbona és una grafia composta dels mots "vall" i "bona".

En referència a la presència dels Vallbona a Guialmons, bressol de la línia directa que està present a l'illa de Mallorca, el Sr. Josep Ballabriga Clarasó, blogger que investiga la història del municipi tarragoní de les Piles, en resposta a una sol·licitud que li presentàrem demanant més informació sobre la presència del cognom Vallbona a Guialmons, o Guimons, com ho anomenà literalment el Sr. Ballabriga, i en particular sobre la branca dels Vallbona - Pobill, ens escrigué el següent:

"Aquest cognom ja surt a Guimons en el fogatge de 1497. El cap de casa que el porta es diu Bernat Vallbona.

Aquesta família va ser la més important d'aquest petit poble durant segles, doncs era la que tenia més propietats. A més de la casa pairal de Guimons, també tenien una masia als defores del poble, que en dèien "la Masieta", on hi vivien masovers. Conreaven cereals i vinya, i també eren safraners.També tenien un ramat de bens.

Era la única família del poble que gaudia d'enterrament propi a l'interior de l'església. Els altres veïns havien d'enterrar-se a Figuerola, que n'era la parròquia.

En moltes ocasions van tenir el càrrec de batlle."

L'estudi d'aquesta família, tant a Guialmons com posteriorment a Mallorca, és l'objecte pretès per l'instigador d'aquest blog i la seva raó de ser.

2. Guialmons, part del Comtat de Savallà: bressol dels Vallbona de Mallorca

Vista del llogaret de Guialmons (Les Piles, Tarragona) en l'actualitat

La primera referència que tenim dels nostres Vallbona la trobam en el llogaret de Guialmons, que actualment forma part del municipi de les Piles, a la comarca de la Conca de Barberà (Tarragona), al Principat de Catalunya.

Guialmons, durant segles, formava part del Senyoriu dels Comtes de Savellà, i de la parròquia de Santa Coloma de Queralt, de la sufragània de Sant Salvador, de Figuerola de Santes Creus, i de la Diòcesi de Vic, en el Principat de Catalunya. Segons la informació que aporta la pàgina web del municipi de les Piles, "el castell de Guialmons, a redós del qual es formà la població, fou construït probablement a la fi del segle XI. Actualment, només en queden unes restes". També indica que "els Timor dominaren Guialmons fins el s. XIV, quan passà a domini dels Boixadors, els quals tingueren el lloc fins a l'acabament de les senyories", és a dir, fins a principis del segle XIX, quan les Corts de Cadis, i la Constitució de 1812, les van abolir.

La família noble dels Boixadors tindrà un paper fonamental i molt destacat en l'esdevenir històric de la família Vallbona, tant a Guialmons com a Mallorca, com veurem en aquest blog. D'alguns membres d'aquesta noble família catalana, tan vinculada amb els nostres avantpassats, en parlarem més profusament en altres capítols.

Ara basta comentar que segons l'Enciclopèdia Catalana, un membre d'aquesta important família, Berenguer de Boixadors, es casà amb Francesca de Timor, senyora de Savallà, Rubió (Anoia), Montlleó (Segarra), Guialmons i les Piles (Conca de Barberà). El seu fill, Bernat de Boixadors, comprà al rei Pere IV d'Aragó la jurisdicció d'aquests llocs. El fill i hereu de Bernat, Joan de Boixadors, mantingué amb el Monestir de Santes Creus un llarg plet per qüestions jurisdiccionals, del 1438 al 1454. I també tingué un plet amb la Reverent Comunitat de preveres de Santa Coloma de Queralt. D'aquesta Comunitat de preveres, i els Vallbona, en tornarem parlar, perquè el conflicte, d'alguna manera, també els afectà.

Un descendent de Joan de Boixadors, segueix informant l'Enciclopèdia Catalana, Bernat de Boixadors i d'Erill, fou creat comte de Savallà el 1599, coincidint amb l'època que relatam la història dels Vallbona - Pobill de Guialmons. El primer comte es casà amb Elisabet, la pubilla de Pacs i de Burguès, mallorquina, matrimoni que li aportà les baronies de Vallmoll (Alt Camp), i de Bunyolí (Mallorca), i per això durant algunes generacions els caps de família també eren anomenats Pacs. Per aquestes terres illenques de la família Pacs - Boixadors s'iniciarà la relació que a finals del segle XVII tindrà el primer avantpassat remot dels Vallbona a Mallorca, el Dr. Pau Vallbona i Gual, quan s'hi traslladà en virtut del seu càrrec de procurador general de l'aleshores comtessa viuda de Savallà. Aquesta relació dels Vallbona i Mallorca serà llargament estudiada en aquesta història.

Per a finalitzar amb el que publica la citada pàgina web del municipi de les Piles respecte al llogaret, afegirem que l'església de Guialmons "està dedicada a Santa Maria de Guialmons, d'estil romànic, amb afegits posteriors". Aquesta església, i la tomba que s'hi troba a l'interior, també ocuparà un lloc rellevant en el nostre relat. 

Doncs bé, en aquest petit nucli de població de la Conca de Barberà, a principis del segle XVII, hi vivien quatre famílies amb el primer cognom Vallbona. D'una d'elles, els coneguts amb el malnom de Pubill, descedim tots els Vallbona mallorquins.

3. Guialmons: els primers avantpassats remots Vallbona

Amb quasi total probabilitat el primer avantpassat directe del qual tenim indicis és Bernat Vallbona, de Guialmons, o Guimons. El Fogatge de 1497 reportà que a Guialmons hi havia dotze cases. Només en una d'elles constava la família Vallbona en la qual Bernat Vallbona figurava com a cap de la família. I aquesta dada ens remunta al temps del rei Ferran II el Catòlic.

Pocs anys després, encara en temps del Rei Catòlic, es manà fer el Fogatge de l'any 1515, en el qual es revelava que el cap de casa de la família Vallbona, a Guialmons, era Joan Vallbona. En aquell any el Fogatge notificava que a Guialmons hi havia onze cases.

Ara bé, la primera notícia fidedigna que ens ha arribat dels avantpassats remots és del llibre parroquial de baptismes, esposoris i òbits de la parròquia de Sant Martí, de les Piles, quasi cent anys després del fogatge, per lo qual ens resulta difícil, a hores d'ara, establir la relació directa amb el primer Vallbona conegut de Guialmons. Doncs bé, en aquesta església, dia 13 d'abril de 1581, contragueren matrimoni Pere Vallbona i Coloma Balsells. La nota registral diu així: 

"A XIII de abril de 1581 son estats esposats y beneits per mi Magi Pons pvre. rector del present lloc de les Piles Pere Vallbona pobil del lloc de Guialmons bisbat de Vic y Coloma donzella filla den Joan Balsells y de na Margarida sa muller del present lloc de les Piles essent presents y testimonis en Monserrat Talavera y en Antoni Balsells del present lloc"  (veure "Llibre de òbits y baptismes del reverent Magí Pons, rector del any 1564", foli digital 61, en l'arxiu parroquial de les Piles).

D'aquesta nota registral en podem extreure algunes informacions interessants per a la nostra investigació:

- El contraent, Pere Vallbona, era natural de Guialmons, de malnom "pobil",  o "lo pobill", sobrenom que seguiran portant la resta dels seus descendents directes;

- la contraent, Coloma Balsells, era natural de les Piles i allà s'hi va casar perquè era la parròquia on tenia el domicili l'esposa, segons manava el Concili de Trento, costum que va durar fins quasi bé a finals del segle XX;

- lamentablement, no figuren ni el nom dels pares del novii, ni la professió, cosa que dificulta notablement la recerca genealògica dels seus ascendents;

- sí que ens han arribat els noms dels seus sogres, els pares de Coloma, que formen part del nostre arbre genealògic com a avantpassats directes;

- hem de fer veure que, en aquell temps, la dona perdia el seu cognom quan s'esposava pel que Margarida, esposa de Joan Balsells, només figura com a "sa muller".

- per altra part hem de fer constar que desgraciadament l'església del segle XII on es casaren els nostres avantpassats ja no existeix. L'actual fou construïda a sobre, i data del segle XVIII.

Continuarem parlant d'aquest matrimoni per la importància que té per a tots els seus descendents.

4. Els Balsells, de les Piles, família de Coloma, esposa de Pere Vallbona, lo pobill

La família dels nostres ascendents de part de la nostra primera avantpassada remota coneguda, Coloma Balsells, habitava en el llogaret de les Piles, a la Conca de Barberà.

Del matrimoni format per Joan Balsells, de les Piles, i Margarida, la seva esposa, en coneixem l'existència dels següents fills:

* Esperança Balsells, nascuda entorn a l'any 1560, que es casà amb Antoni Montargull, de Figuerola de Santes Creus. Contragueren matrimoni a l'església de Sant Martí, les Piles, dia 12 de febrer de 1576.

* Coloma Balsells, la nostra avantpassada, que nasquè abans de 1565, i es casà amb Pere Vallbona, lo pobill, de Guialmons, dia 13 d'abril de 1581, a les Piles.

* Jerònima Balsells, batejada dia 6 de gener de 1565, en l'església de Sant Martí, de les Piles. Els seus padrins foren Pere Sangenis i la muller de Domingo Oluja, de la qual no posaren el nom, tots de les Piles. Es casà amb Joan Vallbona, de Guialmons (+ 14 d'agost de 1593, a Guialmons), dia 14 de desembre de 1586, a les Piles. Foren pares, que sapiguem, de Jerònima Vallbona, nada el 1588, i de Pere Vallbona, nat abans del 1591. Jerònima Vallbona, nada Jerònima Balsells, va morir a Guialmons dia 25 d'abril de 1591.

Joan Vallbona, de Guialmons, l'espòs de Jerònima Balsells, era fill de Jaume Vallbona, de Guialmons (+ 24 d'abril de 1618), i de Tecla Vallbona (+ 28 d'agost de 1611), la seva esposa, de la qual no sabem el nom de fadrina. Pertanyia a una de les quatre famílies que portaven el cognom Vallbona que hem trobat documentades com a habitants del llogaret de Guialmons a principis del segle XVII. Però no s'ha pogut establir la relació directa amb els Vallbona de la nissaga dels Vallbona - Pobill, de la qual descendim directament els Vallbona mallorquins.

* Francesc Balsells, batejat dia 20 d'octubre de 1568. Apadrinat per Francesc Oluja i Violant, muller de Joan Briansó, tots de les Piles.

* Joana Balsells, batejada dia 12 de setembre de 1571. Padrins de fonts: Antoni Balsells i Coloma, muller de mestre Monserrat Talavera, fuster, tots de les Piles.

* Llorenç Balsells, batejat dia 28 de març de 1575 i apadrinat per Nicolau Sangenis i per Margarida, muller d'Antoni Balsells, de les Piles.

Aquesta és la família política del primer ascendent Vallbona de qui tenim constància històrica, cappare de la soca dels Vallbona que analitzarem en el present blog.

5. L'església i fossar de Sant Salvador de Figuerola de Santes Creus i els Vallbona

Església romànica de Sant Salvador, de Figuerola (Les Piles, Tarragona), del segle XII, recentment restaurada

En l'anterior entrega hem fet referència a les noces del nostres avantpassats de la família Vallbona, Pere Vallbona, pobill, natural de Guialmons, amb Coloma Balsells, natural de les Piles, i celebrades en l'església parroquial d'aquest darrer poble dia 13 d'abril de 1581. Doncs bé, la resta dels sagraments els foren administrats en l'església de Sant Salvador, de Figuerola de Santes Creus.

Aquesta església, sufragània de la parròquia de Santa Coloma de Queralt, de la qual depenia l'oratori de Santa Maria de Guialmons, serà el temple on la majoria dels nostres avantpassats reberen els sagraments de la iniciació cristiana (baptismes, primeres comunions, en canvi les confirmacions eren administrades en la parròquia de Santa Coloma de Queralt), on alguns d'ells s'hi esposaren, i on celebraren els funerals. I en el fossar que envoltava aquesta església els nostres ancestres de la línia Vallbona hi enterraren els seus difunts fins a principis del segle XVIII.

De la informació que facilita la pàgina web del municipi de les Piles, sabem que a Figuerola hi havia un antic castell del qual "no en queda cap resta. Va pertànyer als Timor-Queralt. L'any 1277 Pere de Queralt el donà al monestir de Santes Creus, suscitant diversos conflictes per la jurisdicció entre els Queralt i el monestir, resolts per sentència de 1536, en la qual es reconeixia al monestir la jurisdicció civil i als Queralt la jurisdicció criminal". Cal dir que el monestir de Santes Creus tingué Figuerola fins a la desamortització.

L'església romànica de Figuerola, dedicada a Sant Salvador, és del segle XII, tot i que ha estat restaurada recentment.

Dels llibres parroquials d'aquesta església, que s'han conservat fins el dia d'avui, hem pogut extreure la major part de la informació genealògica que feim servir en el present treball, corresponent a la vida espiritual, i fets rellevants, dels avantpassats de la nissaga Vallbona al Principat de Catalunya.

En properes entregues donarem a conèixer els resultats de la nostra recerca sobre la família formada per Pere Vallbona, pobill, Coloma Balsells, la seva muller, i els seus fills.

6. Qüestions prèvies per a la recerca genealògica del nostre treball

Per començar aquesta sisena entrega hem d'advertir que, fins a mitjan segle XVII, no podem assegurar el cent per cent que les dades genealògiques que oferim siguin tan precises com ens hagués agradat. Ens hem trobat amb una sèrie de dificultats extretes dels llibres parroquials recercats:

- En primer lloc, els noms dels protagonistes del present estudi varien segons els documents on són citats. De fet, una sèrie de vegades ens hem trobat que a les persones que cercàvem els havien posat dos o tres noms de pila en rebre el baptisme però, llavors, massa sovint eren conegudes i registrades pel segon o tercer nom de pila, no sempre pel primer, el que seria el més lògic per a la nostra manera d'entendre;

- En segon lloc, els noms són molt recurrents, el que complica saber amb total certesa si la informació que oferim corrrespon realment a la persona investigada o a una altra persona homònima. Malgrat tot, després de diverses comprovacions i anàlisi de dades complementàries, podem quasi afirmar que estam plenament convençuts que la informació que feim pública en aquest treball pertany a la hipòtesi més plausible, tot i admetre prova contrària;

- En els anys que estudiam, entre finals del segle XVI i principis del segle XVIII, totes les dones, en contreure matrimoni, assumien el cognom de l'espòs i perdien el seu. Els fills només rebien el cognom patern, el que explica perquè tots tenien dos o tres noms de pila. Aquesta costum dificulta poder tenir la certesa absoluta sobre la persona estudiada perquè posteriorment no són citades amb tots els noms, el que pot provocar confusions;

- Cal dir que durant els primers segles que estudiam no consta mai el dia exacte del naixement de les persones. La partida de baptisme només recull el dia que foren batejats. Però sabent que durant segles els infants eren batejats el mateix dia que naixien, o, com a molt, un o dos dies després, podem entendre que el dia de baptisme és molt pròxim al dia de naixement;

- La majoria de les vegades un dels noms de pila que imposaven als nins i nines batejats era el del padrí de fonts, en cas dels nins, o el de la padrina de fonts, en les nines;

- Ens trobam que, de tant en tant, hi ha dos matrimonis contemponaris amb noms coincidents, el que obliga a afinar encara més per no atribuir erròniament fills a pares equivocats. No sempre ens ha resultat fàcil, pel que, repetim, fins a mitjan segle XVII admetem que hi pot haver algunes errades, les quals, en la mesura que siguin descobertes, seran corregides immediatament. Per això assumim que aquest blog és viu i sempre millorable i obert a enriquir-se entre tots.

7. I Generació. La família de Pere Vallbona, lo Pobill (+ 1599), i Coloma (+ 1624)

El poble de les Piles, Conca de Barberà, Tarragona, en l'actualitat

Primera generació coneguda fins al moment.

Pere Vallbona, lo Pobill, es casà amb Coloma Balsells dia 13 d'abril de 1581, en l'església de Sant Martí, de les Piles, poble on vivia la nòvia, com ja hem repetit altres vegades. Després degueren anar a viure al llogaret de Guialmons, d'on era oriünd el novii. Allà formaren una família de la qual coneixem el nom de tres fills:

* Joan Vallbona, lo Pobill (1588-1639).

* Monserrada Vallbona, lo Pobilla (nada el 1591).

* Pau Vallbona, lo Pobill(1593-1658).

Dels ascendents més antics coneguts de la nostra família hem de completar que Pere Vallbona, lo Pobill, va morir dia 1 de març de 1599, a Guialmons.

La seva esposa, Coloma, deixà aquest món dia 12 d'octubre de 1624, a Guialmons, segons hem pogut esbrinar en els llibres parroquials de Figuerola.

Tots dos foren enterrats al fossar de Figuerola.

8. II Generació. Joan Vallbona lo Pobill (1588-1639), fill de Pere Vallbona (+ 1599), i de Coloma Vallbona, nada Coloma Balsells (+ 1624)

Del primer fill del matrimoni format per Pere Vallbona lo Pobill, i Coloma Vallbona, nada Coloma Balsells, del qual en tenim coneixement, fou Joan Vallbona, lo Pobill, nat a Guialmons el 1588, i mort el 1639, en parlarem en pròximes entrades.

Ell fou l'hereu dels Vallbona - Pobill, i d'ell també descendim per línia directa tots els Vallbona mallorquins.

9. II Generació. Monserrada Vallbona lo Pobilla (nada el 1591), filla de Pere Vallbona (+ 1599), i de Coloma Vallbona, nada Coloma Balsells (+ 1624)

El segon descendent conegut de Pere Vallbona lo Pobill, i de Coloma Vallbona, nada Balsells, fou una nina, coneguda amb el nom de Monserrada Vallbona (nada el 1591).

Monserrada Vallbona nasqué a finals de novembre de 1591. Fou batejada en l'església de Sant Salvador, de Figuerola, dia 29 de novembre del mateix any i li posaren els noms de pila de Caterina Monserrada. Els seus padrins de fonts foren Joan Gasol, pagès, de Guialmons, i Caterina Queralt, donzella, filla de Magí Queralt.

D'ella també sabem que es casà a la mateixa església on fou batejada amb Joan Serradell, viudo, mestre de cases, fill de Pere Serradell i de Caterina, i natural de les Piles, dia 3 d'abril de 1617. Presumptament anaren a viure a les Piles.

No hem continuat la seva història, fins al dia d'avui.

10. II Generació. Pau Vallbona lo Pobill (1593-1658), fill de Pere Vallbona (+ 1599), i de Coloma Vallbona, nada Coloma Balsells (+ 1624)

Del tercer i darrer fill del matrimoni format per Pere Vallbona lo Pobill, i Coloma Vallbona, nada Coloma Balsells, sabem que fou Pau Vallbona lo Pobill (1593-1658).

Pau Vallbona nasqué a mitjan mes de juny de 1593. Fou batejat dia 12 de juny del mateix any, essent els seus padrins Joan Prats i Jerònima Gasol, tots dos de Guialmons.

Recentment hem pogut donar veracitat a una hipòtesi de treball que fa temps que investigàvem. Quasi amb total seguretat Pau Vallbona lo Pobill es casà, en primeres núpcies, amb una dona de nom Àngela, el cognom de la qual desconeixem, amb qui tingué els següents fills i filla:

* Pere Pau Vallbona, batejat a Figuerola el 2 d'octubre de 1618. Fou apadrinat per Joan Gasol, de Guialmons, i per Caterina Gasol, viuda, de Guialmons.

* Antoni Joan Vallbona, batejat dia 27 de gener de 1621. Fou apadrinat per Joan Florensa, i per Àngela Gasol, tots dos de Guialmons. Sabem que es va casar amb Maria Queralt, filla de Pere Queralt, mestre de cases, de Santa Coloma de Queralt, difunt, i d'Elisabet, vivent, dia 29 de setembre de 1641, a Santa Coloma de Queralt. Tingueren molta descendència. Hem de dir que, per error, en el llibre sacramental de baptismes diu que Antoni Joan és fill de Joan Vallbona des Racó i d'Àngela. Potser ens indica el malnom que tenia la família de Pau Vallbona.

* Llorenç Isidre Vallbona, batejat dia 23 de febrer de 1624. Fou apadrinat per Llorenç Oluja, fadrí, de Guialmons, i per Eulàlia Vallbona, de Guialmons.

* Anna Maria Vallbona, batejada dia 28 de febrer de 1625. Els seus padrins de fonts foren Joan Badia, fadrí, de Guialmons, i Maria Vallès, muller de Magí Vallès. Només sabem que es va casar amb un home de cognom Santacana. I que va morir dia 25 de febrer de 1652, de sobrepart.

La primera esposa de Pau Vallbona lo Pobill, Àngela, va morir abans de 1636.

Sabem segur que dia 3 de febrer de 1636 es casà a la parròquia de Santa Coloma de Queralt amb Maria Ferrer, donzella, filla de Francesc Ferrer i de Lluïsa.

Vivien a Guialmons. I tingueren només una filla:

* Maria Jerònima, que fou batejada el dia 14 d'agost de 1637 a Figuerola. Els padrins de fonts foren Antoni Mora i Jerònima Gasol, ambdós de Guialmons. Aquesta nina va morir albada dia 23 de novembre del mateix any.

Sa mare, Maria Vallbona, nada Maria Ferrer, va morir dia 30 de març de 1641, a Guialmons.

En els qüaderns de combregats de Guialmons dels anys 1643 i 1644, a can Pau Vallbona, viudo per segona vegada, hi vivien, en edat de combregar, a més d'ell, el seu fill Antoni, amb la mulller d'aquest, Maria Queralt, i la filla Anna, aleshores donzella.

També sabem que fou jurat, és a dir, membre del consell municipal, durant uns anys.

Pau Vallbona, lo Pobill, va morir a l'Hospital de Santa Coloma dia 22 d'octubre de 1658, i fou enterrat al fossar de Figuerola.

Ell és el primer Pau Vallbona de qui ens han arribat notícies. Des de llavors, tant a Guialmons, com sobretot en la línia mallorquina, en trobarem molts més.

11. II Generació. Joan Vallbona, lo Pobill (1588-1639), i Joana (+ 1636)

Joan Vallbona, lo Pobill, és el primer fill de qui tenim referències dels avantpassats Pere Vallbona, lo Pobill, i de Coloma Vallbona, nada Coloma Balsells. Nasqué a principis del mes de juny de 1588, a Guialmons. Fou batejat dia 8 de juny de 1588 en l'església de Figuerola i l'imposaren els noms de Joan Francesc. Els padrins de fonts foren Joan Ferré, de Guialmons, i Margarida Balsells, de les Piles, la seva àvia materna. Ell és el nostre avantpassat directe.

D'ell sabem que dia 15 de gener de 1617, essent encara fadrí, apadrinà a Francisca Magdalena Querol, filla de Macià Querol i d'Eulàlia.

Lamentablement no hem trobat encara constància de les noces amb la seva esposa, i avantpassada nostra, Joana, per lo qual no sabem ni el cognom ni el lloc d'on era natural la seva muller. Només hem pogut comprovar que en el mes de setembre del següent any, el 1618, naixia la seva primera filla. Per tant, podem donar per segur que Joan Vallbona, lo Pobill, i Joana, es casaren durant l'any 1617, el mateix any que la seva germana Monserrada.

La nostra ancestre, Joana, esposa de Joan Vallbona, lo Pobill, va morir dia 8 de novembre de 1636.

I Joan Vallbona, el seu viudo, va acabar els seus dies el 18 de març de 1639. Tots dos moriren a Guialmons i deixaren fills molt joves.

12. Els fills i filles de Joan Vallbona, lo Pobill, i de Joana

El matrimoni format pels nostres avantpassats directes Joan Vallbona, lo Pobill, i Joana, tingué els següents fills, segons la documentació parroquial que s'ha conservada:

* Maria Vallbona (1618-1683).

* Pere Vallbona (nat el 1621).

* Magí Joan Vallbona (1623-1699), el nostre avantpassat remot.

* Jaume Vallbona (nat el 1626).

* Caterina Vallbona (1630-1631), va morir albada.

* Jerònima Vallbona (nada el 1632).

De tots i cadascun d'ells anirem redactant el que sabem en la mesura que es facin noves descobertes. Tots tindran la seva pròpia entrada en aquest blog.

13. III Generació. Maria Vallbona (1618-1683), filla de Joan Vallbona (1588-1639), i de Joana (+ 1636)

El primer descendent de Joan Vallbona lo Pobill i de Joana fou una filla, de nom Maria Vallbona (1618-1683).

Maria Vallbona nasqué a Guialmons i fou batejada a Figuerola dia 17 de setembre de 1618, amb el nom de Jerònima Maria. Fou apadrinada per Francesc Balsells, de les Piles, i Jerònima Gasol, muller de Joan Gasol, de Guialmons.

D'ella sabem que es va casar amb Miquel Querol, de Guialmons, fill de Macià Querol i d'Eulàlia, dia 12 de febrer de 1641, a Figuerola.

Miquel Querol va ser batejat dia 1 de setembre de 1607, amb el nom de Ramon Miquel Querol.

Tinguren molts de fills, alguns dels quals moriren albats:

* Miquel Ramon Joan Querol (nat el 1644).

* Francesc Josep Ramon Querol (nat el 1646).

* Jacint Ramon Bonaventura Querol (nat el 1647).

* Agnès Margarida  Elena Querol (1652) va morir el mateix any, albada.

* Magí Ramon Isidre Querol (1651-1652), va morir albat.

* Pere Joan Ramon Querol (nat el 1654).

* Caterina Margarida Bonaventura Querol (nada el 1660).

Miquel Querol va morir dia 13 de novembre de 1662, i fou enterrat a Pontils.

Maria Querol, nada Maria Vallbona, va morir dia 2 d'agost de 1683 i fou enterrada en el fossar de Figuerola.

14. III Generació. Pere Vallbona (nat el 1621), fill de Joan Vallbona (1588-1639), i de Joana (+ 1636)

El segon fill de Joan Vallbona lo Pobill i de Joana fou Pere Vallbona (nat el 1621).

Pere Vallbona, nat a Guialmons, fou batejat dia 15 de gener de 1621 amb els noms de Pere Joan Vallbona. Els seus padrins foren en Francesc Vallbona, fadrí, de Guialmons, i Àngela Queralt, esposa de Magí Queralt, de Guialmons.

De Pere no en sabem res més fins al moment. Segurament va morir albat, tot i que no hem trobat la seva partida de defunció. Ell ja no és anomenat en el qüadern dels combregadors de Guialmons de l'any 1644, el que així ens ho fa sospitar. A més, el fet que sigui el seu germà Magí Joan qui es convertirà en cap de família, més ens ho confirma.

15. III Generació. Magí Joan Vallbona (1623-1699), fill de Joan Vallbona (1588-1639), i de Joana (+ 1636)

El tercer fill de Joan Vallbona lo Pobill, i de Joana fou Magí Joan, o Josep, Vallbona (1623-1699). D'ell en parlarem més llargament perquè és el nostre avantpassat directe.

16. III Generació. Jaume Vallbona (nat el 1626), fill de Joan Vallbona (1588-1639), i de Joana (+ 1636)

El pròxim fill de Joan Vallbona lo Pobill i Joana fou Jaume Vallbona (1626).

Jaume Vallbona fou batejat dia 11 d'octubre de 1626, a qui li foren posats els noms de Jaume Joan. Els seus padrins foren en Magí Queralt i Maria Anna Querulla, ambdós de Guialmons.

Casà, al contrari dels seus germans grans, amb quasi quaranta anys, amb Coloma Santacana, filla de Macià Santacana, pagès de Santa Coloma, difunt, i de Caterina, vivent, dia 2 de novembre de 1665, a l'església de Santa Coloma de Queralt.

Pel que sembla visqué a Santa Coloma de Queralt, on consta que hi nasqueren alguns dels seus fills.

Coneixem de tres fills seus:

* Ramon Vallbona

* Narcís Vallbona

* Antònia Vallbona

No tenim més informació ni sobre ell ni sobre la seva dona i els seus fills.

17. III Generació. Caterina Vallbona (1630-1631), filla de Joan Vallbona (1588-1639), i de Joana (+ 1636)

La pròxima filla de Joan Vallbona lo Pobill, i de Joana, fou Caterina Vallbona (1630-1631).

Caterina Vallbona nasqué a Guialmons, i fou batejada dia 27 de novembre de 1630. Li posaren el nom de Caterina Eulàlia. Fou apadrinada per Joan Gasol, de Guialmons, i Eulàlia Torner, muller de Pere Torner, de Guialmons.

Va morir dia 28 de gener de 1631, albada.

18. III Generació. Jerònima Vallbona (nada el 1632), filla de Joan Vallbona (1588-1639), i de Joana (+ 1636)

La darrera filla de Joan Vallbona lo Pobill, i de Joana fou Jerònima Vallbona (nada el 1632).

Jerònima Vallbona fou batejada dia 9 de desembre de 1632. Li foren posats els noms de Jerònima Eulàlia. Els seus padrins foren Joan Nicolau, de Talavera, i Jerònima Gasol, muller de Pere Gasol, de Guialmons.

Jerònima Vallbona es va casar amb Pere Gual, pagès, de Santa Perpètua de Gaià, però oriünd d'Esblada, dia 26 de febrer de 1659. Les noces foren a Santa Perpètua de Gaià.

Com a nota curiosa i interessant per a la nostra història avançarem que contragué matrimoni el mateix dia, i en el mateix lloc, que el seu nebot Magí Vallbona, lo Pobill, avantpassat nostre, com explicarem més endavant.

No hem investigat si tingueren descendència.

19. III Generació. Magí Joan Vallbona, lo Pobill i lo Major (1623-1699), Batlle de Guialmons, i Maria Millas (1619-1697)

El tercer fill del matrimoni format per Joan Vallbona, lo Pobill, i Joana, fou Magí Joan Vallbona (1623-1699), fou batejat dia 7 d'octubre de 1623 amb els noms de Magí Josep, o Joan?, Vallbona. Amb el nom de Magí Joan serà reconegut des de llavors. Els seus padrins de fonts foren Joan Badia, fadrí, i Maria Vallès, donzella, tots dos de Guialmons. 

A l'edat de tretze anys quedà orfe de mare. I menys de tres anys després també li faltà son pare. La seva germana gran, Maria, es casà poc abans que ell i se'n anà a viure a casa del seu marit. Del seu germà Pere suposam que morir recent nat o molt petit. D'aquesta manera, Magí Joan Vallbona es convertí en el cap de família de la casa dels Vallbona - Pobill, administrador dels seus béns, i responsable de la seva nova família i dels seus germans més petits. Això degué ser el motiu pel qual es va casar i formar la seva pròpia família tan prematurament.

El nostre avantpassat Magí Joan Vallbona, quan només tenia disset anys, contragué matrimoni amb Maria Millas (1619-1697), de Sant Gallard, de només vint-i-dos anys, filla d'Antoni Millas i de Jerònima, que aleshores ja eren difunts. "Lo matrimoni fou fet en dit lloch de Santgallart en casa de dit Millas", segons relata el foli digital 53 del llibre de matrimonis de Santa Coloma de Queralt. Les noces es celebraren dia 24 de juny de 1641. Anaren a viure a la casa de Magí Joan, a Guialmons.

D'aquest matrimoni només tenim constància del naixement d'un sol fill, de nom també Magí Vallbona, lo Pobill (1642-1714), qui mereixerà la nostra atenció en el present estudi pel fet de ser el nostre ancestre.

En la relació de feligresos de comunió que moraven en el llogaret de Guialmons, corresponent a l'any 1644, que s'ha conservat, ens diu que a ca seva hi vivien el matrimoni jove format per Magí Vallbona, lo Pobill, i Maria Vallbona, nada Maria Millas, la seva muller; i dos dels germans petits de Magí: Jaume i Jerònima, encara minyons. Tots quatre en edat de combregar. Aleshores el matrimoni ja tenia el seu fill, però era petit.

Els membres de la família Vallbona cada vegada anaven agafant més rellevància en el llogaret, a redòs de la família dels Comtes de Savallà. En Magí Joan Vallbona és el segon membre de la família, i el primer dels nostres avantpassats remots, que fou nomenat Batlle de Guialmons. El primer havia estat en Francesc Vallbona (1591-1666), de sa Plaça, fill d'un altre Pere Vallbona (+ 1 d'octubre de 1629) i de Coloma Vivó (+ 28 de febrer de 1629). De la importància d'aquest càrrec en l'època que ens ocupa en parlarem pròximament. 

Aprofitant la preeminència en el llogaret de la branca de la seva família, que com ja hem assenyalat portà al nostre ascendent a ocupar l'important càrrec de Batlle de Guialmons, Magí Joan feu fmillores en l'interior de l'església de Santa Maria de Guialmons. Entre elles hi va arreglar una capella, dedicada al seu sant patró, sant Magí, màrtir, i hi va fer construir un panteó familiar, que quedà només a disposició de la seva família, perquè tant ell, com la seva esposa, i els seus descendents, hi poguessin ser enterrats. Al final no ho pogué veure acabat. De la tomba familiar en parlarem més endavant perquè fou protagonista involuntària de la nostra història.

La seva esposa Maria Vallbona, nada Maria Millas, morí a Guialmons dia 29 de desembre de 1697, i fou enterrada en el fossar de Figuerola, com els altres avantpassats.

El 7 d'abril de 1699 va morir Magí Joan Vallbona, lo Pobill, Batlle de Guialmons, i fou enterrat en una capella provisional de l'església de Santa Maria de Guialmons, a l'espera que la tomba que havia manat edificar estàs acabada.

A finals de l'any 1702 les restes dels dos esposos foren traslladades a la nova tomba, situada dins l'església de Santa Maria de Guialmons, amb molta solemnitat, com veurem.

20. Maria Millas (1619-1697), esposa de Magí Joan Vallbona, lo Pobill (1623-1699) i la família Millas, de Sant Gallard: pares, avis, germans

El llogaret de Sant Gallard (les Piles, Tarragona), en l'actualitat

Sant Gallard és un petit llogaret que, en el temps que ens ocupa, pertanyia a la jurisdicció parroquial de Santa Coloma de Queralt, i a la Diòcesi de Vic, com Guialmons i Figuerola. Actualment també està incorporat al municipi de les Piles, a la Conca de Barberà, Tarragona.

En aquest poblet hi vivia, durant el segle XVII, la família formada per Antoni Millas, pagès, i Jerònima, la seva esposa, tots ells avantpassats nostres.

Antoni Millas era fill de Joan Millas i de Magdalena, la seva esposa. Jerònima, la seva dona, era filla d'Andreu Carbonell i de Jerònima, la seva muller. Tots ells vivien a Sant Gallard.

Antoni Millas i Jerònima Carbonell contragueren matrimoni a Santa Coloma de Queralt, dia 18 de setembre de 1605. En aquells moments els quatre pares dels contraents ja havien mort.

D'aquest matrimoni en coneixem la següent descendència:

* Joana Jerònima Millas, va néixer a Sant Gallard, i fou batejada a Santa Coloma de Queralt dia 1 de novembre de 1606.

* Caterina Coloma Millas, també natural de Sant Gallard, i batejada a Santa Coloma de Queralt dia 30 de desembre de 1611.

* Anna Millas, batejada a Santa Coloma de Queralt dia 20 d'agost de 1612.

* Joan Millas, batejat dia 14 d'agost de 1614 amb el nom de Joan Antoni Jeroni.

* Joana Millas, batejada dia 25 d'abril de 1617 amb el nom de Joana Caterina.

* Maria Millas, nada, com la resta de les seves germanes i germà, a Sant Gallard. La nostra àvia fou batejada a Santa Coloma de Queralt dia 29 de març de 1619. Li foren posats els noms de Jerònima Maria, i fou apadrinada per Magí Febrer, de Santa Coloma, i Jerònima Torres, muller d'Àngel Torres, sabater, de Santa Coloma. Ella fou qui es casà a ca seva amb Magí Joan Vallbona, lo Pobill, de Guialmons, dia 24 de juny de 1641. Tingué un fill, Magí Vallbona, lo Pobill. I va morir a Guialmons el 29 de desembre de 1697. 

* Isidre Millas, batejat dia 22 de juny de 1624 amb els noms de Pere Isidre.

* Coloma Millas, batejada, com tots els seus germans, a Santa Coloma de Queralt dia 29 de juliol de 1626. Li posaren els noms de Coloma Jerònima.

Jerònima Millas, nada Jerònima Carbonell, va morir abans de l'any 1636. Antoni Millas va morir abans de l'any 1641. 

21. Mort, exèquies i enterrament de Maria Vallbona, o Maria Millas, i de Magí Joan Vallbona, lo Pobill

Estat actual de la tomba dels nostres avantpassats, feta construir per Magí Vallbona, pobill (1623-1699), i beneïda l'any 1701. Sobre la làpida hi ha la següent inscripció: "Sepultura de Magí Vallbona i Pobill i dels seus feta l'any 1701" (Fotografia feta per Pau Vadell Vallbona el 2010)

La mort de Maria Vallbona, de fadrina Maria Millas, fou de la següent manera:

Dia 18 de desembre de 1697 es va posar molt malament i el vicari de Figuerola i Guialmons, Mn. Jacint Roca, la va extremunciar. Va morir dia 29 de desembre de 1697, prop de mitjanit. L'enterraren dia 31 de desembre al fossar de Figuerola, "al vas dels seus avantpassats", per voluntat seva i de la família. Però com que era el dia de santa Coloma, patrona de la parròquia, només hi van poder assistir dos capellans. Dia 15 de gener de 1698 li feren el funeral solemne, de primera classe, doncs també era la dona del Batlle de Guialmons. Li digueren a l'església de Sant Salvador, de Figuerola, amb l'assistència de catorze capellans, tots degudament remunerats. L'endemà li feren un altre acte exequial a l'església de Santa Maria de Guialmons.

El seu marit, Magí Joan Vallbona, lo Pobill, Batlle de Guialmons, va morir menys d'un any i mig després. Li administraren els sagraments del perdó, el viàtic i l'extremunció dia 4 d'abril de 1699. Acabà els seus dies el 7 d'abril, prop de mitjanit. Dia 9 l'enterraren en una capella de l'església de Guialmons "fins tinga feta la tomba". Assistiren al funeral una vintena de capellans, el Prior de Biure, el mestre de cant i la coral de minyons, i, fins i tot, el capellà que predicava la quaresma. Tot de primeríssima classe. Feu testament en poder del Dr. Francisco Busquets, notari de Santa Coloma. Dia 6 de maig li feren unes altres exèquies, amb assistència d'una vintena de capellans, coral, etc, en l'església de Guialmons.

A la fi arribà el dia esperat, tant per Magí Joan Vallbona, com per la seva esposa i familiars, que no pogueren veure complit en vida. Obtingudes les preceptives llicències del vicari general, concedides dia 28 d'abril de l'any 1701, es pogué beneir la nova capella dedicada al màrtir sant Magí i foren traslladades les restes mortals dels nostres avantpassats a la nova tomba construïda dins l'església de Santa Maria de Guialmons. En una solemne celebració, dia 28 de novembre de 1702, tingué lloc l'esdeveniment, a instàncies del seu fill i també avantpassat nostre Magí Vallbona, lo Pobill, nou Batlle de Guialmons, el qual convidà a la comitiva a dinar a ca seva, després de passar comptes amb la nombrosa clerecia i coral que participà en els actes.

22. Els Vallbona, Batlles de Guialmons

El Batlle, o Alcalde, o Batle, com l'anomenam a Mallorca, segons la definició del Diccionari de la Llengua Catalana, en els territoris de la Corona d'Aragó, antigament era l'autoritat municipal i judicial en els pobles. Era la persona encarregada de l'administració o de la representació dels interessos d'una altra. En el cas que ens ocupa, el Batlle en general, i el Batlle de Guialmons no en degué ser cap excepció, era l'administrador al servei d'un senyor territorial, en nom del qual exercia una jurisdicció reial, o baronial, i la representació dels drets de caràcter econòmic. El Batlle de Guialmons, per tant, era el representant, a tots els efectes jurídics i econòmics, del Comte de Savallà. Havia de ser persona de la seva total confiança. 

Al principi de la història que narram el Batlle de Guialmons era Bartomeu Gasol, qui morí el 16 d'octubre de 1613.

Un altre Batlle de Guialmons fou Macià Vallès, qui va morir el 3 de febrer de 1636.

El tercer Batlle de qui tenim noticies és Joan Gasol, que va morir el 18 d'octubre de 1647. 

Ara bé, el primer membre de la família Vallbona del qual ens consta que ocupà el càrrec de Batlle de Guialmons fou Francesc Vallbona, de la Plaça (1591-1666), fill de Pere Vallbona i de Coloma Vivó. Va morir dia 22 d'octubre de 1666, i fou enterrat al fossar de Figuerola. 

El següent Batlle ja fou el nostre avantpassat Magí Joan Vallbona, lo Pobill, i lo Major, responsabilitat que assumí fins a la seva mort, l'abril de 1699.

El seu fill Magí Vallbona, lo Pobill i lo Menor, casat amb Magina Gual, novament avantpassats nostres, també fou el Batlle de Guialmons fins a la seva mort, el 1714.

I el seu net, Magí Joan Vallbona, lo Pobill, també ocupà el càrrec fins a la seva mort, el 1723.

23. IV Generació. Magí Vallbona, lo Pobill i lo Menor (1642-1714), Batlle de Guialmons, i Magina Gual (1638-1709)

Castell i església de Santa Perpètua de Gaià, en el terme municipal de Pontils

Els ancestres Magí Joan Vallbona, lo Pobill, i la seva esposa Maria Millas, tingueren un sol fill, de nom Magí Vallbona.

Magí Vallbona, lo Pobill, fou batejat en perill de mort en el domicili familiar dia 10 d'octubre de 1642. Li fou posat el nom de Magí Isidre. Els seus padrins de fonts foren Isidre Millas, conco matern, de Sant Gallard, i Elisabet Gasol, muller de Joan Gasol, de Guialmons.

Magí Vallbona es casà amb Magina Gual, oriünda d'Esblada, filla de Joan Gual i de Maria Anna, o Maria Àngela, en l'església de Santa Perpètua de Gaià dia 23, o 26, de febrer de 1659. En la partida matrimonial, en un lloc posa que la boda fou dia 26 de febrer, però al final de la partida hi ha escrit que va ser dia 23. D'aquí la confusió en el dia exacte.

Com a anècdota curiosa, hem de comentar que es casaren el mateix dia que la seva tia paterna, Jerònima Vallbona, lo Pobilla, qui contragué matrimoni en la mateixa església amb Pere Gual, germà de Magina.

És sorprenent per a la nostra mentalitat d'avui lo joves que es casaren Magí Vallbona i el seu pare Magí Joan Vallbona. Magí Isidre Vallbona es casà amb només setze anys. La seva esposa en tenia divuit. 

Del matrimoni en naixeren els següens fills i filles, als quals hi dedicarem una entrada a cadascun d'ells per a la importància que tenen per al nostre protagonista principal de la història familiar que contam, fonamentada en un dels fills del matrimoni Vallbona - Gual, tots ells nats a Guialmons:

* Magí Joan Vallbona, lo Pobill, nat el 1665.

* Maria Àngela Vallbona, nada el 1666.

* Joan Vallbona, nat el 1669.

* Pau Vallbona, nat el 1672, i principal protagonista de la nostra investigació perquè és el cappare de tots els Vallbona de Mallorca.

* Pere Vallbona, nat el 1674.

* Coloma Vallbona, nada el 1677.

* Josep Vallbona, nat el 1682.

Magí Vallbona, lo Pobill, pagès, lo Menor, per diferenciar-lo del seu pare, conegut també amb el sobrenom de lo Major, fou Batlle de Guialmons des de la mort de son pare, el 1699, fins al seu traspàs, que tingué lloc cinc anys després que la seva esposa, el 7 de juliol de 1714. De la seva mort en parlarem en un capítol apart perquè val la pena analitzar-la amb més tranquil·litat en una altra entrega.

24. Magina Gual (1638-1709), de Santa Perpètua de Gaià, esposa de Magí Vallbona, lo Pobill, lo Menor (1642-1714)

Esblada, a l'actual terme municipal de Pontils, Tarragona, és el llogaret d'on era oriünda la família de Magina Gual, amb qui es va casar el nostre avantpassat directe de la línia dels Vallbona, Magí Vallbona, lo Pobill i lo Menor (1642-1714), Batlle de Guialmons. 

Va ser prou difícil trobar la partida de baptisme de la nostra àvia. Esblada pertanyia en aquella època a la parròquia de Querol, i en els llibres parroquials d'aquella parròquia no hi trobàrem la informació que cercàvem. De forma accidental ens arribaren dades sobre les seves noces a Santa Perpètua de Gaià, de les quals ja hem fet menció en la darrera entrega, i recercant en aquesta darrera parròquia topàrem amb la partida que cercàvem. Per aquesta informació hem pogut saber que la família de Magina Gual, natural d'Esblada, es degué traslladar en aquest llogaret del municipi de Pontils, a Tarragona. Durant el segle XVII formava part també del Senyoriu dels Comtes de Savallà.

A pesar de la lletra infernal, i molt complicada d'entendre, hem pogut esbrinar la següent informació:

Magina Gual fou batejada en l'església de Santa Perpètua de Gaià dia 5 de juny de 1638. Era filla de Joan Gual i de la seva muller, Àngela. Els seus padrins de fonts foren Gaspar, el cognom i el poble del qual no hem pogut entendre, i la "comare", així ho posa, Magina, no hem entès el seu cognom, d'Esblada (llibre de baptismes de Santa Perpètua, de l'any 1638, folis digitalitzats 83-84).

D'aquesta partida queda més clarificat com eren coneguts els pares de Magina, i també avantpassats nostres, que coincideixen amb els noms del registre matrimonial: Joan Gual i Àngela.

Coneixem almenys de l'existència d'un germà de Magina, Pere Gual, casat amb la tia paterna del marit de Magina, Jerònima Vallbona, lo Pobilla. Bodes que es celebraren el mateix dia i al mateix lloc, com ja hem ressenyat anteriorment. D'aquesta manera els dos germans Gual es convertiren també en conco i neboda polítics.

Dels fills i filles de Magí Vallbona i de Magina Gual ja n'hem donat els noms en l'entrega anterior i aportarem les dades que ens han arribat de cadascun d'ells en posteriors capítols.

La nostra biografiada, ja casada, anà a viure amb el seu espòs a Guialmons, on ell fou nomenat el Batlle a la mort del seu sogre, ocorreguda el 7 d'abril de 1699.

Deu anys més tard també li arribà a l'àvia Magina l'hora del seu traspàs. Segons els llibres parroquials de Figuerola fou d'aquesta manera:

Magina Vallbona, de fadrina Magina Gual, fou extremunciada en estat greu dia 29 d'agost de 1709. Va morir el 31 d'agost del mateix any. I fou enterrada en la tomba que els Vallbona tenien en la capella de Nostra Senyora Sra. del Roser, en l'interior de l'església de Santa Maria de Guialmons, dia 2 de setembre. Aquest dia esclatà un greu conflicte de competències que tingué repercusions, i que bé val un capítol apart.

25. Defunció de Magina Vallbona, de fadrina Magina Gual (1638-1709) i el conflicte que esclatà el dia del seu enterrament

Arribats en aquest punt, val la pena transcriure tota la partida de defunció de la nostra àvia Magina Vallbona, o Magina Gual, per relatar l'important conflicte que esclatà el dia de la seva mort. Diu així:

"El vint i nou d'agost de mil set-cents nou fou extremunciada Magina Vallbona, muller de Magí Vallbona pagès i batlle del lloc de Guialmons sufragània de Figuerola de Santes Creus, Bisbat de Vic, per mi Josep Gispolt, prevere, i resident en la parroquia de Santa Coloma substituint al Reverent Jacint Roca prevere i vicari de Figuerola i de Guialmons per trobar-se malalt.

Morí dita Magina Vallbona als trenta-un de dit mes i any havent rebut los demés sagraments de la Santa Mare l'Església = Es dóna sepultura al cadàver de dita Magina Vallbona el dos de setembre de dit any, en la tomba que tenen els dits Vallbones en la Capella de Ntra. Sra. del Roser de dit lloc de Guialmons assistint a dit enterro lo Reverent Jaume Pons com a Degà de Santa Coloma amb sobrepellís, sense aguardar a la Reverent Comunitat de Santa Coloma com a parroco que és de les dues Esglésies de Sant Salvador de Figuerola i de Guialmons, lo qual enterro se feu a tota pressa i en ocasió que los Reverents o part dels de dita Comunitat estaven ocupats en la Parroquial Església de Sant Salvador de Figuerola celebrant los funerals oficiats per remissió del ànima del difunt Magí Gasol fadrí de dit lloc de Guialmons, i luego que hagueren despatxat dits funerals los Reverents Mn. Dimas Roca prevere i procurador de dita Comunitat i lo Reverent Francisco Artigau com a síndic, junt amb los demés preveres se trobaven en Figuerola arribaren en Guialmons per donar sepultura al cadàver de dita Magina Vallbona per orde i resolució de dita Reverent Comunitat passant dit cadàver per Figuerola primerament com han acostumat sempre, o en cas dits Vallbones no vinguessen a bé se disposàs en dita Església de Guialmons dit cadàver, per no perdre lo dret "exponte" (?) a dita Comunitat i com arribant en dit lloc los sobredits preveres trobaren ja enterrat lo cadàver, requestaren en nom de dita Comunitat al Sr. Degà i als dits Vallbones per no perdren sos drets com lo de veure més legítimament dita requesta".

La transcripció s'ha feta utilitzant criteris propis, amb l'únic objectiu que fos el més comprensible possible. Per llegir el text original, el podeu trobar en el segon llibre de baptismes, esposoris i òbits de la parròquia de Figuerola de Santes Creus, corresponents als anys 1706-1802, folis digitals 199-200.

Ara cal situar la problemàtica sorgida el dia del funeral de l'àvia Magina. Magina Vallbona fou la primera membre de la nostra família que va ser enterrada en la tomba familiar dels Vallbona, feta construir pel seu sogre en l'interior de l'església de Guialmons, i que havia estat inaugurada a finals de 1702, a instàncies del seu marit, i amb el trasllat de les restes mortals dels seus sogres Magí Joan Vallbona, lo Pobill i lo Major, i de Maria Vallbona, nada Maria Millas.

Amb la benedicció de la nova tomba es veu que quedà sense resoldre una qüestió de drets parroquials adquirits referent als funerals, que afectava de ple als interessos de la Comunitat de preveres de Santa Coloma, parròquia de la qual era sufragània l'església de Sant Salvador, de Figuerola, i l'oratori de Santa Maria de Guialmons. Segons el costum de l'època que narram tots els difunts de Guialmons eren traslladats al fossar que hi havia entorn a l'església de Figuerola on eren enterrats. En aquella església si feien els funerals. Això suposava uns drets, unes obligacions i uns ingressos pels capellans de la Comunitat de preveres de la parròquia de Santa Coloma de Queralt, que cobraven més o manco segons si el funeral era de primera classe, de segona, o de tercera, com eren coneguts popularment.

Quan esdevingué la mort de Magina Vallbona el problema no resolt esclatà. Els preveres proposaven que es fes com sempre. Que el cadàver fos traslladat fins a Figuerola, li fessin els funerals, i llavors fos retornada a Guialmons, per enterrar-la a la tomba familiar de l'església. Evidentment això suposava unes molèsties i despeses importants. Segons es desprén de la partida de baptisme, les desavinences no estaven encaminades a trobar solucions satisfactòries i cap part volia cedir, per lo que el conflicte era latent i més viu que mai. Aprofitant la coincidència que el mateix dia hi va haver un altre funeral d'un home fadrí de Guialmons a Figuerola, i que alguns preveres de la Reverent Comunitat de Santa Coloma estaven ocupats, els capellans desplaçats a Guialmons, d'acord o a instàncies de l'espòs de Magina i de la família, decidiren practicar la política de fets consumats, i l'enterraren de pressa i corrents perquè no es pogués tornar enrere. Ja vos podeu imaginar la sorpresa i ràbia que degueren tenir els representants i demés membres de la Comunitat de preveres de Santa Coloma quan arribaren a Guialmons per a seguir negociant un acord satisfactori per a tots, sempre i quan ells no perdessin els drets adquirits ni quedassin malmenats els seus interessos, i trobaren que tot estava dat i beneït. La nostra àvia just llavors havia estat dipositada en la tomba, i allà s'hi degué provocar una forta discussió i protesta doncs, de la forma que es descriu la situació creada, es pot deduir que hi degué haver França i Espanya. De fet, es va presentar un plet, segons es pot entendre de les darreres paraules de la partida, que va durar molts d'anys, contra la família Vallbona.

Cal constatar que no es parla per a res de funerals, ni misses, ni novenes, el que fa suposar que a la pobra Magina Vallbona, degut al conflicte creat en motiu de la seva mort, no n'hi degueren fer. Realment degué ser un enterrament ben especial i únic, i envoltat de molta tensió i polèmica.

26. Defunció de Magí Vallbona, lo Pobill i lo Menor (1642-1714). Segueix latent i present el conflicte

En la mort de Magí Vallbona, lo Pobill i lo Menor, el conflicte que va rebentar el dia de l'enterrament de la seva difunta esposa, Magina Vallbona, nada Magina Gual, encara no estava resolt. Segons conta el llibre parroquial de Figuerola, el nostre avantpassat fou extremunciat dia 6 de juliol de 1714. Va morir el dia següent, dia 7 de juliol. I dia 9 fou enterrat i li feren les exèquies. En aquest cas, a diferència de l'enterro de la seva esposa, hi hagué una vintena de capellans que assistiren a les exèquies. El llibre parroquial narra el que va cobrar cadascun d'ells, 10 reals i dues coques, i què els donaren a la coral, l'escolà i d'altres. El més significatiu però, és que, al final de la crònica del funeral s'hi afegeix una nota que diu que, just abans de treure el cadàver del difunt de ca seva per a traslladar-lo a l'església de Guialmons per a l'enterro, els capellans presentaren una requisitio a Magí Joan Vallbona (al text Joan Magí Vallbona), fill del difunt, a instàncies dels procuradors de la Comunitat de preveres de Santa Coloma fent notar, per una part, que hi havia un prevere, el Dr. Dimas Roca, que no era de la comunitat, i que per tant no tenia els drets dels altres capellans. I per altra part, comunicant que participarien en les exèquies del difunt, però només amb algunes condicions, i sempre que no quedassin perjudicats els drets de Figuerola (la nota completa es troba en el llibre parroquial de Figuerola corresponent als òbits de l'any 1714, en els folis digitalitzats 204-205).

El que queda prou clar és que el conflicte no s'havia resolt. I que, abans de deixar sortir el cos del difunt de la casa els capellans de la Reverent Comunitat de Santa Coloma plantejaren les seves condicions i exigències. El que no sabem és com ho prengué la família del finat. Només que ho degueren acceptar, sigui de mala gana sigui de bon grat, perquè l'enterrament i les exèquies anaren segons el previst i amb dignitat, a diferència del que havia succeït el dia de l'enterrament de Magina, l'esposa de Magí Vallbona.

27. Patrimoni familiar dels Vallbona - Pobill: Cal Vallbona i la Masia del Vallbona, a Guialmons, i una altra finca gran per Santa Coloma de Queralt

La Masia (o possessió) del Vallbona, a Guialmons

Tot i que està tot pendent de confirmació documental, no podem deixar de mencionar que en temps de Magí Vallbona, Batlle de Guialmons, i de Magina, la seva esposa, el patrimoni familiar degué crèixer i millorar en el llogaret de Guialmons.

D'aquest temps hi ha referències de la construcció o adequació de la casa coneguda per Cal Vallbona, de Guialmons. Damunt la porta principal hi ha la data d'aquesta edificació: 1701. Fou un dels casals més esplendorosos del poble.

També posseïen la Masia del Vallbona, que a Mallorca anomenam "possessió", amb masovers, o amos, al seu servei, que la cuidaven en nom seu. En aquests moments encara no estam en condicions de oferir més dades completes sobre quin dels dos Magins, el Major o el Menor, adquiriren la Masia, o si ja l'heretaren dels seus avantpassats.

En la Masia, que els Vallbona anomenaven "la masieta", hi conraven cereals i vinya. També es dedicaven al safrà. I hi tenien un bon ramat d'ovelles i anyells. En la possessió hi vivien masovers, o amos, encarregats de la finca, al servei dels Vallbona - Pobill.

A principis de gener de 2018, com a conseqüència de la publicació d'aquest blog, es va posar en contacte amb nosaltres, via correu electrònic, Jaume Martell Gassó, nascut a Santa Coloma de Queralt, que ens aportà una informació molt interessant sobre el patrimoni de la família Vallbona - Pobill, de Guialmons, a Santa Coloma de Queralt. Fou un magnífic regal de Reis, que li agraïm. En el missatge ens dona a conèixer un llibre que ell va publicar l'any 2016, amb informació rellevant per a la nostra investigació. El llibre es titula: “Solixent, Migdia, Ponent, Tremuntana. Les terres al Cadastre Reial de 1716 a Santa Coloma de Queralt”. 

Segons l'autor, el llibre "tracta del temps posterior a la Guerra de Successió, exactament em baso en els documents que pertanyen al “Catastro Real de Don José Patiño, superintendente del Principado de Cataluña”. És un cadastre que es va fer a tots els pobles i poblets de Catalunya, en ell s’hi pot trobar un control de propietaris i amb la descripció de les seves propietats (terres, cases, cavalcadures...), També es pot trobar el que guanyaven diàriament o anualment els caps de família, i un cens de les persones de cada família (ofici, noms, edats...)".

Respecte al que a nosaltres ens interessa, Jaume Martell ens conta que "en aquest primer llibre em vaig dedicar només a la informació continguda en la part de les terres. Un tal Magí Vallbona a 1716 [amb quasi total seguretat es tracta de Magí Joan Vallbona i Gual, Batlle de Guialmons (1665-1723), fill primogènit i hereu de Magí Vallbona i de Magina Gual, i germà de Magnífic Doctor en ambdós Drets, Pau Vallbona i Gual],  tenia una peça de terra al terme de Santa Coloma de Queralt, a l’oest del terme, aproximadament al nord-oest del terme de Guialmons. Aleshores Guialmons tenia un terme propi, separat dels termes de Sant Gallart, de les Piles i de Santa Coloma de Queralt, inclús el petit lloc de Figuerola de Santes Creus tenia el seu propi terme. No he trobat el cadastre per Guialmons, però podria ser que existís. Per alguns pobles s’ha conservat, per altres s’ha perdut, però es va fer a tots."

I ens passa còpia del document "que parla de la propietat de Magí Vallbona de Guialmons al terme de Santa Coloma.

I aporta les descripcions de la peça de terra:

"-Era una peça de terra part campa (cultivable) part erma (no cultivable).

-Era a ¾ d’hora de casa seva (segurament de Guialmons), ho sigui que era bastant lluny, potser de les més lluny que trobo.

-Tenia 23 jornals, també et puc dir que era bastant gran, en relació a les mes de 400 peces que van declarar.

-Diu que 5 jornals eren de campa de 3a qualitat (la qualitat més baixa en quan a rendiment, dos cuarteras (de volum) per una de blat o tres per una d’espelta)

Un jornal aleshores equivalia a dues quarteres en superfície. Jornal era mesura de superfície.

En aquell moment quan parlen de la mesura cuartera es parla indistintament de cuartera de sembradura (de superfície) que equivalia a la superfície que es podia sembrar amb un sac. Com de la cuartera de volum: el que cabia en un sac, o uns recipients de fusta que tenien la mesura local del poble, o de pedra fixa a la plaça del poble (a Montblanc, a Falset. Crec que a la ciutat de Mallorca hi ha la plaça de la Quartera...) que eren per mesurar.

Per això diu “que son cuatre cuarteras (en volum) de blat per jornal o sis d’espelta, les que és collia en un jornal de 3a qualitat”. I també que un jornal eren duescuarteras (en superfície)

-La rendibilitat per la terra herma era de 6 diners per jornal. No diu els jornal però han de ser 18 (18 + 5 = 23)

-Finalment apunten les afrontacions, “a solixent..., a migdia..., a ponent..., y a tremuntana” (est, sud, oest, i nord). Són ben valuoses a l’hora de situar la peça, per exemple en el nostre cas sabem que era a tocar del camí de Santa Coloma a Conesa (poble), la peça era al nord del camí o el camí era al sud de la peça... I també a tocar del terme de Figuerola, a ponent de la peça!! Queda bastant ben situat."

L'autor dels llibre que exposam ens fa arribar una foto del mapa de la zona, per a poder situar correctament la finca de Magí Vallbona, de Guialmons.

I segueix escrivint l'autor: "També les afrontacions dels veïns ens poden fer descobrir millor la situació. De fet, en quasi totes les declaracions de les peces de terra normalment hi escriuen que està “situada a la partida de...”, en el nostre cas no ho apunten però et puc assegurar que estava a la gran partida del Codony (42 al mapa). Les partides són els noms, sovint molt antics, de les diferents zones del terme. Per exemple: “El Coll de Aguiló, la Font dels Carters, el Puig de Colomers..., a 1716 n’anomenaren unes 50."

Volem agrair a Jaume Martell Gassó la seva inestimable aportació. I també que ens hagi ajudat a aclarir la grafia més probable d'alguns cognoms que segurament no havíem sabut transcriure correctament, com per exemple Vivó per Vinó, o Prous per Prons, que ja han estat corregits a les entrades corresponents d'aquest blog.

Si aconseguim més dades d'aquests béns immobles de la família els farem arribar en el present blog.

28. V Generació. Magí Joan Vallbona, lo Pobill (1665-1723), Batlle de Guialmons, fill primogènit de Magí Vallbona (1642-1714), i de Magina Gual (1638-1709)

El primer fill del matrimoni format per Magí Vallbona, lo Pobill i lo Menor, i Magina Vallbona, nada Magina Gual, és conegut amb el nom de Magí Joan Vallbona. Però a vegades els documents el presenten com a Joan Magí.

Magí Joan Vallbona fou batejat dia 4 de gener de 1665. Li posaren el nom de Magí Joan Ramon Vallbona. Apadrinat per Joan Gual, d'Esblada, avi matern, i per Coloma Gili, de Santa Coloma.

Posteriorment sabem que es casà en dues ocasions:

En primer lloc, contragué matrimoni, en primeres núpcies, amb n'Anna Maria Prous (1668 - abans de 1708), de les Piles, filla d'Antoni Prous i de Francesca. Lamentablement no hem pogut trobar la data exacte del matrimoni perquè el llibre corresponent de la parròquia de les Piles d'aquests anys no s'ha conservat. El matrimoni format per Magí Joan Vallbona i Anna Maria tingué els següents fills:

* Anna Maria Vallbona, batejada dia 18 de juliol de 1685, a qui li posaren els noms d'Anna Maria Margarida Francisca. Els seus padrins de fonts foren Magí Vallbona, Major, segurament el seu avi patern, i Francesca Prous, de les Piles, àvia materna. D'ella sabem que es va casar amb Macià Sagarra, dia 29 de setembre de 1700, a Guialmons.

* Francesca Vallbona, germana bessona de l'anterior, i batejada el mateix dia 18 de juliol de 1685, amb els noms de Francesca Magina Àngela. Apadrinada per Antoni Prous, de les Piles, avi matern, i Magina Vallbona, de Guialmons, àvia paterna. Tenim informació que es va casar amb Ramon Cabestany, de Rocafort, dia 14 de juny de 1705, a Guialmons.

* Madrona Vallbona, batejada dia 2 d'octubre de 1689, a qui li imposaren els noms de Madrona Margarida Victòria. Els seus padrins de fonts foren Francesc Prous, fadrí, de les Piles, i Victòria Miró, muller de Francesc Miró, de Barberà. Morí albada dia 11 d'octubre de 1689.

* Maria Vallbona, batejada dia 22 d'abril de 1691, amb el noms de Maria Caterina Margarida. Apadrinada per Francesc Vallbona, fadrí, de Santa Coloma, i Coloma Vallbona, donzella, de Guialmons, tia seva. Es casà amb Joan Vilaplana dia 12 de febrer de 1708, a Guialmons.

* Llúcia Vallbona, batejada dia 10 de març de 1693, amb els noms de Llúcia Coloma Caterina. Els seus padrins foren Joan Jover, de les Piles, conco polític patern, i Caterina Vallbona, muller de Francesc Vallbona, de Santa Coloma. D'aquesta filla encara no sabem més informació, però potser morís albada.

* Francesc Vallbona, batejat dia 6 de novembre de 1695, li posaren els noms de Francesc Pere Magí. Els seus padrins de fonts foren Pere Vallbona, fadrí, de Guialmons, el seu conco patern, i Raimunda Prous, muller d'Antoni Prous, de les Piles. Consta que contragué matrimoni amb Raimunda Ferrer, a Guialmons, dia 12 de setembre de 1717. Era conegut amb el sobrenom de prop l'Església. El ministre fou el Dr. Mn. Josep Vallbona, prevere i Beneficiat de la Seu de Barcelona, conco patern. Francesc va morir dia 27 d'agost de 1726, a Guialmons. Ell fou l'hereu universal de l'herència dels Vallbona - Pobill. Potser amb el temps ens ocuparem de la seva descendència, de la qual ja tenim moltes dades recollides, perquè hem anat coneixent d'altres Vallbona procedents de Guialmons que segurament descendeixen de Francesc Vallbona i de Raimunda Ferrer, la seva esposa, i de la casa pairal de Cal Vallbona.

* Coloma Vallbona, batejada dia 10 d'agost de 1698, amb els noms de Coloma Agnès Anna Maria. Apadrinada pel Doctor en Medicina Joan Vallbona, de Guialmons, conco patern, i per Anna Maria Vallbona, donzella, filla de Magí Vallbona, de Guialmons, menor de dies, la seva germana major. D'ella no tenim més informació, fins al present.

* Magí Vallbona, batejat dia 9 de desembre de 1700. Li posaren els noms de Magí Pau Joan. Fou apadrinat per Macià Segarra, de Conesa, cunyat seu, i per Paula Vallbona, muller del Doctor en Medicina Joan Vallbona, del Pont d'Armentera, tia política paterna. Tampoc hem sabut més notícies sobre ell, fins ara.

* Josep Vallbona, batejat dia 14 de juny de 1703 amb els noms de Josep Pere Joan. Els seus padrins foren Pere Joan Puig, paraire, del Pont d'Armentera, i Agnès Prous, muller de Francesc Prous, de les Piles. Morí infant, dia 30 de desembre de 1710, i fou enterrat en la tomba dels Vallbona, en l'església de Guialmons.

Tot i no haver trobat informació sobre la mort de la primera esposa de Magí Joan Vallbona, hem localitzat la nota registral de les seves segones núpcies amb Coloma Vilaplana. Coloma era viuda, com en Magí Joan. En primeres núpcies s'havia esposada amb Pere Joan Vilaplana. Però era filla de Ramon Antoni Joan (Antoni Joan és el cognom), de Guissona, i d'Elisabet, la seva muller, ambdós difunts. Contragueren matrimoni a Guialmons dia 12 de febrer de 1708. I tingueren dos fills:

* Paula Vallbona, batejada dia 2 de febrer de 1709. Li posaren els noms de Paula Francesca i fou apadrinada per Pau Castells, de Sant Gallard, i per Francesca Cabestany i Vallbona, muller de Ramon Cabestany, la seva germana. Res més hem trobat encara sobre ella.

* Josep Vallbona, batejat dia 21 de febrer de 1712. Li posaren els noms de Josep Pere Antoni. Fou apadrinat per Francesc Vallbona, fadrí, de Guialmons, i Maria Prous, donzella, filla d'Antoni Prous, de les Piles. Morí albat, dia 14 de maig de 1716, i fou enterrat en la tomba dels Vallbona, en l'església de Guialmons.

El nostre biografiat, el primogènit de Magí Vallbona i de Magina, succeí al seu pare en el càrrec de Batlle de Guialmons, que ocupà fins a la seva mort, esdevinguda dia 28 de setembre de 1723, i fou enterrat en la tomba familiar de l'església de Guialmons.

Hem de tornar comentar que, el dia de l'enterrament, hi tornà haver presentació de demanda, per part de la Reverent Comunitat de preveres de Santa Coloma, reclamant els drets adquirits en els funerals per part de la referida Comunitat de preveres i es tornà mencionar la causa oberta contra els Vallbona. Dotze capellans assistiren als seus funerals, atès que era el Batlle de Guialmons a l'hora de la seva mort.

La seva segona esposa, Coloma, va morir dia 30 de setembre de 1726, a Guialmons, i l'enterraren en la mateixa tomba familiar dels Vallbona.

29. V Generació. Maria Àngela Vallbona, lo Pobilla (nada el 1666), filla de Magí Vallbona (1642-1714), i de Magina Gual (1638-1709)

De la segona filla del matrimoni format per Magí Vallbona, lo Pobill i lo Menor, i Magina Vallbona, nada Magina Gual, només tenim aquesta informació:

Maria Àngela Vallbona, fou batejada dia 9 de desembre de 1666 a Figuerola. Els seus noms de pila foren Maria Àngela Magina. I els seus padrins de fonts foren Magí Vallbona, lo Major, Batlle de Guialmons, i avi patern, i Maria Jover (?), d'Esblada. No ens ha arribat cap altra notícia relacionada amb ella. Ni que contragués matrimoni, ni de la seva mort. Tampoc és la padrina de fonts de cap nebot conegut. El que ens fa pensar que degué morir albada, però que no es registrà. Qualsevol novetat referent a la germana del nostre avantpassat directe de la branca mallorquina que es trobi en el futur serà incorporada en aquesta entrada.

30. V Generació. El Doctor en Medicina Joan Vallbona, lo Pobill (1669-1722), fill de Magí Vallbona (1642-1714), i de Magina Gual (1638-1709)

El poble de Pont d'Armentera, a la Comarca de l'Alt Camp, Tarragona, en l'actualitat

Una reflexió que volem aportar a l'altura d'aquest treball és que sabem que almenys tres dels fills mascles de Magí Vallbona, lo Pobill i lo Menor, i Magina Vallbona, nada Magina Gual, pogueren estudiar carrera. Segurament becats i patrocinats pels Comtes de Savellà, a qui serviren. Del tercer fill del matrimoni en tenim les següents referències:

Joan Vallbona fou batejat dia 8 de maig de 1669 a Figuerola. Els seus noms de pila foren Joan Francesc Miquel. Apadrinat per Joan Florensa, de Guialmons, i Francesca Prous, de les Piles.

De jove va anar a estudiar Medicina, però no sabem en quina universitat. Només que es convertí en Doctor en Medicina i exercí la professió en el poble del Pont d'Armentera durant molts d'anys, poble de la Comarca de l'Alt Camp, a Tarragona. Allà contragué matrimoni amb Maria Paula, de cognom desconegut perquè no s'ha conservat el llibre de matrimonis d'aquella església. 

Tampoc s'ha pogut aclarir si tingueren fills perquè no hi ha llibres parroquials d'aquells anys.

De la seva partida de defunció hem conegut les següents dades i dates:

El Doctor en Medicina Joan Vallbona, va morir a Pont d'Armentera, on hi va exercir molts d'anys de metge, segons consta en la partida de defunció, dia 7 de novembre de 1722. Havia fet testament que entregà a Mn. Joan Alemany, prevere i rector de la parròquia del Pont d'Armentera. El seu cadàver fou traslladat a Guialmons, on rebé sepultura en la tomba familiar de l'església dia 10 de novembre del mateix any, perquè així ho havia expressat en les seves darreres voluntats recollides en el testament. Els preveres de la Reverent Comunitat de Santa Coloma reclamaren els seus drets al seu germà Magí Joan Vallbona, Batlle de Guialmons, perquè el conflicte latent entre la família dels Vallbona - Pobill i els capellans de la parròquia de Santa Coloma seguia sense resoldre. Vint capellans assistiren als funerals per la seva ànima, celebrats el dia de l'enterrament.

La seva viuda, Maria Paula Vallbona, de la qual desconeixem el nom de fadrina, va morir també al Pont d'Armentera dia 16 de setembre de 1724. El se'n demà l'enterraren a la tomba familiar de l'església de Guialmons, amb el seu espòs. I dia 18 de setembre li digueren el funeral, amb assistència de dotze preveres. En la partida de defunció es torna fer referència al conflicte obert contra els Vallbona per part de la Revererent Comunitat de preveres de Santa Coloma de Queralt.

El Doctor en Medicina Joan Vallbona és el primer metge de la família del qual ens han arribat notícies.

32. V Generació. Pere Vallbona, lo Pobill (nat el 1674), austriacista, fill de Magí Vallbona (1642-1714), i de Magina Gual (1638-1709)

Ens acostam al protagonista principal de tot l'estudi que hem anat realitzant durant anys. Pau Vallbona, lo Pobill, quart fill de Magí Vallbona i de Magina, que serà el primer Vallbona que es traslladarà a Mallorca i de qui descedim tots els Vallbona de l'illa. D'ell en tenim tanta informació que serà motiu de nombroses entrades en un futur pròxim.

En aquesta entrega només avançam que Pau Vallbona fou batejat a Figuerola dia 27 de gener de 1672. Li imposaren els noms de Pau Isidre Francesc. I que els seus padrins de fonts foren Isidre Balsells, de Pontils, i Magina Soler, de Santa Perpètua. La resta d' informació que hem conegut sobre ell serà publicada en breu.

32. V Generació. Pere Vallbona, lo Pobill (nat el 1674), austriacista, fill de Magí Vallbona (1642-1714), i de Magina Gual (1638-1709)

Retrat del port de la Ciutat de Nàpols, de principis del segle XVIII

Del cinquè fill dels esposos Magí Vallbona i Magina Vallbona, nada Magina Gual, en tenim informació incompleta, però rellevant, al nostre mode de veure.

Pere Vallbona, lo Pobill, fou batejat a Figuerola dia 25 d'octubre de 1674, amb els noms de pila de Pere Joan Francesc. Fou apadrinat per Pere Gual, d'Esblada, conco matern, i Maria Vallbona, de Guialmons, àvia paterna.

Dels llibres parroquials de Figuerola no n'hem trobat més dades sobre ell, excepte que el 1695 apadrinà al seu nebot Francesc, fill del seu germà Magí Joan.

Segurament degué estudiar, amb el recolzament de la família noble dels Boixadors, Comtes de Savallà.

En un article sobre l'austriacisme en el Regne de Mallorca, del professor Josep Juan Vidal, de la Universitat de les Illes Balears, publicat el 2014, ofereix una informació molt interessant sobre la participació destacada de Pere Vallbona en la Guerra de Successió a la Corona d'Espanya en el bàndol austriacista. És cert que l'article el presenta com a fill de Pau Vallbona. Però és un error. Pau es casà el 1699, i és impossible que tingués un fill que, l'any 1706, amb motiu de l'arribada del Comte de Savallà a Mallorca com a virrei i representant del pretendent al trono espanyol Carles III d'Àustria, tingués un paper tan destacat com li atribuixen els documents trobats. L'article, escrit en castellà i editat per Ediciones Universidad de Salamanca, refereix aquesta important notícia sobre Pere Vallbona, lo Pobill:

"Importantes propagandistas de la causa austriacista en Mallorca fueron Francesc Solá y Guardiola, un catalán, oídor de la Real Audiencia, que fue después nombrado regente de la institución, cuando Mallorca se transfirió al austricismo y Pau Vallbona, administrador de los bienes en Mallorca del Conde de Zavellà y su hijo Pere".

El paper jugat per Pau Vallbona en la causa austriacista serà motiu d'una llarga reflexió quan parlem d'ell. Respecte a Pere Vallbona, el seu germà, que com he dit abans és citat erròniament com a fill de Pau, l'article afegeix una nota a peu de pàgina que és de la màxima rellevància. Per aquest motiu la transcrivim:

"14. Pere Vallbona solicitó posteriormente "en atención a las confidencias hizo al Conde de Zavellà e introdujo cartas a confidentes" el empleo de escribano de cartas reales". I cita com a fonts l'Arxiu Històric de Nàpols (AHN, Estado libro 994, f. 387, 9 de septiembre de 1710) i l'Archivio di Stato di Napoli, Consiglio di Spagna, Officialium Maioricarum 131, f. 28-32 v, 12 de febrero de 1709). I acaba la referència a Pere Vallbona afirmant que: "El Consejo de Aragón informó favorablemente su solicitud" (cf. Josep Juan Vidal, "El Austriacismo en el Reino de Mallorca. Supporters of Archduke Charles of Austria in Majorca", a Cuadernos dieciochistas, 15, 2014, Ediciones Universidad de Salamanca, pàgs. 170-171).

Al nostre protagonista, així com al seu germà Pau Vallbona, els esperava un brillant futur si la causa austriacista hagués triomfat finalment guanyant la Guerra de Successió. La seva amistat i fidelitat al Comte de Savallà, per a qui treballaven, i a qui li devien el seu patronatge i influències polítiques, els hagués garantit una bona carrera política. Però no fou així. Tant Pere com Pau Vallbona es significaren molt a favor de la causa austriacista, i això tingué importants repercusions, tant per a l'un com a l'altre.

Les conseqüències que afectaren directament a Pau Vallbona seran objecte del nostre estudi. De les repercusions sobre Pere Vallbona l'únic que hem pogut suposar és que seguí al Comte de Savallà a l'Imperi Romanogermànic, o en el Regne de Nàpols, on es guarden els documents citats. En alguns d'aquests llocs hi degué fer la vida. Potser també s'hi casà i tingué una família, de la qual no en tenim cap dada a dia d'avui. Tot això, però, són hipòtesis de treball.

Les darreres notícies documentades sobre el nostre biografiat és que fou el padrí de fonts de la seva neboda Anna Vallbona i Terrassa, nada el mes de febrer de 1709, a Ciutat. Allà figura com el "Sr. Pere Vallbona de la Almudayna". Era en plena Guerra de Successió Espanyola, i potser habitava a casa del Virrei de Mallorca, en el Palau Reial, que aleshores era encara el Comte de Savallà, al servei del qual estava, com el seu germà Pau. El mateix any el Comte deixà Mallorca.

Seguia present a l'illa de Mallorca l'any 1715 perquè va apadrinar una altra neboda seva, de nom Anna Vallbona i Terrassa, nom que li posaren després de la mort de l'altra filla del mateix nom.

I també podem confirmar que encara vivia l'any 1724, doncs en el testament atorgat pel seu germà Pau Vallbona, en poder del notari Valentí Terrers, del 29 de maig de 1724, el testador elegí, entre altres marmessos, "lo Molt Reverent Josep Vallbona, Doctor en Teologia, Beneficiat en la Santa Església Catedral de dita Ciutat de Barcelona, Coloma Vallbona i Pere Vallbona mos germans".

Aquesta és la darrera notícia documentada sobre el nostre biografiat fins al dia d'avui.

Una vegada més quedam a expenses de noves troballes, que sempre ens fan revivar la il·lusió per a la recerca genealògica del nostre cognom Vallbona.

33. V Generació. Coloma Vallbona, lo Pobilla (1677-1760), filla de Magí Vallbona (1642-1714), i de Magina Gual (1638-1709)

De Coloma Vallbona, l'única filla dels nostres avantpassats Magí Vallbona i Magina Vallbona, nada Gual, de la qual tenim més notícies, podem comentar el següent:

Coloma Vallbona fou batejada a Figuerola dia 20 de setembre de 1677. Rebé els noms de Francesca Magina Coloma. Els seus padrins foren Joan Gual, d'Esblada, i Coloma Gasol, de Guialmons.

De molt joveneta es casà a Guialmons amb Joan Jover, de les Piles, fill de Marc Jover, difunt, i de Maria. El matrimoni tingué lloc dia 4 de maig de 1692.

Sobre si tingueren fills i de la mort de l'espòs, no n'hem trobat dades. Justament falten molts volums de la parròquia de Sant Martí, de les Piles, on degueren viure i formar una família, i no s'han pogut trobar més coses.

Com ja hem dit en l'entrega anterior, el seu germà Pau Vallbona la nomenà una dels marmessors del seu testament, atorgat l'any 1724.

Coloma Jover, nada Coloma Vallbona, tingué una llarguíssima vida. Acabà els seus dies, de mort natural, el 31 d'agost de 1760, a les tres de la tarda, i després de rebre tots els sagraments, a Guialmons. La seva partida de defunció també ens conta que era viuda deixada de Joan Jover, pagès, de les Piles. Que deixà testament en poder del Dr. Carles Roca, notari de Santa Coloma. L'enterraren a la tomba familiar que els Vallbona tenien a l'església de Guialmons dia 2 de setembre del mateix any. Al seu funeral hi assistiren deu capellans, i la paga fou molt generosa. Per cert, hem d'afegir que a la fi ja no es parla del plet de la Reverent Comunitat de preveres de Santa Coloma contra els Vallbona.

Per pura coincidència, l'enterraren el mateix dia, cinquanta anys després, que a sa mare, Magina Vallbona. Però l'enterrament i funerals foren radicalment diferents. Les coses ja havien millorat un poc entre el clero parroquial i la seva família.

Una altra nota curiosa de l'època és que les dones són citades d'una altra manera. A la seva mort era coneguda amb el nom de Coloma Jover i Vallbona. Per la narració del seu funeral, realment va morir com una senyora, i el funeral fou esplèndid.

34. V Generació. Mn. Josep Vallbona, lo Pobill (nat el 1682), prevere, Doctor en Teologia i Beneficiat de la Catedral de Barcelona, fill de Magí Vallbona (1642-1714), i de Magina Gual (1638-1709)

La façana de la Catedral de Santa Creu i de Santa Eulàlia, de Barcelona, en una foto de l'any 1880, més similar a com era en el segle XVIII

Del darrer fill dels nostres avantpassats Magí Vallbona i Magina en sabem poques coses, però prou eloqüents.

Josep Vallbona fou batejat a Figuerola dia 15 de gener de 1682. I els noms de pila que li posaren foren Josep Francesc Maure. Els seus padrins de fonts foren el seu germà gran, Magí Vallbona, lo Pobill, Menor, i Margarida Corbella, de Figuerola.

Josep s'encaminà cap a la carrera eclesiàstica, segurament a la Ciutat de Barcelona. Fou ordenat de prevere i prest obtingué el títol de Doctor en Teologia i el càrrec de Beneficiat de la Catedral de la Ciutat de Barcelona, que es guanyava per oposicions. El 1717 oficià les noces del seu nebot Francesc Vallbona, fill del seu germà Magí Joan i d'Anna Maria, i ja és mencionat amb els esmentats títol i càrrec. 

Anys més tard és citat com a marmessor en els testaments del seu germà Pau Vallbona i de la seva cunyada Margarida Terrassa, esposa del seu germà Pau, sempre amb el títol de Doctor en Teologia i com a Beneficiat de la Catedral de la Ciutat Comtal. Margarida Terrassa atorgà el seu testament dia 25 d'abril de 1743 davant el notari Valentí Terrers, de Ciutat de Mallorca, i elegí entre els seus marmessors "lo Molt Reverent Josep Vallbona prevere, Doctor en Teologia, Beneficiat en la Santa Catedral Església de la Ciutat de Barcelona, mon cunyat". És la darrera data que hem localitzat sobre la seva vida. No tenim constància de quan fou la seva mort ni on tingué lloc. I és també el primer capellà de la línia de la nostra branca dels Vallbona de qui en tenim notícies. No en serà el darrer.

35. I Generació mallorquina (V Generació). Pau Vallbona i Gual (1672-1733): naixement i educació

A partir d'aquesta entrada ens centrarem en l'avantpassat que consideram el principal personatge de tots els qui presentarem al llarg d'aquest blog. Sobretot per la seva rellevància històrica i per ser el primer ascendent remot del llinatge Vallbona que es traslladà a viure a Mallorca, donant així origen a la nissaga mallorquina del cognom Vallbona. Ell ha estat realment l'inspirador de tota la investigació i recerca genealògica sobre els Vallbona realitzada durant anys per l'autor del blog. Ens referim al quart fill de Magí Vallbona, lo Pobill (1642-1714), Batlle de Guialmons, i de Magina Vallbona, nada Magina Gual (1638-1709): Pau Vallbona i Gual (1672-1733).

Ja avançàrem en una anterior entrada que el nostre biografiat nasqué a Guialmons a finals del mes de gener de 1672. Fou batejat en l'església de Sant Salvador, de Figuerola de Santes Creus, dia 27 de gener del mateix any. Els seus noms de pila foren Pau Isidre Francesc. Els seus padrins de fonts foren Isidre Balsells, de Pontils, i Magina Soler, de Santa Perpètua. A dia d'avui no hem pogut establir cap relació familiar amb els seus padrins.

Pau Vallbona pertanyia a la principal família de Guialmons, que havia prosperat i cobrat relleu social i econòmic a redòs dels seus senyors els Comtes de Savallà. El seu avi, el seu pare i el seu germà gran foren Batlles de Guialmons. A més eren propietaris d'una possessió important prop del poble que és coneguda amb el nom de Masia del Vallbona, tot i que encara no podem precisar quin d'ells la va adquirir. Al seu germà major, Magí Joan Vallbona, en qualitat de fill primogènit, li correspongué esser l'hereu i administrador dels principals béns i patrimoni familiar. Els altres germans, entre ells Pau, prengueren carrera: Joan es convertí en Doctor en Medicina; Pere no s'ha pogut especificar, però sabem que es va postular per ser escrivà de cartes reials pels serveis prestats a la causa austriacista durant la Guerra de Successió Espanyola, com ja hem explicat en una entrega anterior; i Josep s'ordenà de prevere i obtingué el títol de Doctor en Teologia.

De jovenet Pau Vallbona fou enviat a fer estudis universitaris, com els seus germans, en alguna universitat encara no descoberta: Vic? Tarragona? Barcelona? S'inclinà pels estudis de lleis. Obtingué els títols de Doctor en Dret Civil i en Dret Canònic, segurament a instàncies de la família noble dels Boixadors, Comtes de Savallà, ofici al qual va dedicar tota la seva vida.

36. Pau Vallbona i Gual, Doctor en ambdós Drets, al servei dels Comtes de Savallà

Vista panoràmica de la possessió de Bunyolí, Mallorca

L'any 1724, quan redactà el seu testament, el Dr. en Drets Pau Vallbona i Gual declarà que "desde lo any 1694 servesch lo empleo de Procurador Gnal de dita mi Sra. la Condessa de Çavellà, y del Señor Conde de Çavellà son fill y molts añys antes ya admes en el numero dels criats de sus Srias. en cuyo temps sempre ses han dignat franquearme repetidas finezas moguts dela sua bona ley y del cariño ab que he procurat la Casa del Interes de la seva Hazienda...".

Partint de la confessió del nostre protagonista, podem afirmar que Pau Vallbona feu carrera al servei de la família dels Comtes de Savallà des de treballs més discrets fins a la màxima responsabilitat de Procurador General. Càrrec que exercia des de feia trenta anys.

De fet, la primera notícia que ens ha arribat de l'exercici del seu càrrec és de l'any 1696:

"El 25 de novembre de 1696, el doctor en ambdós drets Pau Vallbona, com a procurador general de Teresa de Pinós, comtessa de Savallà, manà construir a l'honor mestre Joan Tomàs, picapedrer ciutadà, unes cases noves per a la possessió de Bunyolí, segons resulta de l'acta signada davant el notari Valentí Terrers; el contracte estipulava que el treball seria a escarada i per un import de 640 lliures. En agraïment a la bona feina feta, la comtessa li donà 100 lliures més" (documentació extreta del llibre Possessions de Palma, de Gaspar Valero i Martí, en l'entrada sobre la possessió de "Bunyolí"). Aquesta possessió està situada en el centre de la baronia del mateix nom, en l'illa i Regne de Mallorca (en els actuals termes municipals d'Esporles, Bunyola i Marratxí).

La Comtessa Teresa de Pinós (+ 1726), fou la segona esposa de Joan de Boixadors i de Rocabertí, quart Comte de Savellà i Baró de Bunyolí, entre altres títols. En quedar viuda, seguia administrant els béns familiars en nom del seu fill, molt jove. Fou aquesta senyora qui nomenà procurador general de la família dels Comtes de Savallà a Pau Vallbona i Gual, quan només tenia vint-i-dos anys, qui ja els assistia com a criat, segons ens conta el propi Pau Vallbona en el seu testament.

El document exacte que explica la missió de Pau Vallbona el trobam a l'Arxiu del Regne de Mallorca (cf ARM, Prot. T-1.001, f. 45v i s.).

Aquesta informació és la primera notícia fidedigna de la presència del nostre avantpassat en l'illa de Mallorca.

Nou anys més tard, "el 2 de febrer de 1705, Pau Vallbona, procurador de la comtessa de Savallà, feu una provisió sobre les millores fetes a la possessió de Bunyolí. Es tracta d'una sèrie llarga de qüestions a demanar als diversos testimonis amb l"objectiu d'aclarir quan es feren les diverses obres de millora de la possessió", seguim trobant escrit al mateix llibre sobre les possessions.

En aquell temps la Comtessa de Savallà a la qual servia Pau Vallbona, i a qui es deu referir el text citat, era Dionísia Sureda de Santmartí i Safortesa, que es casà el 1699 amb Joan Antoni de Pacs-Boixadors i de Pinós (1672-1745), cinquè Comte de Savallà, qui serà un altre dels grans personatges relacionats molt directament amb el nostre biografiat, com explicarem més endavant.

(*maig 2024) 37. Pau Vallbona i Gual i el seu matrimoni amb Margarita Terrassa i Caldés (+ 1759)

Façana de l'església parroquial de Sant Jaume, de Ciutat, on contragueren matrimoni els nostres avantpassats dia 6 de juny de 1699

Pel seu càrrec de procurador general dels Comtes de Savallà, el nostre avantpassat hagué de viatjar molt, visitant les masies, possessions i terres que administrava en nom dels seus senyors. Tenim notícies de sortides cap al port de Barcelona, viatjant per Mallorca, i segurament també algunes vegades degué retornar a les terres d'on era natural, a Guialmons, al Comtat de Savallà. Aquest fet dificulta sobradament la nostra recerca genealògica, perquè no sempre hem pogut saber on tenia el seu domicili més habitual, i on celebrava els esdeveniments més importants de la seva vida: casar-se, batejar els fills, etc.

Anant i venint per la Ciutat de Mallorca, o per la nostra illa, degué conèixer a qui seria la seva futura esposa: Margarita Terrassa i Caldés, natural de Felanitx, i resident a Ciutat.

Margarita Terrassa i Caldés era filla d'Arnau Terrassa, notari, i arxiver reial del Regne de Mallorca, natural o oriünd de Felanitx, i d'Anna Caldés i Dezi. 

El notari i arxiver reial Arnau Terrassa es casà, en primeres núpcies, amb Margarita Mayol. Les noces es celebraren a Ciutat de Mallorca, parròquia desconeguda a hores d'ara, el 13 d'agost de 1668. Aquest  matrimoni tingué un fill: Arnau Terrassa i Mayol, del qual parlarem en altres entrades. En segones núpcies casà amb la nostra avantpassada Anna Caldés i Dezi, filla del militar Cristòfol Caldés i Trobat, i neta de Jeroni Caldés i d'Eufràsia Trobat; i de Joana Anna Dezi, cognom completament desconegut per l'autor del blog. Ells són els pares del tinent Cristòfol Terrassa i Caldés i de Margarita Terrassa i Caldés (aquesta informació l'hem extreta del llibre L'origen dels mallorquins, d'Onofre Vaquer Bennasar, Palma, el Tall, 2008).

Els Terrassa eren una família notarial, originària de Felanitx. Segons la Gran Enciclopèdia de Mallorca, el llinatge és documentat a Mallorca els segles XV-XVIII. Es conserven diversos protocols de notaris d’aquesta família. Nicolau Terrassa (Palma s. XVII-1653) accedí al notariat (1635) a Palma, on tengué la casa i notaria a la parròquia de Sant Nicolau. Llegà dotze protocols (1635-1653). També Arnau Terrassa (Palma s. XVII-1656) accedí al notariat a Palma, on exercí. Se’n conserven dos protocols (1643-1656). Tenia la casa pairal al carrer de sa Gerreria, de Palma. Titular d’una notable fortuna, posseïa una casa al carrer Nou, de Felanitx, i terres a Felanitx i Llucmajor. Els seus béns foren inventariats (1656) pel notari Perot Vicenç. També se’n coneixen altres notaris Terrassa importants en els segles XVII-XVIII (Cf. D. Ferrà-Pons, «Terrassa», a la Gran Enciclopèdia de Mallorca, Tom 17, Palma 1991, 163).

I Mn. Pere Xamena, prevere i il·lustre historiador felanitxer, ens aportà més informació concreta sobre la família de Margarita Terrassa i Caldés. Segons va publicar Mn. Pere Xamena, el pare de Margarita, Arnau Terrassa, era Arxiver Reial i Patrimonial del Regne de Mallorca. D'acord amb el cadastre de 1670, Arnau Terrassa era propietari de la possessió de Son Terrassa (Son Terrassa d’En Menut i Son Terrassa d’En Banya, a Cas Concos, són part de la possessió) i també havia comprat altres terres veïnes a la possessió de Son Terrassa a Mn. Gabriel Prohens, prevere, dels Obradors, de Cas Concos (Cf. P. Xamena Fiol, Felanitx mot a mot, Felanitx 1991, pàg. 244). A la casa de la possessió actualment hi ha el restaurant Son Terrassa. De fet, Pau Vallbona i Margarita també tenien una casa al Carrer Nou, de Felanitx, herència de part d’ella.

En el Cadastre de 1699, es declara que Arnau Terrassa era propietari de la possessió de Son Terrassa, cases, vinya, i el que ha adquirit de Mn. Gabriel Prohens, prevere, dels Obradors, de Cas Concos, del Roig i d'altres, valorat en 2.500 ll. (cf. Ramon Rosselló i Vaquer, Noticiari de Cas Concos I Felanitx 2007, pàgs. 80-81).

De Margarita Terrassa ens ha sorprès una altra informació que ens feren arribar, procedent dels llibres parroquials de Felanitx. Primerament, es va casar a la parròquia de Sant Miquel de Felanitx amb Miquel Timoner i Obrador, el 13 de febrer de 1695, de qui va enviudar abans de 1699. No ens consta que tinguessin descendència.

El mes de maig de 2018 tinguérem accés, finalment, a la partida de matrimoni dels nostres avantpassats. Segons el registre del llibre de matrimonis de la parròquia de Sant Jaume, de Ciutat, el Doctor en ambdós Drets Pau Vallbona i Gual i Margarita Terrassa i Caldés, contragueren matrimoni canònic a l'església parroquial de Sant Jaume, de Ciutat, dia 6 de juny de 1699. Per la partida de matrimoni sabem que la contraent era viuda, i que tenia el seu domicili en la demarcació parroquial de Sant Jaume, de Ciutat, com els seus pares. El ministre fou el Dr. Mn. Bartomeu Terrers, prevere. Els testimonis foren l'Egregi Sr. Joan Antoni de Pacs, Comte de Savallà, qui tanta importància tindrà en el futur immediat del nostre protagonista, i el Sr. Joan de Pinós.

El novell matrimoni habitava els primers anys en el terme parroquial de Santa Eulàlia, de Ciutat, prop de la Catedral. Allà hi naixeren els seus primers fills. Més endavant establiren el seu domicili conjugal al carrer dels Verins, situat en el terme parroquial de la parròquia de Sant Nicolau, a Ciutat de Mallorca. En aquesta parròquia hi batejaren la seva filla petita. Així consta en alguns documents. Tot i que, per la vida nòmada que havia de dur el nostre avantpassat, el matrimoni degué anar canviant de llar contínuament, tant per terres del Principat de Catalunya com per Mallorca, hostetjats en posades que degueren posseir els comtes de Savallà o en les que tenia la família de Margarita Terrassa. Per això no resulta gens fàcil recollir totes les dades que ens hagués agradat sobre la seva vida sacramental, i la dels seus fills.

Aquest matrimoni és el tronc comú de la I Generació de la qual han brotat totes les branques dels Vallbona de Mallorca.

38. Els fills i filles de Pau Vallbona i Gual (1672-1733) i de Margarita Terrassa i Caldés (+ 1759)

Foto del Carrer de Can Verí (antigament "d'es Verins"), de Palma, feta el gener de 2018. A l'enfront es pot veure la cantonada de l'església parroquial de Sant Nicolau. En una d'aquestes cases vivia la família Vallbona-Terrassa en el s. XVIII

En aquest capítol, i quasi només a títol informatiu, avançarem els fills i filles que tingueren els nostres avantpassats. D'alguns d'ells disposam de moltes notícies, que seran desenvolupades en diverses entregues. Ara només les presentarem.

Ja hem escrit en anteriors ocasions que el primer morador de Mallorca del cognom Vallbona, i la seva família, dugueren una vida errant. Per les obligacions del nostre avantpassat Pau Vallbona, hagueren de recòrrer molta part de la geografia mallorquina i catalana. Els comtes de Savallà als qui servia tenien masies, o possessions, a diferents indrets del Principat de Catalunya, i també a Mallorca. Per aquest motiu és molt complicat trobar totes les partides de baptisme dels seus fills, perquè segurament alguns foren batejats en el lloc on es devien trobar en el moment de donar a llum, segons l'estat de salut de l'esposa, Margarida Terrassa.

Aquests són els cinc fills que tingueren el matrimoni Vallbona - Terrassa dels quals en tenim constància:

* Maria Vallbona i Terrassa (1701-1770). De la filla major del matrimoni Vallbona - Terrassa ens han arribat una gran quantitat d'informacions, les quals són mereixedores d'unes quantes entrades. Maria fou la primera membre de la família Vallbona nada a l'illa de Mallorca de la qual tenim constància. En aquells anys la seva família habitava en el terme parroquial de Santa Eulàlia, de Palma.

* Magí Vallbona i Terrassa (nat el 1704). Fou el segon fill del matrimoni Vallbona - Terrassa del qual en tenim constància. Va néixer en els límits de la parròquia de Santa Eulàlia i fou batejat a la Catedral de Mallorca. Però degué morir albat.

* El Dr. Magí Vallbona i Terrassa (s. XVIII - 1782). Atesa la declaració del Doctor Magí Vallbona sabem que va néixer al Principat de Catalunya, però sense especificar el lloc exacte. Per això creim que el matrimoni Vallbona - Terrassa tingué dos fills amb el mateix nom, el primer dels quals degué morir albat. Del segon Magí Vallbona i Terrassa en tenim nombroses notícies que compartirem en el present treball. Ell fou l'hereu universal i primogènit del nostre biografiat i la línia directa de la branca que s'establí per Santanyí, com explicarem en el present estudi.

* Mn. Arnau Vallbona i Terrassa (principis s. XVIII - 1776), prevere. No sabem el lloc on nasqué el segon fill mascle de Pau i de Margarida. Però sí que tenim altres dades sobre ell, que anirem desvetlant.

* Anna Vallbona i Terrassa (1709-1714). Nada a Ciutat de Mallorca, va morir albada, l'any 1714.

Anna és la primera Vallbona que trobam enterrada a Mallorca en una tomba familiar de la qual farem també menció. L'enterraren en la tomba nova número 8 de la capella del Roser, en l'església del Monestir de Sant Domingo, de Ciutat.

* Anna Vallbona i Terrassa (nada el 1715). Nada a Ciutat de Mallorca. Aleshores ja vivien en el carrer de Verí, de Palma, en els límits parroquials de Sant Nicolau, perquè hi fou batejada.

39. Pau Vallbona i Gual i Calonge (Santanyí)

Partions aproximades amb les quals es dividí l'antiga possessió de Calonge (Santanyí), el primer quart del s. XVI. La part d'enmig és la que anà comprant el Dr. Pau Vallbona i Gual a principis del s. XVIII. Dibuix publicat a la revista local "Dies i coses", número 90, de l'any 2002

Pel seu matrimoni amb Margarita Terrassa i Caldés, filla del notari d'origen felanitxer Arnau Terrassa, propietari, entre altres béns immobles, de la possessió de Son Terrassa, a Cas Concos (Felanitx), i de cases a la vila felanitxera, el nostre avantpassat va conèixer i apreciar les terres santanyineres. Poc a poc començà a interessar-se per comprar una tercera part de l'antiga possessió de Calonge, la part d'enmig de les tres en que l'havia dividida l'altre avantpassat remot per línia directe dels Adrover de l'autor del blog. Segons el testament de Pere Adrover, de Filella, atorgat davant notari dia 2 de setembre de 1508, la possessió de Calonge, de la qual ell n'era el propietari, quedaria repartida en quatre parts a la seva mort, una part per a cadascun dels seus fills mascles. Però, degut a la mort d'un dels seus fills abans de fer-se la repartició, al final la possessió quedà dividida només en tres partions. La part d'enmig correspongué al seu fill Antoni Adrover (seguim el completíssim estudi fet per Margalida Obrador i en Jaume Vallbona, i publicat a la revista local de Calonge "Dies i coses" en el número 90, de setembre-octubre de 2002, pàgs. 38-39). Doncs aquesta fou la part que comprà el nostre biografiat entre els anys 1704 i 1712, segons els contractes de compra-venda trobats, que són els següents:

* Dia 16 d'abril de 1704, Caterina Morey, viuda d'Antoni Dalmau, calabrès, estableix en emfiteusi perpetu al Magnífic Pau Vallbona, Doctor en ambdós Drets, natural del Regne de Catalunya, per una porció de terra i garriga amb una torre rodona i un corralet d'unes vint-i-quatre quarterades situades a la possessió de Calonge, del terme de Santanyí;

* Dia 14 d'agost de 1704, Margarita Real, viuda de Pere Andreu Adrover, sabater; Mn. Llorenç Adrover, prevere i beneficiat de l'Església Catedral de Mallorca; Josep Adrover, sabater; Joana i Margarita Adrover, filles del difunt Pere Andreu Adrover i de Margarita Real, venen al Doctor Pau Vallbona i Gual una porció o part de la possessió de Calonge, de seixanta-cinc quarterades, entre garriga i conradís, unes cases enderrocades amb una clasta i corrals i mitja quarterada de terra tancada de paret;

* Dia 21 de setembre de 1707, Miquel Bonet, fill de Pere Antoni, en nom propi i com a procurador de Macià Sagrera, fill de Miquel, ven al Magnífic Pau Vallbona, Doctor en Drets, disset quarterades de terra amb dos trocets separats i dividits, a Calonge. Cinc quarterades i tres cortons, coneguts per "na Jaqueta", d'una part; i deu quarterades i un cortó de terra, amb una caseta i un cortó de vinya, dita "la Tanca Nova" i "la Tanca de les Cases";

* El 7 de maig de 1709, Gaspar Llambies fill de Gaspar, Jaume Alou, fill de Jaume, i Caterina Prohens, filla de Pere, venen al Dr. Pau Vallbona trenta quarterades de terra, camp i garriga; de les quals quatre quarterades dites "Lo Corral Cremat"; i les altres vint-i-sis quarterades de terra, dins les quals s'hi troba "la Bassa closa"; també hi ha una casa i un clos de terra en les trenta quarterades;

* El 22 de setembre de 1709, Miquel Timoner, fill de Miquel, de Felanitx, ven al Magnífic Pau Vallbona quatre quarterades de terra a Calonge;

* El 25 de juliol de 1711, Miquel Sbert, Simó Sbert i Joan Sbert, barrions, germans i fills de Miquel, de Santanyí, venen al Magnífic Pau Vallbona nou quarterades i mitja de terra i garriga, a Calonge; 

* El 28 d'agost de 1712, Miquel Adrover, fill de Jaume, de Calonge, ven al Magnífic Pau Vallbona unes cases i corral situades a Calonge;

* I la darrera compra localitzada a Calonge és de dia 30 d'agost de 1712, quan Miquel Puig, fill de Miquel, i Gabriel Puig, fill de Miquel, venen al Magnífic Pau Vallbona tretze quarterades de terra en dos trossos: dotze quarterades de terra conegudes amb el nom de "la tanca Na Mengual", que limita amb la mar ("Ses Puntetes"? Cala d'Or?); i una quarterada anomenada "la tanca de la Figuera", situades a Calonge.

D'aquesta manera ens consta que el nostre avantpassat anava adquirint el propi patrimoni, que deixà als seus descendents, alguns dels quals encara habiten al poble de Calonge i disfruten de part de l'herència que deixà al seu fill i primogènit el nostre protagonista.

Entre aquestes cases adquirides per Pau Vallbona hi ha les cases pairals de tots els Vallbona del Migjorn de Mallorca i particularment del terme de Santanyí, conegudes pel nom de Cas Senyor, de Calonge

40. Pau Vallbona i Margarida Terrassa, habitants de Calonge?

Malgrat comprar algunes cases de l'antiga possessió de Calonge, i d'arreglar i fer millores en les cases adquirides, particularment en la casa principal, mai fou el domicili de la família Vallbona - Terrassa, formada per Pau Vallbona i Gual, Margarida Terrassa i Caldés, la seva esposa, i els fills del matrimoni. Fou a finals del segle XIX quan el seu net la va convertir en una de les seves residències habituals, i on hi vingué a viure un besnet, essent coneguda des de llavors per Cas Senyor, com més endavant explicarem.

Així doncs, ells no foren calongins, mai visqueren a Calonge (Santanyí), tot i que segurament hi venien sovint, com acostumaven a fer els senyors de Ciutat quan visitaven les seves posessions, administrades amb l'ajuda dels amos i majorals.

En tots els documents descoberts fins al dia d'avui es presenten com a domiciliats en la Ciutat de Mallorca, en el carrer dels Verins, corresponent a l'actual carrer de Can Verí, que dona a la parròquia de Sant Nicolau, de Palma. Així i tot, com ja hem tingut ocasió d'explicar en altres entrades, la família Vallbona s'havia de moure molt entre Mallorca i Catalunya degut a l'ofici de procurador general dels Comtes de Savallà que ocupava en Pau Vallbona.

Tenint casa al carrer Nou de Felanitx, degueren passar moltes vegades per Calonge, per mirar les terres que estava interessat en comprar, per revisar-ne les millores, contractar personal que les hi cuidàs, signar contractes d'arrendament amb famílies calongines, o que s'hi arribarien a establir, i per les meravelloses vistes que tenien atès que la seva hisenda arribava fins a la mar. Tots els contractes de compravenda es signaren a Felanitx.

El flamant poeta i escriptor calongí Pau Vadell i Vallbona, guardonat amb els Jocs Florals de Poesia de la Ciutat de Barcelona 2017, i descendent directe per línia materna de Pau Vallbona i Margarida Terrassa, va publicar un article en el Programa de Festes de Sant Miquel, de Calonge, de l'any 2003, amb el títol de "Son Vallbona". En ell descrivia una llibreta que s'ha conservada de rebuts firmats pels propietaris d'aquesta possessioneta amb els arrendataris de la família de Miquel Jaume Adrover i Barceló, Pau, entre els anys 1798 i 1830. Les signatures registrades en la llibreta dels arrendadors son les del net de Pau Vallbona i Gual, Pau Vallbona i Cànaves de Mossa, de l'esposa del net, Josefa Morcillo y Bustamante, natural de Cadis, del seu fill i hereu Josep Maria Vallbona i Morcillo, i de l'altra filla, i germana de Josep Maria, Maria Vallbona i Morcillo, casada a Felanitx. Tots ells seran més coneguts per a tots nosaltres en properes entregues.

Com a nota curiosa l'autor de l'article assenyala que el nom d'aquesta porció de l'antiga possessió de Calonge, que en aquells anys era coneguda amb el nom de "Son Vallbona", no ha quedat com a nom popular. El nom amb el qual passaren a ser conegudes les cases de la possessió, i que han romàs fins al dia d'avui, són les de "Cas Senyor".

A pesar que no hem trobat rebuts anteriors, hem de suposar que des de l'època dels nostres biografiats Pau Vallbona i Gual, Doctor en ambdós Drets, i de Margarida Terrassa i Caldés, diferents generacions de calongins arrendaren les terres que els Vallbona possïen a Calonge, les quals, almenys fins devers mitjan segle XIX, rebien el nom de "Son Vallbona".

41. La Guerra de Successió Espanyola i el Doctor Pau Vallbona, austriacista

Retrat de Joan Antoni de Pacs-Boixadors i de Pinós (1672-1745), Comte de Savallà i virrei de Mallorca (1706-1709), senyor del nostre avantpassat.

En l'època que narram en aquest punt, als inicis del segle XVIII, esclatà en el Regne d'Espanya la Guerra de Successió a la Corona Espanyola (1702-1714), en la qual tant de protagonisme tingué el nostre ancestre el Doctor Pau Vallbona i Gual.

S'enfrentaren dos pretendents al trono espanyol: el rei Felip V de Borbó, francès, per una part; i l'Arxiduc Carles d'Àustria, que fou reconegut per alguns territoris com el rei Carles III, per l'altra. Algunes parts del Regne d'Aragó, sobretot el Principat de Catalunya i el Regne de València, optaren per la causa austriacista, defensant els drets successoris de l'Arxiduc Carles d'Àustria.

El Comte Joan Antoni de Pacs-Boixadors i de Pinós (1672-1745), cinquè Comte de Savallà, cinquè Marquès d'Anglesola, Vescomte de Rocabertí i Baró de Vallmoll i de Bunyolí, cap de la noble família dels Pacs-Boixadors per a qui treballava el nostre avantpassat, i que eren tots dos de la mateixa edat, prengué part molt activa en la Guerra de Successió a favor de Carles III, l'Arxiduc Carles d'Àustria. El 1706 participà en la defensa de Barcelona contra el setge borbònic. No hi ha dubte que els membres de la nostra família Vallbona mantingueren la seva absoluta fidelitat al seu senyor, particularment els germans Pau i Pere Vallbona.

El 1706 les illes de Mallorca i d'Eivissa, que fins aleshores s'havien decantat per la causa borbònica, canviaren de bàndol i passaren a l'austriacisme. A finals de setembre de 1706 la flota anglo-holandesa comandada per l'almirall Leake, coincidint amb la presió interior dels austriacistes, promogué la deposició de Felip V i la proclamació de Carles III com a nou rei. Tant Eivissa com Ciutat de Mallorca van capitular sense tirar cap canonada. 

Qui tingué un paper fonamental en el transferiment de Mallorca a la causa austriacista fou el nostre avantpassat Pau Vallbona i Gual, tal com va denunciar el marquès de San Felipe, en el seu llibre Comentarios de la guerra de España e historia de su Rey Phelipe Quinto el Animoso, desde el principio de su reynado hasta el año de 1725, publicat l'any 1725 per un destacat borbònic. Com és sabut, la història sempre la conten els vencedors, i sovint en clau propagandística. Doncs bé, el noble Vicente Bacallar i Sanna (1669-1726), marquès de San Felipe, borbònic, per exalçar la figura del rei Felip V de Borbó i els seus partidaris, i al mateix temps desprestigiar als partidaris del rei Carles III d'Àustria, donà la seva versió de la rendició de la Mallorca borbònica a l'austriacisme de la següent manera:

"Havia fomentado mucho tiempo antes esta conjura en Palma, Capital del Reyno, Don Juan Antonio Bojadors, Conde de Saballá, Catalán; pero hombre de grande autoridad en Mallorca, por el ilustre, y antiguo Mayorazgo de la Casa-Paz, que posee en aquella Isla. Valióse para esto de Don Francisco Sola, Juez mas antiguo en aquella Real Audiencia, y del Doctor Pablo Balbona, Administrador de su hacienda..." (cf. Comentarios de la guerra de España... Tomo I, pàg. 225).

Més clar, aigua. El Doctor Pau Vallbona, el nostre ascendent, va jugar un paper clau en el canvi de partit a Mallorca. D'aquesta manera es converteix en un personatge de rellevància històrica. Ell, amb el seu germà Pere Vallbona, es significaren molt aquells primers anys de la Guerra de Successió fent una tasca de conscienciació i treball clandestí, sempre a les ordes, i seguint les instruccions, del Comte de Savallà. I hem de reconèixer que la seva missió per la causa fou molt efectiva perquè, en venir a Mallorca l'armada del bàndol austríac, el setembre de 1706, trobà que la majoria dels nobles i clergues de l'illa els van rebre amb els braços oberts i sense vessar sang. 

Aquesta acusació que fa contra el nostre avantpassat el marquès de San Felipe devia estar ben motivada, perquè provocà greus conseqüències al nostre avi, que seran ocasió d'altres entrades. A més, el seu germà Pere les confirmà quan va sol·licitar "en atención a las confidencias hizo al Conde de Zavellà e introdujo cartas a confidentes" el càrrec d'escrivà de cartes reials, com ja informàrem quan parlàrem del germà del nostre cappare (cf. Josep Juan Vidal, "El austriacismo en el Reino de Mallorca", a Cuadernos dieciochistas, 15, 2014, pàgs. 170-171).

El marquès de San Felipe excusa el fracàs del darrer virrei de Mallorca nomenat pel rei Felip V, Baltasar Escrivà de Híxar, III Comte d'Alcúdia, dient que "no consiguió apagar la sedición austriacista porque los ocultos emisarios de Cataluña y del Reyno de Valencia la mantenían viva porque sabían havia de venir la Armada enemiga mandada por el general Lach" (cf. Comentarios de la guerra de España... , Tom I, pàg. 255).

Aquest comentari del marquès és una prova més de la ràbia que tenien els borbònics contra els "ocultos emisarios de Cataluña", entre els quals hi contaven els nostres parents en Pau Vallbona i Gual i el seu germà Pere Vallbona. Serà qüestió de temps fer-los pagar l'ofensa rebuda.

El transferiment a l'austriacisme de Mallorca es degué viure amb gran alegria en el sí de la familia de Pau Vallbona. I més encara quan el seu senyor, el Comte de Savallà, fou nomenat virrei de Mallorca (1706-1709). Però núvols negres sortien a l'horitzó, perquè a la resta de l'Estat espanyol qui guanyava terreny era el rei Felip V de Borbó i els seus partidaris.

A títol anecdòtic direm que el marquès de San Felipe, tot i ser molt lletrat, tenia molta facilitat per traduir al castellà els noms propis tal i com li sonaven a ell, i tan tranquil. Després de segles de tenir el llinatge Vallbona la nostra família de sobte és castellanitzat i traduït per "Pablo Balbona". No serà la darrera vegada que ens trobarem amb aquest fet.

42. Final de la Guerra de Successió. La invasió de les tropes borbòniques per les terres del Doctor Pau Vallbona i Gual (15 de juny de 1715)

Gravat de l'època sobre la flota borbònica, a les ordres del cavaller d'Aspheld, que invadiren Mallorca, desembarcant a Cala Llonga (Santanyí), el 15 de juny de 1715.

Dia rere dia els partidaris del rei Felip V de Borbó anaven guanyant terreny. A partir de l'elecció de l'Arxiduc Carles d'Àustria (1685-1740), Carles III, com a emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, amb el nom de Carles VI, l'any 1711, les potències estrangeres aliades deixaren de donar-li suport. Al final es firmà el Tractat de Pau d'Utrech, l'11 d'abril 1713, pel qual el rei Felip V fou reconegut per tots els països com a rei d'Espanya, així com per la major part del territori peninsular de la Corona Hispànica. Només alguns territoris, com Catalunya, Mallorca i Eivissa restaren fidels a les pretensions de l'emperador.

Després d'una llarga resistència, Catalunya anà perdent places fins a quedar només Barcelona que seguia resistint el setge amb l'ajuda enviada des de Mallorca pel virrei Josep Antoni de Rubí i de Boixadors, successor del comte de Savallà com a governador de l'illa. Però no pogueren resistir més, i finalment Barcelona caigué baix les tropes borbòniques l'11 de setembre de 1714. Aleshores ja només continuaren resistint les illes de Mallorca i d'Eivissa.

Des de la caiguda de Barcelona, l'atac contra Mallorca era qüestió de temps. A la fi, el 15 de juny de 1715, una esquadra francesa, amb un exèrcit de 12.000 homes comandats per François Bidal d'Aspheld, el cavaller d'Aspheld com serà recordat per a la posteritat, desembarcà a les costes de Cala Llonga (Santanyí) i Cala Ferrera (Felanitx). Allà tingué lloc la batalla de Calonge, on s'enfrontaren les tropes borbòniques amb la resistència que trobaren dels austriacistes. D'allà marxaren fins a Felanitx, de Felanitx a Alcúdia, i finalment es dirigiren a la Ciutat de Mallorca. El marquès de Rubí, darrer virrei austriacista, resistí fins a la capitulació de Palma, dia 1 de juliol de 1715. Les tropes borbòniques entraren a la capital deu dies després. A continuació fou ocupada Eivissa.

De la batalla de Calonge n'hem fet memòria recentment quan, amb motiu de la commemoració del tricentenari, es publicaren interessantíssimes aportacions, que no reproduiré aquí. A elles em remet.

Del que sí volem deixar constància és que amb el desembarcament a Cala Llonga, la batalla de Calonge, i l'avanç dels borbònics cap a Felanitx, les tropes invasores necessàriament hagueren de passar i tenir els primers enfrentaments bèlics en les terres de l'antiga possessió de Calonge, part de la qual havia adquirit el nostre avantpassat els darrers deu anys. Segur que en sortí ben perjudicat pels seus interessos patrimonials. Poc després, el Doctor Pau Vallbona sofrí les greus conseqüències dels perdedors de les guerres, com explicarem en la pròxima entrega. Si no vols taça, taça i mitja.

43. El Doctor Pau Vallbona i Gual condemnat per austriacista i desterrat a Vitòria. Condemnes a altres parents i benefactors

En les darreres entrades hem anat preparant el terreny per als pitjors escenaris possibles. Amb la pèrdua de la Guerra en favor de la part contrària dels Borbons, els austriacistes sofriren una forta repressió. El nostre avantpassat Pau Vallbona i Gual no en fou una excepció. Va patir les conseqüències per tots els costats. Tan personalment, com ara explicarem, com per la part que li pertocava com a administrador dels béns dels Comtes de Savallà, com per la família política de la seva esposa. Tots ells destacats austriacistes.

Per una part es pot afirmar que no hi hagué un exili general que afectàs a tots els austriacistes mallorquins, molts dels quals pogueren romandre a Mallorca. El virrei marquès de Rubí, i alguns militars afins, foren expulsats immediatament i es refugiaren en terres de l'imperi que governava l'antic Arxiduc Carles d'Àustria, com a emperador Carles VI.

La major part de la informació que reproduïm en aquesta entrada l'hem trobada recopilada en l'article "Confiscación y secuestro de bienes en el Reino de Mallorca tras la guerra de Sucesión", d'Eduardo Pascual Ramos, III.17.

Francisco de Castellví, en el seu llibre Narraciones Históricas, de 1997, pàg. 525, fa una llista dels mallorquins més il·lustres que es varen exiliar a terres austríaques, entre ells, "el teniente de la guardia don Cristóbal Terraza". Com explicarem en una altra entrada, Cristòfol Terrassa era germà de Margarida Terrassa i Caldés, muller de Pau Vallbona i Gual. I per tant, cunyat del nostre avantpassat. De Cristòfol Terrassa en tenim més informació.

També sabem que foren confiscats els béns del Comte de Savallà i de Cristòfol Terrassa.

El Comte de Savallà fou l'únic austriacista amb títol nobiliari a qui li confiscaren els béns: "A estas propiedades habría que añadir las confiscadas en Cataluña al conde de Çavellà, a nombre de su esposa la condesa de Çavellà, Dionisia Sureda de Sant Martí de Alanzell, que ascendieron a 24.566 reales de vellón" (Aquesta informació es troba citada en un article titulat "Confiscación y secuestro de bienes en el Reino de Mallorca tras la guerra de Sucesión", escrit per Eduardo Pascual Ramos, en la pàg. 8). Al Comte de Savallà, a Mallorca, li confiscaren la baronia de Bunyolí, de Pacs i la cavalleria de Pacs. 

Per altra part, segons relata Eduardo Pascual en el seu escrit, "El 9 de octubre del pasado año [1718] con Real Despacho D. Miguel Nuñez de Rojas, superintendente general de bienes confiscados, dio comision a D. Pedro Angulo y Velascos, Caballero de la Orden de Calatrava, Oidor de esta Real Audiencia para que entendiese en la confiscación de todos los bienes de los desafectos del Rey en este Reyno. El siguiente se formó el juzgado de confiscados, y a petición del Promotor Fiscal, y con motivo de que D. Pedro Andreu, Juan Mesquida mercader, Jayme Antonio Fiol not., Jayme Ferrá, Juan Berenguer Bauça, Cristóbal Terrassa, Sebastián Salom y José Estarás, se hallaban sirviendo en el partido enemigo de su desafección, que se recibió de orden de dicho Sr. Juez quien en su vista mandó con Auto de 9 de enero de 1719 que se secuestrasen, y embargasen todos los bienes de los referidos sujetos. El producto de estos bienes se depositara en la Real Hacienda de este Reyno, corriendose su recaudación al cuydado del Capitan Maura" (Arxiu Municipal de Palma, Mas. 70, vol. V, fol. 95-95v).

L'any 1725 es signà la Pau de Viena, i es retornaren els béns confiscats i segrestats als seus legítims propietaris. En la llista de persones encarregades de rebre els béns retornats, figura, en primer lloc, "D. Pablo Vallbona, (administrador)", que rebé els béns que havien confiscat al Comte de Savallà. Però en la mateixa llista, també hi figura la seva esposa, "Margarita Terrasa (hermana y heredera)", que va rebre els béns que havien confiscat al seu germà Cristòfol Terrassa. Margarita, pel que hi ha escrit en l'informe, era hereva i usufructuària d'Anna Caldés i donatària, és a dir, la persona que rep la donació, del seu germà Cristòfol Terrassa.

Ara bé, qui realment sortí perjudicat a nivell personal pel final de la guerra és el nostre avantpassat directe el Doctor Pau Vallbona i Gual. El maig de 1716 el capità general de Mallorca, Lede, informava sobre unes reunions que es realitzaven en casa de Sebastián Petilles, en aquests termes:

"Memoria de la qué hablaba el capitán general de Mallorca e Ibiza sobre los sediciosos austriacistas en 1716. Nota de los sujetos que en 11 de mayo se han desterrado de la Ysla de Mallorca por las vozes y novedades sediciosas perjudiciales al Real servicio que publicavan". I comença la relació dels noms de persones. Vet'aquí aquell que a nosaltres ens interessa: "El Dr. Pablo Balbona, procurador del Conde de Savalla y Fran. Puch cathalanes desterrados de la Ysla con obligación de presentarse dentro de dos meses en la Ciudad de Vitoria pena de quinientas libras cada uno" (cf. Eduardo Pascual Ramon, "Confiscación y secuestro de bienes...", pàgs. 13-14).

En la pàgina web www.ixent.org, corresponent al 31 de maig de 1716, hi ha escrit:

"31 de maig de 1716. L’austriacista Pau Vallbona és desterrat a Vitòria pels botifleurs"

Aquesta data fou un dia fatídic en la vida del nostre avantpasat remot i la seva família. Aquest dia es degué dictar la sentència d'expulsió, o bé va deixar l'illa camí de l'exili, el Magnífic Doctor Pau Vallbona i Gual.

Amb aquestes dues notícies hem pogut saber que el nostre ascendent hagué de partir a l'exili cap a la ciutat de Vitòria, al País Basc. Entre que per una part havien confiscat els béns dels seus senyors, dels quals n'era el procurador general, i l'exili que li varen imposar, la família Vallbona - Gual patí un fort contratemps del qual els costà recuperar-se. Així ho expressa en el seu testament el mateix Pau Vallbona quan confessa amb amargura que no pogué pagar la dot a la seva filla Maria, quan contragué matrimoni el 1717, i per això la vol compensar d'alguna manera.

No sabem quan pogué retornar a Mallorca el nostre biografiat, però l'any 1724 feu testament davant el notari, a Palma, pel que sabem que feia uns anys que havia tornat.

El mateix article citat aporta una relació dels béns segrestats pel govern de Felip V en el Regne de Mallorca. Entre d'altres, diu:

"Censales y alodios del conde de Çavellà.

Propiedades:

1. 17 censales en Palma, 2 en Muro, 1 en Banyalbufar, 1 en Binissalem, 2 en Buñola, 1 en Santa Margarita, 1 en Valldemossa, 1 en Esporlas, 3 en Montuiri, 10 en Sóller. En total 1.440 libras, 18 sueldos y 7 dineros. 

2. 9 alodios que suman 282 librs, 19 sueldos y 2 dineros.

Total: 2.034 libras, 6 sueldos, 10 dineros".

"Venta de los animales del Conde de Çavellà Felanitx

2 machos pelo rubio (de 1 y 2 años), 1 burra, 1 burra, 1 burro de dos años, 39 corderos, 1 carnero. Total, 111 libras, 9 sueldos." Aquest bestiar fou confiscat al Comte de Savallà i venut dia 11 de febrer de 1719 a Sebastià Obrador, Conco, a la plaça de Sant Antoni, per ordre del jutge de béns confiscats Pedro de Angulo y Velasco.

A Cristòfol Terrassa i Caldés, cunyat de Pau Vallbona i Gual, li confiscaren:

"Propiedades:

1. Censo de 30 libras sobre la posesión de Son Terrassa (Felanitx). Total: 209 libras".

Per acabar direm que tots els béns que confiscaren als seus propietaris pel fet d'haver pres part activa en la causa austriacista foren entregats a altres persones amb l'obligació de pagar un lloguer. El 1725 els foren retornats tots els béns confiscats i segrestats als seus llegítims propietaris, com hem dit, però sense cap tipus d'indemnitzatció pels danys i perjudicis ocasionats durant els anys que els retingueren confiscats.

44. El Tinent Cristòfol Terrassa i Caldés, germà de Margarida Terrassa, exiliat a Viena

La darrera informació referent a les conseqüències que per als membres de la nostra família tingué la Guerra de Successió Hispànica és referida al germà de la nostra avantpassada, i senyor de la possessió de Son Terrassa, situada a Cas Concos (Felanitx).

Cristòfol Terrassa i Caldés era fill del notari Arnau Terrassa, i de la seva muller Anna Caldés. L'única germana de la qual tenim constància és de la nostra avantpassada Margarida Terrassa i Caldés, esposa del Doctor en ambdós Drets Pau Vallbona i Gual.

Cristòfol prengué la carrera militar. Assolí el grau de Tinent de cavalleria en Mallorca des de 1708 a 1715 en la companyia de guàrdia de cavall del virrei, como així ho justificaren tant el comte de Savallà com el marquès de Rubí. Quan acabà la Guerra de Successió s'exilià a terres austríaques per evitar la repressió, però no pogué evitar que li confiscassin els béns.

Sabem que l'any 1716 arribà a la cort de Viena. Li assignaren un sou com a capità de quinze florins diaris.

Segons la informació publicada per Eduardo Pascual Ramos en l'esmentat article "Confiscación y secuestro de bienes en el Reino de Mallorca tras la guerra de Sucesión", la companyia de guàrdia del virrei concentrava als militars mallorquins més propers al governador. Alguns oficials d'aquesta compania s'exiliaren a terres de l'emperador Carles VI, juntament amb el marquès de Rubí, entre ells, el tinent Cristòfol Terrassa i Caldés.

En l'anterior entrada explicàrem la confiscació i segrest dels seus béns.

L'any 1725, com a conseqüència de la Pau de Viena, els seus béns foren retornats a la seva germana Margarida Terrassa i Caldés, hereva i usufructuària de la seva mare Anna Caldés i donatària dels béns del seu germà. 

A la mort del tinent Cristòfol Terrassa, la seva viuda Phélix Bruno, amb la filla d'ambdós, sol·licità una pensió de manutenció a les autoritats austríaques.

45. Darrers anys i mort del Doctor Pau Vallbona i Gual

Pati antic de la Casa Verí, que donava nom al carrer dels Verins on tenien el domicili els nostres avantpassats Pau Vallbona i Margarida Terrassa.

La vida errant que pràcticament sempre portà el nostre avantpassat i cappare del llinatge Vallbona a Mallorca, el Doctor Pau Vallbona i Gual, no degué ser gens fàcil ni còmoda. Sense comptar amb el temps que hagué de viure a l'exili complint la condemna que li aplicaren per la seva participació en la causa austriacista durant la Guerra de Successió Hispànica.

El nostre avantpassat dictà testament davant el Notari Valentí Terrers, dia 29 de maig de 1724. En aquell any comenta que està apunt d'embarcar-se cap a la "Ciutat de Barcelona y al Principat de Catalunya ma patria per la averiguació de alguns negocis de mon interes". Així degué ser sempre tota la seva vida, mentre les forces l'acompanyaren. 

En el testament també informa de les residències on havia practicat moltes millores, la casa del carrer Nou, de Felanitx, i la casa situada en l'entrada del carrer dels Verins, en la parròquia de Sant Nicolau, de Ciutat, totes dues propietat de la seva esposa. En elles hi degué tenir el domicili, especialment a Ciutat, però també degué passar molt per Felanitx, quan les seves obligacions i deures professionals li ho permetien.

A més de treballar com a procurador general dels Comtes de Savallà també hem trobat que el seu gendre Nicolau Seguí, mercader, casat amb la seva filla gran Maria Vallbona i Terrassa, el nomenà també procurador dels seus negocis. Hem d'observar que Pau degué estar molt unit amb aquesta filla. En el testament expressa la seva aflicció per no haver pogut complir amb les seves obligacions com a pare quan ella es va casar, noces a les que no hi va poder assistir per trobar-se desterrat, i per no haver pagat la dot que li corresponia com a pare de la nuvia. També parla carinyosament de les netes, filles de Nicolau i Maria, les úniques que conegué.

En el testament, elegeix esser enterrat en el Monestir de Sant Domingo, de Ciutat, en una tomba que planejava construir en la Capella de Nostra Senyora del Roser.

A la fi li arribà el temps del descans després d'una vida plena d'emocions i excepcions. Va morir a Ciutat de Mallorca dia 11 d'agost de 1733, només començat el nou dia, finí el Magnífic Doctor en ambdós Drets Pau Vallbona i Gual.

Segons hem trobat documentat en el llibre de defuncions del Convent de Sant Domingo, de Ciutat, "als 12 Agost 1733 fonc anterrat en una tomba baix la terra davant lo Abre del Roser (just al Cristet de la pica de la aygue Baneyte) al cadaver del Magh. Pau Vallbona, Dr. en Drets, natural del Principat de Catalunya, del lloch de Guialmons, del Comtat de Savalla y Bisbat de Vic, fill del Sr. Matgí Vallbona y de la Sra. Matgina Gual conjugues feu testament en poder de Valentí Terrers, Not., als 29 maig 1724..." (ADM: I/80 - D/12).

La darrera pàgina del testament del nostre avantpassat informa:

"Mori lo dit Sr. Testador als 11 de Agost de 1733. Circa de quarto passada la mitge nit. La Anima del qual per la infinita misericordia de Deu nostre Señor sia en la Sta. Gloria. Amen".

Amb aquesta entrada acaba l'homenatge que hem volgut fer a l'avi de tots els Vallbona mallorquins. Personatge apassionant, que mai hauríem d'oblidar ni deixar d'admirar els seus descendents. Ara que tant es parla de Memòria Històrica, el nostre avantpassat també fou víctima d'una guerra i va pagar caríssim haver-se destacat en un dels bàndols del conflicte, el perdedor.

Per acabar volem recordar que el nom de pila de Pau ha estat, i és encara ara, el nom dels Vallbona que ha tingut més èxit, afavorit sent dubte per la costum mallorquina de posar el nom dels avis als seus nets. Costum que ha durat fins a finals del segle XX. No ha estat així, en canvi, amb el nom de Magí, que pràcticament ha desaparegut en la família des de finals del segle XVIII.

46. Darrers any i defunció de Margarita Terrassa i Caldés, viuda del Magnífic Pau Vallbona

Amb la mort de Margarita Terrassa i Caldés acaba la primera generació mallorquina dels Vallbona.

En el seu testament, atorgat davant el Notari Valentí Terrers, dia 25 d'abril de 1743, la nostra avantpassada expressà el seu desig de seguir pagant diners per la dot de les noces de la seva filla Maria, aleshores ja viuda, que no pogueren pagar-se en el moment del seu matrimoni, i per les seves netes, per a complir amb la voluntat expressada pel Dr. Pau Vallbona en el testament, i que no va poder acabar de complir. Per tot el que exposen, l'economia de Pau Vallbona degué quedar molt afectada i reduïda entre les compres que havia fet, la confiscació dels béns dels seus senyors els comtes de Savallà, de qui n'era el procurador general, i el seu propi exili. No pogué pagar la dot a la filla, i la seva viuda degué continuar aportant un tant, deute que encara no havia quedat subsanat l'any 1743 per lo que deixà escrit que els seus hereus havien de continuar pagant, en benefici de la seva filla Maria, ja viuda, i de les dues netes que li quedaven d'ella.

Certament ella també patí en les seves carns les dificultats i males èpoques passades pel seu espòs, que fou condemnat a desterrament. I del seu propi germà, qui decidí anar a l'exili a terres imperials, per evitar la repressió.

En el testament nomenà hereu universal de tots els seus béns al seu fill primogènit, Magí Vallbona i Terrassa, Doctor amb ambdós Drets. Però deixà estipulat que el seu fill continuàs pagant la llegítima per a la seva germana Maria, en compliment de la voluntat del seu difunt espòs.

Així mateix deixà instituït que l'altre fill seu baró, Mn. Arnau Vallbona i Terrassa, prevere, Doctor en Teologia i Beneficiat en la parròquia de Santa Eulàlia, de Ciutat, rebés l'herència que li pertocava, a més de mantenir-li el dret a residir en l'estudi que ocupava en les seves cases, situat en la parròquia de Sant Nicolau, en el mateix carrer dels Verins, a més de deixar-li altres bén mobles. També encomanava al seu fill i hereu que mantingués tota la vida al seu germà prevere.

També anomenava la seva filla petita, n'Anna Vallbona i Terrassa, donzella, a la qual li deixà la part que li tocava de l'herència i alguns béns personals, i obligava al seu hereu a mantenir-la fins que es casàs, o en cas que romangués fadrina, mentre visqués.

Instituí un sol hereu universal, perquè no volia que la seva herència quedàs dividida.

Deu anys abans de morir, la seva neta Maria Seguí i Vallbona li donà un gran disgust. Però serà ocasió d'una entrada quan arribem a la III Generació dels Vallbona a Mallorca.

Margarita Terrassa i Caldés va deixar aquest món dia 27 de gener de 1759, a Ciutat de Mallorca. Però encara no hem obtingut més informació, ni sobre la mort de la nostra avantpassada, ni sobre la del seu marit.

47. La possessió de Son Terrassa, de Cas Concos, i la família Vallbona - Terrassa

Foto antiga de la possessió de Son Terrassa (Cas Concos, Felanitx), publicada en el llibre de Ramon Rosselló Vaquer "Noticiari de Cas Concos. III", Felanitx, 2017, pàg. 85.

Ja hem exposat anteriorment que Arnau Terrassa, arxiver reial i pare de Margarita Terrassa i Caldés, era el propietari de la possessió de Son Terrassa, a Cas Concos (Felanitx).

A la mort d'Arnau Terrassa, sogre del Doctor Pau Vallbona, la possessió de Son Terrassa es degué dividir en dues partions. Una d'elles l'heretà el fill primogènit, tingut de la primera esposa, Arnau Terrassa i Mayol. Arnau es va casar amb Antonina Olives. Ja era mort el 1711. El seu hereu també nomia Arnau Terrassa i Olives. Una altra part fou heretada per l'altre fill del notari i de la seva segona esposa, Cristòfol Terrassa i Caldés, del qual hem parlat abans. 

Cristòfol Terrassa i Caldés, en qualitat de Tinent de Cavalleria de la Guàrdia del Virrei de Mallorca, prengué part activa pel bàndol austriacista en la Guerra de Successió Espanyola, i hagué de partir cap a l'exili per evitar represàlies en perdre la guerra. Així i tot, no pogué evitar que no li fos confiscada la seva possessió de Son Terrassa. 

Respecte a la part de la possessió que li va tocar a Arnau Terrassa i Mayol, i a la seva mort, al seu fill Arnau Terrassa i Olives, hem trobat la següent nota:

"El 20 de juny [de 1724], fou procedit a segrestar els béns d'Arnau Terrassa de Son Terrassa: tots els fruits penjants en 10 quarterades que tenen conduïdes diferents particulars, ço és, Jaume Barceló "Negret", 1 quarterada, Antoni Obrador "Casa Vella", 2 quarterades, Miquel Roig del Pou d'en Barberà 1 quarterada, i les restants van a compte del dit Arnau Terrassa. Més l'ànua mercè de les pastures que té conduïdes Antoni Bennàsser, doctor en medicina" (cf. Ramon Rosselló Vaquer, Noticiari de Cas Concos. II, Felanitx 2008, pàg. 106).

Firmada la Pau de Viena el 1725, la possessió li fou retornada a Cristòfol Terrassa i Caldés. La seva germana Margarita Terrassa, l'esposa del Doctor en ambdós Drets Pau Vallbona i Gual, figura com la representant del seu germà, que encara es trobava a Viena, on hi va morir, per a rebre la possessió en nom seu, en qualitat d'hereva i usufructurària de la seva mare Anna Caldés, que ja devia ser morta.

"Dia 18 d'agost [de 1729], dos prohoms han anat a la possessió Son Terrassa per estimar els fruits: les figueres 7 lliures, la vinya 7 somades franques de delme, més 5 quintars de garroves. Dies després es manà a diversos arrendadors de les vinyes de Son Terrassa que ho tinguessen per emparat."

"Dia 5 de juny [de 1730], a instància de Margarita Terrassa, muller de Pau Vallbona, doctor en drets, es mana al batle de Felanitx vagi a la casa d'Arnau Terrassa de Son Terrassa per segrestar els béns mobles, immobles, i semovents com són: or, plata, blat, xeixa, ordi, civada, llegum, bestiar, censals i ànues mercès. Tot seguit es fa el segrest: les cases i tota la posessió sense que falti cap tros de terra, la vinya amb el fruit penjant, diversos mobles, una caixota feta a l'antigor, un molí de sang no molent. Han feta l'estimació dels grans Jaume Barceló "Negret" i Bernat Obrador "Casa Vella"." (cf. Ramon Rosselló Vaquer, Noticiari de Cas Concos. II, Felanitx 2008, pàgs. 112 i 113).

Aquesta darrera informació deu tenir a veure amb el moment en que Margarita Terrassa i Caldés prengué possesió de la masia que havien confiscat al seu germà després de la Guerra de Successió, com a hereva seva i de sa mare.

D'acord amb l'estudi fet en el terme municipal de Felanitx per Ramon Rosselló Vaquer, el Doctor en Drets Magí Vallbona i Terrassa (+ 1782), fill del Doctor en Drets, Pau Vallbona i Gual, i de Margarita Terrassa i Caldés, fou el propietari de Son Terrasa entre els anys 1754 i 1775 (cf. Ramon Rosselló Vaquer, Els llinatges i malnoms de Felanitx, Felanitx, 2015, pag. 216).

I publica un exemple del senyoriu del Doctor Magí Vallbona sobre la posessió de Son Terrassa:

"El 18 de setembre [de 1754], Magí Vallbona, doctor en drets, reclama a Miquel Manresa tot el que deu tant en diner com de gra de l'ànua mercè de l'arrendament de Son Terrassa, que són dos anys. Aquest replica que encara manca passar comptes de jornals i altres despeses" (cf. Ramon Rosselló Vaquer, Noticiari de Cas Concos. II, Felanitx 2008, pàg. ?).

Des de l'any 1775 no hi ha constància que la família Vallbona mantingués la possessió de Son Terrassa, de Cas Concos. Encara no estam en disposició de saber el motiu i la forma en que el nostre avantpassat deixà de ser propietari de la possessió.

48. II Generació mallorquina (VI Generació). Maria Vallbona i Terrassa (1701-1770), i el seu marit Nicolau Seguí i Pont de la Terra, mercader (+ 1729)

Molins del Molinar, a Palma, on Nicolau Seguí i Maria Vallbona n'eran propietaris de tres

Amb aquesta entrada iniciam la informació que ens ha arribat de la segona generació dels Vallbona a Mallorca.

Començarem presentant a Maria Vallbona i Terrassa, filla gran del Doctor en ambdós Drets Pau Vallbona i Gual, i de Margarita Terrassa i Caldés.

Maria fou batejada a Ciutat de Mallorca dia 6 d'octubre de 1701. Fou registrada en els llibres de baptisme de la Catedral de Mallorca, tot i que habitava en el terme parroquial de Santa Eulàlia i fos batejada en casa per necessitat (d'urgència). Li posaren el nom de Maria Magina Margarita. Fou batejada per Mn. Josep Casals, Beneficiat de la Catedral. Els seus padrins de fonts foren Cristòfol Terrassa i Anna Caldés, conco i àvia materns, respectivame. Havia nascut dia 5 d'octubre, prop de dues hores abans del migdia (cf. Llibre de Baptismes de la Catedral de Mallorca, volum 9, foli 107vta.).

La següent notícia documentada que tenim d'ella és que contragué matrimoni amb Nicolau Seguí i Pont de la Terra, mercader, dia 18 de setembre de 1717. La part negativa fou que el pare de la contraent estava exiliat a Vitòria, i no hi pogué assistir. A més, li fou impossible pagar-li la dot, com li corresponia en aquella època. Aquesta adversa situació va amargar els darrers anys de la vida del seu pare, i també ho manifesta així la seva mare, en les disposicions testamentàries.

Nicolau Seguí i Pont de la Terra (+ 1729), era el fill i hereu de Cristòfol Seguí i Llabrés (1639-1717), mercader, que havia estat alcaid dels castells d'Alaró, Felanitx i Pollensa, i de Joana Pont de la Terra. Entre altres béns immobles, va heretar del seu pare tres molins (cf. Josep Segura i Salado, "Els molins de D. Cristòfol Seguí al Molinar de Ciutat", pàgs. 471-501).

Del matrimoni nasqueren tres filles:

* Joana Seguí i Vallbona (+ 1772), que es casà amb Bartomeu Bennàssar de Gabellí, i va morir dia 30 de desembre de 1772. Sepultada en el Convent de Sant Francesc d'Assís. Li dedicarem més endavant una entrada.

* Margarida Seguí i Vallbona, que va morir abans de l'any 1729, essent molt nina.

* Maria Seguí i Vallbona (+ 1783), la boda secreta de la qual amb Joan Amengual, Armengual o Armengol, bé val una extensa entrada en el futur.

El matrimoni habitava en una casa pròpia situada en el carrer de la Mare de Déu de la Mamella (actual plaça Josep Mª Quadrado), tan a prop de les desaparegudes monges de la Consolació, que la compraren per eixamplar el convent.

Sabem que Nicolau Seguí va nomenar procurador general dels seus béns al seu sogre el Doctor en ambdós Drets Pau Vallbona i Gual. Hem trobat documentada una comunicació de Nicolau Seguí informant al seu sogre el Doctor Pau Vallbona que hi havia un moliner interessat a llogar "el molí vell", del qual ell n'era el propietari (cf. Josep Segura i Salado, "Els molins de D. Cristòfol Seguí...", pàg. 499).

Nicolau Seguí i Pont de la Terra morí dia 15 d'agost de 1729, després d'haver fet testament davant el Notari Valentí Terrers, fill, dia 3 de juliol del mateix any.

Durant anys podem comprovar que Maria Vallbona i Terrassa, viuda de Nicolau Seguí, administrava els béns del seu marit. S'han descobert una sèrie de plaguetes de les obres realitzades a alguns immobles propietat de la nostra Maria Vallbona i Terrassa. La immensa majoria són atorgats per Maria Vallbona, ja viuda, mitjançant el Dr. Bartomeu Bennàssar de Gabellí, gendre seu, "que els redactà i feu de testimoni, puix que dita senyora no sabia escriure", conta Josep Segura i Salado en l'escrit citat. D'aquestes notes sabem que primerament fou el pare de Maria Vallbona qui actuà com a procurador general del seu marit. Més endavant, després de la mort del seu espòs, el seu gendre Bartomeu Bennàssar de Gabellí, que també era doctor en ambdós Drets, com el pare de Maria i el seu germà Magí. Ara bé, aquesta notícia també ens confronta amb la trista realitat de l'època que, membre els fills mascles tenien carreres, les filles massa sovint eren analfabetes.

Maria Vallbona i Terrassa va morir a Ciutat dia 24 de juny de 1770, i fou enterrada en el Convent de Sant Francesc, de Ciutat.

49. II Generació mallorquina (VI Generació). Magí Vallbona i Terrassa (nat el 1704)

Fotografia de la Seu de Mallorca del s. XIX, més aproximada a la Catedral que conegueren els nostres avantpassats Pau Vallbona i Gual i Margarida Terrassa i Caldés, en la qual batejaren tres dels seus fills

El segon descendent del matrimoni format pel Magnífic Doctor en ambdós Drets Pau Vallbona i Gual i Margarida Terrassa i Caldés fou Magí Vallbona i Terrassa, nat a principis del s. XVIII a Ciutat de Mallorca.

En el mes de gener de 2018 localitzàrem la partida de baptisme d'un Magí Vallbona i Terrassa, fill del Doctor en ambdós Drets Pau Vallbona i de Margarida Terrassa.

Magí Vallbona i Terrassa nasqué a les 4 del matí de dia 24 de novembre de 1704. El mateix dia fou batejat en la Catedral de Mallorca. Li posaren els noms de Magí Nicolau Francesc Josep Ramon Ponç. Els seus padrins de fonts foren els Nobles Tomàs Sureda Sant Martí i Joana Sureda Sant Martí, donzella, germans, que vivien a La Almudaina. També ens informa la partida de baptisme que la família dels seus pares habitaven en els límits de la parròquia de Santa Eulàlia (cf. Llibre de Baptismes de la Catedral de Palma, volum 9, foli 210).

El fet que el nostre avantpassat el Doctor Magí Vallbona i Terrassa declaràs en el seu testament que era natural del Principat de Catalunya ens fa defensar la hipòtesi que el Magí Vallbona batejat a la Seu de Mallorca era un infant que va néixer a Mallorca però que degué morir poc després, albat.

50. II Generació mallorquina (VI Generació). El Doctor en ambdós Drets Magí Vallbona i Terrassa (s. XVIII - 1782)

En aquesta entrada només citarem, per seguir l'ordre cronològic, el tercer fill del matrimoni format per Pau Vallbona i Gual, Doctor en ambdós Drets, i Margarita Terrassa i Caldés, Magí Vallbona i Terrassa, nat, a principis del segle XVIII, al Principat de Catalunya i mort a Ciutat de Mallorca l'any 1782.

D'ell no escriurem res més en aquesta entrada perquè és tanta la informació que ens ha arribat que la transmetrem en diferents capítols.

Del tercer fill del matrimoni Vallbona - Terrassa som descendents la majoria dels Vallbona de Mallorca.

51. II Generació mallorquina (VI Generació). Mn. Arnau Vallbona i Terrassa (s. XVIII - 1776), prevere, Doctor en Teologia i Beneficiat de la parròquia de Santa Eulàlia, de Ciutat

Façana principal de l'església parroquial de Santa Eulàlia, de Ciutat, situada en la plaça Santa Eulàlia, que dóna directament a la part de darrere de Cort, l'Ajuntament de Palma

Del tercer fill baró del Magnífic Pau Vallbona i Gual i de Margarida Terrassa i Caldés no en sabem massa informació. Però la que ens ha arribat és suficient per a fer-nos una idea sobre la seva vida.

D'ell tampoc hem pogut localitzar el lloc exacte on nasqué. Sabem que degué ser dins la primera dècada del segle XVIII.

El testament del seu pare, signat l'any 1724, el presenta com un adolescent, i encara no informa per a res que hagués pres la carrera eclesiàstica.

Aquesta va ser l'opció escollida per Arnau Vallbona i Terrassa. Degué entrar al Seminari Diocesà de Mallorca, fundat precisament a la nostra Diòcesi l'any 1700, poc abans del seu naixement. També podria ser que hagués obtingut una beca i hagués pogut estudiar en el Col·legi de la Sapiència, de Palma, on hi estudiaven aquells seminaristes que tenien millors notes o bé els "recomanats". A hores d'ara encara no hem pogut dedicar el temps que ens hagués agradat a averiguar més informació sobre el segon capellà de la família Vallbona del qual en tenim informació.

Ordenat prevere, obtingué el grau de Doctor en Teologia, com el seu conco Mn. Josep Vallbona i Gual, germà del seu pare. I després de guanyar unes oposicions, aconseguí ésser nomenat Beneficiat de la parròquia ciutadana de Santa Eulàlia, parròquia que abans que es construís l'actual Seu de Mallorca, exercí de Catedral de Mallorca, i on prestà jurament i fou coronat com a rei de Mallorca en Jaume II, el 12 de setembre de 1276.

Pel testament de la seva mare Margarida Terrassa, signat el mes d'abril de 1743, sabem que ja era capellà, Doctor en Teologia i Beneficiat de la parròquia de Santa Eulàlia, de Palma.

Per altra part, Margarida Terrassa i Caldés, mare de Mn. Arnau Vallbona, informava que el seu fill vivia a un estudi, situat en una de les seves cases, en el carrer dels Verins. I demanava al seu altre fill i hereu Magí Vallbona, que, quan ella faltàs, el deixàs continuar residint en l'estudi i li mantingués el dret a menjar a ca seva. I recomanava que, si per algun motiu hagués de vendre la casa on hi havia l'estudi de Mn. Arnau Vallbona, que li permetés viure en una altra casa de la família. Recordem que, en aquella l'època, moltes vegades el fill major era l'hereu de tots els béns immobles de la família. Així fou en el cas de Magí Vallbona, hereu fideïcomissari dels béns de sa mare.

Encara no ha arribat el moment, però d'aquest prevere de la nostra família pretenim reprendre la investigació per a saber-ne més noves, que anirem publicant en la mesura que hi hagi resultats.

Feu testament davant el Notari Joan Baptista, el 20 d’octubre de 1765. Deixà un llegat piadós en poder de Fra Baptista Nadal, prevere dominic. I posà com a testimonis a Miquel Borràs i a Bartomeu Muntaner, dia 10 d’abril de 1776. Els seus marmessors foren: els nobles Senyors Dr. Josep de Boixadors i Tomàs Burguès Saforteza i de Berga, el Doctor Magí Vallbona i Maria Vallbona, els seus germans, i Joana Anna Cànaves, la seva cunyada, entre d'altres.

Va morir a Ciutat dia 24 d'abril de 1776. Fou enterrat a Santa Eulàlia tot i que vivia al carrer del Verí, com la resta de la família. 

52. II Generació mallorquina (VI Generació). Anna Vallbona i Terrassa (1709-1714)

Anna Vallbona i Terrassa nasqué dia 18 de febrer de l'any 1709, a les 10 del matí. Era filla del Doctor en ambdós Drets Pau Vallbona i Gual, i de Margarida Terrassa i Caldés, veïns del terme parroquial de Santa Eulàlia, de Palma. Fou batejada dia 19 de febrer, i li posaren els noms d'Anna Nicolava Magina Simona Maria Antonina. Fou apadrinada per Pere Vallbona "de la Almudayna", conco patern, i n'Antonina Olivas, de la plaça (?) de Santa Eulàlia, tia política materna.

Com a nota curiosa, el padrí jove fou el germà menor del Dr. Pau Vallbona i Gual, austriacista, com ell, a qui posaren el sobrenom "de la Almudayna". Potser llavors habitava en el Palau Reial, com a membre dels col·laboradors del virrei. Però senzillament podria voler dir que habitava a la barriada de l'entorn del Palau de l'Almudaina. Recordem que era en temps de la Guerra de Successió Hispànica i que el virrei era el Comte de Savallà, al servei del qual estaven els germans Vallbona - Gual.

En el llibre de defuncions del Convent de Sant Domingo hi ha una nota registral que ens informa que Anna Maria va ser enterrada dia 1 de febrer de 1714, a una tomba situada entre la tomba dels Cotoners i el Cristet, en la Capella de Ntra. Sra. del Roser, a l'edat de cinc anys. Era una sepultura nova. Va morir albada.

53. II Generació mallorquina (VI Generació). Anna Vallbona i Terrassa (nada el 1715)

La filla petita dels nostres avantpassats el Doctor Pau Vallbona i Gual i Margarida Terrassa i Caldés fou coneguda amb el nom d'Anna Vallbona i Terrassa.

D'ella ens ha arribat la partida de baptisme.

Segons la nota del llibre de baptismes de la parròquia de Sant Nicolau, de Ciutat, dia 17 de març de 1715 fou batejada una filla del Magnífic Pau Vallbona, Doctor en Drets, i de Margarida Terrassa, cónjugues.

Fou apadrinada per Pere Vallbona, conco patern, i per Margarida Terrassa. El nom de la padrina de fonts s'hauria de tornar a comprovar perquè no pot ser la seva mare i no estam segurs de si és un error.

El que sí ens sorprèn a nosaltres és la quantitat de noms de pila que també va rebre en el baptisme: Anna Maria Margarita Magina Nicolaua Ignàsia Francesca Tomassa.

Només tenia uns catorze mesos d'edat quan son pare hagué de sortir de Mallorca camí de l'exili imposat per lo que podem imaginar que els seus primers anys degueren ser difícils.

D'ella sabem que l'any 1743 encara romania fadrina. I podria ser que així quedàs tota la vida. Aquest fet, però, no el podem assegurar, però tampoc estam en condicions de desmentir-ho. La seva mare, en el testament, demanà al seu fill gran que, a més del que li pertocàs per herència a la seva filla petita, també li repartís peces de roba i béns mobles, i que es comprometés a mantenir-la tota la vida, a no ser que prengués l'estat del matrimoni. Això vol dir que en aquell moment encara no ho tenia previst. Aquesta és la darrera notícia que ens ha arribat d'ella.

Tampoc la trobam com a padrina de baptismes de cap dels seus nebots, els fills de Magí Vallbona.

De la seva mort, per tant, encara no n'hem trobat indicis.

54. II Generació mallorquina (VI Generació). El Doctor en ambdós Drets Magí Vallbona i Terrassa (s. XVIII - 1782). Infància i estudis

Pati singular de l'Estudi Lul·lià, on el nostre avantpassat Magí Vallbona i Terrassa hi estudià Lleis

En el tercer fill dels nostres avantpassats Pau Vallbona i Gual i Margarida Terrassa i Caldés ens hi detindrem més. No només perquè en sabem moltes coses sinó perquè ell és part de la línia troncal directa de la qual descendim la majoria dels Vallbona de la branca mallorquina.

En el mes de gener de 2018 localitzàrem la partida de baptisme d'un Magí Vallbona i Terrassa, fill del Doctor en ambdós Drets Pau Vallbona i de Margarida Terrassa, però la hipòtesi que seguim és que degué ser un infant que va morir albat.

I aquí ens sorgeix un dubte: és un primer fill del matrimoni que va morir albat, o és el Dr. Magí Vallbona i Terrassa, avantpassat remot nostre? La qüestió és pertinent perquè el nostre avantpassat declarà en el seu testament que era natural del Principat de Catalunya, sense precisar més. Ara bé, per ara seguim la hipòtesi que el Magí Vallbona batejat a la Catedral de Palma l'any 1704 no era el nostre ancestre, però admet prova contrària.

Per aquest fet, creim que el nostre avantpassat va néixer en alguna part del Principat de Catalunya després de l'any 1704, en algun dels viatges dels seus progenitors per causa de la feina del seu pare.

En el testament del seu pare, el Doctor en ambdós Drets Pau Vallbona i Gual, comentà que el seu fill estudiava la carrera de Dret. Per això proposava que tota la seva biblioteca jurídica fos seva, si acabava la carrera.

Com la resta de la família, degué dur una vida nòmada. I degué patir com ningú les desventures del seu pare, condemnat per austriacista i enviat a l'exili, quan ell era només un adolescent.

A diferència del seu pare, que encara no hem pogut aclarir en quina universitat estudià les carreres de Dret Civil i Dret Canònic, hem pogut saber que Magí Vallbona i Terrassa estudià la carrera en la Facultat de Lleis i Cànons de la Universitat Lul·liana i Literària de Mallorca.

El que ens ha cridat més l'atenció és la celeritat amb que obtingué els seus títols universitaris. En un estudi sobre la Facultat de Lleis de la Universitat Lul·liana, els autors posen com a exemple del poc temps de diferència en que a vegades la Universitat atorgava els títols al nostre avantpassat Magí Vallbona i Terrassa. Escriuen el següent: "Magí Vallbona recibió el Bachillerato en Leyes el día 12 de octubre de 1728 y el Doctorado el día 23 de octubre del mismo año, cuando escasamente habían pasados once días" (cf. Antonio Planas Rosselló i Rafael Ramis Barceló, La Facultad de leyes y canónes de la Universidad Luliana y Literaria de Mallorca, Universidad Carlos III de Madrid, 2011, pàg. 113). Gràcies a aquest magnífic i exhaustiu treball, hem conegut dades importants en la vida del nostre avantpassat. En primer lloc, que obtingué el títol de batxiller en Lleis, equivalent als actuals títols de llicenciat o grau, a finals de l'any 1728. Pocs dies després aconseguí el doctorat. Per aquest motiu el seu títol era el de Doctor en ambdós Drets (Civil i Canònic). La mateixa carrera del seu pare, a la qual s'hi va dedicar tota la vida.

55. El Doctor en ambdós Drets Magí Vallbona i Terrassa (s. XVIII - 1782). Procurador General

Han caigut en les nostres mans dos documents que ens donen indicis i pistes sobre el treball concret que va exercir el nostre avantpassat com a Doctor en Drets. Pel que hem conegut actuava com a procurador general dels béns que tenia a Mallorca l'Ardiaca de la Catedral de Barcelona.

El primer document l'hem trobat a l'Arxiu de la Biblioteca de Catalunya, que va publicar tota la correspondència de l’inventari del fons de l’arxiu dels barons de Castellet. A l’annex 8 hi ha la correspondència de Miquel Alegre, botiguer de tall. I en la correspondència rebuda hi figura una carta del Dr. Magí Vallbona, de Mallorca, de l’any 1735 (el document es troba citat en la pàgina web de la Biblioteca de Catalunya www.bcn.es). Aquesta carta està escrita de pròpia mà pel Dr. Magí Vallbona i va dirigida a Miquel Alegre, botiguer de tall. Els botiguers de talls es dedicaven a la venda de teixits de llana. Miquel Alegre (+ 1736), l’any 1717 havia deixat la seva botiga del carrer dels Abaixadors i va formar companyia de comerç amb altres socis. Un renet seu esdevindrà el primer baró de Castellet. I conservarà tota la documentació familiar. Entre aquesta documentació s’hi troba la carta que va escriure el Dr. Magí Vallbona, dia 8 de febrer de 1735, a Miquel Alegre. En aquesta carta ens assabenta dels seus intents per cobrar uns deutes de l’emfiteusi que tenen alguns propietaris amb l’Ardiaca de Barcelona, aleshores un germà de Miquel Alegre. En l’escrit li comunica a Miquel Alegre que intentarà aclarir, mitjançant una capbrevació, la quantitat exacte del deute adquirit pels deutors, i confia d’esbrinar-ne el net. [Hem d'agrair a Pau Vadell i Vallbona, el poeta calongí descendent per línia materna de la mateixa família, que ens enviàs fotocòpia de la carta que es troba en el fons del Baró de Castellet, dipositat en l’Arxiu de la Biblioteca Nacional de Catalunya, en l’annex 8 de l’esmentat fons, en la correspondència de Miquel Alegre, botiguer de tall (150-4).]

El segon document diu així:

"Die 23. Julii año 1742.

Comparague ettra. Antoni Ferregut, fill de Joan del lloch de Ruberts, terme de la Vile de Sensellas; el qual jurement mitgensant en poder y ma del Dr. Matgi Vallbona, Prodor. Gl del Molt Rv. Sr. Dn. Joan Fran. Verneda y Vilane per les prev. y Ardiacha Major de le Ste. Isglesie Cathadral de Barcelona, y per el Nott. Infra escrit tenint poder á ell Verbo Consedit, denuncia tenir y poseir una posesió dita el Refal, y casas á ell construides de tenor de 46 quarterades poch més o mancho; situade en lo Loch de Ruberts terme dite Vile de Senselles, tingude en alou directe domini y jurisdicio de dit Sr. Ardiacha, a Merse de Lluisme..".

Segons el document, ell actuava de procurador general de l'Ardiaca de la Catedral de Barcelona, que tenia drets sobre sobre la possessió del Rafal, de Ruberts (Sencelles). No és per cap plet, senzillament és una declaració pública de possessió davant el Notari.

Gràcies als dos documents esmentats en aquesta entrada hem pogut conèixer alguna cosa sobre l'ofici i dedicació del nostre avantpassat com a misser i procurador general.

El nostre avantpassat seguia de prop l'ofici del seu pare, com es pot comprovar.

56. El Doctor en ambdós Drets Magí Vallbona i Terrassa (s. XVIII - 1782). Matrimoni amb Joana Anna Cànaves de Mossa i Parets

Fotografia de la possessió de Mossa (Escorca, Mallorca), propietat de la família de l'avantpassada Joana Anna Cànaves de Mossa i Parets

Lamentam no poder donar més dades, però prometem fet addicions en la mesura que les coneguem. 

Sabem que el nostre biografiat contragué matrimoni amb Joana Anna Cànaves de Mossa i Parets. Segons la partida matrimonial, el Doctor Magí Vallbona i Terrassa, Doctor en ambdós Drets, i resident en la parròquia de Sant Nicolau, de Ciutat, contragué matimoni canònic amb Joana Anna Cànaves de Mossa i Parets, donzella, filla de Nadal Cànaves de Mossa i de Caterina Parets. El matrimoni es celebrà dia 26 de desembre de 1741 a l'església parroquial de Santa Eulàlia, de Ciutat, on la contraent, i els seus pares, hi tenien el domicili. També hem pogut saber que el prevere que les casà fou el Dr. Mn. Arnau Vallbona i Terrassa, germà del novii. I foren testimonis de les noces Nicolau Despuig i Pere Gual. Lamentablement, no explica d'on era natural el contraent.

Joana Anna Cànaves de Mossa i Parets era de la família dels senyors de la possessió de Mossa (Escorca). Era filla de Nadal Cànaves de Mossa, senyor de la possessió de Mossa, i de Caterina Parets, segons hem pogut posar en clar per altres informacions col·laterals. 

Segons hem trobat publicat, "els Cànaves eren els propietaris de la possessió de Mossa, en el terme d’Escorca. D’aquesta possessió prenen el sobrenom de Cànaves de Mossa. Sabem que el 1578 la possessió pertanyia a l’honor Antoni Cànaves de Mossa. Tenia cases, amb tafona i molí de sang. La possessió era dedicada a olivars i conreu de cereals i lleguminoses. Tenia molta ramaderia, que aprofitava l’honor Nadal Cànaves de Mossa i es mantenia com a gran propietat oliverera i ramadera. El 1685 fou valorada en 6.186 lliures. El 1710, pertanyia a l’honor Nadal Cànaves de Mossa i Marc, de Pollensa (cf. D. Ferrà-Pons i J. Mascaró Passarius, «Mossa», a la Gran Enciclopèdia de Mallorca, T. 11, Palma 1993, 228-230).

Per altra part, també hem trobat molta relació entre els Vallbona - Cànaves de Mossa i la família Parets, parents per la part materna de Joana Anna Cànaves de Mossa i Parets. Alguns d’aquesta última família apadrinaren fills de Magí i també formaren part dels seus marmessors. Aquesta família també era un llinatge notarial de Mallorca, documentat els s. XV-XVIII. Per exemple, sabem d’un tal Andreu Parets i Joan (Palma s XVII-1713), que heretà les notes i l’arxiu notarial del seu pare. Tenia la casa pairal i la notaria la parròquia de Sant Nicolau, de Palma. Era propietari de les possessions denominades sa Casa Nova i sa Casa d’Amunt (cf. D. Ferrà-Pons i J. Mascaró Passarius, «Parets», a la Gran Enciclopèdia de Mallorca, T. 12, Palma 1989, 358-359). 

Degut a l'amplitud de la recerca genealògica que vam emprendre ens queda investigar a la muller de Magí Vallbona i Terrassa. En la mesura que anirem coneixent més dades les proporcionarem al blog.

Tampoc podem afirmar res sobre la mort de na Joana Anna Cànoves de Mossa. Només que encara vivia quan el nostre avantpassat el Doctor Magí Vallbona, el seu espòs, feu testament, el 1781. També consta que fou la padrina de fonts de la seva neta Maria dels Dolors Vallbona i Morcillo, l'any 1788. Ara bé, el seu fill Pau Vallbona i Cànaves de Mossa no parla d'ella en el seu testament, de l'any 1799, per lo que entenem que ja era morta.

57. El Doctor en ambdós Drets Magí Vallbona i Terrassa (s. XVIII - 1782) i Joana Anna Cànaves de Mossa i Parets. La descendència

En aquesta entrada només farem menció dels fills i filles del Doctor en ambdós Drets Magí Vallbona i Terrassa i de la seva esposa Joana Anna Cànaves de Mossa i Parets. Són els fills dels quals ens han arribat notícies verídiques de la seva existència. El poc que sabem de la majoria d'ells ho publicarem en un apartat dedicat a cadascun d'ells, per si algun dia ho poguéssim ampliar.

Els noms dels fills de la família Vallbona - Cànaves de Mossa són els següents:

* Pau Vallbona i Cànaves de Mossa (1743-1802). És el primogènit, i continuador de la nissaga. D'ell parlarem llargament en altres entrades del blog.

* Ignasi Vallbona i Cànaves de Mossa (1744-1778). 

* Margarida Vallbona i Cànaves de Mossa (1747-1775). 

* Magí Vallbona i Cànaves de Mossa (1749-1778).

* Nadal Vallbona i Cànaves de Mossa (nat el 1751).

* Caterina Vallbona i Cànaves de Mossa (nada el 1754).

* Joana Anna Vallbona i Cànaves de Mossa (nada el 1756).

Seria molt interessant que si hi hagués descendència d'alguns dels germans de Pau Vallbona i Cànaves de Mossa ho poguéssim descobrir arrel d'aquest blog per ampliar l'arbre genealògic dels Vallbona residents a Mallorca.

58. El Doctor en ambdós Drets Magí Vallbona i Terrasa (s. XVIII - 1782). Membre del Col·legi de Doctors de la Universitat Lul·liana

Per l'estudi sobre la Facultat de Lleis i Cànons de Mallorca, redactat per Antonio Planas Rosselló i Rafael Ramis Barceló, citat en altres entrades, la Facultat de Lleis de la Universitat Lul·liana estava formada per dotze membres: cinc catedràtics i set col·legiats. Els catedràtics eren els professors de la Universitat: n'hi havia dos de Lleis i dos de Cànons. I una altra càtedra comuna tant per als que estudiaven lleis com pels qui estudiaven cànons. A més hi havia els set col·legiats, que eren els doctors amb més antigüitat en la Facultat, i s'hi anaven incorporant en la mesura que anaven morint tots aquells que s'havien graduat anteriorment. Els col·legiats entraven al Col·legi per antigüitat, com hem dit abans. En canvi, els catedràtics, per oposicions. Els col·legiats no tenien potestat jurídica o de govern, era més bé un càrrec honorífic i gerontocràtic. Cada vegada que la Facultat concedia graus, sigui batxillerats, sigui doctorats, ho feia amb la intervenció dels doctors més antics de la Universitat.

Pel mateix treball que citam, gràcies al qual ja tinguérem ocasió de conèixer la data exacte en la qual el nostre avantpassat Magí Vallbona obtingué els graus de batxiller i de doctor en dret, també hem conegut que el nostre avi fou membre del Col·legi de Doctors de la Facultat de Lleis de la Universitat Lul·liana. El Doctor Magí Vallbona entrà en el Col·legi de Doctors en substitució del Doctor Francesc Fluxà, qui va morir el 20 d'octubre de 1772. En formà part del Col·legi fins a la seva mort, deu anys més tard. Durant aquests deu anys el trobam citat en diferents col·lacions de graus, com a membre del Col·legi de Doctors. Ara bé, no el trobam inclòs en el llistat dels catedràtics, pel que podem entendre que mai optà a cap càtedra, o bé no l'obtingué.

59. Patrimoni del Dr. Magí Vallbona i Terrassa: Son Vallbona, Son Terrassa...

Jaume Vallbona i Bennàsar i Margalida Obrador i Bennàsar, cosins segons de l'autor del blog, ens han fet arribar el text referent a un plet entre els Vallbona de Cas Senyor i els Bennàsser de Can Roca. Segons el document, dia 19 de juny de 1790 Pau Vallbona i Cànaves de Mossa va establir un cens perpetu amb els germans Miquel i Antoni Bennàsser i Adrover, de Can Roca, davant el Notari de Palma Cayetano Feliu i Gomila. Els hereus de Pau Vallbona i Cànaves de Mossa, i fills i hereus del seu net Pau Vallbona i Alemany, a qui el tribunal va adjudicar els drets a cobrar el cens, posaren un plet contra els hereus dels germans Bennàsser i Adrover, de Can Roca, reclamant el deute de la pensió anual que darrerament no havia estat satisfeta segons l'acordat en el cens.

Segons el document, es dona a entendre que la part de la possessó que havia heretat Pau Vallbona i Cànaves de Mossa a l'antiga possessió de Calonge era de noranta-dues quarterades.

La família Bennàsser de Can Roca pagava arrendaments al Doctor Magí Vallbona i Terrassa almenys d'ençà del 10 de setembre de 1753. Havien d'anar a passar comptes a la vila de Sineu. Trobam altres pagaments el 1783 i el 1787, pagats a Pau Vallbona, fill del Dr. Magí Vallbona.

Pau Vadell i Vallbona, com ja hem dit en altres entrades, també va publicar rebuts pagats a Pau Vallbona i Cànaves de Mossa, i els seus descendents, per l'arrendament de terres heretades per Pau Vallbona, fill i hereu universal del Dr. Magí Vallbona i Terrassa, de la hisenda comprada pel seu padrí el Dr. Pau Vallbona i Gual en l'antiga possessió de Calonge. El llogater era Miquel Jaume Adrover Pau. La llibreta comença dia 8 de setembre de 1798, i parla de l'arrendament de "Son Vallbona" fet per Pau Vallbona a favor de Miquel Jaume Adrover Pau dia 11 de maig se 1798. Es fa efectiu el dia de la Mare de Déu de setembre, o dels missatges. El darrer rebut és del 19 de setembre de 1830, i el firma Maria Vallbona i Morcillo, filla de Pau, des de Felanitx (cf. Programa de festes de Sant Miquel, Calonge, 2003).

A més, pel testament de Margarida Terrassa i Caldés, mare del Dr. Magí Vallbona, sabem que tenien cases al Carrer del Verí, de Ciutat. També en tenien a Felanitx.

Per altra part, el Dr. Magí Vallbona i Terrassa també va heretar de sa mare la possessió de Son Terrassa, de Cas Concos (Felanitx), com ja hem publicat abans.

Tots aquest béns que coneixem són l'herència del Doctor Pau Vallbona i Gual i la seva esposa Margarida Terrassa i Caldés, que va heretar el seu fill el Dr. Magí Vallbona i Terrassa. Però no tot ho va llegar al seu fill i hereu DoPau Vallbona i Cànaves de Mossa i als seus descendents, pel que ens sembla, perquè d'alguns dels béns descrits no n'hem tornat a tenir constància. S'hi han d'afegir les cases de Calonge.

60. Testament i mort del Doctor en ambdós Drets Magí Vallbona i Terrassa

La vida que li tocà viure a n'en Magí Vallbona i Terrassa, tot i haver escollit la mateixa professió de son pare, fou molt diferent a la seva. La podríem qualificar de vida ciutadana. Vivia al carrer dels Verins, a les propietats que havia heretat de la seva mare. Es dedicava a l'ofici de misser. Feia vida social per Ciutat, tot i passar per les altres propietats de la famíla, tant a Felanitx, com a Calonge (Santanyí), d'on hi tenia unes entrades per la hisenda que posseïa per herència del seu pare. Els seus darrers deu anys les dedicava també a la Facultat de Lleis de la Universitat Lul·liana, de la qual en formava part com a membre del Col·legi de Doctors.

El nostre avantpassat, en Magí Vallbona, dia 14 de desembre de 1781, redactà el seu testament davant el Notari Cayetano Feliu i Gomila, de Ciutat. En ell es descrivia a sí mateix "estant detingut en lo llit de malaltia corporal a la qual tem morir, però en tot mon enteniment, ferme paraula y memoria integra". Nomenava marmessors a la Sra. Joana Anna Cànaves de Mossa, la seva esposa, els seus fills Don Pau, Don Nadal i Dona Caterina Vallbona, els únics supervivents; a la seva nora Dona Josefa Morcillo Bustamante Dávila, al seu cunyat D. Antoni Cànaves de Mossa, a la seva neboda Dona Maria Seguí, i a D. Joan Amengual, D. Andreu Parets i Estadas, i D. Jeroni Nadal.

En el citat testament, en Magí Vallbona demanava ser enterrat en la tomba familiar situada en la capella de Ntra. Sra. del Roser, del Convent de Sant Domingo.

Després de deixar uns diners per pagar misses en sufragi de la seva ànima, que s'havien de donar a la parròquia en la qual moriria, passava a anomenar algunes deixes més terrenals.

Declarava que era dipositari en fideïcomís de l'herència de la seva mare. I deixava com a hereu universal de tots els seus béns mobles i immobles presents i venidors al seu fill primogènit en Pau Vallbona i Cànaves de Mossa, també fideïcomissari, que serà el nostre avantpassat comú, com veurem pròximament.

Segons l'Enciclòpedia Catalana, el fideïcomís és una categoria jurídica elaborada pel dret romà que permeté un manteniment de la solidaritat i del patrimoni familiars. Del fideïcomís es deriva un tipus de substitució, la fideïcomissària, o fideïcomís de substitució, que ha tingut una extraordinària importància i difusió, especialment en el dret català. El fideïcomís de substitució suposa una crida successiva d'hereus o legataris, en el sentit que el causant nomena un primer hereu o legatari -anomenat fiduciari-, el qual adquireix l'herència o el llegat amb el gravamen de transmetre'ls a un successiu hereu o legatari -anomenat fideïcomissari-, si es compleixen les condicions posades per qui ha fet el testament. Així l'herència sempre queda en possessió de la família.

Gràcies al testament hem pogut saber la data exacte de la defunció de la seva mare, na Margarida Terrassa i Caldés, que tingué lloc dia 27 de gener de 1759, com ja havíem descrit anteriorment. En ell confirmava que tot el que havia rebut en herència de sa mare, amb els compromisos adquirits per ella, les transmetia al seu fill i hereu en qualitat de fideïcomissari.

I declarava que les rendes que s'esdevenguessin de totes les milleres que ell havia fetes a les cases i terres de Felanitx, herència materna, es destinassin a complir la seva voluntat expressada en el seu testament. 

A més declarava que havia venut les joies de la seva esposa, regal del matrimoni, amb el seu consentiment, perquè no hi hagués malentesos futurs.

A pesar d'haver caigut malalt greu, es degué recuperar. En el Dietari de Joaquim Fiol i Estada, llibre del qual parlarem més en el capítol dedicat a n'en Pau Vallbona i Cànaves de Mossa, fill d'en Magí, descriu que dia 14 de març, "a la tarde he asistit a la funció de llisó de punts de cànons que ha dit (ya de antes bachiller) Dn. Joaquim Nicolás Rincón...Li han argumentat Dr. Borràs, Dr. Bestard, Dr. Garau, Dr. Vallbona. Los testants són estats Borràs y Serra. Padrí: Dn. Antoni Bisquerra. Propina, 32 s. Més el maiol ha dat 12 s. per síndic". I referent a dia 4 d'agost de 1782, en el mateix Dietari està escrit que "a les sinch de la tarde, fent cap el canonge Bisquerra, he asistit a un grau de lleis que se ha conferit a Jaume Ignaci Muntaner. Padrí: el Dr. Borràs. Han argumentat Barthomeu Serra, Vallbona, Roca, Bausà. Propina, 12 s." (cf. Dietari de Joaquim Fiol i Estada. Mallorca 1782-1788, pàgs. 14 i 40).

Tot i morir un mes després, el nostre avantpassat, el Dr. Vallbona, mentre pogué, va seguir complint amb les seves obligacions com a membre del Col·legi de Doctors de la Facultat de Lleis i Cànons de la Universitat Lul·liana.

El nostre biografiat va morir dia 6 de setembre de 1782. I fou enterrat en la tomba familiar del Convent de Sant Domingo, en la Capella de Ntra. Sra. del Roser, dia 7 de setembre (com també ho registre el Dietari citat, en la pàgina 46.)

61. III Generació mallorquina (VII Generació). Na Joana Seguí i Vallbona (entorn al 1722-1772), filla d'en Nicolau Seguí i Pont de la Terra (+ 1729), i de na Maria Vallbona i Terrassa (1701-1770)

Abans de seguir la història del tronc comú dels Vallbona, amb els descendents del Doctor Magí Vallbona, aportarem una explicació del que sabem de les dues filles de na Maria Vallbona i Terrassa, nétes del Magnífic Dr. Pau Vallbona i Gual. D'elles val la pena contar algunes anècdotes curioses.

Na Joana Seguí i Vallbona era la filla primogènita d'en Nicolau Seguí i Pont de la Terra, mercader (+ 1729), i de na Maria Vallbona i Terrasa (1701-1770). Malgrat no haguem trobat encara la seva partida de baptisme, sabem que va néixer després del mes de febrer de 1722, perquè quan sa mare va atorgà testament no encara no tenia cap filla.

Na Joana Seguí es va casar dia 6 de gener de 1748 amb el Doctor en ambdós Drets Bartomeu Bennàssar de Gabellí i Amorós, fill de Bartomeu i d'Anna Maria Amorós. Com veim, la família es movia entre missers i notaris, doncs, en Bartomeu Bennàssar de Gabellí tenia la mateixa carrera que l'avi i el conco matern de na Joana Seguí i Vallbona.

El Dr. Bartomeu Bennàssar de Gabellí escrigué un popular "Noticiari", que recull els principals esdeveniments succeïts entre els anys 1748-1762, i que comença així: "1748. Als 6 janer, die de los Sants Reys y die de disapte hem vatx esposar jo lo Dr. en Drets Bartomeu Bennassar de Gabelli ab la Sra. Joana Seguí y Vallbona donzella, filla llegítima y natural del Sr. Nicola Seguí y de la Sra. Maria Vallbona conjuges."

Na Joana Seguí i Vallbona va morir dia 30 de desembre de 1772, i fou enterrada al Convent de Sant Francesc d'Assís.

El seu viudo contragué segones núpcies amb na Margarida Rotger.

El Dr. Bartomeu Bennàssar de Gabellí va morir dia 19 de març de 1798.

Hem de fer menció que el matrimoni Bennàssar de Gabellí - Seguí no tingué descendència. Per tant, l'heretat del seu avi patern Cristòfol Seguí passà a la seva germana Maria Seguí i Vallbona.

(Aquesta informació l'hem trobada publicada en el Boletín de la Sociedad Arqueológica Luliana, gener-desembre 1951, pàgs. 582 i 601, i en l'article sobre els molins de D. Cristòfol Seguí, ja citat, en la pàg. 488.)

62. III Generació mallorquina (VII Generació). Na Margarida Seguí i Vallbona (entorn al 1725 - abans del 1729), filla d'en Nicolau Seguí i Pont de la Terra (+ 1729), i de na Maria Vallbona i Terrassa (1701-1770)

En Nicolau Seguí i Pont de la Terra, mercader, i na Maria Vallbona i Terrassa tingueren una segona filla a qui posaren el nom de l'àvia materna, na Margarida Seguí i Vallbona.

Atès que no hem trobat la seva la seva partida de baptisme, només podem dir que va néixer entorn a l'any 1725 i que va morir albada, abans de la mort de son pare, l'any 1729. Així ho hem trobat publicat tant al Boletín de la Sociedad Arqueológica Luliana (cf. T. XXX, gener-desembre 1951, números 746-751, pàg. 582) com a l'article "Els molins de D. Cristòfol Seguí al Molinar de Ciutat", de Josep Segura i Salado (pàg. 488).

63. III Generació mallorquina (VII Generació). Na Maria Seguí i Vallbona (entorn al 1727-1783), filla d'en Nicolau Seguí i Pont de la Terra (+ 1729), i de na Maria Vallbona i Terrassa (1701-1770)

Na Maria Seguí i Vallbona, filla d'en Nicolau Seguí i Pont de la Terra, mercader (+ 1729), i de na Maria Vallbona i Terrassa (1701-1770), era la tercera filla del matrimoni. Nasqué entorn a l'any 1727. Prèviament havia nascut na Margarida Seguí i Vallbona, però va morir albada.

De na Maria ens ha arribat una nota molt curiosa, que necessàriament hem de reproduir íntegrament"

"Als 13 septembre 1749. disapte. die de Sent Felip martir, fugí Maria Segui donzella, filla llegítima y natural de Nicolau Seguí y Maria Vallbona, ab lo senyor Joan Amengual fadrí, fill del senyor Matheu Amengual notari y de la senyora Francina Molinas de la present Ciutat, y se desposaren el die siguient a la tarde. Los desposà el Dr. Miguel Vert, rector de la parroquial iglesia de Sent Miquel. La fuita fonch amb citació devant el senyor Vicari General, pero se caseren contra la voluntad de tots los parents de dita Maria Seguí com son mare, avia, onclos, ties y demés parents seus. Se examinà de notari dit senyor Juan Amengual als 15 juliol de 1755" (cf. Juan Muntaner Bujosa, "Dos noticiarios desconocidos", a Boletín de la Sociedad Arqueológica Luliana, gener-desembre 1951, pàgs. 582-583).

Ens hem de situar a mitjan segle XVIII. Una al·lota, contra la voluntad de ca seva, s'escapa amb la seva parella i es casa en secret. Quin regiro més gran per a la família! Tant sa mare, na Maria Vallbona, viuda, com l'àvia Margarida Terrassa i Caldés, com els demés parents, el conco capellà, la tia Anna i demés familiars, degueren posar el crit en el cel, tot escandalitzats. A més, eren una gent molt coneguda de la societat ciutadana. D'aquesta feta s'en degué parlar durant una bona temporada.

El que serà difícil d'aclarir és el per què de tantes objeccions de la família a que na Maria contragués matrimoni amb en Joan Amengual, si no és per desavinences entres les dues famílies o perquè la família hagués escollit prèviament un altre pretendent per a ella. El fet que en Joan Amengual es convertís en notari i en secretari de l'ajuntament de Palma no pareix que faci pensar que fos un mal partit. Però, coses d'orgulls i rancors de famílies, sembla ser.

Na Maria Seguí i Vallbona fou l'hereva de l'herència del seu avi patern, el mercader Cristòfol Seguí, que tenia, entre altres béns, tres molins a n'es Molinar, de Ciutat. Sabem que na Maria sabia llegir. 

Na Maria Seguí i Vallbona va morir dia 13 d'octubre de 1783, i rebé sepultura en el convent de Sant Francesc, de Ciutat. Va fer testament en poder del notari Josep Berard, dia 20 de juliol de 1779, i va disposar codicil el primer de setembre de 1783. Segons hem sabut, vivia al carrer de la Posada de Terra Santa. 

En Joan Amengual, a Armengol, o Armengual, era fill del notari Mateu Armengual, i de la Sra. Francisca Molinas. El 1755 obtingué el títol de notari i arribà a ser, més endavant, secretari de l'ajuntament de Palma. Va fer testament en poder del notari Josep Berard dia 16 de desembre de 1778. Va morir dia 4 d'octubre de 1802 i també l'enterraren al Convent de Sant Francesc, de Palma. En Joan Amengual també surt molt en el "Dietari de Joaquim Fiol i Estada". Segons el Dietari, en "Joan Armengol i Molines" era notari, i arribà a ser el secretari de la Reial Audiència i de la Universitat de Mallorca, i és un personatge molt citat pel Dr. Fiol. D'acord amb la publicació citada, la seva esposa nomia Maria Teresa Vallbona i Seguí (cf. Dietari, pàg. 584).

Aquest matrimoni tingué almenys un fill, en Mateu Amengual, o Armengol, i Seguí, que va morir de mort repentina dia 30 de juliol de 1783, pocs mesos abans que sa mare. El Dietari del Dr. Fiol ens informa que dia: "30 juliol [de 1783]. Al matí, a las 5, se és encontrat mort dins son llit a Matheu, fill del Sor. Juan Amengual" (cf. Dietari, pàg. 102 i 584). 

64. III Generació mallorquina (VII Generació). En Pau Vallbona i Cànaves de Mossa (1743-1802), fill d'en Magí Vallbona i Terrassa (+ 1782), i de na Joana Anna Cànaves de Mossa i Parets

Seguint el que hem fet en les altres generacions, en aquesta entrada només citarem el fill primogènit del Doctor Magí Vallbona i Terrassa i de na Joana Anna Cànaves de Mossa i Parets, en Pau Vallbona i Cànaves de Mossa (1743-1802). D'ell en tenim moltes altres referències i, degut a que és el tronc del qual descendim la majoria dels Vallbona mallorquins, bé es mereix que li dediquem més entrades.

65. III Generació mallorquina (VII Generació). Ignasi Vallbona i Cànaves de Mossa (1744-1778), fill d'en Magí Vallbona i Terrassa (+ 1782), i de na Joana Anna Cànaves de Mossa i Parets

Dels segon fill del matrimoni format pel Dr. Magí Vallbona i Terrassa i per na Joana Anna Cànaves de Mossa i Parets en sabem el següent:

N'Ignasi Vallbona i Cànaves de Mossa (1744-1778) fou batejat dia 9 de novembre de 1744, segurament el mateix dia que va néixer, a la parròquia de Sant Nicolau, de Ciutat. Li posaren els noms de pila d'Ignasi, Miquel, Joaquim, Marçal, Andreu, Tomàs, Magí, Nicolau. Els seus padrins de fonts foren Nadal Cànaves, padrí patern ?, i Margarida Parets.

El fet que li posasin el nom de pila d'Ignasi fa sospitar si el nom del seu avi matern fos el d'Ignasi. Estam pendents de trobar documents clarificadors al respecte.

Pel llibre de defuncions del Convent de Sant Domingo sabem que va morir dia 8 de juliol de 1778, i que fou enterrat en la tomba familiar de la capella de Ntra. Sra del Roser, del Convent de Sant Domingo.

No hem trobat indicis ni de si es va casar, ni de la seva descendència, si en tingué.

66. III Generació mallorquina (VII Generació). Na Margarida Vallbona i Cànaves de Mossa (1747-1775), filla d'en Magí Vallbona i Terrassa (+ 1782), i de na Joana Anna Cànaves de Mossa i Parets

En aquesta entrada posarem el que sabem de la primera filla de la família Vallbona - Cànaves de Mossa.

Na Margarida Vallbona i Cànaves de Mossa (1747-1775). Va néixer dia 5 de novembre de 1747 i fou batejada el dia següent a la parròquia de Sant Nicolau, de Palma. Li posaren els noms de pila de Margarida, Joaquima, Ignàsia, Magina, Jerònima, Caterina. Fou apadrinada per Mn. Arnau Vallbona, prevere, i conco patern seu, i na Caterina Parets, padrina materna.

Na Margarida va morir dia 5 de juliol de 1775, i va ser enterrada en la tomba familiar de Sant Domingo.

Tampoc ens consta que estigués desposada ni tingués descendència.

67. III Generació mallorquina (VII Generació). En Magí Vallbona i Cànaves de Mossa (1749-1778), fill d'en Magí Vallbona i Terrassa (+ 1782), i de na Joana Anna Cànaves de Mossa i Parets

Del quart fill del Dr. Magí Vallbona i de na Joana Anna Cànaves de Mossa només en sabem el que aquí escrivim.

En Magí Vallbona i Cànaves de Mossa (1749-1778), nasqué dia 30 d'abril de 1749 i fou batejat el mateix dia en l'església parroquial de Sant Nicolau, de Palma. Els seus noms foren Magí, Ignasi, Esteve, Nicolau, Joaquim, Nadal, Jeroni, Josep, Tomàs, Lluís, Marià, Pau. Fou apadrinat pels nobles D. Tomàs Zaforteza y Berga i la Sra. Maria Joana de Boixadors, el que indica que l'estreta relació dels Vallbona amb la família dels Pacs-Boixadors seguia ben viva.

Segons el llibre de Defuncions del Convent de Sant Domingo en Magí morí dia 11 d'octubre de 1778, el mateix any que el seu germà Ignasi. I fou enterrat en la tomba familiar de la capella de Ntra. Sra. del Roser, de Sant Domingo.

No ens ha arribat que tingués descendència.

68. III Generació mallorquina (VII Generació). En Nadal Vallbona i Cànaves de Mossa (nat el 1751), fill d'en Magí Vallbona i Terrassa (+ 1782), i de na Joana Anna Cànaves de Mossa i Parets

Del cinquè fill d'en Magí Vallbona i Terrassa i de na Joana Anna Cànaves de Mossa i Parets en tenim alguna notícia més, però no encara sufiencientment satisfactòria.

En Nadal Vallbona i Cànaves de Mossa (nat el 1751), nasqué dia 5 de setembre de 1751, a les cinc hores. Fou batejat el mateix dia en la parròquia de Sant Nicolau. Li imposaren els noms de Nadal, Tomàs, Joaquim, Pau, Ignasi, Magí, Lluís, Ramon, Marià, Antoni, Nicolau, Francisco, Jeroni, Domingo, Bonaventura. Els seus padrins de fonts foren Antoni Cànaves i na Maria Vallbona, viuda, tia paterna seva.

D'ell només sabem que va morir després de l'any 1799.

En el testament del seu nebot Don Josep Maria Vallbona, fill del seu germà gran Don Pau Vallbona i Cànaves de Mossa, Don Josep Maria deixà dit que va acordar amb el seu conco Don Nadal Vallbona que ell pagaria les despeses de l'anada a Cardona, Catalunya, del seu cosí germà Don Antoni Vallbona, fill de Don Nadal. Per això manà en el testament que es complís el que acordaren conco i nebot, encara que per pagar-ho haguessin de vendre terres. I encarregà al seu cunyat que ho fés complir als seus fills i hereus, costàs el que costàs. Per aquest motiu sabem que en Nadal estigué casat, però encara no hem aclarit amb qui. A més, coneixem de l'existència d'almenys un fill, de nom Antoni Vallbona, de qui només sabem que pretenia dirigir-se a Catalunya.

D'ells no sabem absolutament res més a hores d'ara. Ara bé, si Don Nadal Vallbona tingué més descendència, l'autor d'aquest blog estaria encantat de poder-ho ampliar amb les notícies que ens poguessin arribar sobre ells.

69. III Generació mallorquina (VII Generació). Na Caterina Vallbona i Cànaves de Mossa (nada el 1754), filla d'en Magí Vallbona i Terrassa (+ 1782), i de na Joana Anna Cànaves de Mossa i Parets

La sisena filla del matrimoni Vallbona - Cànaves de Mossa.

Na Caterina Vallbona i Cànaves de Mossa (nada el 1754), que va néixer dia 16 de juny de 1754, a les 6:45 hores. La batejaren el mateix dia a Sant Nicolau. Li posaren els noms de Caterina, Anna, Magina, Lluïsa, Maria, Paula, Joana, Joaquima, Ignàsia, Nicolaua, Jerònima, Dominga, Tomassa. Els seus padrins de fonts foren en Pere Parets, Notari, i na Joana Seguí i Bennàssar, és a dir, Sra. de Bennàssar, segons la costum del segle XVIII que canviava el segon cognom de les dones casades, cosina seva.

Ella va morir després de l'any 1781, perquè és citada per son pare en el testament, però encara no sabem res més d'ella.

70. III Generació mallorquina (VII Generació). Na Joana Anna Vallbona i Cànaves de Mossa (nada el 1756), filla d'en Magí Vallbona i Terrassa (+ 1782), i de na Joana Anna Cànaves de Mossa i Parets

De la darrera filla del matrimoni format pel Dr. Magí Vallbona i Terrassa, i na Joana Anna Cànaves de Mossa i Parets, només podem dir el següent:

El seu primer nom era Joana Anna Vallbona i Cànaves de Mossa (nada el 1756). Na Joana Anna nasqué dia 20 d'agost de 1756, a les 5 i mitja, i fou batejada el mateix dia. Amb els noms de pila de Joana, Anna, Bernarda, Magina, Francina, Paula, Joaquima, Nicolauau, Ignàsia, Jerònima, Dominga, Tomassa, Eloïsa, Bruna, ?, Melsiona, Maria, Francisca, ?. Fou apadrinada per en Pau Vallbona, el seu germà gran, i na Francina Cànaves.

D'ella només sabem que va morir abans de 1781 perquè el seu pare no l'anomena en el seu testament, pel que hem de suposar que ja era morta.

71. III Generació (VII Generació). Don Pau Vallbona i Cànaves de Mossa (1743-1802). Naixement i infància

De tots els nostres avantpassats en línia recta de la família Vallbona nats en el segle XVIII només hem pogut trobar la partida de baptisme del fill primogènit del Doctor en ambdós Drets en Magí Vallbona i Terrassa, i de na Joana Anna Cànaves de Mossa i Parets. I, si es confirma, també la del propi Dr. Magí Vallbona, l'any 1704.

En Pau Vallbona i Cànaves de Mossa va néixer dia 5 de gener de 1743, a les cinc de la matinada, a Ciutat. Fou batejat el mateix dia pel seu conco el Dr. Arnau Vallbona, prevere i Beneficiat de la parròquia de Santa Eulàlia. És l'únic nebot del qual hem trobat registrat que fou batejat pel seu conco patern.

Li posaren els noms de Pau, Ignasi, Josep, Joan, Tomàs, ?, Francisco, Bonaventura, Jeroni, Marià, Domingo, Magí, Nicolau.

Els seus padrins de fonts foren els nobles Sr. D. Josep de Boixadors i Dona Joana de Verí.

De la partida de baptismes podem afirmar que, per diversos motius, li donaren un tracte de favor com corresponia al fill primogènit de la família Vallbona - Cànaves de Mossa.

Va passar la seva infància a la casa pairal del Carrer de Verí, a Ciutat, tot i que també anava visitant les cases i terres que posseïa la família a Felanitx i a Calonge (Santanyí).

És curiosa la diferència d'edat entre ell, el primogènit d'en Magí Vallbona, i les seves cosines paternes, les filles de la seva tia Maria Vallbona, que es casaren totes dues quan ell era només un infant. A les noces de la seva cosina Maria, fetes en secret, segur que no hi va assistir, però no hi ha cap dubte que en degué sentir parlar molt per ca seva.

No conegué el seu avi patern, el Doctor en ambdós Drets Pau Vallbona i Gual, en canvi sí que tingué ocasió de conèixer a la seva àvia paterna, na Margarida Terrassa i Caldés.

Per desgràcia no hem pogut trobar cap referència documental sobre els estudis que prengué, si en tingué, ni de l'ofici que exercí durant la seva vida. Però hi ha algunes dades sorprenents que volem compartir amb tots els seus descendents i persones interessades en seguir la història familiar d'aquest blog.

72. Don Pau Vallbona i Cànaves de Mossa (1743-1802) a Cadis

Vista del port de Cadis del segle XVIII, el segle d'or de la ciutat andalusa

Vet'aquí un dels grans enigmes de la història dels nostres avantpassats directes que encara no hem estat capaços de resoldre ni de trobar-hi una explicació satisfactòria.

Quan feia uns anys que ens dedicàvem a la recerca genealògica sobre els orígens del cognom Vallbona mallorquí, de sobte ens trobàrem que l'any 1796 naixia a Calonge (Santanyí), Don Joaquim Vallbona i Morcillo, fill de Don Pau Vallbona i Cànaves de Mossa, natural de Ciutat, i de Da. Josefa Morcillo y Bustamante, natural de Cadis. Passat l'estorament inicial, aquesta informació ens provocà un interès especial per intentar aclarir què hi feia el nostre avantpassat per la ciutat gaditana a finals del segle XVIII, i qui era na Josefa Morcillo y Bustamante amb qui es va casar el nostre avantpassat.

Quan ja pensàvem que aquesta línia de recerca quasi bé estava esgotada atès que era improbable que l'autor del blog es traslladàs a Cadis a seguir la investigació, de sobte un descendent directe d'una germanastre de na Josefa Morcillo ens va enviar més informació que volem compartir amb tots vosaltres: el testament del pare de la nostra avantpassada de Cadis que conté nombroses dades interessants sobre la seva família. No així, però, les respostes que ens qüestionen sobre el per què de l'estada del nostre avi per Andalusia.

73. Dª Josefa Morcillo y Bustamante (s. XVIII - 1826), esposa de Don Pau Vallbona i Cànaves de Mossa. La seva família

Isla de León, Cadis, a principis del segle XIX, on habitava la família de la nostra avantpassada Josefa Morcillo y Bustamente

Dª Josefa Morcillo y Bustamante era filla de D. José Morcillo y Calderón de la Barca, natural de la ciutat de Cadis, i de Dª Josefa Bustamante y Dávila. Nascuda a mitjan s. XVIII, en aquella ciutat andalusa.

Don José Morcillo y Calderón de la Barca va néixer a Cadis dia 21 d'abril de 1731. Féu testament davant el Notari González Téllez, dia 21 de desembre de 1780, en la vila de la "Real Isla de León", Cadis.

Del testament n'hem extret tota aquesta informació rellevant:

* D. José Morcillo y Calderón de la Barca era fill de D. Francisco Morcillo y Segura, y de Dª Nicolasa Calderón de la Barca, ja difunts, que també són avantpassats nostres;

* En el moment de la seva mort ocupava el càrrec de "Mayor de Guerra de Marina del Departamento de Cádiz";

* Era veí de "la Real Isla de León", de Cadis;

* Es casà en primeres núpcies a la ciutat de Cadis amb Dª Josefa Bustamante y Dávila, dia 10 d'octubre de 1751, qui va aportar com a dot cent ducats de velló i ell no va aportar cap capital;

* Del matrimoni amb Dª Josefa Bustamante y Dávila tingueren cinc fills: "Dn. José María, Cadete del Regimiento de Infantería de Toledo, Mayor de veinte y sinco años. Dª Josefa María que esta casada con Dn. Pablo Balbona ausente de esta Villa, la cual se halla en mi casa y compañía. Dª María Josefa también casada con Dn. Juan Vivet, Capitán del Regimiento de Infantería de Soria, que actualmente esta en la America. Dn. José Ignacio, Cadete que fue del Regimiento de Infantería de la Princesa que falleció en la espedision de Sta. Cathalina y otro Niño que ahora no hago memoria de su Nombre que también murió a pocos meses de haver fallecido su madre, manifestando que José Ignacio murió soltero";

* Es casà en segones núpcies amb Antonia Castellanos, en la ciutat de Cadis, dia 3 de novembre de 1763, amb qui tingué diversos fills, però només en sobrevivien l'any 1780 dues filles: "Dª Manuela María, mayor de catorze años de edad y Dª Josefa Morcillo Castellanos, como de seis años de edad";

* Deixà escrit la relació d'una sèrie de persones que li devien diners, perquè quedàs constància, i d'altres coses que li quedaven pendents per a fer.

Hem de reconèixer que el nostre avantpassat estigué molt relacionat amb l'estament militar, del qual en formava part, com expresa en el seu testament. A nosaltres ens resulta com a mínim curiós que, quan anomenà el seu gendre, casat amb na Josefa María, només el cità pel seu nom castellanitzat "Pablo Balbona" sense fer cap mínima referència al seu ofici o benefici, a diferència dels altres fills i gendres.

La nostra avantpassada gaditana, la primera muller de D. José Bustamante Dávila, i mare de na Josefa María Morcillo y Bustamante, va morir abans de 1763, l'any que en José Morcillo contragué segones núpcies.

El nostre avantpassat gadità va morir dia 22 de desembre de 1780, l'endemà d'haver fet testament, a Isla León (Cadis), segons consta en la nota marginal del mateix testament.

De les famílies Morcillo, Calderón de la Barca, Bustamante i Dávila n'hem trobat més coses, però les deixam pel futur, per no desviar-nos de la història dels Vallbona de Mallorca.

74. La família Morcillo, de Cadis

Un llibre exhaurit, que hem trobat per internet en versió PDF, ens ha aportat part de la genealogia de la nostra avantpassada la Sra. Josefa Morcillo y Bustamante, sobretot per línia paterna. Diu així:

"La familia del apellido Morcillo es de las más calificadas de España, de origen inmemorial y con muy antiguo solar infanzonado en las montañas de Burgos [...].

En tiempos de los Reyes Católicos D. Fernando y Dª Isabel florecieron Simon Gonzalez Morcillo y Miguel Morcillo, el primero natural de las montañas de Burgos, que probó nobleza para vestir el hábito de Santiago, de que le hizo merced el Emperador Carlos V, y el segundo natural de Sevilla, troncos ambos de muchas ramas que se estendieron en varios puntos de la península; principalmente en Andalucía, pasando algunos de sus ilustres vástagos á las conquistas del Nuevo Mundo [...]. El padre Fray Diego Morcillo, trinitario calzado, murió a la edad de 102 años, siendo arzobispo de Lima habiendo sido Virey de aquellas provincias".

I en unes notes a peu de pàgina, ens informa de la genalogia de la nostra avantpassada, Da. Josefa Morcillo y Bustamante, parlant de l'ascendència i descendència del seu germà, D. José Morcillo y Bustamante:

 "Algunos apuntes genealógicos por la línea de Morcillo:

De esta noble casa de Morcillo proviene por linea recta de varon D. José Morcillo Bustamante, como hijo legitimo de D. José Morcillo Calderon de la Barca y de Dª Josefa Bustamante Davila, naturales de la ciudad de Cádiz. Nieto legitimo de D. Francisco Morcillo y Segura, natural de la ciudad de Estepa, y Dª Nicolasa Calderon de la Barca, que lo fué de la ciudad de Ecija, segundo nieto de D. Pedro Morcillo, hermano entero del Excmo. e Ilustrisimo Sr. D. Diego Morcillo, y fué ascendiente de D. José Morcillo y Moral, caballero hijo dalgo notorio, que casó con Dª Isabel Martínez, y tuvieron por hija a Dª Juana Morcillo, que casando con D. Pedro Gonzalez , fueron padres de Dª Monica Gonzalez y Morcillo, que casó con D. Andrés Lopez Caballero; y fueron padres de D. Santiago Lopez Gonzalez Caballero y Morcillo, natural, vecino y propietario en la clase de mayores contribuyentes en la ciudad de Murcia, caballero de la inclita sacra y militar órden de San Juan de Jerusalen en la veneranda lengua de Castilla, diputado de provincia..." (cf. Francisco Piferrer, Apéndice al Nobiliario de los Reinos y Señorios de España, Madrid, 1801, pàgs. 60-61).

En la propera entrada donarem a conèixer tots els ascendents de Dª Josefa Morcillo y Bustamante, que hem conegut per diferents fonts. I també el fill i germà dels nostres avantpassats directes, Mons. Diego Morcillo, Virrei del Perú, i arquebisbe de Lima.

75. Els ascendents directes de la família Morcillo

Els avantpassats directes més antics de la família Morcillo que coneixem són el matrimoni format per D. Alfonso Morcillo Rubio de Auñón i Dª María Manzano.

D. Alfonso Morcillo Rubio de Auñón i Dª María Manzano foren pares de Mons. Diego Morcillo Rubio de Auñón y Manzano, Virrei del Perú i arquebisbe de Lima (1642-1730), natural de Villarrobledo (Toledo), que mereixerà una entrada apart; i de D. Pedro Morcillo Rubio de Auñón y Manzano, avantpassat nostre (segons el llibre de Piferrer citat).

D. Pedro Morcillo Rubio de Auñón y Manzano es casà amb una senyora de cognom Segura. Foren pares de D. Francisco Morcillo y Segura (nat el 1693), natural d'Estepa (Sevilla).

D. Francisco Morcillo y Segura (nat el 1693) es casà amb Dª Nicolasa Calderón de la Barca y de Barreda (nada el 1700), natural d'Écija (Sevilla).

D. Francisco Morcillo y Segura (nat el 1693) i Dª Nicolasa Calderón de la Barca y de Barreda (nada el 1700) foren els pares de D. José Morcillo y Calderón de la Barca (1731-1780), natural de  Cadis.

D. José Morcillo y Calderón de la Barca (1731-1780), Escrivà de S. M. i Major de Guerra i de Marina, es casà en primeres núpcies amb Dª Josefa Bustamante y Dávila (+ entorn al 1762).

I foren els pares, entre d'altres, de D. José Morcillo y Bustamante, Capità del Regiment de Còrdova, i de Dª Josefa Morcillo y Bustamante, la nostra avantpassada (+ 1826), casada amb D. Pau Vallbona i Cànaves de Mossa (1743-1802), a Cadis, i pares de D. Josep Maria Vallbona i Morcillo (+ 1821), entre d'altres, que també fou el nostre avantpassat.

76. Mons. Diego Morcillo Rubio de Auñón y Manzano, O.SS.T. (1642-1730), Virrei del Perú i arquebisbe de Lima (Perú)

Mons. Diego Morcillo (1642-1730), Virrei del Perú i arquebisbe de Lima (Perú), fill i germà dels nostres avantpassats comuns

Els nostres avantpassats D. Alfonso Morcillo Rubio de Auñón y Dª María Manzano foren pares d'un infant a qui posaren el nom de Diego Morcillo Rubio de Auñón y Manzano, nascut dia 3 de gener de 1642 a Villarrobledo, Toledo.

De jove es va fer religiós, i va entrar a l'Orde de Trinitaris Descalços, a Toledo. Estudià a Alcalá de Henares, on també hi exercí de professor.

L'any 1701 fou nomenat bisbe de León (Nicaragua). I l'any 1708 fou promogut a bisbe de La Paz (Charcas), Diòcesi que l'any 1714 fou elevada a Arxidiòcesi, i el nostre parent fou nomenat el primer arquebisbe de La Plata (a Charcas), que actualment és una de les ciutats més importants de Bolívia, i seu del govern de l'estat. I finalment, el 1723, fou nomenat arquebisbe de Lima (Perú), càrrec que ocupà fins a la seva mort.

Al mateix temps també fou nomenat virrei del Perú, en dues ocasions, pel rei Felip V d'Espanya.

Mentre els membres de la nostra ascendència per part dels Morcillo eren reconeguts pel primer rei borbònic, els membres de la nostra família Vallbona eren desterrats. Així és la tragicomèdia de la vida i de les famílies.

L'arquebisbe-virrei va morir dia 11 de març de 1730, a Lima (Perú).

77. La família Calderón de la Barca

En aquesta entrada compartirem la poca informació que hem recollit sobre el segon cognom del pare de Dª Josefa Bustamante y Dávila: el llinatge Calderón de la Barca.

El nostre avantpassat D José Morcillo y Calderón de la Barca (1731-1780), nat a la ciutat de Cadis, Escrivà de S.M., i Major de Guerra i de Marina, era fill de D. Francisco Morcillo y Segura (nat el 1693, a Estepa, Sevilla), i de Dª Nicolasa Calderón de la Barca y de Barreda (nada el 1700, a Écija, Sevilla).

Es va casar en primeres núpcies amb Dª Josefa Bustamante y Dávila, i foren pares de la nostra avantpassada Dª Josefa Morcillo y Bustamante, entre d'altres.

De la família paterna de D. Jose Morcillo y Calderón de la Barca ja n'hem parlat en anteriors entrades.

La Senyora Nicolasa Calderón de la Barca y de Barreda va néixer a Écija, Sevilla, dia 18 de setembre de 1700. Era filla de D. José Calderón de la Barca, i de Dª Beatriz de Barreda.

Res més sabem d'ells, ni de la seva ascendència. Però no descartam que puguin estar relacionats directament amb D. Pedro Calderón de la Barca y Barreda González de Henao Ruiz de Blasco y Riaño (1600-1685), el famòs capellà i escriptor espanyol, però no ho podem demostrar en aquests moments.

Dels altres cognoms dels pares de la mare de Dª Josefa Morcillo y Bustamante, els llinatges Bustamante y Dávila, res més podem afegir en aquests moments.

78. Don Pau Vallbona i Cànaves de Mossa i Dª Josefa Morcillo y Bustamente. Matrimoni a Cadis i primers fills

Com hem dit en altres entrades, no sabem què cercava per Cadis el nostre avantpassat Don Pau Vallbona i Cànaves de Mossa. 

La ciutat de Cadis va viure la seva edat d'or durant el segle XVIII. Segons tots els historiadors l'època en que el nostre avantpassat es traslladà a Cadis fou el temps de màxim esplendor de la ciutat. Per negocis, o no sabem per quin altra motiu, el nostre Pau Vallbona partí cap a aquella ciutat essent molt jove. Allà conegué la seva futura esposa, Dª Josefa Morcillo y Bustamante. Amb ella contragué matrimoni a Cadis, però no hem anat a cercar el registre matrimonial tot i que està en procés d'investigació a hores d'ara.

Pel testament de D. José Morcillo y Calderón de la Barca, pare de la nostra avantpassada gaditana, sabem que la seva filla gran estava al seu costat el dia del seu traspàs, esdevingut dia 22 de desembre de 1780, a Isla de León, Cadis. El seu gendre, D. Pau Vallbona, es trobava fora. 

A Cadis tingueren almenys els dos primers fills del matrimoni del qual tenim notícies: en Magí Vallbona i Morcillo i en Josep Maria Vallbona i Morcillo, que serà l'hereu i continuador de la nissaga santanyinera dels Vallbona. Malauradament no hem pogut trobar encara les seves partides de baptisme.

Pel que podem intuïr, enterrat el pare de na Josefa, els nostres avantpassats degueren decidir traslladar-se a viure a Mallorca, on en Pau Vallbona hi tenia cases i hisenda. A més, el pare de Don Pau Vallbona i Cànaves de Mossa, el Dr. Magí Vallbona, va morir el 6 de setembre de 1782, deixant-lo a ell hereu universal de tots els seus béns mobles i immobles. Tot plegat degué propiciar que deixassin la ciutat de Cadis i es traslladassin definitivament a viure a l'illa de Mallorca, d'on ell procedia.

79. Pau Vallbona i Cànaves de Mossa i Josefa Morcillo y Bustamante a Mallorca. Ciutat i Felanitx

La primera notícia certa de la presència a Mallorca de Pau Vallbona i Cànaves de Mossa, la seva esposa Josefa Morcillo y Bustamente, amb els primers fills del matrimoni (almenys un) la trobam en el Dietari de Joaquim Fiol i Estada, de l'any 1786. En aquest any, dia 6 d'octubre, hi ha escrit: "A la tarde he rebut la confesió de reo de miliciano que està arrestat en case de Vallbona, a instància de la forastera Magdalena Miquel, viuda" (cf. Dietari, pàg. 310). L'únic que se'ns ocorre és que a la casa on vivien els nostres avantpassats, a Ciutat, hi havia un quartet que servia per retenir detinguts per a fer la primera declaració davant un advocat. Hem de tenir en compta que tant l'avi com el pare de Pau Vallbona eren missers. En aquest cas era el misser Joaquim Fiol qui havia de prendre declaració al reu.

Dia 25 de gener de 1787 hi ha la següent nota: "He asistit a la tarde fent cap, a las 4, a el grau de theologia que se ha conferit al diaca beneficiat en St. Jaume, Nicolàs Prats. Padrí: el rector de St. Jaume, Mas. El exordi en octaves, un al·lotet de Vallbona. El quamquam, molt ordinari y mal sabut. Propina: 4 s." (cf. Dietari, pàg. 336). Segons l'autora de l'edició, aquest al·lotet, que no surt molt ben parat en el comentari del Dr. Fiol, és Magí Vallbona i Morcillo, fill de Pau Vallbona i Cànaves de Mossa i de Josefa Morcillo y Bustamante (cf. Dietari, pàg. 661), però no podem assegurar si es referia a ell, de qui no tenim més notícies que la seva existència, o de Josep Maria Vallbona i Morcillo, que serà el nostre ascendent directe.

El Dietari ens assabenta que Pau Vallbona i la seva família anaren a viure de lloguer a unes cases que tenia el Doctor Joaquim Fiol i Estada al carrer de la Portella, on havia viscut el fiscal Juan Pérez i Villamil (cf. Dietari, pàg. 661). No acabam d'entendre que Pau Vallbona necessitàs pagar lloguers quan havia heretat les cases del carrer de Verí, però per algun motiu desconegut així va ser. La família Vallbona - Morcillo passà a viure de lloguer en aquestes cases a finals del mes de maig de 1788. Dia 23 de maig d'aquest any el Dr. Fiol escriu: "Dn. Pau Vallbona és vingut y li he entregat el canvi de los 4 durets, que es estat 11 s. 4: li he dat recibo de fecha de ahir ab expresió de haver pagat per al primer mes 6 ll. s. 10, però la intel·ligència és que sols he rebut 5 ll. 16 s. 8." (cf. Dietari, pàg. 426). Amb bones paraules, i sense pretendre ésser grosser, en Joaquim Fiol fa constar que no ha rebut pel lloguer el que havien acordat.

I dia 8 de juny de 1788, el Dr. Fiol escriu: "He estat en case de Vallbona a oferir-me". La nostra avantpassada estava embarassada de la seva filla i degué tenir algun contratemps en l'embaràs que feu que el Dr. Joaquim Fiol, el propietari de les cases on vivien, es preocupàs pel seu estat i s'oferís per si l'havien de menester a ell, o per a utilitzar les seves influències. Per tant, per entendre millor aquesta frase l'hem de connectar amb la següent entrada referida a la nostra família, de dia 24 de juny de 1788, que diu: "Som anat a visitar la partera de Vallbona, visina, qui parí dia 22." (cf. Dietari, pàgs. 429 i 432). D'aquesta manera tenim notícia del naixement de la filla de Pau Vallbona i de Josefa Morcillo, Maria dels Dolors Vallbona i Morcillo, que va néixer dia 22 de juny de 1788 a les cases del carrer de Portella on residien els seus pares. D'aquesta filla en tornarem a parlar més endavant.

El 27 de juliol de 1788 trobam escrit: "He cobrat 11 ll. 13 s. 4 de Dn. Magí Vallbona per dos mesos de lloguer y no he expresat partida en lo albarà." A una nota a peu de pàgina l'autora de l'estudi explica que hi ha una errada en el nom, perquè "evidentment es referia al fill de Magí, que nomia Pau Vallbona i Cànaves de Mossa, llogater des de la darreria de maig de 1788. Magí Vallbona havia mort l'any 1782 i Magí Vallbona i Morcillo -fill de Pau i per tant net de Magí-, encara era un infant" (cf. Dietari, pàg. 437).

També ens informa el Dietari d'alguns aspectes de la vida social del Dr. Fiol amb la família dels nostres avantpassats. En les notes de dia 30 de juliol de 1788 escriu: "A la tarde és vingude, ab son marit y fill y criade, la forastera de Vallbona: los he enseñat tota la case, alts y torra y també hort y botigas; los he donat refresch de bolados y xoquolate y a el xich, 12 peras grosísimas; después és vingut Mariano Cànevas y també ha berenat, y la criade". Crida l'atenció la forma d'anomenar a la nostra avantpassada gaditana "la forastera de Vallbona". També volem explicitar que no sabem si el fill que esmenta és el fill gran, Magí, de qui no tenim més notícies certes com hem dit abans, o Josep Maria Vallbona i Morcillo, que serà tan rellevant per a la nostra història perquè en fou el nostre avantpassat. Nosaltres ens inclinam per creure que el nin del qual parla el Doctor Fiol era Josep Maria Vallbona i Morcillo. Per altra part, "Mariano Cànevas", qui també berenà a la casa del Dr. Fiol, era un cosí germà matern de Pau Vallbona, a qui també va nomenar marmessor en el seu testament, com veurem. I que segons el Dietari del Dr. Fiol, es va graduar en Dret Civil dia 24 de febrer de 1785 (cf. Dietari, pàg. 200).

I el dia primer d'agost, escriu: "He enviat a el señoret, fill de Vallbona, un parell de coloms vells y un colomí que encare no menje, esto per mà de Margarita, filla de Vicensa; és la coloma mongine, mascle blanc" (cf. Dietari, pàg. 438 ambdues notes). No sabem si aquest comentari es refereix a un fill de Pau Vallbona o és una forma de tractar al nostre ancestre Pau Vallbona de "señoret", perquè també ell era "fill de Vallbona".

Dia 26 d'agost de 1788 trobam escrit: "He rebut de Dn. Pau Vallbona 7 ll. 4 s. corresponents a un mes y set dias de conducció de las cases. Y així he fet declaració que comenserà el dia primer d'octubre la primera pague y seran los mesos cabals: se-n va fora" (cf. Dietari, pàg. 442). Anaven a les seves finques de Felanitx i Calonge (Santanyí).

I dia 5 d'octubre de 1788 escriu el Dr. Fiol: "De case de Vallbona, visí, me han enviat un potet de codoñat de reïmat y un platet de panses: arribaren de vingude de Felanitx ahir a la nit" (cf. Dietari, 449). Aquesta és la darrera notícia que dona el Doctor Joaquim Fiol i Estada de la seva relació amb la nostra família.

Entre 1789 i 1795 els nasqué el seu fill Manuel Vallbona i Morcillo, probablement a Palma.

Pel que sabem, Pau Vallbona i Cànaves de Mossa fou qui degué condicionar les cases de Calonge on hi passaven temporades, residint però entre Ciutat, Felanitx i Calonge. Estant en aquest darrer poble, els nasqué el seu fill petit, "Don Joaquim Vallbona i Morcillo", dia 11 de maig de 1796, i batejat en la parròquia de Sant Andreu, de Santanyí. Joaquim serà el primer Vallbona nascut al terme de Santanyí.

Per altra part, segurament el nom que reberen les cases que posseïen els Vallbona a Calonge foren començades a anomenar-se "Cas Senyor" en referència a Pau Vallbona i Cànaves de Mossa, o al seu fill i hereu Josep Maria Vallbona i Morcillo.

Finalment, la família Vallbona - Morcillo es va establir a Felanitx. D'acord amb un llibre publicat recentment, l'any 1799 es va realitzar un padró en la vila de Felanitx amb ocasió d'un nou impost que es volia implantar. Segons el padró, es varen distribuir les famílies felanitxeres en quatre classes. A les famílies de la primera classe se'ls imposava un impost de quatre duros anuals. Eren les més riques. Les famílies de segona classe havien de pagar tres duros anuals. Les de tercera classe, havien de pagar dos duros anuals. I finalment, les de quarta classe, havien de contribuir amb un duro anual. Eren els més pobres. Doncs bé, segons el llibre comentat, "Dn. Pablo Vallbona (casado)", habitava en el carrer dels Horts, de Felanitx, i fou classificat en la quarta classe, assignant-li un duro anual (cf. Xisco Bergas Pastor, Felanitx, 1799. Un poble a través d'un padró. Felanitx, febrer 2018). La notícia ens ha sorprès molt perquè en aquells moments ens consta que encara posseïen bastant de patrimoni. 

A partir de les dades que ofereix el testament que redactà Pau Vallbona i Cànaves de Mossa dia 19 d'abril de 1799, davant el Notari Francesc Pujol, Don Pau es declarava natural de Ciutat de Mallorcalma i morador en la vila de Felanitx. Allà hi havia establit el seu domicili finalment, i a Felanitx va morir, com veurem. Però seguia anant d'una part a l'altra, perquè també escrigué que volia ser enterrat en el Convent de Sant Agustí, de Felanitx, si morís en aquella vila. Però si morís a Ciutat, volia ser enterrat en la tomba familiar del Convent de Sant Domingo, "en la mateixa sepultura de mos majors, que se troba en la Capella de Ntra. Sra. del Roser".

(*juny 2024) 80. Pau Vallbona i Cànaves de Mossa i Josefa Morcillo y Bustamante. La seva descendència

D'una forma o d'una altra hem anat parlant dels cinc fills del matrimoni dels nostres ascendents Pau Vallbona i Cànaves de Mossa i Josefa Morcillo y Bustamante dels quals ens han arribat notícies. El fet que el nostres avantpassats es casassin a Cadis, i allà hi tinguessin els primers fills, i després visquessin a Palma, a Felanitx i a Calonge (Santanyí), no ha facilitat gens trobar les partides baptismals de tots els seus descendents, per això només podem donar la informació que tenim a hores d'ara, sabent que ho podrem ampliar amb el temps, en la mesura que localitzem els llocs de bateig.

Els fills que coneixem són:

* Magí Vallbona i Morcillo (s. XVIII). Nasqué a Cadis en els anys 70 del segle XVIII. Malgrat sigui esmentat per l'editora del Dietari de Joaquim Fiol i Estada, ja citat en altes entrades, no hem pogut demostrar que hagués vingut amb els seus pares quan es traslladaren a viure a Mallorca. Potser ja era mort. En el testament del seu pare, de l'any 1799, ja no el menciona.

* Josep Maria Vallbona i Morcillo (s. XVIII - 1821). És el nostre avantpassat directe, nascut a Cadis. Per la seva rellevància en la nostra història li dedicarem alguns capítols.

* Maria dels Dolors Vallbona i Morcillo (1788-1833). Nasqué a Ciutat, com hem comentat en un altre indret. Oferirem més dades sobre ella.

* Manuel Vallbona i Morcillo (1793 - s. XIX). Nasqué a Ciutat de Mallorca.

* Joaquim Vallbona i Morcillo (1796 - s. XIX). Primer Vallbona nascut a Calonge (Santanyí).

Per a nosaltres no és gens fàcil reconèixer que queden tantes incògnites familiars per resoldre. Només ens estimula a seguir cercant dades familiars per completar la nostra narració.

81. Testament i mort de Pau Vallbona i Cànaves de Mossa (1743-1802)

Fotografia antiga de la vila de Felanitx, més aproximada a quan hi visqueren els nostres avantpassats D. Pau Vallbona i Da. Josefa Morcillo

"Estant per la divina misericordia sà de cos, ab mon perfet enteniment, memoria integra, y ferma paraula", el nostre avantpassat decideix redactar el seu testament davant el Notari Francesc Pujol, a Ciutat, dia 19 d'abril de 1799.

Els testaments són una gran font de notícies fidedignes. A ell ens cenyirem per exposar la informació rellevant que n'hem pogut extreure:

* Es presentà de la següent manera: "Jo, Dn. Pau Vallbona, fill de los señors Don Matgí, y Dª Juana Ana Canevas de Mosa consortes, marit de Dª Josefa Morcillo Bustamante, natural de la present Ciudad de Palma, y morador en la vila de Felanitx";

* Marmessors: "la dita Señora Dª Josefa Morcillo Bustamante me muller, Dn. Mariano y Dª Catharina Canevas de Mosa, mos cosins, Dn. Josef Morcillo Bustamante, Capità del Regiment de Cordova mon cuñat, y Dn. Andreu Parets i Estada";

* Elecció de sepultura: "en la Yglesia del Convent de Sant Agustí de la vila de Felanitx, si morire en dita vila, pero si morire en la present Ciudad vull que mon cadaver sia sepultat en el Real Convent de Sant Domingo de la mateixa en la sepultura de mos majors que se troba en la Capella de Nostra Señora del Roser";

* Donà algunes instruccions sobre com havien de ser els seus funerals i les misses en sufragi de la seva ànima, "vull que mon enterro y funeral sian fets segons correspon a la mia clase";

* Feu deixes per obres pies i de caritat, a l'Hospital General, a la Causa de la Beata Catharina Thomas, a l'Hospital de Felanitx;

* Deixà "per dret de institució, y per tota part, heretat y llegitima a Dª Maria, Dn. Manuel, y Dn. Joaquim Vallbona, mos fills, y a cada un de los meus infants posthumos, cinch sous";

* Declarà que la dot que aportà la seva muller en diferentes partides amb motiu del seu matrimoni ascendí al total de 36.818 reals de velló, a més d'alguns mobles i alaques, i ordenà i manà que li fossin retornats;

* A la seva esposa Josefa Morcillo Bustamante, li deixà una paga de cent vint lliures annuals vitalícies, moneda del Regne de Mallorca, pels seus aliments que li han d'entregar anticipadament, mentre romangués viuda, perquè si es tornàs casar perdria aquesta paga, i amb l'obligació de mantenir a la seva casa i companyia els seus fills Maria, Manuel i Joaquim, a qui encarregà cuidar-los i mantenir-los, nomenant-la tutora seva, i, en cas de faltar la seva esposa per mort, matrimoni o per qualsevol altra legítima absència, nomenà tutor al seu cosí Mariano Cànaves de Mossa;

* Per si morís la seva esposa abans que els tres fills s'haguessin casat, els deixava 30 lliures annuals a cadascun d'ells, fins que es casassin;

* Instituí hereu universal de tots els seus béns mobles i immobles, drets, veus, crèdits i accions presents i venidors al seu fill Josep Maria Vallbona i Morcillo, i als seus descendents, amb obligació de complir el que prescrigué en el testament. Si fallàs en el compliment de les seves obligacions, declarà que quedava revocat el testament i només li deixava cinc sous com a llegítima, i la seva esposa havia de decidir, segons la seva voluntat, com repartir a parts iguals l'herència entre els altres tres fills.

Notes a destacar:

- el nostre avantpassat Pau Vallbona i Cànaves de Mossa havia establit el seu domicili habitual a Felanitx, tot i que anava per Ciutat;

- quan va fer el testament només li sobrevivien quatre fills: Josep Maria, a qui declarà hereu universal, Maria, Manuel i Joaquim. Magí ja era mort.

- tant ell, com la seva esposa i fills reben sempre el tractament de "Don" o "Doña" en tots els documents oficials contemporanis. No era la costum en els altres registres de l'època per a la immensa majoria de la gent;

- el seu cunyat José María Morcillo y Bustamante tenia el rang militar de Capità;

- alabava molt la bona conducta i bon govern de la seva estimada esposa.

Per a finalitzar afegirem que el nostre avantpassat va morir a la vila de Felanitx, en el carrer de les Parres, dia 19 de setembre de 1802. 

82. Testament i mort de Josefa Morcillo y Bustamante (s. XVIII - 1826)

Com es degué sentir per les nostres terres la nostra àvia gaditana, Josefa Morcillo y Bustamante? Què degueren pensar d'ella aquells calongins i felanitxers de fa dos-cents anys?

Josefa Morcillo, la "forastera de Vallbona", com l'anomenà en el seu Dietari el Dr. Joaquim Fiol, és la primera persona de parla castellana, que hem documentat com a resident per Calonge (Santanyí), tot i que, els darrers anys de la seva vida s'havia establida amb el seu espòs a les cases que posseïen a Felanitx, sense deixar d'anar per Ciutat, com hem pogut extreure del testament del seu marit.

A Calonge, però, hi donà a llum el seu fill petit, Joaquim Vallbona i Morcillo, el maig de 1796, el que indica que hi passaven algunes temporades.

La nostra avantpassada, trobant-se encara bé de cos i d'enteniment, però tement el perill de la mort, com deixà escrit, feu testament davant el Notari Bartomeu Nadal, de Felanitx, dia 3 de setembre de 1817.

Del testament n'extreim les següents informacions útils per a la nostra investigació:

* Es descrigué a sí mateixa de la següent manera: "Jo, Dona Josefa Morcillo viuda de Don Pau Vallbona filla de Don Josep y de Dona Josefa Bustamante conjugues difunts, natural de la Ciutat de Cadiz y vezina de la present Vila de Felanitx";

* Marmessors: "Don Josef y Dona Maria Vallbona y Morcillo, mos fills, Don Sebastià Rosselló, mon gendre, Don Mariano Canaves mon cosí politich, y el Doctor en Sagrada Teologia Don Pere Antoni Binimelis Prevere Beneficiat en la Santa Yglesia Cathedral de Mallorca";

* Mandes pies: deixà diners al prevere que li dirà el funeral, a l'Hospital de Felanitx, als Expòsits de Ciutat, per misses...;

* Deixà vint-i-quatre lliures moneda de Mallorca al seu net Pau Vallbona i Alemany, fill del seu fill Josep, el qual si morís abans d'ella, s'haurien de repartir entre els altres nets i netes germans de Pau;

* Deixà al seu fill Josep Vallbona i Morcillo, per dret d'institució, i per heretat i llegítima, 1.700 lliures moneda mallorquina, per ell i els seus descendents;

* Deixà a la seva filla Maria Vallbona i Morcillo i a altres infants seus pòstums, cinc sous moneda de Mallorca;

* Nomenà hereva universal de tots els seus béns mobles i immobles, presents i venidors, drets, veus, crèdits i accions a la seva filla Maria Vallbona i Morcillo i als seus descendents.

Comentari sobre el testament de Josefa Morcillo y Bustamante:

- A l'hora de fer el testament ja només li quedaven vius dos fills: Josep Maria Vallbona i Morcillo i Maria Vallbona i Morcillo. Els fills Manuel i Joaquim havien mort entre l'any 1799 i l'any 1817;

- ara bé, el seu fill Josep Maria Vallbona i Morcillo va morir primer que la seva mare, però no està recollit en el testament, dictat quatre anys abans de la mort del seu fill;

- que la seva filla Maria era qui la cuidava atès que també vivia a la vila de Felanitx, per lo qual la feu hereva universal dels béns mobles i immobles que posseís el dia de la seva mort.

La nostra avantpassada gaditana va morir a Felanitx dia 11 d'agost de 1826, segons consta en una nota addicional al testament.

83. IV Generació mallorquina (VIII Generació). Magí Vallbona i Morcillo (s. XVIII), fill de Pau Vallbona i Cànaves de Mossa (1743-1802), i de Josefa Morcillo y Bustamente (+ 1826)

Malgrat haguem titulat aquesta entrada com la IV Generació mallorquina, potser mai va trepitjar Mallorca el fill major de Pau Vallbona i Cànaves de Mossa i de Josefa Morcillo y Bustamante.

D'ell només sabem que nomia Magí Vallbona i Morcillo. Nasqué dins la dècada dels anys 70 del segle XVIII a Cadis. Potser va morir petit i no vingué a viure a Mallorca amb els seus pares, a pesar que l'editora del Dietari de Joaquim Fiol i Estada l'anomena com el fill de Pau Vallbona i de Josefa Morcillo del qual en parla el Dietari del Dr. Fiol. És només la interpretació de l'editora, perquè en el Dietari no surt per a res el seu nom, només parla del fill del matrimoni Vallbona - Morcillo, que molt bé podria ser el germà de Magí, Josep Maria Vallbona i Morcillo.

El que sí podem assegurar és que ja era mort l'any 1799 quan el seu pare va redactar el seu testament, doncs no en parla d'ell.

Si arribam a proves més clares les publicarem en aquesta entrada.

84. IV Generació mallorquina (VIII Generació). Josep Maria Vallbona i Morcillo (s. XVIII - 1821), fill de Pau Vallbona i Cànaves de Mossa (1743-1802), i de Josefa Morcillo y Bustamante (+ 1826)

Continuant amb el model que hem seguit en cada generació, del segon fill de Pau Vallbona i Cànaves de Mossa i de Josefa Morcillo y Bustamente no explicarem res més aquí perquè tenim una sèrie d'informacions sobre ell prou aclaridores, que precisen unes entrades pròpies.

Només avançarem que el seu nom era Josep Maria Vallbona i Morcillo. Nasqué a finals de la dècada dels 70 del segle XVIII a Cadis i va morir a Calonge (Santanyí), l'any 1821. Ell és el tronc que uneix encara a la majoria dels Vallbona mallorquins. Les branques que s'estengueren pel Migjorn de la nostra illa, especialment en els termes municipals de Santanyí i Felanitx, arranquen de fill seus, com veurem.

85. IV Generació mallorquina (VIII Generació). Maria Vallbona i Morcillo (1788-1833), filla de Pau Vallbona i Cànaves de Mossa (1743-1802), i de Josefa Morcillo y Bustamante (+ 1826)

De l'única filla que nasqué del matrimoni format per Pau Vallbona i Cànaves de Mossa i Josefa Morcillo y Bustamente ens han arribat algunes dades més concises.

Pocs anys després de venir a viure a Mallorca el seus pares, sabem que llogaren unes cases en el carrer de la Portella, de Palma, al Dr. Joaquim Fiol. En aquestes cases nasqué la nostra biografiada. 

El mes de gener de 2018 localitzàrem la partida de baptisme de "Dña. María de los Dolores Vallbona", batejada a la Catedral de Palma, tot i que era resident en el terme parroquial de Santa Eulàlia. Diu textualment:

"A los 22 del mes de Junio año 1788 bautizé (con Lª). Yo, el Rdo. Juan Trobat, Pro. Benefdo. en esta Sta. Igla., una hija de los Señores Dn. Pablo Vallbona, y de Dña. Josepha Morcillo consortes que nació atro dia cerca la una de la mañana. Fue su nombre María de los Dolores, Juana-ana, Ipta (?), Gonzala, Paulina, Fnca. de Paula, Engarda (?), Ignacia, Joachina, Nicolava y Vizenza. Son sus abuelos prts. Dn. Magín Vallbona y Doña Juana-ana Canaves de Mossa, con. y mats. Dn. Joseph Morcillo Calderon de la Barca y Doña Josepha Bustamante Davila. Padrinos fueron Dn. Mariano Canaves de Mossa, y Dña. Juana-ana Canaves de Mossa. Es de Sta. Eulalia."

En el Dietari del Dr. Fiol parla que dia 22 de juny de 1788 nasqué una filla del matrimoni Vallbona - Morcillo. Li posaren el nom de Maria dels Dolors Vallbona i Morcillo (cf. Dietari, pàgs. 432 i 661).

Maria Vallbona i Morcillo, com serà coneguda des de llavors, visqué a Palma, amb els seus pares, però de joveneta es traslladà amb tota la família a viure a la vila de Felanitx, malgrat fessin algunes estades a Ciutat i a Calonge (Santanyí), on el seu pare hi tenia hisenda.

Des de llavors visqué sempre a Felanitx. Per les dades que ofereix el testament de la seva mare, Josefa Morcillo y Bustamente, Maria Vallbona ja estava casada el 1817 amb Sebastià Rosselló. La mare, a més de nomenar marmessors del seu testament al matrimoni Rosselló - Vallbona, declarà a la seva filla hereva universal dels béns mobles i immobles que restassin en possessió seva el dia de la seva mort. I en el testament del seu germà Josep Maria Vallbona i Morcillo, signat el 1821, a més de nomenar-los també marmessors a tots dos, informava que Sebastià Rosselló, cunyat seu, era "Tinent Coronell de las Milicias Nacionals y actual Sindich Procurador de la Vila de Felanitx".

Maria Vallbona i Sebastià Rosselló tingueren almenys tres fills que coneguem:

* Magí Rosselló i Vallbona;

* Margalida Rosselló i Vallbona, que es va casar amb Joan Prunera;

* Mn. Pau Rosselló i Vallbona (1822-1865), prevere.

Els fills del matrimoni Rosselló - Vallbona emprengueren una sèrie d'accions legals i plets contra els descendents del seu conco Josep Maria Vallbona i Morcillo, com més endavant explicarem.

En la revista local "Felanitx", setmanari molt reconegut en la vila homònima, es va publicar la següent efemèride en la secció que dirigia el Fill Il·lustre del poble Mn. Pere Xamena, prevere i historiador, amb el títol de "Felanitx en el segle XIX":

"Any 1833

Gener, 19.– Morí en el carrer de la Mar Dª Maria Vallbona Morcillo, natural de Palma i veïna de Felanitx, viuda de D. Sebastià Rosselló. (AP-D)" (cf. Setmanari "Felanitx", Any LXXVIII, nº 3788 del 15 de juny de 2012, pàg. 9).

Gràcies en aquesta ressenya, hem sabut que Maria Vallbona i Morcillo, natural de Palma però resident a Felanitx, viuda, va morir dia 19 de gener de 1833 en la seva casa situada en el carrer de la Mar, de Felanitx.

Va morir just cent anys després que el seu repadrí el Dr. Pau Vallbona i Gual.

(*juny 2024) 86. IV Generació mallorquina (VIII Generació). Manuel Vallbona i Morcillo (1793 - s. XIX), fill de Pau Vallbona i Cànaves de Mossa (1743-1802), i de Josefa Morcillo y Bustamante (+ 1826)

Del quart fill conegut de Pau Vallbona i Cànaves de Mossa i de Josefa Morcillo y Bustamante només sabem el següent:

Manuel Vallbona i Morcillo nasqué a Ciutat de Mallorca dia 8 de març de 1793. El se'n demà fou batejat a la parròquia ciutadana de Sant Jaume. Els seus padrins de fonts foren...

I les úniques notícies que ens han arribat sobre ell és que encara vivia quan el seu pare feu testament, l'any 1799, però ja era mort quan el feu la seva mare, l'any 1817.

El 1808 fou padrí de baptisme del seu nebot Manuel Josep Vallbona i Alemany.

87. IV Generació mallorquina (VIII Generació). Joaquim Vallbona i Morcillo (1796 - s. XIX), fill de Pau Vallbona i Cànaves de Mossa (1743-1802), i de Josefa Morcillo y Bustamante (+ 1826)

Del fill petit de Pau Vallbona i Cànaves de Mossa i de Josefa Morcillo y Bustamante sabem el següent:

Joaquim Vallbona i Morcillo nasqué a Calonge (Santanyí), dia 11 de maig de 1796. Fou batejat el mateix dia a l'església parroquial de Sant Andreu, de Santanyí, essent apadrinat pel seu germà Josep Maria Vallbona, i per Joana Anna Togores.

Encara vivia l'any 1799, quan el seu pare feu testament, però ja era mort l'any 1817, quan el va fer sa mare.

I res més coneixem d'ell.

Podem afirmar que és el primer Vallbona nascut a Calonge, i en tot el terme municipal de Santanyí. Degué morir a Felanitx, on residien els seus pares, però encara no hem localitzat la partida de defunció.

88. IV Generació mallorquina (VIII Generació). Josep Maria Vallbona i Morcillo (s. XVIII - 1821). Naixement i infància

El nostre avantpassat Josep Maria Vallbona i Morcillo, segon fill conegut del matrimoni format per Pau Vallbona i Cànaves de Mossa i Josefa Morcillo y Bustamante, nasqué a la ciutat de Cadis, lloc d'on era natural la seva mare, on s'havien casats els seus pares, i on hi residia la seva família. Pel que hem pogut calcular, degué néixer entorn a l'any 1775. 

Essent un jovenet es traslladà amb tota la seva família a viure a Mallorca, a la Ciutat de Palma, on el seu pare hi tenia cases, segurament a la mort del seu avi matern o, potser també, després de la mort del seu avi patern, que moriren l'any 1780 i 1782, respectivament.

Va viure, amb la seva família, al carrer de la Portella, de Ciutat, en unes cases que eren propietat del Dr. Joquim Fiol i Estada, membre del Col·legi de Doctors de la Facultat de Lleis i Cànons de l'Estudi Lul·lià, i company del seu avi el Dr. Magí Vallbona i Terrassa.

La hipòtesi que defensam és que probablement el fill de Pau Vallbona i de "la forastera de Vallbona", del qual parla el Dietari del Dr. Fiol era el nostre avantpassat, perquè només es comenta que tenien un al·lotet. Del que estam plenament convençuts és de que el matrimoni vingué amb el seu fill Josep Maria. No podem afirmar el mateix del seu germà gran, Magí, que molt possiblement ja era mort quan vingueren els seus pares, o morí poc després de traslladar-se a l'illa. Si és així com creim, el ninet que no va cantar massa bé en la col·lació de graus en la Universitat Lul·liana, que anà amb els seus pares a visitar la casa del Dr. Fiol i menjaren xocolata, o a qui el Dr. Fiol va regalar peres molt grosses, fou al nostre avi Josep Maria Vallbona i Morcillo.

Després degué traslladar-se a viure a Felanitx amb la seva família.

(*juny 2024) 89. Josep Maria Vallbona i Morcillo (s. XVIII - 1821) i Antonina Alemany i Sampol (s. XVIII  1854). Matrimoni i residència a Calonge (Santanyí)

Cas Senyor, casa pairal dels Vallbona del terme de Santanyí en la qual hi visqueren els avantpassats Vallbona. En una pintura de Maria Adrover, membre de la darrera família dels Vallbona que hi va residir

Mentre estam pendents de ratificació d'unes pistes de treball que estan en procés d'investigació, ja avançam que el nostre avantpassat Josep Maria (o Don José María) Vallbona i Morcillo, com està documentat sempre, es casà amb Antonina Alemany i Sampol (s. XVIII - 1854), natural d'Inca. Antonina era filla d'Antoni Alemany i de Margarida Sampol.

A la fi, el maig de 2018 tinguérem accés a la partida matrimonial dels nostres avantpassats. Josep Maria Vallbona i Morcillo, natural de la ciutat de Cadis, i resident a Calonge, parròquia de Santanyí, contragué matrimoni canònic amb Antonina Alemany i Sampol, fadrina, filla d'Antoni i de Margalida Sampol, natural d'Inca, i resident en la demarcació parroquial de Sant Jaume, de Ciutat. El matrimoni es celebrà dia 23 de gener de 1799 en la parròquia de Sant Jaume, de Ciutat, en la mateixa església on cent anys abans s'havien esposat els nostres primers avantpassats de la nissaga Vallbona mallorquina, el Doctor Pau Vallbona i Gual i Margarida Terrassa i Caldés, repadrins de Josep Maria. Els testimonis foren Joan Calafat i Jaume Guasp. Les casà el Dr. Mn. Miquel Cabot, vicari de Sant Jaume.

La nota curiosa, que encara no havíem pogut confirmar documentalment, és que Josep Maria Vallbona ja tenia la seva residència a Calonge en el moment de casar-se. Segurament hi vivia amb els seus pares, que passaven temporades entre Calonge, Felanitx i Palma. Ara bé, el seu pare, Pau Vallbona i Cànaves de Mossa, quan redactà el seu testament, el mes d'abril del mateix any 1799, es declarà resident a Felanitx, el que ens fa suposar que es traslladaren a viure a Felanitx perquè els nuvis tinguessin un ca seva.

Josep Maria i Antonina tingueren una primera filla quan encara eren fadrins, la qual va néixer a Ciutat el dia de Nadal de 1797. Un any després contragueren matrimoni a la parròquia de Sant Jaume, de Ciutat, la mateixa parròquia on havien batejat la seva filla "natural".

Ells seran els primers habitadors de Cas Senyor, de Calonge, i cappares de les branques santanyineres i felanitxeres, així com també de les seves ramificacions, del llinatge Vallbona. Són els darrers avantpassats comuns que compartim tots nosaltres. 

90. Josep Maria Vallbona i Morcillo (s. XVIII - 1821) i Antonina Alemany i Sampol (s. XVIII - 1854). De Cas Senyor, Calonge

Primer Oratori de Calonge, construït l'any 1801, i ampliat l'any 1854. Pintura de Ponç Fullana

El matrimoni Vallbona - Alemany pràcticament visqué tota la seva vida de casats a Calonge (Santanyí), en la casa pairal de Cas Senyor. Allà hi tingueren la resta dels seus fills i filles, com veurem.

Josep Maria Vallbona es va implicar molt amb les necessitats del poble de Calonge. En un document de l'any 1807 hi figura encapçalant una llista dels habitants de Calonge que acompanyava una instància dirigida al Sr. Bisbe de Mallorca sol·licitant els fos concedida llicència per a tenir Reserva del Santíssim i pila baptismal en el nou Oratori del poble, que acabaven de construir els calongins l'any 1801. Gràcies a la relació de famílies que hi surten sabem quants d'habitants tenia el llogaret en aquella època: hi vivien 151 persones de comunió i 45 infants. I la primera persona que inaugurava els noms dels caps de família calongins era: "Don José María Vallbona". Per aquesta llista hem pogut conèixer quantes persones vivien a Cas Senyor: nou persones de comunió i quatre nins (cf. la llista completa està publicada en el Programa de Festes de Sant Miquel, Calonge 1974).

El 1815 es va fer un "Padron General del vecindario de este Pueblo, y sus sufraganeas, y el Alistamiento de todos los mozos y viduos sin hijos desde la edad de diez y seis años hasta la de quarenta con sus excepciones". A la vila de Santanyí es va realitzar el 28 de febrer del citat any. El 13 de març fou enviat a l'autoritat que l'havia sol·licitat.

A Cas Senyor, el febrer de 1815, hi vivien les següents persones:

"Nombre                               Años  Estado

Dn. Josef Vallbona                 37     Cas.

Antonia Alemañy                    37     Cas.

Pablo Vallbona                       13

Antonio   Idem.                       10

Maria [Margalida] Idem.          9

Josef      Idem.                         8

Manuel   Idem.                         6

Josefa    Idem.                       17      Solt."

És la primera família de cognom Vallbona que hi ha en tot el terme municipal de Santanyí, que llavors també comprenia el poble de Ses Salines.

L'any 1818 es feu un cadastre de les terres de Calonge. En aquells moments hi havia seixanta-tres propietaris que tenien terres al llogaret. Un dels més importants, pels béns que posseïa, era "Don José María Vallbona", que encapçala la llista dels propietaris de Calonge, tot i no ser qui té més terres, amb una hisenda valorada en 569 lliures. El cadastre informa que Josep Maria Vallbona era propietari de:

* una casa de camp de dues quarterades;

* vint-i-cinc quarterades a Cala Llonga;

* vint-i-cinc quarterades de selva. 

[cf. Arxiu Històric de Mallorca, Diputació, D-1296 (1818), Apeo de Santanyí, citat en un article signat per Josep Adrover Vallbona i publicat en el programa de festes de Sant Miquel, de Calonge, 1994].

Certament hem de reconèixer que la herència deixada pels avantpassats remots el Dr. Pau Vallbona i Gual i la seva esposa Margarida Terrassa i Caldés havia minvat considerablement. En aquesta època ja no hi ha cap informació de que mantinguessin les cases de Ciutat del carrer dels Verins, ni la possessió de Son Terrassa, de Cas Concos, Felanitx, ni de les nombroses quarterades comprades pel nostre cappare mallorquí per terres santanyineres, en l'antiga possessió de Calonge. Tot i que encara cobraven rebuts a les terres de "Son Vallbona", com hem explicat anteriorment.

91. La descendència de Josep Maria Vallbona i Morcillo i Antonina Alemany i Sampol

La primera generació de la família Vallbona que tingué el seu domicili habitual a Cas Senyor, de Calonge, la formaven la família de Josep Maria Vallbona i Morcillo i Antonina Alemany i Sampol.

En coneixem set fills del matrimoni, que seguidament donarem a conèixer:

* Josepa Vallbona i Alemany (1797 i morta després de 1866).

* Pau Vallbona i Alemany (1801-1864).

* Antoni Vallbona i Alemany (1804-1883).

* Josep Maria Vallbona i Alemany (1805-1806). Morí albat.

* Margalida Vallbona i Alemany (1806-1887).

* Josep Vallbona i Alemany (1807-1865).

* Manuel Josep Vallbona i Alemany (1808-1884).

D'aquests fills s'originaren les principals branques de la família Vallbona que han transmès el cognom Vallbona fins al dia d'avui per l'illa mallorquina i altres indrets de la Península i l'estranger.

92. Testament i defunció de Josep Maria Vallbona i Morcillo (s. XVIII - 1821), i mort d'Antonina Alemany i Sampol (s. XVIII - 1854)

El nostre avantpassat comú Josep Maria Vallbona i Morcillo emmalaltí greument a finals del mes de març de 1821. Trobant-se en perill de mort va fer testament davant el Notari Bartomeu Nadal, a Cas Senyor, dia 24 de març de 1821.

Per aquest testament hem pogut saber, o comprovar, les següents notícies importants:

* Josep Maria Vallbona i Morcillo, fill de Pau Vallbona, difunt, i de Josefa Morcillo, vivent, era natural de la ciutat de Cadis; i habitava en el llogaret de Calonge, en el terme de Santanyí;

* Marmessors: Antonina Alemany, la seva esposa; Josefa Morcillo, sa mare; Maria Vallbona, la seva germana; Sebastià Rosselló, tinent coronel de les Milícies Nacionals, i Síndic procurador de la Vila de Felanitx, el seu cunyat; i Pau i Antoni Vallbona, els seus fills; i Mn. Joan Binimelis, vetla, prevere;

* ElegÍ sepultura en l'església parroquial de la Vila de Felanitx;

* Per al funeral, no volia cap tipus de pompa;

* Comanà misses per la seva ànima i per obres pies;

* Deixà cinquanta-quatre lliures moneda de Mallorca a la seva esposa;

* A la seva mare li deixà cinc sous;

* Deixà per dret de institució i per tota part, heretat i llegítima, a Pau, Antoni, Josep, Manuel, Josepa, Margalida Vallbona i Alemany, fills seus i d'Antonina Alemany, cinc sous moneda de Mallorca a cadascun d'ells;

* Declarà haver acordat amb Sebastià Rosselló, el seu cunyat, que pagaria tres-centes-cinc lliures per la llegítima que guardava dels seus béns, a Antoni Vallbona, el seu cosí germà, en representació del seu pare, Nadal Vallbona, conco seu, per a complir el que havien firmat Josep Maria i el seu conco Nadal de dirigir o conduir a Antoni Vallbona fins a Cardona, per lo qual s'havien de vendre terres fins que bastàs de la tanca de "Ses Jaquetes", de Calonge, en el camí que va fins a Cala Llonga, pel mateix preu per quarterada amb el qual la va vendre a Miquel Adrover, geperut; per això obligà als seus fills a signar el més prest possible els corresponents poders com a hereus que eren del seu pare, que permetessin, al seu conco polític Sebastià Rosselló, complir la darrera voluntat del testador;

* Instituí hereus universals a tots els seus quatre fills mascles, i deixà a la seva esposa com a usdefructuària;

* Al seu fill primogènit, Pau Vallbona i Alemany, li deixà les cases de Calonge amb el molí de sang (és a dir, un molí mogut per tracció animal), celler, i les dues botes congrenyades i la meitat de tots els seus béns, amb l'obligació d'ajudar a costejar i edificar unes cases de dos aiguavesos amb cambra, cuina i l'estable corresponents a dites cases, a cadascun dels altres fills barons, Antoni, Josep i Manuel, i privà al seu fill primogènit del dret a ser hereu fideïcomissari, és a dir, hereu universal;

* Els altres tres germans tendrien l'altre meitat de l'heretat amb l'obligació d'ajudar-se l'un a l'altre a fer i edificar les cases; i si un dels quatre morís jove i sense descendents, la seva heretat es repartiria entre els altres germans mascles;

* Obligava als quatre fills barons a "mantenir, calçar y vestir bons y malalts a tots mos fills i fillas tot el temps que seran fadrins sens estat, treballant estos a favor de la heretat en quant permetran las suas forzas, y sexos, y fer caxa ab las robas corresponents a cada una de mes fillas en ocasio de prendrer estaments sens que los sie contat res en las suas llegitimas". I nomenà a la seva esposa i al seu cunyat els encarregats de fer complir la seva voluntat sobre els fills i filles. De totes formes hem de dir que la seva filla gran ja estava casada quan va fer testament i va morir el seu pare.

Josep Maria Vallbona i Morcillo va morir dia 8 d'abril de 1821, devers les 9 del matí, a les cases de Cas Senyor, de Calonge.

La seva esposa, Antonina Alemany i Sampol, acabà els seus dies a la casa pairal de Cas Senyor, de Calonge, dia 15 d'abril de 1854. Morí sense haver fet testament.

93. IV Generació mallorquina (VIII Generació). Antoni Vallbona (s. XVIII - després de 1821), fill de Nadal Vallbona i Cànaves de Mossa (nat el 1751)

Pel testament de Josep Maria Vallbona i Morcillo, atorgat l'any 1821, sabem de l'existència d'un fill del seu conco Nadal Vallbona i Cànaves de Mossa de nom Antoni Vallbona.

La única notícia certa que podem aportar sobre ell és que Josep Maria Vallbona, cosí germà d'Antoni Vallbona, havia signat un pacte amb el seu conco Nadal Vallbona i Cànaves de Mossa, pare d'Antoni Vallbona, comprometent-s'hi a assumir les despeses que pugués ocasionar el trasllat del seu cosí, Antoni Vallbona, a Cardona, en el Principat de Catalunya. Per tal de donar compliment al compromís adquirit, mana als seus fills i hereus, que si fos necessari venguin quarterades de la tanca anomenada "Ses Jaquetes", situada a l'antiga possessió de Calonge. I encarrega al seu cunyat Sebastià Roselló que se'n cuidi de fer complir aquest mandat testamentari als seus fills i hereus.

De la vida i mort d'Antoni Vallbona, ni de la seva família, si en va tenir, no en sabem absolutament res més.

(*juny 2024) 94. V Generació mallorquina (IX Generació). Josepa de Cas Senyor Vallbona i Alemany (nada el 1797), filla de Josep Maria Vallbona i Morcillo (+ 1821), i d'Antonina Alemany i Sampol (+ 1854)

La primera filla de Josep Maria Vallbona i d'Antonina Alemany i Sampol no va néixer a Calonge, com la resta dels seus germans.

Després d'anys de cercar la partida de baptisme de la primera filla de Josep Maria Vallbona i d'Antonina Alemany, al final l'hem trobada. En el llibre de baptismes de la parròquia de Sant Jaume, de Ciutat, hi ha registrat el baptisme de Josepa Vallona i Alemany. Nada a Ciutat el dia de Nadal de 1797 i batejada el mateix dia. Era filla "natural", no legítima, tal com consta en la partida, de Josep Maria Vallbona i Morcillo i d'Antonina Alemany i Sampol, els quals no estaven casats. Els padrins no eren familiars.

De petita es traslladà amb els seus pares a viure a Cas Senyor, Calonge, a les cases que el seu pare heretaria del patrimoni patern, i allà hi nasqueren els seus altres germans. 

Per la troballa del "Padron General" del municipi de Santanyí, elaborat el mes de febrer de 1815, sabem que "Josefa Vallbona" vivia amb els seus pares i cinc germans a Cas Senyor, de Calonge, i tenia 17 anys. 

El 25 de maig de 1822, a la parròquia de Sant Andreu, de Santanyí, es casà amb Magí Adrover i Barceló, fill de Miquel Joan Adrover i Estelrich i de Praxedis Barceló i Caldentey, del terme de Felanitx, i s'hi traslladaren. D'aquest matrimoni en coneixem l'existència de cinc fills:

* Praxedis Adrover i Vallbona (+ 1874).

* Antonina Adrover i Vallbona (s. XIX).

* Magí Adrover i Vallbona (s. XIX).

* Miquel Adrover i Vallbona (s. XIX).

* Caterina Adrover i Vallbona (s. XIX).

A hores d'ara no sabem si tingueren més fills, ni tampoc el lloc on acabaren els seus dies Josepa Vallbona i Alemany i el seu espòs Magí Adrover i Barceló.

Josepa Vallbona i Alemany va morir després de l'any 1866, perquè aquest darrer any fou padrina de fonts d'un net seu.

(*juny 2024) 95. V Generació mallorquina (IX Generació). Pau de Cas Senyor Vallbona i Alemany (1801-1864), fill de Josep Maria Vallbona i Morcillo (+ 1821), i d'Antonina Alemany i Sampol (+ 1854). Matrimoni i descendència

Josep Maria Vallbona i Morcillo i Antonina Alemany i Sampol, amb la seva filla petita Josepa Vallbona i Alemany, es degueren traslladar a viure a les cases de Cas Senyor, de Calonge (Santanyí), entorn a l'any 1800, un centenar d'anys després que el seu besavi, el Dr. Pau Vallbona i Gual, compràs les cases i part de l'antiga possessió de Calonge.

Degué prendre part activa en la construcció del primer Oratori del poble, construït l'any 1801 molt prop de ca seva.

A Cas Senyor ja hi nasqué el segon fill, el primer fill mascle.

Pau Vallbona i Alemany (1801-1864), nasqué a Cas Senyor dia 15 de desembre de 1801. Fou batejat a l'església parroquial de Sant Andreu, de Santanyí, el se'n demà, dia 16 de desembre. Els seus padrins de fonts foren Llorenç Bonet i Josefa Morcillo, la seva àvia paterna.

Segons el testament del seu pare, ell heretà la casa pairal de Cas Senyor, que ha romàs en possessió dels seus descendents directes fins que fou venuda, l'any 1984. 

Es casà amb Sebastiana Rigo i Vadell (1804-1863), de S'Alqueria Blanca, filla de Cosme Rigo i Pons (+ 1859), de S'Alqueria Blanca, i de Sebastiana Vadell i Bonet. Fou el 16 de novembre 1821, a la parròquia de Sant Andreu, de Santanyí. Crida l'atenció la joventut dels nuvis: 20 anys i 17 anys.

Sebastiana Rigo i Vadell va néixer dia 22 de novembre de 1804. Fou batejada a la parròquia de Santanyí el se'n demà, apadrinada per Andreu Rigo i Antonina Aina Vadell.

El matrimoni Vallbona - Rigo tingué la següent descendència que més endavant desenvoluparem:

* Antonina Maria, o Aina, de Cas Senyor Vallbona i Rigo (1825-1888).

* Josep de Cas Senyor Vallbona i Rigo (1827-1864).

* Cosme de Cas Senyor Vallbona i Rigo (1830-1882).

* Pau Josep de Cas Senyor Vallbona i Rigo (1833-1911). 

* Sebastiana Maria de Cas Senyor Vallbona i Rigo (1835-1926).

* Antoni Maria de Cas Senyor Vallbona i Rigo (1841-1920).

Sebastiana Rigo i Vadell va morir a Cas Senyor, de Calonge, dia 6 de març de 1863. Havia fet testament en poder del Notari de Santanyí, Miquel Escales.

El seu espòs, Pau Vallbona i Alemany, de Cas Senyor, va morir un any després, dia 21 d'octubre de 1864. També havia fet testament davant el Notari de Santanyí Miquel Josep Escales.

A ells en dedicarem més entrades perquè tenim més informació que aportar.

Pau Vallbona i Alemany i Sebastiana Rigo i Vadell són els cappares de la branca dels Vallbona de Cas Senyor, que heretaren la casa pairal de Calonge, de la qual prové també l'autor d'aquest blog, per lo qual aquesta és la branca dels descendents de Josep Maria Vallbona més estudiada fins al moment, a l'espera d'altres contribucions dels descendents de les altres branques.

(*juny 2024) 96. V Generació mallorquina (IX Generació). Antoni de Cas Senyor Vallbona i Alemany (1804-1883), fill de Josep Maria Vallbona i Morcillo (+ 1821), i d'Antonina Alemany i Sampol (+ 1854). Matrimoni i descendència

Can Serrilles (foto extreta del llibre "Cent cases de més de cent anys a Calonge", pàg. 171) Era propietat de Caterina Adrover, esposa d'Antoni Vallbona i Alemany, de Cas Senyor, i on visqué amb la seva família

El tercer fill del matrimoni Vallbona - Alemany, nascut també a Calonge, fou:

Antoni Vallbona i Alemany (1804-1883), nat a Cas Senyor, Calonge, dia 27 de gener de 1804. Fou batejat en l'església parroquial de Santanyí el mateix dia. I els seus padrins de fonts foren Damià Llambies i Maria Vallbona i Morcillo, la seva tia paterna.

A diferència del seu germà major, es va casar amb 36 anys, dia 15 de juliol de 1840, a la parròquia de Sant Andreu, de Santanyí. Contragué matrimoni amb Caterina Adrover i Adrover (1815-1904), calongina com ell. Caterina va néixer dia 2 de gener de 1815, i era filla d'Antoni Adrover i Vidal i de Caterina Maria Adrover i Roig.

Erròniament, l'autor del blog havia arribat a la conclusió que la casa que el pare d'Antoni Vallbona manà edificar en el testament era la casa de Cas Senyor que dona a la carretera de Cala Llonga, que actualment pertany a descendents del seu germà Pau Vallbona i Alemany, i així ho va escriure en l'entrada original. Posteriorment per tradició oral, i finalment documentada i publicada, ha descobert que la primera família Vallbona - Adrover de la qual tenim coneixement, va viure a la casa de Can Serrilles, de Calonge, propietat i herència de l'esposa Caterina (cf. Cent cases de més de cent anys a Calonge, Col·lecció Pagofigo 9, 2019, pàgs. 170-171).

Del matrimoni en nasqueren els següents fills i filles:

* Antonina Vallbona i Adrover (nada el 1841).

* Caterina Maria de Son Marimon Vallbona i Adrover (1842-1925).

* Josep Vallbona i Adrover (1843-1866). 

* Antoni Vallbona i Adrover (nat el 1846).

* Pau de Son Marimon Vallbona i Adrover (1849-1929).

* Baltasar Vallbona i Adrover (1853-1858).

* Maria Serrilles Vallbona i Adrover (nada el 1855).

* Margalida Vallbona i Adrover (1861-1886).

Antoni Vallbona i Alemany i Caterina Adrover i Adrover tingueren una nombrosa descendència. 

Antoni Vallbona i Alemany va morir a Can Serrilles, Calonge, dia 25 de febrer de 1883. Havia fet testament en poder del Notari Miquel Carrió, de Felanitx.

La seva esposa, Caterina Adrover i Adrover, també deixà aquest món a Can Serrilles, de Calonge, dia 14 d'agost de 1904.

Són els cappares de la branca dels Vallbona - Marimons, entre d'altres, tan estesa sobretot per S'Alqueria Blanca.

97. V Generació mallorquina (IX Generació). Josep Maria de Cas Senyor Vallbona i Alemany (nat el 1805), fill de Josep Maria Vallbona i Morcillo (+ 1821), i d'Antonina Alemany i Sampol (+ 1854)

Del quart fill de Josep Maria Vallbona i d'Antonina Alemany informam del següent:

Josep Maria Vallbona i Alemany va néixer a Calonge dia 21 de gener de 1805. Fou batejat a Santanyí el dia següent. Els seus padrins de fonts foren Manuel Vallbona i Morcillo, conco patern, i Andreva Llambies.

Va morir albat, però no es registrà la seva defunció, per lo que no sabem si va morir totd'una o va viure uns mesos. Dos anys després nasqué un altre fill mascle i li posaren el mateix nom.

98. V Generació mallorquina (IX Generació). Margalida de Cas Senyor Vallbona i Alemany (1806-1887), filla de Josep Maria Vallbona i Morcillo (+ 1821), i d'Antonina Alemany i Sampol (+ 1854)

Margalida Vallbona i Alemany fou la cinquena dels fills dels nostres avantpassats Josep Maria Vallbona i Morcillo i Antonina Alemany i Sampol.

D'ella sabem que va néixer a Calonge dia 20 de gener de 1806. La varen batejar el se'n demà a l'església parroquial de Santanyí. Els seus padrins de fonts foren Mn. Nicolau Clar, prevere, i Coloma Rosselló.

A finals del mes de febrer de 2018 trobàrem la seva partida de defunció en la parròquia de Felanitx. Per ella sabem que es va casar amb un tal Jaume Manresa. Ja era viuda. Però encara no sabem si tingueren descendència.

Va morir a Felanitx dia 29 de maig de 1887. I l'enterraren el dia següent en el cementiri rural del poble. També sabem que no va fer testament.

Fou la darrera dels fills i filles de Josep Maria Vallbona i d'Antonina Alemany que va morir.

99. V Generació mallorquina (IX Generació). Josep de Cas Senyor Vallbona i Alemany (1807-1865), fill de Josep Maria Vallbona i Morcillo (+ 1821), i d'Antonina Alemany i Sampol (+ 1854)

El sisè fill de Josep Maria Vallbona i d'Antonina Alemany rebé el nom del seu germanet difunt, com era costum durant segles a la nostra terra:

Josep Vallbona i Alemany (1807-1865), nasqué a Calonge dia 5 de febrer de 1807. El batejaren dia 7 de febrer, a la parròquia de Sant Andreu, de Santanyí. Els seus padrins de fonts eren Miquel Clar i Sebastiana Vidal.

Segons el testament de son pare cada fill havia de tenir una casa. Potser també en tingués una de les que estan afegides a les cases de Cas Senyor, però segurament visqué tota la vida a la casa paterna, amb la família del seu germà gran, perquè va morir fadrí.

Si no anam errats de Pep Vallbona, volem aportar una anècdota que s'ha transmesa oralment fins al nostre temps. Ell era un apassionat de menjar caragols, passió que han heretat molts de membres de la família Vallbona. Doncs bé, quan s'en temia que algú havia cuinat caragols, especialment a ca seva, anava als femers o parets on havien abocat el rebuig, per "xupar" les closques buides per si hi quedava res dedins, de boig que tornava per aquest plat típic mallorquí.

Josep Vallbona va romandre fadrí tota la vida. La seva partida de defunció diu que era pagès, i que va morir dia 5 de juny de 1865. No feu testament.

(*juny 2024) 100. V Generació mallorquina (IX Generació). Manuel Josep de Cas Senyor Vallbona i Alemany (1808-1884), fill de Josep Maria Vallbona i Morcillo (+ 1821), i d'Antonina Alemany i Sampol (+ 1854). Matrimoni i descendència

Les Cases de Cas Fidever, de Calonge, que féu construir en Manuel Vallbona i Alemany, darrere de la casa pairal de Cas Senyor. Allà hi havia la fàbrica de fideus

Del darrer fill del matrimoni Vallbona - Alemany podem dir el següent:

Nomia Manuel Josep Vallbona i Alemany (1808-1884), però fou conegut per Manuel. Nasqué a Calonge dia 27 d'abril de 1808. Fou batejat a Santanyí el se'n demà. Els seus padrins de fonts foren Manuel Vallbona i Morcillo, el seu conco patern, i Margalida Bonet.

En compliment del testament de son pare, degué construir una casa afegida a la part de darrera de la casa pairal de Cas Senyor, que coneixem amb el nom de Cas Fidever, perquè aquest mateix fou l'ofici que va prendre Manuel Vallbona, Fidever. Allà hi va viure tota la vida. La casa continua en possessió dels seus descendents, els Fidevers de Calonge.

Es va casar amb Elisabet Bennàsser i Adrover (1812-1893), nada a Calonge dia 13 d'octubre de 1812. Era filla de Bartomeu Bennàsser i Gayà (1773-1861), i d'Antonina Aina Adrover i Barceló (1773-1856). El matrimoni es celebrà el 9 de maig de 1837.

El matrimoni posà al món els següents fills:

* Josep Maria Vallbona i Bennàsser (1838-1921).

* Antonina Vallbona i Bennàsser (nada el 1840 - va morir abans de 1856).

* Bartomeu Josep Vallbona i Bennàsser (nat el 1841).

* Manuel Fidever Vallbona i Bennàsser (1844-1907).

* Pau Fidever Vallbona i Bennàsser (1846-1921).

* Miquel Fidever Vallbona i Bennàsser (1848-1922).

* Antoni Vallbona i Bennàsser (1851). Va morit albat.

* Antonina Vallbona i Bennàsser (1856-1908).

De Manuel Vallbona i Alemany i d'Elisabet Bennàsser i Adrover n'ha brotat la branca de la qual sorgeixen tots els Vallbona - Fidevers, escampats per Calonge, S'Alqueria Blanca, Santanyí, S'Horta, Felanitx...Argentina.

Manuel Vallbona i Alemany va morir dia 24 de juliol de 1884, a Calonge. Feu testament en poder del Notari Rafel Togores, de Santanyí.

Elisabet Bennàsser i Adrover, la seva esposa, va morir també a Calonge dia 21 de juny de 1893.

101. En Pau Vallbona i Alemany i el capellà carlista

Abans de continuar la nostra descripció de la família volem compartir una anècdota molt curiosa que ens ha arribat de la família d'en Pau Vallbona i Alemany i la seva esposa na Sebastiana Rigo i Vadell a Ca's Senyor.

De l'any 1835 tenim una notícia fidedigna sobre com era Cas Senyor en aquell temps. Un capellà peninsular fou desterrat a Menorca per carlí. Aquest capellà descriu com fou el viatge de Barcelona a Mallorca, iniciat el 21 de juny de 1835. En les seves memòries, el capellà citat escriu:

"El 7 salimos de este puerto [Colònia de Sant Jordi], se nos volvió otra vez el viento de proa y fuimos a Calallonga. Cerca de este puerto hay un pueblo de este nombre en donde estuve con el cabo de artilleros llamado Juan Grau. Llegamos a una casa que dijeron era la más rica de aquellas que componían el vecindario y estaba cerca de la iglesia. Hicieron el cumplimiento de convidarnos a comer pero no lo aceptamos. Compré huevos a una catalana que allí había y un poco de vino y con ello convidé al cabo. El tal señor de Calallonga tuvo el gusto de enseñarnos su grandeza, que consistía en un rico caballo, diez y seis galgos a cual mejor, y según nos dijo tenía mucha hacienda. Al medio día tres criados y cuatro hijos dos hembras y dos machos se sentaron a la mesa con la madre y en una escudilla de fuego hicieron sopas de pan bastante moreno, pero sopas recias y partidas con la mano. Cuando todos las tenían ya cortadas sacaron una gran olla la pusieron en medio y con un cucharón sacaban caldo y rociaban la escudilla de cada uno. Cuando ya no había caldo sacaron una cucharada de habas sin pelar y daban a cada uno una buena cucharada. Por fin sacaron un pedazo de tocino y esto fue para la madre. Yo esperaba ver otra cosa en la mesa, pero sólo hubo las gracias y el buen provecho. Pregunté si eran aguados y dijeron que no, sino que sería mucho gasto beber vino todos, y sólo lo gastaba el amo. También este supuse comería mejor, pues no comió con los demás, bien que tampoco llevaba zapatos el tal amo, pero dijo que tenía para los días de fiesta. ¡Mucho gasto en perros y caballo, y habas para mediodía! El 9 salimos de Calallonga" (cf. M. Pons, «Una estampa d’ahir», publicat en el Programa de Festes de Sant Miquel, Calonge 1983)

Realment és una bona estampa d’ahir, que ens retrata la situació real de la família dels Vallbona de Cas Senyor, que ja estava en decadència.

(* maig 2018) ???. En Pau Vallbona i Alemany i la possessió de Sa Vall

Possessió de Sa Vall, als municipis mallorquins de Santanyí i Ses Salines

D'en Pau Vallbona i Alemany ens ha arribat una notícia referent a la possessió de Sa Vall, aleshores del terme municipal de Santanyí. En un document signat dia 17 de març de 1848, el nostre biografiat figura com a "fiador" del seu consogre Mateu Rigo i Ferrer, fill d'en Bartomeu i de na Margalida, natural i veí de Santanyí, qui va arrendar la possessió de Sa Vall al Sr. Jordi Abrí Descatlar i Santandreu, marquès del Palmer. La duració del contracte era de vuit anys (1849-1857), de dia 8 de setembre de 1849 al 8 de setembre de 1857, per una quantitat annual de 2.400 lliures, moneda de Mallorca (cf. Francesc Canuto Bauçà, "La possessió de Sa Vall a través dels contractes d'arrendament (s. XIX)", a I Jornades d'Estudis Locals, de Santanyí, 2015, pag. 217).

Hem de dir que per error de transcripció l'autor de l'article cita a n'en Pau Vallbona amb el segon cognom de "Estrany", llegit equivocadament per Alemany. Per altra part, en Mateu Rigo i Ferrer i la seva esposa Sebastiana Bonet foren els pares d'en Bartomeu Rigo i Bonet i d'en Mateu Rigo i Bonet, casats respectivament amb la filla gran i amb la filla petita d'en Pau Vallbona i Alemany i de na Sebastiana Rigo i Vadell.

102. V Generació mallorquina (IX Generació). Magí Rosselló i Vallbona (s. XIX), fill de Sebastià Rosselló i de Maria Vallbona i Morcillo (1788-1833)

Maria Vallbona i Morcillo (1788-1833), casà amb Sebastià Rosselló, que fou tinent coronel de les Milícies Nacionals, i síndic de l'Ajuntament de Felanitx (s. XVIII - s. XIX). 

El primer fill del matrimoni que coneixem és Magí Rosselló i Vallbona (Felanitx, s. XIX).

Magí Rosselló, juntament amb els seus germans, inicià una sèrie d'accions legals contra els seus parents els Vallbona de Cas Senyor per reclamar uns drets de la seva mare sobre l'heretat dels seus familiars.

Una altra notícia que hem trobat d'ell és que va comprar una finca expropiada al Convent de Sant Agustí de Felanitx. Hem trobat aquesta anotació en un treball sobre la Desamortització de Mendizábal. En unes llistes dels compradors dels béns eclesiàstics, informa:

"ROSSELLÓ VALLBONA, Magín: Natural y vecino de Felanitx. Remató 1 finca por 4.770 rs. vn. (116)".

També hi ha una altra anotació que exposa les hectàrees adquirides per cada comprador:

"ROSSELLÓ VALLBONA, Magín - 0,0214 Ha"

(cf. Juana Ferragut, "La desamortización de Mendizábal en Mallorca (1836-1846)", pàgs. 169 i 171).

No sabem res més d'ell.

103. V Generació mallorquina (IX Generació). Margalida Rosselló i Vallbona (s. XIX), filla de Sebastià Rossello i de Maria Vallbona i Morcillo (1788-1833)

La segona filla que hem conegut del tinent coronel de les Milícies Nacionals Sebastià Rosselló, i de Maria Vallbona i Morcillo, sabem que nomia Margalida Rosselló i Vallbona (Felanitx, s. XIX).

Es va casar amb Joan Prunera, de Son Prunera. Per aquest motiu prengué el nom del seu espòs, i fou coneguda amb el nom de Margalida de Son Prunera.

Ella va emprendre amb els seus germans les accions legals i plet contra els seus parents Vallbona de Cas Senyor.

Hi dedicarem més temps a explicar-ho.

(*abril 2024) 104. V Generació mallorquina (IX Generació). Mn. Pau Rosselló i Vallbona (1822-1865), prevere, fill de Sebastià Rosselló i de Maria Vallbona i Morcillo (1788-1833)

I el tercer fill conegut de Sebastià Rosselló, tinent coronel, i de Maria Vallbona i Morcillo, fou Pau Rosselló i Vallbona (1822-1865).

Ell també emprengué accions legals contra els seus parents calongins, com veurem en un altre apartat.

El protagonista d'aquesta entrada ens era ben desconegut. De sobte, hem fet una troballa prou interessant. Una nota necrològica, que certifica:

"Día 21 de setiembre [1865], falleció en Palma, víctima del cólera, el presbítero D. Pablo Rosselló y Vallbona, coadjutor de la parroquia de Sta. Eulalia de esta ciudad, á la edad de 42 años y 10 meses." (BOBM, del 22 de desembre de 1865, pàg. 272).

Presumptament, Mn. Pau Rosselló va néixer a Felanitx, on vivien els seus pares. Seguint la nota de la seva defunció, degué venir al món a finals de l'any 1822, com intentarem esbrinar el més prest possible. Sa mare va morir quan en Pau era encara un adolescent. A l'espera de l'expedient del Bisbat, ja sabem que, quan va morir, exercia el ministeri sacerdotal a la parròquia ciutadana de Santa Eulàlia, amb el càrrec de vicari coadjutor. I caigué víctima de la plaga del còlera, que va assolar Palma entre el primer d'agost i el 15 de desembre de 1865, a causa de la qual van morir 1.962 persones, entre elles el nostre parent capellà (La informació sobre el còlera l'hem extreta de l'article "El cólera como conflicto y factor de legitimación. Palma, 1865", de Pere Salas Vives i Joana M. Pujadas-Mora, publicat en la revista Ayer, 101/2016, pàgs. 189-212).

Mn. Pau Rosselló i Vallbona és el tercer prevere de la família Vallbona del qual hem tingut coneixement. 

105. VI Generació mallorquina (X Generació). Na Praxedis Adrover i Vallbona (prop de 1815 - 1874), filla d'en Magí Adrover i de na Josepa Vallbona i Alemany

A partir d'aquesta entrada anirem presentant els néts i nétes de D. Josep Maria Vallbona i Morcillo i de Dona Antonina Alemany i Sampol dels quals hem tingut algun indici, per obrir l'arbre genealògic a d'altres descendents que en puguin estar interessats. L'objectiu que perseguim és que tots els descendents mallorquins del Doctor en ambdós Drets Pau Vallbona i Gual i de Dona Margarida Terrassa i Caldés que han portat com a primer o segon cognom el llinatge Vallbona, i dels quals ens n'ha arribat alguna informació, siguin citats, per a facilitar futures recerques genealògiques, tant pròpies com alienes.

La VI Generació mallorquina (X Generació) dels Vallbona la començam amb els fills de na Josepa Vallbona i Alemany (s. XIX) i en Magí Adrover (s. XVIII - s. XIX):

Na Praxedis Adrover i Vallbona va néixer entorn a l'any 1815, en el terme de Felanitx. I va morir a Calonge dia 28 de setembre de 1874.

No en sabem més coses d'ella.

106. VI Generació (X Generació). N'Antonina Adrover i Vallbona (s. XIX), filla d'en Magí Adrover i de na Josepa Vallbona i Alemany

La segona filla que coneixem de na Josepa Vallbona i Alemany i d'en Magí Adrover nomia Antonina Adrover i Vallbona (s. XIX), que degué néixer i viure pel terme de Felanitx. 

N'Antonina es casà amb en Bartomeu Oliver i Alou, fill d'en Bartomeu Oliver i de na Maria Alou. 

Sabem que tingueren dos fills:

* En Magí Oliver i Adrover (nat el 1865).

* Na Margalida Maria Oliver i Adrover (nada el 1869).

No sabem res més del matrimoni format per n'Antonina Adrover i Vallbona i en Bartomeu Oliver i Alou.

107. VI Generació mallorquina (X Generació). En Magí Adrover i Vallbona (s. XIX), fill d'en Magí Adrover i de na Josepa Vallbona i Alemany

Na Josepa Vallbona i Alemany i en Magí Adrover també tingueren un fill, que sapiguem. Li posaren el nom de Magí Adrover i Vallbona (s. XIX).

En Magí Adrover i Vallbona es casà amb na Joana Maria Manresa i Prohens (nada entorn al 1846 - 1866), filla d'en Francesc Manresa i Adrover i de na Caterina Prohens.

Tingueren una filla, de nom Maria Josepa Adrover i Manresa, l'any 1866.

Na Joana Maria Manresa i Prohens va morir de sobrepart dos dies després de néixer la filla, dia 18 d'agost de 1866, a Calonge.

D'en Magí no sabem res més.

108. VI Generació mallorquina (X Generació). Antonina Maria, o Aina, Vallbona i Rigo (1825-1888), filla de Pau Vallbona i Alemany (1801-1864), i de Sebastiana Rigo i Vadell (1804-1863)

La filla primogènita del matrimoni format per Pau Vallbona i Alemany (1801-1864), i Sebastiana Rigo i Vadell (1804-1863), era Antonina Maria, o Aina, Vallbona i Rigo.

Antonina Maria va néixer a Cas Senyor, de Calonge, on residien els seus pares, dia 7 de setembre de 1825. Fou batejada el dia següent, a Santanyí. Els seus padrins de fonts foren Cosme Rigo, el seu avi matern, i Antonina Alemany, àvia paterna.

Antonina Maria es va casar amb Bartomeu Rigo i Bonet (1813-1892), que va néixer dia 25 de setembre de 1813 a Santanyí, fill de Mateu Rigo i de Sebastiana Bonet. 

Molta de la informació que aportam sobre aquest matrimoni ens l'ha facilitada Llorenç Galmés Rigo, de Santanyí, genealogista.

El matrimoni visqué a Santanyí, i tingueren els següents fills:

* Mateu Rigo i Vallbona (nat l'any 1844), que fou Batle de Llucmajor.

* Pau Rigo i Vallbona (1846-1915).

* Sebastiana Rigo i Vallbona (1850-1853), que va morir albada.

* Antonina Rigo i Vallbona (1852-1935).

* Doña Sebastiana Rigo i Vallbona (1855-1930), tal com la citen en els llibres parroquials.

* Bartomeu Rigo i Vallbona (1856-1915).

* Margalida Rigo i Vallbona (nada el 1859).

Bartomeu Rigo i Bonet i la possessió de Sa Vall:

Bartomeu Rigo, espòs d'Antonina Maria Vallbona i Rigo, dia 10 de gener de 1857 va signar l'arrendament de la possessió de Sa Vall amb el Sr. Guillem Abrí Descatlar i Sureda, marquès del Palmer, com ja ho havia fet vuit anys abans el seu pare Bartomeu Rigo i Ferrer, fiançat pel seu consogre Pau Vallbona i Alemany.

El contracte abarcava del 8 de setembre de 1857 al 8 de setembre de 1865. El contracte es va signar a la possessió de Son Ametler, en el terme municipal de Marratxí. L'arrendatari havia de pagar 2.550 liures, moneda de Mallorca (cf. Francesc Canuto Bauçà, "La possessió de Sa Vall a través dels contractes d'arrendament (s. XIX)", a I Jornades d'Estudis Locals, de Santanyí, 2015, pàg. 217-218).

Antonina Maria Vallbona i Rigo va morir dia 3 d'octubre de 1888, a Santanyí, i hem trobat escrit aquesta nota en el llibre de defuncions de Santanyí (cf. Llibre III de Defuncions de Santanyí, foli 4 vta., núm 20): 

"Antª Ana Vallbona, casada, 63 as. 

Como Vicario propio de la parroquia de San Andrés de la Villa de Santanyí provincia de las Baleares, Obispado de Mallorca, mandé dar sepultura en el día de la fecha al cadáver de Antonia Ana Vallbona natural de esta villa de edad de sesenta y tres años propietaria, hija de Pablo natural de ésta y de Sebastiana Rigo su mujer, casada con Bartolomé Rigo. Falleció el día anterior de tisis pulmonar según certificación facultativa. Hizo testamento en poder del Notario D. Miguel Pons de ésta y se le hizo un entierro de primera clase siendo testigos D. Cosme Burguera y D. Guillermo Oliver, Pbros. de ésta. Y para que conste lo firmo en Santanyí a los cuatro de octubre de mil ochocientos ochenta y ocho. Agustín Muntaner, Pbro. y Vico."

En la mort de Bartomeu Rigo i Bonet, que va morir a Santanyí dia 29 de gener de 1892, hem trobat escrit al llibre de defuncions de Santanyí (cf. Llibre III de Defuncions de Santanyí, foli 34 vta., núm. 7):  

"Bartolomé Rigo, viudo, 78 as.

Como vicario propio de la parroquia de San Andrés de la Villa de Santanyí, provincia de las Baleares, Obispado de Mallorca, mandé dar sepultura en el día de la fecha al cadáver de Bartolomé Rigo, natural de ésta, de edad de setenta y ocho años, propietario, hijo de Mateo de ésta y de Sebastiana Bonet, su mujer, viudo de Antonia Vallbona. Falleció el día anterior de "sifoidea?" según certificación facultativa. Hizo su testamento en poder del notario D. Rafael Togores de ésta y se le hizo un funeral de primera clase, siendo testigos D. Onofre Ferrando y D. Guillermo Oliver, Pbros. de ésta. Y para que conste lo firmo en Santanyí a los treinta de Enero de mil ochocientos noventa y dos. Agustín Muntaner, Pbro. y vcio."

És un exemple de com eren considerats els nostres parents, per això ho hem transmès literalment tal i com ho hem trobat escrit en els llibres parroquials.

109. VI Generació mallorquina (X Generació). Josep de Cas Senyor Vallbona i Rigo (1827-1864), fill de Pau Vallbona i Alemany (1801-1864), i de Sebastiana Rigo i Vadell (1804-1863)

Al primer fill mascle den Pau Vallbona i Alemany i de Sebastiana Rigo i Vadell li posaren el nom de Josep Vallbona i Rigo (1827-1864).

Josep nasqué a Cas Senyor dia 25 de desembre de 1827, festa de Nadal. El mateix dia fou batejat a Santanyí, essent apadrinat pel seu conco Antoni Vallbona i Alemany i Jaumeta Rigo.

Es va casar amb Francisca Adrover i Vidal, nascuda el 2 de març de 1838, i filla de Sebastià Adrover i Serra i d'Antonina Maria Vidal i Rigo. 

Aquest matrimoni tingué les següents filles:

* Sebastiana Vallbona i Adrover (1859-1914).

* Antonina Maria Vallbona i Adrover (1861-1875).

* Francisca Vallbona i Adrover (nada el 1863).

* Antonina Vallbona i Adrover (nada el 1864).

Respecte a la filla petita de Josep Vallbona i Francisca Adrover ens ha sorprès que li posassin el mateix nom que a una altra germana seva, que encara vivia en aquell moment.

Els primers fills del matrimoni nasqueren a Calonge, però els últims ho feren a S'Alqueria Blanca, el que fa pensar que canviaren de vivenda.

Josep Vallbona i Rigo va morir dia 12 de febrer de 1864, a Calonge. No havia fet testament.

De Francisca Adrover i Vidal encara no hem reconegut la seva partida de defunció.

110. VI Generació mallorquina (X Generació). Cosme Vallbona i Rigo (1830-1882), fill de Pau Vallbona i Alemany (1801-1864), i de Sebastiana Rigo i Vadell (1804-1863)

El tercer fill de Pau Vallbona i Alemany i de Sebastiana Rigo i Vadell fou Cosme Vallbona i Rigo (1830-1882), que nasqué dia 16 de setembre de 1830, a Cas Senyor, de Calonge. El mateix dia fou batejat a Santanyí. Els seus padrins de fonts foren el seu conco Manuel Vallbona i Alemany i Francina Pons.

Es va casar dia 27 de març de 1855, a S'Alqueria Blanca, amb Apol·lònia Pons i Vicens. Apol·lònia nasqué dia 25 de juliol de 1834, a Santanyí, i era filla de Miquel Pons i Rigo i de Joana Maria Vicens i Barceló.

Visqueren sempre a S'Alqueria Blanca.

Tingueren els següents fills, que sapiguem:

* Pau Vallbona i Pons (1856), que va morir albat.

* Pau Vallbona i Pons (1857-1889).

* Sebastiana Vallbona i Pons (1859-1861). També va morir albada.

* Miquel Vallbona i Pons (1861-1903).

* Cosme Vallbona i Pons (1863-1947).

* Josep Vallbona i Pons (1865-1953).

* Sebastiana Vallbona i Pons (1869-1891).

* Andreu Vallbona i Pons (1872-1910).

Cosme Vallbona i Rigo va morir a S'Alqueria Blanca, on havia viscut molts d'anys, dia 15 d'abril de 1882. Havia fet testament en poder del Notari de Santanyí Rafel Togores. 

La seva esposa va morir a S'Alqueria Blanca dia 16 de setembre de 1884, dos anys després que el seu marit.

111. VI Generació mallorquina (X Generació). Pau Josep de Cas Senyor Vallbona i Rigo (1833-1911), fill de Pau Vallbona i Alemany (1801-1864), i de Sebastiana Rigo i Vadell (1804-1863)

Del quart fill de Pau Vallbona i Alemany i de Sebastiana Rigo i Vadell, Pau Josep de Cas Senyor Vallbona i Rigo, en podem dir més coses, perquè és el rebesavi de l'autor del blog.

Pau Josep Vallbona i Rigo va néixer a Calonge dia 16 de març de 1833. Fou batejat el mateix dia a Santanyí. Els seus padrins de fonts foren el seu conco Josep Vallbona i Alemany i Coloma Vadell.

Es va casar amb Joana Aina Adrover i Manresa (1833-1922), s'hortarrina, que va néixer dia 30 de setembre de 1833. Joana Aina era filla de Sebastià Adrover i Grimalt (nat el 1804), i de Joana Aina Manresa i Vadell (1810-1855).

Del matrimoni en naixeren tres fills:

* Sebastiana de Cas Senyor Vallbona i Adrover (1862-1937).

* Pau de Cas Senyor Vallbona i Adrover (1869-1931), el besavi de l'autor del blog.

* Mn. Sebastià de Cas Senyor Vallbona i Adrover (1871-1925), prevere.

Pau Josep Vallbona fou l'hereu de la casa pairal de Cas Senyor, on hi visqué tota la vida.

Pau Josep fou el demandat, o un d'ells, del plet que posaren contra els descendents de Pau Vallbona i Alemany els fills de la seva tia-àvia Maria Vallbona i Morcillo. En tenir la informació més completada informarem del plet familiar.

D'ell també sabem que ocupà el càrrec de batle pedani de Calonge. Fou nomenat dia 4 de març de 1877. El 6 de juliol de 1879 era nomenat el seu successor (cf. Marc Vallbona, "Els Batles de Calonge i el seu temps", article publicat per l'aleshores batle pedani de Calonge, i descendent directe de la línia dels Vallbona de Cas Senyor, en el Programa de festes de Sant Miquel, Calonge, 1990).

Fou també qui rebé la visita de l'Arxiduc d'Àustria i li feu d'amfitrió convidant-lo a berenar a ca seva, i des d'on l'Arxiduc quedà admirat per les extraordinàries vistes sobre la mar de Portopetro que es podien contemplarnia des de Cas Senyor.

Per altra part, ell vengué moltes quarterades de terra a la senyora de Can Taconer, Maria Adrover i Vidal, a finals del s. XIX.

Pau Josep Vallbona i Adrover va morir dia 23 de gener de 1911, a Cas Senyor.

La seva esposa continuà vivint a la casa pairal fins a la seva mort, esdevinguda dia 22 de setembre de 1922.

112. L'Arxiduc visita Calonge i berena a Cas Senyor

L'Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria

Permeteu-nos afegir una nota curiosa de Cas Senyor:

En Pau Josep de Cas Senyor Vallbona i Rigo fou qui hostejà l’il·lustre visitant, l’Arxiduc d’Àustria, Lluís Salvador d’Habsburg-Lorena i Borbó (1847-1915), fill del l’últim Gran Duc de Toscana, Leopold II, quan va passar per Calonge. En queda constància en el llibre Die Balearen i que transcrivim segons fou publicat en un programa de festes de Calonge:

"En Son Marina, hi ha una altra torre amb la data de l’any 1633, davant la qual es troba la casa de la possessió, un gran figueral i un parell de palmeres.

Des del més alt d’aquesta torre s’obté una bona vista dels voltants i també sobre la senzilla església veïna de Calonge, construïda l’any 1854, amb arc de campanar i volta de canó, dedicada a la Immaculada Concepció.

Calonge, un llogaret que depèn de Santanyí, del qual es troba a una distància de 11 quilòmetres, té 295 habitants i 52 cases; moltes d’elles mostren un forn en l’exterior. De Ca l’Amo En Pau s’observa una agradable vista sobre Porto Petra i la mar."

(cf. J. Adrover i Vallbona, «De la història de Calonge», al Programa de Festes de Sant Miquel, Calonge 1994, que cita l’obra de l’Arxiduc Lluís Salvador coneguda com Las Baleares, original en alemany Die Balearen, Tom III, pàg. 64, traduïda al castellà per José J. De Olañeta el 1984. La traducció catalana és pròpia de l’autor de l’article i del blog.)

Segons ens ha arribat per tradició oral, en Pau Josep Vallbona i Rigo va oferir un esplèndid berenar de sobrassada a l'il·lustre visitant, la presència del qual degué ser tot un esdeveniment social pel llogaret de Calonge de la segona meitat del segle XIX.

113. VI Generació mallorquina (X Generació). Sebastiana Maria Vallbona i Rigo (1835-1926), filla de Pau Vallbona i Alemany (1801-1864), i de Sebastiana Rigo i Vadell (1804-1863)

La segona filla del matrimoni de Pau Vallbona i Alemany i Sebastiana Rigo i Vadell nomia Sebastiana Maria de Cas Senyor Vallbona i Rigo, i va néixer a Calonge dia 7 d'abril de 1835. Fou batejada el dia següent, a Santanyí. Els seus padrins de fonts foren Andreu Rigo i Josepa Vallbona i Alemany, la seva tia paterna.

Quan pensàvem que no sabríem res més d'ella Llorenç Galmés i Rigo, de Santanyí, descendent directe de Sebastiana Vallbona i Rigo, ens ha fet arribar tota aquesta informació que adjuntam al nostre blog.

Sebastiana Maria Vallbona i Rigo es va casar dia 6 d'abril de 1854, a Santanyí, amb Mateu Rigo i Bonet (1819-1900), fill de Mateu Rigo i de Sebastiana Bonet, i germà del seu cunyat Bartomeu Rigo i Bonet, casat amb la seva germana gran Antonina Maria, o Aina, Vallbona i Rigo. És a dir, es varen casar dues germanes amb dos germans.

Aquest matrimoni va viure pràcticament sempre a Ses Salines. I tingueren els següents fills:

* Mateu Rigo i Vallbona (nat a Santanyí el 1855 - va morir abans de 1862).

* Sebastiana Rigo i Vallbona (1856-1947), que ja va néixer a Ses Salines.

* Antonina Rigo i Vallbona (nada el 1859).

* Mateu Rigo i Vallbona (1862-1910).

* Margalida Rigo i Vallbona (1865-1956).

* Pau Rigo i Vallbona (1867-1942).

* Bartomeu Rigo i Vallbona (nat el 1870).

* Josep Rigo i Vallbona (nat el 1872).

* Joan Rigo i Vallbona (nat el 1874 - mort abans de 1876). Va morir albat.

* Joan Rigo i Vallbona (nat el 1876).

* Maria Rigo i Vallbona (nada el 1878).

Mateu Rigo i Bonet havia nat a Santanyí dia 23 de gener de 1819. I va morir a Ses Salines dia 19 de febrer de 1900.

Sebastiana Maria Vallbona i Rigo va morir també a Ses Salines, dia 1 d'abril de 1926, carregada d'anys. Va ser la darrera dels fills de Pau de Cas Senyor Vallbona i Alemany i de Sebastiana Rigo i Vadell que va deixar aquest món.

114. VI Generació mallorquina (X Generació). Antoni Maria de Cas Senyor Vallbona i Rigo (1841-1920), fill de Pau Vallbona i Alemany (1801-1864), i de Sebastiana Rigo i Vadell (1804-1863)

Al fill petit de Pau Vallbona i Alemany i de Sebastiana Rigo i Vadell li posaren el nom d'Antoni Maria de Cas Senyor Vallbona i Rigo (1841-1920). Nasqué dia 24 de maig de 1841. El batejaren el següent dia, a Santanyí. Els seus padrins foren Bartomeu Rigo, el seu cunyat, i Antonina Vallbona, la seva germana major.

Antoni Vallbona i Rigo va romandre fadrí tota la seva vida i sempre visqué a la casa pairal de les cases de Cas Senyor.

Va morir a Calonge dia 15 de juny de 1920.

115. Els germans Vallbona de Cas Senyor cedeixen una caseta a Cala Llonga a les Germanes de la Caritat de Felanitx

Antiga caseta de Cas Senyor, actualment de Can Taconer, a Cala Llonga. Els germans Vallbona, de Cas Senyor, cediren l'ús de la part de dalt com a casa de vacances de les Germanes de la Caritat, de Felanitx

Ens ha arribat un document de cessió de la part de dalt d'una caseta devora la mar a Cala Llonga (actualment Cala d'Or, Santanyí), feta pels germans Pau i Antoni Vallbona i Rigo, de Cas Senyor, i la seva cunyada Francisca Adrover i Vidal, viuda del seu germà Josep Vallbona i Rigo, en favor de les Germanes de la Caritat (al text "Filles de la Caritat"), de Felanitx.

El document es firmà a Felanitx, davant el rector de la vila Mn. Sebastià Planas, dia 20 de març de 1887. D'una part varen comparèixer en Pau Vallbona i Rigo, en nom propi i del seu germà Antoni, i na Francisca Adrover i Vidal, la seva cunyada viuda. Per l'altra part va comparèixer sor Fernanda Adrover i Vidal, superiora de la Comunitat de les "Filles de la Caritat" de Felanitx.

Segons el contracte, els Vallbona cediren la part de dalt de la caseta que tenien a Cala Llonga perquè les religioses poguessin edificar habitacions al seu gust, amb entrada independent de la part de baix que restava en poder dels germans Vallbona, amb l'objecte que les monges tinguessin un lloc d'esplai devora la mar i amb el compromís que mai serien destorbades pels seus veïns.

Al mateix temps, traspassaven els seus drets sobre l'obra que fessin les religioses damunt la seva caseta, a la congregació religiosa de les "Filles de la Caritat" de Felanitx (les Germanes de la Caritat), tant a l'actual superiora com a les seves successores.

Podria ser que sor Fernanda Adrover i Vidal fos germana de sang de na Francisca Adrover i Vidal, viuda d'en Josep Vallbona i Rigo, però no ho hem pogut confirmar.

116. Els hereus de Dona Maria Vallbona i Morcillo posen un plet contra els hereus de Pau Vallbona i Alemany, de Cas Senyor

Dibuix de l'arbre genealògic que acompanyava la demanda de na Margalida Rosselló i Vallbona. Per ell na Margalida intentava justificar els seus drets a la llegítima que li havien cedit els seus cosins Antoni i Manuel Vallbona i Alemany

Gràcies als papers conservats a Can Taconer, hem tingut accés a diversos documents que tracten d'un plet presentat per na Margalida Rosselló i Vallbona, juntament amb el seu espòs en Joan Prunera, de Son Prunera, Felanitx, reclamant alguns drets per l'herència de la seva mare, Dona Maria Vallbona i Morcillo, i la seva part a la llegítima com a descendent del Doctor Magí Vallbona i Terrassa, i néta de Don Pau Vallbona i Cànaves de Mossa. El plet fou presenat contra els descendents d'en Pau Vallbona i Alemany, cosí seu, representats per en Pau de Cas Senyor Vallbona i Rigo, administrador dels béns familiars.

Entre altres coses, na Margalida Rosselló i Vallbona declarava haver aconseguit la cessió de la part de la llegítima dels seus cosins n'Antoni i en Manuel Vallbona i Alemany, tenint així més drets.

Degut a que no tenim tota la informació, i els documents que ens han arribat són incomplets, a hores d'ara no ens atrevim a fer una explicació satisfactòria sobre el plet i sobre la sentència. Només sabem que en Pau Vallbona i Rigo hagué de pagar per la demanda per lo que suposam que va perdre el plet.

En tenir-ne més informació completada la redactarem en aquesta entrada. Només ho feim constar per quan estiguem en disposició d'afegir més dades.

Com a curiositat, en la demanda hi figura un dibuix de l'arbre genealògic dels Vallbona de principis del segle XIX, amb la intencionalitat de demostrar els drets de na Margalida Rosselló i Vallbona a la part de l'herència que li tocava a sa mare. L'adjuntam en aquesta entrada, per la seva rellevància anecdòtica.

117. En Pau "de Cas Senyor" Vallbona i Rigo i la família de Can Taconer

Entre la nombrosa paperassa guardada a Can Taconer, de Calonge, hem trobat aquesta informació relativa a un deute contret per en Miquel Adrover i Vidal (1826-1880), pare de Dona Maria Adrover i Vidal, la senyora de Can Taconer, amb en Pau de Cas Senyor Vallbona i Rigo (1833-1911), administrador dels béns del seu padrí Don Josep Vallbona i Morcillo (+ 1821).

Dia 10 d'agost de 1870, davant D. Miquel Morey, notari de Manacor, en Miquel Adrover i Vidal, fill d'en Sebastià i de n'Antonina Maria, que aleshores tenia quaranta-quatre anys, i era fadrí, deia que el Jutge de primera instancia de Manacor, en un auto de dia 24 de març de 1870, li va imposar una fiança de 1.500 pessetes, a pagar la mitat en finques, i l'altre mitat en metàl·lic, a favor d'en Pau Vallbona i Rigo, en qualitat d'administrador dels béns deixats per Don Josep Vallbona i Morcillo, el seu avi patern. En Miquel Adrover i Vidal va posar com a garantia la finca anomenada "Cas Cavallot de la Caseta", en el terme municipal de Felanitx, de dues quarterades i dotze estadis de secà, arbres i casa, que confrontava amb un camí de rodes, dit "de Marina" pel Nord; a Llevant, amb terres de na Joana Maria Antich; al Sud, amb un altre camí; i a Ponent, amb terres d'en Bernat Estelrich. Aquesta finca l'havia comprada a na Catalina Antich i Rotger, veïna de Petra, dia 7 de febrer de 1865, en escriptura pública davant el notari Miquel Carrió. En Miquel Adrover feia constar la seva queixa perquè havien valorat molt a la baixa la finca en qüestió. Segons la seva declaració ell l'havia comprada per 550 lliures de l'antiga moneda (equivalents a 1.825 pessetes), i des de llavors hi havia fet reformes, per lo que tocava haver pujat de valor.

118. Els hereus d'en Pau Vallbona i Alemany (1801-1864), de Cas Senyor, venen terres a la senyora de Can Taconer, de Calonge (finals del s. XIX)

Dona Maria Adrover i Vidal, la senyora de Can Taconer, de Calonge, va néixer a Calonge dia 11 de maig de 1872. Era filla d'en Miquel Adrover i Vidal (1828-1880) i de na Margalida Vidal i Covas. I neboda de na Francisca Adrover i Vidal, casada amb en Josep Vallbona i Rigo, de Cas Senyor (1827-1864).

Dona Maria Adrover i Vidal era pubila, i es va casar amb D. Gregori Mesquida i Oliver, a Campos, dia 26 de setembre de 1891, però va quedar viuda l'any següent. Va contreure segones núpcies amb D. Tomàs Bordoy i Sitjar (1868-1938), a Felanitx, dia 2 d'abril de 1896. Aquests foren els senyors de Can Taconer, de Calonge, que arribaren a acumular un gran patrimoni. Dona Maria Adrover i Vidal va morir a Can Taconer dia 14 de novembre de 1949.

Per una sèrie d'escriptures i documents antics, que es conserven a la casa pairal de Can Taconer, hem pogut saber una sèrie d'informacions rellevants per a la història dels Vallbona, de Cas Senyor:

* Dia 1 de juliol de 1896 en Pau de Cas Senyor Vallbona i Rigo (1833-1911), atorgà escriptura pública de compravenda a favor de Dona Maria Adrover i Vidal, de Can Taconer, domiciliada a Felanitx, davant el Notari de Felanitx, D. Julio Fermín Quiñones. Segons l'escriptura, en Pau Vallbona i Rigo era propietari d'una finca de terra, camp i selva anomenada "Ses Calabreses", al terme de Santanyí, d'unes divuit quarterades, que confrontaven amb terres dels hereus de Josep Vallbona i Rigo, el seu germà, al Nord; amb terres de Margalida Rosselló (filla de Dona Maria Vallbona i Morcillo), a Llevant; i amb terres de Guillem Manresa, al Sud i a Ponent. Aquestes terres li pertanyien per haver-les-hi adjudicades el seu germà Antoni Vallbona i Rigo en escriptura pública de partió, davant el Notari de Manacor, D. Jacinto Puerto (?), dia 16 de desembre de 1894. En Pau Vallbona les vengué per set-centes pessetes que la compradora va entregar el mateix dia al venedor.

* Dia 12 d'agost de 1896, na Francisca i na Sebastiana Vallbona i Adrover, filles den Josep Vallbona i Rigo (1827-1864), i n'Antoni Nadal i Caldentey, en nom de la seva esposa n'Antònia Vallbona i Adrover, germana de les anteriors, atorgà escriptura pública de compravenda a favor de la seva cosina germana Dona Maria Adrover i Vidal, de Can Taconer, davant el Notari de Felanitx, D. Julio Fermín Quiñones. Les germanes Vallbona - Adrover vengueren a Dona Maria Adrover i Vidal tres quarterades de terra i selva a la finca anomenada "Ses Calabreses", de Santanyí, que confrontaven al Nord i Llevant, amb terres de Dona Maria Adrover i Vidal (les que havia comprat a n'en Pau Vallbona i Rigo), al Sud, amb la mar; i a Ponent amb terres de Sebastià Rigo. També vengueren una altra tanca de terra anomenada igualment "Ses Calabreses", en el mateix lloc, de quatre quarterades, que confrontaven, al Nord, amb terres de Baltasar Adrover; a Llevant, amb terres de Pau Vallbona i d'altres; al Sud amb les d'Antònia Adrover; i a Ponent, amb terres de Rafel Manresa. Les pertanyien per herència del seu pare, en Josep Vallbona i Rigo. Les vengueren per valor de quatre-centes cinquanta pessetes (cent-cinquanta, per la primera finca; i tres-centes pessetes per la segona).

* El mateix dia 12 d'agost de 1896, Dona Maria Adrover i Vidal també va adquirir una finca de terra de quinze quarterades, anomenades "Ses Puntetes", que confrontaven, al Nord, amb terres dels hereus d'en Pau Vallbona i Rigo; a Llevant, amb la possessió de Can Marines; al Sud, amb la mar; i a Ponent, amb terres de la mateixa Maria Adrover i Vidal. Aquesta informació la sabem per la relació descrita en l'escriptura pública signada dia 24 de març de 1898 davant notari. Aquestes quarterades conegudes pel nom de "Ses Puntetes", les va comprar als germans Pau i Antoni Vallbona i Rigo, a na Francisca Adrover i Vidal (viuda d'en Josep Vallbona i Rigo), a na Sebastiana i na Francisca Vallbona i Adrover, i a n'Antoni Nadal i Caldentey, apoderat de la seva esposa n'Antònia Vallbona i Adrover, filles totes tres d'en Josep Vallbona i Rigo i de na Francisca Adrover i Vidal, i cosines de Dona Maria Adrover i Vidal.

* Dia 24 de març de 1898, en Guillem Adrover i Vidal (1832-1906), fadrí, i Dona Maria Adrover i Vidal, de Can Taconer, la seva neboda, convingueren en atorgar escripura pública de permuta, davant el Notari de Felanitx, D. Julio Fermín Quiñones. L'escriptura ens assabenta del següent:

- per una part, en Guillem Adrover i Vidal era propietari de dues finques: una peça de terra de sis quarterades, a Calonge, anomenada "Sa Talaia", que confrontava al Nord amb terres de Miquel Adrover; a Llevant, amb terres de Miquel Vadell; pel Sud amb terres d'en Bartomeu Rigo; i a Ponent, amb el camí públic. La finca estava valorada en nou-centes pessetes. Per altra costat, també posseïa una porció de terra de cultiu i secà a "n'es Camp d'en Ventura", de Calonge, d'uns tres quartons, que confrontava, a Llevant, amb terres dels hereus d'en Miquel Adrover; al nord, amb terres d'en Jaume Roig; al Sud, amb terres de Francisca Adrover i Vidal; i a Ponent, amb el camí públic. Estava valorada en cinc-centes pessetes. Ara bé, l'escriptura ens informa que en Guillem Adrover i Vidal posseïa aquestes dues finques perquè els hi havia venudes en Pau Vallbona i Rigo, en escriptura pública signada dia 24 de gener de 1898;

- per altra part, l'escriptura ens relaciona les finques que posseïa Dona Maria Adrover i Vidal: en primer lloc, tenia unes terres a "Ses Calabreses", de divuit quarterades, comprades a Pau Vallbona i Rigo i valorades en set-centes pessetes; en segon lloc, també tenia una altra finca de tres quarterades, a "Ses Calabreses", valorada en cent-cinquanta pessetes; en tercer lloc, informava que posseïa una altra finca de terra, de quatre quarterades, a "Ses Calabreses", valorades en dues-centes pessetes (les dues últimes finques les va adquirir per compra a na Sebastiana i na Francisca Vallbona i Adrover, a n'Antoni Nadal i Candentey, en nom de la seva esposa n'Antònia vallbona i Adrover, germana de les anteriors); en quart lloc, relatava que dia 12 d'agost de 1896 va comprar als germans Pau i Antoni Vallbona i Rigo, a la viuda d'en Josep Vallbona i Rigo i a les seves hereves una finca de quinze quarterades, anomenades "Ses Puntetes", i valorades en dues-centes pessetes.

Davant notari fan la permuta: les finques citades en possessió d'en Guillem Adrover i Vidal passaren a Dona Maria Adrover i Vidal; i viceversa.

De forma clara, i com si desfer calça, la família Vallbona de Cas Senyor es va anar desprenent del patrimoni que posseïa per herència del nostre avantpassat comú el Magnífic Doctor Pau Vallbona i Gual, que havia adquirtit a principis del segle XVIII. En menys de dos anys la família de Dona Maria Adrover i Vidal es féu amb quasi bé cinquanta quarterades de l'antiga possessió de Calonge que havia adquirit el seu ancestre.

119. VI Generació mallorquina (X Generació). Antonina Vallbona i Adrover (nada el 1841), filla d'Antoni Vallbona i Alemany (1804-1883), i de Caterina Adrover i Adrover (1815-1904)

Començam a presentar els fills i filles d'Antoni Vallbona i Alemany, i de Caterina Adrover i Adrover. En coneixem vuit. En aquesta entrada parlarem de la primera filla.

Antonina Vallbona i Adrover (nada el 1841), va néixer dia 26 de maig de 1841, a Calonge. El se'n demà fou batejada a Santanyí. Els seus padrins de fonts foren Antoni Adrover, avi matern, i Antonina Alemany, àvia paterna.

D'ella no en tenim més notícies. La llàstima és que en aquells anys no sempre registraven els nins que morien albats. També podria ser que s'hagués casada i hagués anat a viure fora del terme de Santanyí.

120. VI Generació mallorquina (X Generació). Caterina Maria Vallbona i Adrover (1842-1925), filla d'Antoni Vallbona i Alemany (1804-1883), i de Caterina Adrover i Adrover (1815-1904)

La segona filla del matrimoni format per Antoni Vallbona i Alemany i Caterina Adrover i Adrover nomia Caterina Maria de Son Marimon Vallbona i Adrover (1842-1925).

Caterina Maria va néixer a Calonge dia 5 de juny de 1842 i fou batejada el mateix dia a Santanyí. Els seus padrins de fonts foren Pau Vallbona i Alemany, conco patern, i Apol·lònia Adrover.

Va romandre fadrina tota la vida. Es va traslladar amb el seu germà Pau, i amb la seva família, a la possessió de Son Marimon, on hi va morir, dia 23 de juny de 1925.

121. VI Generació mallorquina (X Generació). Josep Vallbona i Adrover (1843-1866), fill d'Antoni Vallbona i Alemany (1804-1883), i de Caterina Adrover i Adrover (1815-1904)

El primer fill baró d'Antoni Vallbona i Alemany i de Caterina Adrover i Adrover nomia Josep Vallbona i Adrover (1843-1866).

Josep va néixer a Calonge dia 28 d'octubre de 1843. Fou batejat el dia següent, a Santanyí. I apadrinat pel seu conco patern, Josep Vallbona i Alemany, i Margarida Adrover.

Va morir a Calonge dia 5 de març de 1866, molt jovenet.

122. VI Generació mallorquina (X Generació). Antoni Vallbona i Adrover (nat el 1846), fill d'Antoni Vallbona i Alemany (1804-1883), i de Caterina Adrover i Adrover (1815-1904)

El següent fill d'Antoni Vallbona i Alemany i de Caterina Adrover i Adrover nomia Antoni Vallbona i Adrover (nat el 1846), que va néixer a Calonge dia 23 de març de 1846. Fou batejat el següent dia a Santanyí. Els seus padrins foren Baltasar Adrover i naMiquela Adrover.

Si no anam equivocats es casà per S'Horta amb una al·lota que nomia Margalida Matamalas i Binimelis. D'ells descendeixen els Vallbona de Can Pelleta. D'aquest matrimoni coneixem els següents fills:

* Antoni de Can Pelleta Vallbona i Matamalas.

* Guillem de Can Pelleta Vallbona i Matamalas, fill adoptiu.

* Apol·lònia Vallbona i Matamalas (nada el 1912).

Aquesta informació necessita ésser confirmada amb més dades documentals. Ho escrivim perquè és el que sabem a hores d'ara, a l'espera de més comprovacions o aportacions.

123. VI Generació mallorquina (X Generació). Pau de Son Marimon Vallbona i Adrover (1849-1929), fill d'Antoni Vallbona i Alemany (1804-1883), i de Caterina Adrover i Adrover (1815-1904)

Son Marimon, de Santanyí

El següent fill d'Antoni Vallbona i Alemany i de Caterina Adrover i Adrover és l'avantpassat directe d'una gran generació de Marimons.

El seu nom era Pau de Son Marimon Vallbona i Adrover (1849-1929). Va néixer a Calonge dia 20 de maig de 1849. Fou batejat el se'n demà a Santanyí. Els seus padrins de fonts foren Jaume Rigo i Margalida Adrover.

Es casà a Calonge amb Miquela Adrover i Salom (1867-1939), dia 9 d'agost de 1888.

Miquela de Son Marimon Adrover i Salom, era natural de Calonge, on va néixer dia 27 de juny de 1867. Era filla de Bartomeu Adrover i Sbert (1840-1909) i d'Antonina Aina Salom i Grimalt (1843-1885).

El matrimoni visqué a Can Serrilles, de Calonge, on hi nasqueren la majoria dels seus fills i filles. A principis del s. XX es traslladà tota la família a la possessió de Son Marimon, de Santanyí, on hi visqueren fins a la seva mort.

El matrimoni tingué els següents fills:

* Antoni de Son Marimon Vallbona i Adrover (1889-1945).

* Catalina Vallbona i Adrover (nada el 1893).

* Antonina Aina de Cas Sabater Vallbona i Adrover (1895-1988).

* Bartomeu de Sa Quintana Vallbona i Adrover (1897-1960).

* Pau de Son Marimon Vallbona i Adrover (1899-1980).

* Josep de Can Viudo Vallbona i Adrover (1901-1965).

* Miquela Vallbona i Adrover (1905-1976).

* Jordi Vallbona i Adrover (1907), que va morir albat.

* Joan es Pastor Vallbona i Adrover (1910-1995).

També hem sabut que quan va morir en Jordi, l'infant que va néixer l'any 1907 i acabà els seus dies als dos mesos i mig de vida, Pau Marimon i Miquela varen treure un bebè de la Inclusa, de qui Miquela feu de dida. Nomia Pedro Amengual i Vidal, i sempre es tingueren com a germans amb els demés Marimons. Pedro J. Amengual i Vidal es va casar amb Catalina Cruz Atocha dia 6 de novembre de 1927.

Pau de Son Marimon Vallbona i Adrover va morir a Santanyí dia 16 d'abril de 1929.

I la seva viuda, Miquela de Son Marimon Adrover i Salom, va morir deu anys més tard, dia 15 de juliol de 1939, també a Santanyí.

D'ells dos n'han brotat moltes branques dels Vallbona, les quals han estat prou fèrtils.

124. VI Generació mallorquina (X Generació). Baltasar Vallbona i Adrover (1853-1858), fill d'Antoni Vallbona i Alemany (1804-1883), i de Caterina Adrover i Adrover (1815-1904)

El darrer fill mascle d'Antoni Vallbona i Alemany i de Caterina Adrover i Adrover fou Baltasar Vallbona i Adrover (1853-1858).

Baltasar nasqué a Calonge dia 22 de maig de 1853. Fou batejat el mateix dia a l'església de S'Alqueria Blanca, que feia tres anys havia estat erigida en vicaria in capite. Fou apadrinat per Jaume Rigo i per la seva germana Caterina Vallbona.

Va morir albat dia 18 d'octubre de 1858, a Calonge.

(*maig 2024) 125. VI Generació mallorquina (X Generació). Maria Serrilles Vallbona i Adrover (nada el 1855), filla d'Antoni Vallbona i Alemany (1804-1883), i de Caterina Adrover i Adrover (1815-1904)

La segona de les darreres filles d'Antoni Vallbona i Alemany i de Caterina Adrover i Adrover nomia Maria Vallbona i Adrover (nada el 1855).

Maria Vallbona i Adrover va néixer a Can Serrilles, Calonge, dia 13 de setembre de 1855. Fou batejada el dia següent a l'església de S'Alqueria Blanca. Els seus padrins de fonts foren Josep Vallbona i Rigo, cosí seu, i Antonina Adrover i Vallbona, cosina seva. 

D'ella ens han arribat diverses notícies, una d'elles molt trista.

Segons va contar madò Maria Vallbona i Adrover, de Cas Ferrer, la nostra centenària, ella recordava que "a can Polla hi estava una dona vella que li deien madò Margalida Polla. Tenia un hortet aquí dalt [...]. Estava tota sola i va agafar na Maria Serrilles, que també estava tota sola, i varen tenir sa manya d'anar fent. Amb un carretet i una somera gelada que tenia, anaven a s'hortet i hi ficaven quatre lletugues i quatre patates i moniatos. A can Polla, on hi havia un portal que sols podien passar, les venia. Sa gent es va avesar a anar-hi a comprar hortalissa o un poc d'oli, i així va començar sa botiga de can Polla" (publicat al llibre Cent cases de més de cent anys a Calonge, Col·lecció Pagofigo 9, 2019, pàg. 78). Maria Vallbona Serrilles és la primera assistenta de la botiga de can Polla que hem trobat documentada.

Segurament la Maria Vallbona "señó" que apareix en el llibre d'obres de l'església nova de Calonge és Maria Serrilles, filla d'Antoni Vallbona i Alemany, de Cas Senyor. És la única Maria Vallbona que hem localitzat al poble durant el temps de la construcció del nou temple. Aquesta dona, o bé voluntàriament, o bé per encàrrec, feia col·lectes per ajudar en les despeses de la nova església, que entregava setmanalment al capellà (notícia extreta del llibre Església de Calonge 100 anys 1903-2003, Calone 2003, pàg. 8).

Ara bé, la nostra biografiada fou tristament víctima d'un fet delictiu: va sofrir una violació per part d'un home que entrà a ca seva, Can Serrilles, quan ella estava sola. (La narració molt explícita dels fets la trobam descrita en el llibre citat anteriorment Cent cases de més de cent anys..., pàg. 170). 

126. VI Generació mallorquina (X Generació). Margalida Vallbona i Adrover (1861-1886), filla d'Antoni Vallbona i Alemany (1804-1883), i de Caterina Adrover i Adrover (1815-1904)

I arribam a la filla petita d'Antoni Vallbona i Alemany i de Caterina Adrover i Adrover. El seu nom era Margalida Vallbona i Adrover (1861-1886).

Margalida Vallbona i Adrover va néixer a Calonge, dia 17 de març de 1861. Fou batejada a S'Alqueria Blanca el mateix dia. Fou apadrinada pel seu conco Manuel Vallbona i Alemany i Antonina Vallbona i Adrover, la seva germana gran.

Va morir molt joveneta, dia 31 de maig de 1886, amb només vint-i-cinc anys.

127. VI Generació mallorquina (X Generació). Josep Maria Vallbona i Bennàsser (1838-1921), fill de Manuel Josep Vallbona i Alemany (1808-1884), i d'Elisabet Bennàsser i Adrover (1812-1893)

Seguim amb la darrera remesa de nets i netes de Josep Maria Vallbona i Morcillo i d'Antonina Alemany i Sampol. Els fills i filles petitde Manuel Josep Vallbona i Alemany i d'Elisabet Bennàsser i Adrover.

El primogènit era Josep Maria Vallbona i Bennàsser (1838-1921).

Josep Maria Vallbona i Bennàsser nasqué a Calonge dia 17 d'abril de 1838. Fou batejat a l'església de Santanyí l'endemà. Fou apadrinat pel seu conco patern, Pau Vallbona i Alemany, i per Antonina Aina Adrover.

Es casà amb Margalida Rigo i Barceló, de S'Alqueria Blanca, filla de Sebastià Rigo i de Margalida Barceló i Barceló.

El matrimoni va viure per S'Alqueria Blanca, Campos, Calonge, però conservaren el malnom de Fidevers, que ha acompanyat als seus descendents fins al dia d'avui.

Tingueren els següents fills i filles:

* Manuel Fidever Vallbona i Rigo (1860-1943).

* Sebastià Fidever Vallbona i Rigo (1862-1931). Va néixer a Campos.

* Josep Fidever Vallbona i Rigo (1865-1866), morí albat.

* Elisabet Fidevera Vallbona i Rigo (1867-1868), també va morir albada.

* Elisabet Fidevera Vallbona i Rigo (1870-1953).

* Margalida Fidevera Vallbona i Rigo (1872-1960).

* Antònia Fidevera Vallbona i Rigo (1883-1930).

Josep Maria Vallbona i Bennàsser va morir a Calonge dia 9 de maig de 1921.

De la seva dona no en podem dir encara noves, a hores d'ara.

128. VI Generació mallorquina (X Generació). Antonina Vallbona i Bennàsser (1840 - abans de 1856), filla de Manuel Josep Vallbona i Alemany (1808-1884), i d'Elisabet Bennàsser i Adrover (1812-1893)

La filla major de Manuel Vallbona i Alemany i d'Elisabet Bennàsser i Adrover nomia Antonina Vallbona i Bennàsser. Va néixer a Calonge dia 12 de gener de 1840. El mateix dia fou batejada a Santanyí. Els seus padrins foren Bartomeu Bennàsser, avi matern, i Antonina Alemany, .

Degué morir albada, o molt joveneta, però no hem trobat la data de defunció. L'any 1856 ja era morta perquè els seus pares li posaren el mateix nom a una altra filla del matrimoni.

129. VI Generació mallorquina (X Generació). Bartomeu Josep Vallbona i Bennàsser (nat el 1841), fill de Manuel Josep Vallbona i Alemany (1808-1884), i d'Elisabet Bennàsser i Adrover (1812-1893)

Al pròxim fill de Manuel Josep Vallbona i Alemany i d'Elisabet Bennàsser i Adrover li posaren el nom de Bartomeu Josep Vallbona i Bennàsser (nat el 1841).

Bartomeu Josep Vallbona i Bennàsser nasqué dia 2 de juliol de 1841. El mateix dia fou batejat a Santanyí. Els seus padrins de fonts foren Antoni Vallbona i Alemany, conco patern, i Joana Anna Bennàsser.

L'any 1856 fou el padrí jove de la seva germana petita, Antonina Vallbona i Bennàsser.

I res més sabem de la seva existència ni defunció.

130. VI Generació mallorquina (X Generació). Manuel Vallbona i Bennàsser (1844-1907), fill de Manuel Josep Vallbona i Alemany (1808-1884), i d'Elisabet Bennàsser i Adrover (1812-1893)

Un altre fill de Manuel Josep Vallbona i Alemany i d'Elisabet Bennàsser i Adrover fou Manuel Vallbona i Bennàsser (1844-1907).

Manuel Vallbona i Bennàsser nasqué a Calonge dia 15 de gener de 1844. Batejat a Santanyí el dia següent, fou apadrinat per Josep Vallbona i Alemany, conco patern, i per Caterina Bennàsser.

Es va casar a Calonge amb Coloma Adrover i Vadell (nada el 6 de juny de 1856), que era filla de Jaume Adrover i Adrover (nat el 1820), i de Jaumeta Vadell i Riera (1820-1888).

Tingueren una filla:

* Elisabet Vallbona i Adrover (nada el 1879).

Manuel vivia a les cases de Cas Fidever, annexes a Cas Senyor. Ell i els seus germans Miquel i Pau, tenien les cases una devora l'altra i tots tres feien de fidevers (segons contà la centenària madò Maria Vallbona i Adrover de Cas Ferrer, neta de Pau Fidever Vallbona i Bennàsser, en una entrevista publicada a la revista Dies i coses, núm. 7, de juliol de 1988).

Fou Batle pedani de Calonge per nomenament de dia 27 d'agost de l'any 1873. El 2 de maig de l'any següent fou nomenat el seu successor (cf. article citat de Marc Vallbona al programa de Festes de Sant Miquel de l'any 1990).

Manuel Fidever va morir a Calonge dia 18 de febrer de 1907. 

Coloma Adrover i Vadell, la seva esposa, encara no sabem quan va morir.

131. VI Generació mallorquina (X Generació). Pau Vallbona i Bennàsser (1846-1921), fill de Manuel Josep Vallbona i Alemany (1808-1884), i d'Elisabet Bennàsser i Adrover (1812-1893)

Manuel Josep Vallbona i Alemany i Elisabet Bennàsser i Adrover tingueren encara un altre fill, Pau fidever Vallbona i Bennàsser (1846-1921).

Pau fidever Vallbona i Bennàsser, va néixer a Cas Fidever, Calonge, dia 2 de febrer de 1846. El dia següent fou batejat a Santanyí. Apadrinat per Miquel Bennàsser i Margalida Vallbona i Alemany, tia paterna.

Es va casar amb Maria Vidal i Burguera (entorn a 1857 - 1930), de Ses Salines, filla d'Antoni Vidal i de Margalida Burguera.

Foren pares de:

* Manuel Fidever Vallbona i Vidal (1885-1959), qui emigrà a Buenos Aires (Argentina). Allà es casà i tingué sis fills, segons ens contà la seva neboda centenària calongina, Maria Vallbona i Adrover, i corroboraren els seus descendents.

* Elisabet Vallbona i Vidal, de Cas Batlet (1887-1983).

* Antoni Fidever Vallbona i Vidal (1889-1942).

Pau, amb els seus germans Manuel i Miquel, vivien a cases annexes l'una a l'altra i feren tota la vida de fidevers.

Pau Vallbona i Bennàsser va morir a Can Fidever, de Calonge, dia 28 de setembre de 1921.

La seva esposa va morir a Calonge, dia 12 de juliol de 1930.

132. VI Generació mallorquina (X Generació). Miquel Vallbona i Bennàsser (1848-1922), fill de Manuel Josep Vallbona i Alemany (1808-1884), i d'Elisabet Bennàsser i Adrover (1812-1893)

Miquel Vallbona i Bennàsser (1848-1922), fou el sisè fill de Manuel Josep Vallbona i Alemany i d'Elisabet Bennàsser i Adrover.

Miquel Vallbona i Bennàsser va néixer a Calonge dia 24 de desembre de 1848. Fou batejat el dia de Nadal a Santanyí. Apadrinat pel seu conco Josep Vallbona i Alemany, i Sebastiana Capó.

Es casà amb Aina Maria Adrover i Barceló (nada el 1885), que era quasi quaranta anys més jove que ell, dia 11 d'octubre de 1917. Aina Maria també era de Calonge, nascuda dia 8 d'octubre de 1885. Filla de Miquel Adrover i Manresa (1832-1915), i de Margalida Barceló i Maimó.

El matrimoni no tingué fills.

Miquel exercí sempre l'ofici de fidever, amb els seus germans Pau i Manuel, les cases dels quals estaven afegides l'una a l'altra. La seva era la de ponent. I és coneguda com ca Madò Prima, perquè la seva esposa era alta i prima.

Miquel Vallbona i Bennàsser va morir dia 30 de gener de l'any 1922, a Calonge.

Madò Prima, la seva viuda, es tornar a casar amb un home catorze anys més jove que ella (cf. Cent cases de més de cent anys, Pagofigo 9, 2019, pàgs. 104-105).

133. VI Generació mallorquina (X Generació). Antoni Vallbona i Bennàsser (1851), fill de Manuel Josep Vallbona i Alemany (1808-1884), i d'Elisabet Bennàsser i Adrover (1812-1893)

El següent fill del matrimoni de Manuel Josep Vallbona i Alemany i Elisabet Bennàsser i Adrover morí albat.

Nomia Antoni Vallbona i Bennàsser, i va néixer a Calonge dia 28 de novembre de 1851. El varen batejar a S'Alqueria Blanca, que feia poc que havia estat erigida vicaria in capite, el dia següent. Fou apadrinat per Josep Vallbona i Alemany, conco patern, i per Maria Adrover.

Va morir dia 9 de desembre del mateix any.

134. VI Generació mallorquina (X Generació). Antonina Vallbona i Bennàsser (1856-1908), filla de Manuel Josep Vallbona i Alemany (1808-1884), i d'Elisabet Bennàsser i Adrover (1812-1893)

El darrer descendent de Manuel Josep Vallbona i Alemany i d'Elisabet Bennàsser i Adrover fou una filla, de nom Antonina Vallbona i Bennàsser (1856-1908).

Antonina Vallbona i Bennàsser va néixer a Calonge dia 6 de juny de 1856. Fou apadrinada pel seu germà Bartomeu Vallbona i Bennàsser i per Maria Adrover i Bennàsser el dia següent a S'Alqueria Blanca.

Contragué matrimoni canònic amb Joan Adrover i Manresa, de Can Lau (1841-1914), a S'Alqueria Blanca, dia 14 de febrer de 1876. Joan Adrover, havia nat dia 1 de gener de 1841, i era fill d'Antoni Adrover i Burguera (1798-1879) i d'Aina Maria Manresa i Vadell (1799-1874).

Els seus descendents foren:

* Aina Maria Adrover i Vallbona (nada el 1876).

* Elisabet Adrover i Vallbona, de Can Lau (1878-1956).

* Antoni Adrover i Vallbona (nat el 1894).

Antonina Vallbona i Bennàsser va morir a Calonge dia 4 de febrer de 1908.

El seu marit, Joan Adrover i Manresa, va morir dia 11 d'abril de 1914, a Calonge.

135. Nota important abans de continuar les publicacions

Benvolguts Vallbones, familiars i descendents i amics de la Genealogia. Abans de continuar volem fer algunes clarificacions importants:

1. En primer lloc agrair la fabulosa acollida que ha tingut aquest blog. Han estat nombroses les mostres d'afecte i recolzament que ha rebut el seu autor que no sap com agrair-vos.

2. A partir d'aquest moment, i abans de passar a la VII Generació mallorquina dels Vallbona a Mallorca (la XI Generació), informar que només donarem dades o explicacions que tenguin cent o més anys, en compliment de la Llei de Protecció de Dades, que sempre hem tingut molt present a l'hora de confeccionar aquest blog. És a dir que si algun avantpassat/da o familiar ha nascut després de l'any 1924 no en farem cap referència. Ara bé, si ha nat abans o durant l'any 1924 explicarem la informació que sabem del seu naixement, però sense oferir més dades, malgrat les coneguem, a no ser que siguin anteriors a l'any 1924. Si oferim la data del matrimoni, posterior a l'any 1924, serà perquè consta en la partida de baptismes, llibres parroquials que es poden consultar a partir de cent anys cap enrerra. Si posam la data de defunció serà perquè l'hem coneguda per mitjans oficials, o publicacions locals, o esqueles publicades a diaris, o recordatoris de defunció, o perquè la teníem recollida en les nostres anotacions, o bé els familiars l'han facilitada personalment a l'autor del blog, però sense cap nota explicativa referent a les circumstàncies de les seves defuncions.

3. Si es publica alguna informació posterior a l'any 1924 serà perquè l'hem trobada reproduïda en alguna revista local o llibre, i per tant ja té categoria pública i notòria, o bé els familiars l'han compartida amb l'autor del blog.

4. A partir de la pròxima generació, només farem una entrada pròpia als membres de la família que tenen com a primer o segon cognom el llinatge Vallbona, nats abans o durant l'any 1924, perquè no podem abarcar més, ni és l'objectiu d'aquest blog.

5. Vos suplicam que qualsevol informació rellevant que sapigueu de les vostres respectives branques familiars, i que trobeu que val la pena publicar, ens la faceu arribar. També que corregigueu o aclarigueu dades o dates que potser hem posat equivocades.

6. L'autor del blog l'anirà completant en la mesura que descobreixi i trobi noves dades. També s'afegiran informacions col·laterals que són d'interés pels amants de la recerca genealògica, per exemple, sobre els ascendents de la nostra avantpassada remota gaditana, Dª Josefa Morcillo y Bustamante, o dels descendents dels Vallbona de Guialmons, que restaren a Catalunya.

7. I una gran súplica. Ens encantaria completar les entrades amb fotografies antigues d'avantpassats o familiars nostres dels Vallbona, o de les cases o possessions on habitaren, abans que ningú recordi qui són. Les publicaríem a les entrades sobre cada família. Són fotografies genials, que no hem de permetre que es perdin per a sempre, o que ningú sàpiga ja qui són. Els ho devem a ells.

136. VII Generació (XI Generació). Mateu Rigo i Vallbona (nat el 1844), fill de Bartomeu Rigo i Bonet (1813-1892), i d'Antonina Maria, o Aina, Vallbona i Rigo (1825-1888)

Fotografia antiga de Llucmajor, convertida en una postal

El fill major d'en Bartomeu Rigo i Bonet i de n'Antonina Maria, o Aina, Vallbona i Rigo, i nét d'en Pau Vallbona i Alemany i de na Sebastiana Rigo i Vadell, nomia Mateu Rigo i Vallbona.

En Mateu Rigo i Vallbona (nat el 1844), va néixer a Santanyí dia 22 de novembre de 1844. El se'n demà fou batejat a Santanyí. Els seus padrins de fonts foren en Mateu Rigo i na Sebastiana Rigo, la seva àvia paterna.

A risc d'equivocar-nos de persona, perquè ens falta la confirmació documental absoluta, tenim una sèrie de dades del nostre personatge:

En Mateu Rigo i Vallbona anar a viure a Llucmajor, d'on arribà a esser batle entre els anys 1900-1901.

L'any 1984 es va publicar aquesta informació:

«ELECCIONES.— Celebradas elecciones municipales, el día 9 de noviembre de 1913, para renovar la mitad de los concejales, resultaron elegidos los siguientes señores: D. Pedro A. Mataró Monserrat, D. Gabriel Puigserver Amengual, D. Bartolomé Contestí Gamundí, D. Guillermo Santandreu Munar, D. Damian Monserrat Noguera, D. Lorenzo Cirerol Pons, D. Miguel Pug Salva, D. Mateo Rigo Vallbona y D. Antonio Catany Salva (cuatro conservadores, tres liberales y dos reformistas). El semanario "Lluchmayor- publicaba un comentario firmado por "Un independiente-, en el que se decía, entre otros extremos: "Las elecciones se Ilevaron a cabo en medio del mayor orden, aunque no faltaron zozobras, porque en el tercer distrito la lucha entre monarquicos y republicanos resultó empefiadisima, siendo incierto el resultado durante todo el día... «,Quién podia esperar ni creer que personas de distinción, riquísimos propietarios y algunos patronos de la alta industria pudieran sumarse con los que, como primer articulo de su credo, defienden y enseñan que la propiedad es un robo y que es una virtud la guerra al capital?»... (En dicho tercer distrito el candidato republicano, Jorge Noguera, apoyado por los socialistas, fue derrotado por solamente quince votos de diferencia)».

Per altra part, segons el que va publicar la revista local de Llucmajor, en la mateixa pàgina, dia 1 de gener de 1914 es va constituir el nou consistori municipal de Llucmajor, amb el batle Joan Mòjer i Noguera al capdavant. El Primer Tinent de Batle fou en Mateu Rigo i Vallbona (cf. revista local "Sa Veu de Llucmajor", nº 36, febrer de 1984, pàg. 11).

Finalment, una publicació feta amb motiu del centenari de la proclamació de la vila de Llucmajor com a Ciutat, esdevinguda l'any 1916, informava que, feia cent anys: "els majors contribuents del terme [de Llucmajor] eren Mateu Rigo Vallbona, de Garonda; Joan Mòjer Noguera, de ses Males Cases, i Pere Antoni Carbonell Amengual. Per altra banda, Joan Vidal Sastre, de Can Sèu, era el contribuent industrial més gran" (cf. Maties Garcias Salvà, Llucmajor, cent anys Ciutat. Memòria i futur, Llucmajor, 2016, pàg. 12, conferència pronunciada per l'autor en el claustre de Sant Bonaventura, de Llucmajor, dia 2 d'octubre de 2016).

Si atenem a n'aquesta informació, podem extreure que en Mateu Rigo i Vallbona fou el propietari de la possessió de Garonda, de Llucmajor.

No tenim notícies sobre si tingué famíla pròpia.

Tampoc sabem encara quan va morir, però degué ser després de l'any 1916, a Llucmajor.

137. VII Generació mallorquina (XI Generació). En Pau Rigo i Vallbona (1846-1915), fill d'en Bartomeu Rigo i Bonet (1813-1892), i de n'Antonina Maria, o Aina, Vallbona i Rigo (1825-1888)

El segon fill d'en Bartomeu Rigo i Bonet i de n'Antonina Maria, o Aina, Vallbona i Rigo nomia Pau Rigo i Vallbona (1846-1915).

En Pau Rigo i Vallbona nasqué a Santanyí dia 27 de febrer de 1846. El se'n demà fou batejat a Santanyí. Els seus padrins de fonts foren en Pau Vallbona i Alemany, el seu avi matern, i na Sebastiana Bonet.

D'ell sabem que va viure a Campos. Es va casar amb na Francisca Mas.

Va morir a Campos dia 12 de gener de 1915.

138. VII Generació (XI Generació). Na Sebastiana Rigo i Vallbona (1850-1853), filla d'en Bartomeu Rigo i Bonet (1813-1892), i de n'Antonina Maria, o Aina, Vallbona i Rigo (1825-1888)

Durant uns anys el matrimoni format per en Bartomeu Rigo i Bonet i n'Antonina Maria, o Aina, Vallbona i Rigo va viure a Ses Salines, on hi naixeren la resta dels seus fills i filles. Però llavors tornaren a viure a Santanyí, on hi varen morir. 

Gràcies a l'aportació d'en Llorenç Galmés, sabem de l'existència de la primera filla d'en Bartomeu Rigo i Bonet i de n'Antonina Maria, o Aina, Vallbona i Rigo, que nomia Sebastiana Rigo i Vallbona.

Na Sebastiana Rigo i Vallbona va néixer a Ses Salines dia 2 d'agost de 1850. I va morir albada dia 18 de setembre de 1853, també a Ses Salines.

139. VII Generació mallorquina (XI Generació). N'Antonina Rigo i Vallbona (1852-1935), filla d'en Bartomeu Rigo i Bonet (1813-1892), i de n'Antonina Maria, o Aina, Vallbona i Rigo (1825-1888)

En Bartomeu Rigo i Bonet i n'Antonina Maria, o Aina, Vallbona i Rigo tingueren una altra filla, n'Antonina Rigo i Vallbona (1852-1935).

Es casà amb en Guillem Vidal i Covas (1846-1891), dia 2 de febrer de 1873. En Guillem Vidal va néixer a Santanyí dia 27 de juliol de 1846.

Almenys tingueren set fills:

* Na Margalida Vidal i Rigo (1873-1966).

* N'Antònia Maria Vidal i Rigo (1875-1933).

* En Damià Vidal i Rigo (1877-1951).

* En Bartomeu Vidal i Rigo (1881-1955).

* Na Catalina Vidal i Rigo (1884-1889), que va morir albada.

* En Guillem Vidal i Rigo (1886-1888), que va morir albat.

* Na Catalina Vidal i Rigo (1890-1989) amb quasi cent anys.

A tota aquesta descendència no la seguirem perquè supera l'objecte d'aquest blog sobre els Vallbona, tot i ser descendents de la branca dels Vallbona de Cas Senyor, de Calonge.

En Guillem Vidal i Covas va morir a Santanyí dia 25 d'octubre de 1891.

N'Antonina Rigo i Vallbona, la seva viuda, va morir a Santanyí, dia 9 de gener de 1935.

140. VII Generació mallorquina (XI Generació). Dona Sebastiana Rigo i Vallbona (1855-1930), filla d'en Bartomeu Rigo i Bonet (1813-1892), i de n'Antonina Maria, o Aina, Vallbona i Rigo (1825-1888)

De la següent filla d'en Bartomeu Rigo i Bonet i de n'Antonina Maria, o Aina, Vallbona i Rigo l'hem encapçalada amb el pronom de "Dona", perquè així surt a tots els registres parroquials.

Dona Sebastiana Rigo i Vallbona va néixer a Ses Salines dia 5 de febrer de 1855. 

Es casà amb Don Andreu Bonet i Vidal, es potecari Benet, dia 7 d'octubre de 1874. Don Andreu Bonet i Vidal havia nascut a Santanyí dia 23 d'octubre de 1833.

Tenim informació dels següents fills i filles:

* En Rafel Bonet i Rigo (1874-1937).

* En Bartomeu Bonet i Rigo (1876-1909).

* N'Andreu Bonet i Rigo (1879), va morir albat.

* N'Andreu Bonet i Rigo (1883-1940).

* Na Salvador Bonet i Rigo (1890-1983).

Don Andreu Bonet i Vidal, es potecari Benet, va morir dia 17 d'abril de 1893, a Santanyí.

Dona Sebastiana Rigo i Vallbona va morir a Santanyí dia 1 de maig de 1930.

141. VII Generació mallorquina (XI Generació). En Bartomeu Rigo i Vallbona (1856-1915), fill d'en Bartomeu Rigo i Bonet (1813-1892) i de n'Antonina Maria, o Aina, Vallbona i Rigo (1825-1888)

El darrer fill mascle d'en Bartomeu Rigo i Bonet i de n'Antonina Maria, o Aina, Vallbona i Rigo, fou en Bartomeu Rigo i Vallbona, que nasqué a Ses Salines dia 29 de novembre de 1856.

Va fer testament a un notari de Llucmajor. 

Va morir a Santanyí dia 20 d'agost de 1915.

Per la nota del funeral, celebrat a Santanyí dia 21 d'agost, sabem que era fadrí, tenia 58 anys, i que "se le hizo un funeral de primera clase".

142. VII Generació mallorquina (XI Generació). Na Margalida Rigo i Vallbona (nada el 1859), filla d'en Bartomeu Rigo i Bonet (1813-1892), i de n'Antonina Maria, o Aina, Vallbona i Rigo (1825-1888)

Finalment en Bartomeu Rigo i Bonet i n'Antonina Maria, o Aina, Vallbona i Rigo tingueren una darrera filla, na Margalida Rigo i Vallbona (nada el 1859).

Na Margalida Rigo i Vallbona va néixer a Ses Salines dia 17 d'agost de 1859.

Sabem que dia 7 de març de 1880 es va casar a Santanyí amb en Gregori Clar i Catany, natural de Llucmajor.

No sabem si tingueren descendència, ni on ni quan moriren.

143. VII Generació mallorquina (XI Generació). Na Sebastiana Vallbona i Adrover (1859-1914), filla d'en Josep Vallbona i Rigo (1827-1864), i de na Francisca Adrover i Vidal (nada el 1838)

En Josep de Cas Senyor Vallbona i Rigo i la seva esposa na Francisca Adrover i Vidal, tingueren només filles.

La primogènita nomia Sebastiana Vallbona i Adrover, nada a Calonge dia 1 de novembre de 1859. Va ser batejada a S'Alqueria Blanca el dia següent. Els padrins de fonts foren en Pau Vallbona i Alemany, el seu avi patern, i n'Antònia Maria Vidal i Rigo.

Es va casar a Calonge amb en Bartomeu Pons i Vicens (nat entorn a l'any 1850-1891), fill d'en Miquel Pons i na Joana Maria Vicens, dia 12 de maig de 1880.

De casats anaren a viure a S'Alqueria Blanca.

 Són els pares de:

* En Miquel Pons i Vallbona (1881-1938).

* Na Maria Pons i Vallbona (1882-1967).

* En Josep Pons i Vallbona (1884-1946).

* Na Francisca Pons i Vallbona (1887-1918).

* En Bartomeu Pons i Vallbona (1889-1933).

En Bartomeu Pons i Vicens va morir dia 29 de febrer de 1891, als quaranta-un anys d'edat, segons el llibre de defuncions, a S'Alqueria Blanca.

Na Sebastiana Vallbona i Adrover va morir a Calonge dia 18 de març de 1914.

144. VII Generació mallorquina (XI Generació). N'Antonina Maria Vallbona i Adrover (1861-1875), filla d'en Josep Vallbona i Rigo (1827-1864), i de na Francisca Adrover i Vidal (nada el 1838)

La segona filla d'en Josep de Cas Senyor Vallbona i Rigo i de na Francisca Adrover i Vidal nomia Antonina Maria Vallbona i Adrover (1861-1875).

Va néixer a Calonge dia 15 de gener de 1861. Fou batejada el mateix dia a S'Alqueria Blanca. Els seus padrins foren en Guillem Adrover i Vidal, i na Sebastiana Rigo i Vadell, àvia paterna.

Va morir essent una adolescent, dia 2 d'abril de 1875, a Calonge.

145. VII Generació mallorquina (XI Generació). Na Francisca Vallbona i Adrover (nada el 1863), filla d'en Josep Vallbona i Rigo (1827-1864), i de na Francisca Adrover i Vidal (nada el 1838)

La tercera filla d'en Josep de Cas Senyor Vallbona i Rigo i de na Francisca Adrover i Vidal nomia Francisca Vallbona i Adrover.

Va néixer a S'Alqueria Blanca dia 7 de gener de 1863. La batejaren el dia següent al mateix poble. Fou apadrinada per en Cosme Vallbona i Rigo, conco patern, i per na Praxedis Adrover i Vidal.

Na Francisca Vallbona i Adrover va romandre fadrina toda la vida. Lany 1896 figura amb la seves germanes venent part de l'herència rebuda de Cas Senyor.

146. VII Generació mallorquina (XI Generació). N'Antonina Vallbona i Adrover (nada el 1864), filla d'en Josep Vallbona i Rigo (1827-1864), i de na Francisca Adrover i Vidal (nada el 1838)

La filla petita d'en Josep de Cas Senyor Vallbona i Rigo i de na Francisca Adrover i Vidal, nomia Antonina Vallbona i Adrover. El més estrany és que ja tenia una germana que nomia Antonina Maria, i encara vivia quan va néixer la seva germana petita.

N'Antonina Vallbona i Adrover va néixer a S'Alqueria Blanca dia 17 de setembre de 1864. Era filla pòstuma, perquè just fria set mesos que havia mort son pare, en Josep Vallbona i Rigo.

N'Antonina fou batejada el mateix dia del seu naixement a S'Alqueria Blanca. Apadrinada per en Miquel Adrover i Vidal i per n'Antonina Vallbona i Rigo, tia paterna.

Es va casar a Calonge dia 13 de gener de 1894, amb n'Antoni Nadal i Caldentey, nat a Manacor el 4 de novembre de 1864. Era fill d'en Jaume Nadal i Pastor, i de na Catalina Caldentey i Caldentey, manacorins.

Visqueren per Pina, on tingueren, almenys, dues filles:

* Na Francisca Nadal i Vallbona (prop de 1900-1987)

* Sor Isabel de la Visitació Nadal i Vallbona, F.F.M. (1904-1985).

No sabem quan varen morir.

147. VII Generació mallorquina (XI Generació). En Pau Vallbona i Pons (1856), fill d'en Cosme Vallbona i Rigo (1830-1882), i de n'Apol·lònia Pons i Vicens (1834-1884)

En Cosme de Cas Senyor Vallbona i Rigo i n'Apol·lònia Pons i Vicens tingueren una sèrie de fills. El primogènit nomia Pau Vallbona i Pons (1856).

En Pau Vallbona i Pons nasqué dia 3 de febrer de 1856, a S'Alqueria Blanca. Fou batejat el dia següent a S'Alqueria Blanca. Els seus padrins de fonts foren en Pau Vallbona i Alemany, avi patern, i na Joana Maria Vicens i Barceló.

Va morir albat dia 27 de març del mateix any 1856.

148. VII Generació mallorquina (XI Generació). En Pau Vallbona i Pons (1857-1889), fill d'en Cosme Vallbona i Rigo (1830-1882), i de n'Apol·lònia Pons i Vicens (1834-1884)

Al següent fill d'en Cosme de Cas Senyor Vallbona i Rigo i de n'Apol·lònia Pons i Vicens també li posaren el mateix nom de Pau Vallbona i Pons (1857-1889).

En Pau Vallbona i Pons va néixer a S'Alqueria Blanca dia 10 de desembre de 1857. Fou batejat dia 11 a S'Alqueria Blanca, i apadrinat per en Pau Vallbona i Alemany, avi patern, i na Joana Maria Vicens i Barceló, ambdós padrins del seu germanet mort.

En Pau prengué l'ofici de moliner, segons consta en la partida matrimonial.

Es va casar, en primeres núpcies, amb n'Apol·lònia Rigo i Crespí (1865-1885), dia 4 de juliol de 1885, a S'Alqueria Blanca. N'Apol·lònia Rigo i Crespí va néixer a S'Alqueria Blanca dia 26 d'agost de 1865, i era filla d'en Llorenç Rigo i Vicens i de na Francina Aina Crespí i Salort.

N'Apol·lònia Rigo va morir dia 3 de novembre de 1885, de sobrepart, en néixer el seu únic fill:

* En Cosme Vallbona i Rigo, en Cosme des Forn (1885-1967).

En Pau Vallbona i Pons es casà en segones núpcies amb n'Antonina Aina Rigo i Barceló (1854-1947), dia 15 de gener de 1887, a S'Alqueria Blanca. N'Antonina Aina havia nascut a S'Alqueria Blanca dia 19 de setembre de 1854, i era filla d'en Damià Rigo i Rigo i de na Francisca Barceló i Rigo.

D'aquest matrimoni en naixeren dos fills:

* N'Apol·lònia Vallbona i Rigo (1887-1980).

* En Damià Vallbona i Rigo (1889), que va morir albat.

En Pau Vallbona i Pons va morir dia 23 d'octubre de 1889, el mateix mes, i poc després, que el seu fillet Damià. Atorgà testament davant el Notari D. Miquel Pons, de Santanyí.

La seva segona esposa va morir dia 7 d'abril de 1947.

149. VII Generació mallorquina (XI Generació). Na Sebastiana Vallbona i Pons (1859-1861), filla d'en Cosme Vallbona i Rigo (1830-1882), i de n'Apol·lònia Pons i Vicens (1834-1884)

El tercer descendent d'en Cosme de Cas Senyor Vallbona i Rigo i de n'Apol·lònia Pons i Vicens fou una filla, i li posaren el nom de Sebastiana Vallbona i Pons.

Na Sebastiana Vallbona i Pons, nasqué a S'Alqueria Blanca dia 19 de novembre de 1859. Fou batejada el mateix dia a S'Alqueria Blanca. El seus padrins foren en Miquel Pons i Rigo i na Sebastiana Rigo i Vadell, àvia materna.

Va morir albada dia 27 de febrer de 1861.

150. VII Generació mallorquina (XI Generació). En Miquel Vallbona i Pons (1861-1903), fill d'en Cosme Vallbona i Rigo (1830-1882), i de n'Apol·lònia Pons i Vicens (1834-1884)

En Cosme de Cas Senyor Vallbona i Rigo i n'Apol·lònia Pons i Vicens tingueren un altre fill, en Miquel Vallbona i Pons (1861-1903).

En Miquel Vallbona i Pons va néixer a s'Alqueria Blanca, dia 7 de desembre de 1861. Va ser batejat el mateix dia a S'Alqueria Blanca. Els seus padrins de fonts foren en Miquel Pons i Rigo i na Francisca Adrover i Rigo.

En Miquel va romandre fadrí i visqué a S'Alqueria Blanca tota la vida. Féu testament davant el Notari. D. Mateu Caldentey.

Va morir a S'Alqueria Blanca dia 24 de gener de 1903.

151. VII Generació mallorquina (XI Generació). En Cosme Vallbona i Pons (1863-1947), fill d'en Cosme Vallbona i Rigo (1830-1882) i de n'Apol·lònia Pons i Vicens (1834-1884)

El següent fill d'en Cosme Vallbona i Rigo i de n'Apol·lònia Pons i Vicens fou anomenat Cosme Vallbona i Pons (1863-1947).

En Cosme Vallbona i Pons va néixer a s'Alqueria Blanca, dia 29 de desembre de 1863. Fou batejat dia 30 de desembre, i apadrinat per Antoni Pons i Vicens i per n'Eulàlia Pons i Vicens, en representació d'Antonina Vallbona i Rigo.

No tenim més informació, excepte que hem sabut que va morir a S'Alqueria Blanca dia 28 d'agost de 1947.

152. VII Generació mallorquina (XI Generació). En Josep Vallbona i Pons (1865-1953), fill d'en Cosme Vallbona i Rigo (1830-1882), i de n'Apol·lònia Pons i Vicens (1834-1884)

En Josep Vallbona i Rigo (1865-1953), va néixer a S'Alqueria Blanca dia 17 de desembre de 1865. Era fill d'en Cosme de Cas Senyor Vallbona i Rigo i de n'Apol·lònia Pons i Vicens.

Fou batejat el mateix dia del naixement. El seus padrins de fonts foren en Pau Vallbona i Rigo, conco patern, i n'Eulàlia Pons i Vicens.

Es va casar amb n'Elisabet Rigo i Alou, filla d'en Miquel Rigo i de n'Elisabet Alou i Julià, dia 22 d'abril de 1889, a S'Alqueria Blanca. 

Tingueren set filles:

* N'Apol·lònia Vallbona i Rigo (1889), que va morir albada.

* N'Apol·lònia Vallbona i Rigo (nada el 1891).

* N'Elisabet Vallbona i Rigo (nada el 1893).

* Na Sebastiana de Cas Garriguer Vallbona i Rigo (1895-1982).

* Na Margalida de Cas Garriguer Vallbona i Rigo (1898-1984).

* Na Miquela Vallbona i Rigo (nada el 1901).

* Na Maria Vallbona i Rigo (nada el 1907).

Per informació transmesa per en Ramon Rosselló Vaquer, en Josep Vallbona i Pons treballà de guarda jurat en la possessió de S'Horta, entorn a l'any 1893 (cf. Ramon Rosselló Vaquer, Heràldica i llinatges de Felanitx, Felanitx, 2015, pàg. 304). Suposam que per aquest motiu la família fou coneguda amb el malnom de Cas Garriguer.

En Josep Vallbona i Pons va morir a S'Alqueria Blanca dia 20 de gener de 1953.

153. VII Generació mallorquina (XI Generació). Na Sebastiana Vallbona i Pons (1869-1891), filla d'en Cosme Vallbona i Rigo (1830-1882), i de n'Apol·lònia Pons i Vicens (1834-1884)

La darrera de les filles d'en Cosme de Cas Senyor Vallbona i Rigo i de n'Apol·lònia Pons i Vicens, nomia Sebastiana Vallbona i Pons (1869-1891).

Na Sebastiana Vallbona i Pons nasqué a S'Alqueria Blanca dia 11 d'abril de 1869. Fou batejada el mateix dia i apadrinada per en Pere Pons i Vicens i per na Maria Vicens i Bonet.

Va morir molt joveneta, dia 5 d'abril de 1891, a S'Alqueria Blanca.

154. VII Generació mallorquina (XI Generació). N'Andreu Vallbona i Pons (1872-1910), fill d'en Cosme Vallbona i Rigo (1830-1882), i de n'Apol·lònia Pons i Vicens (1834-1884)

L'últim fill d'en Cosme de Cas Senyor i de n'Apol·lònia Pons i Vicens nomia Andreu Vallbona i Pons (1872-1910).

N'Andreu Vallbona i Pons de Can Talaieta, va néixer dia 9 de setembre de 1872, a S'Alqueria Blanca. El mateix dia fou batejat i apadrinat per en Bartomeu Pons i Vicens, i na Catalina Sbert i Vicens.

Es va casar, segurament a S'Horta, amb na Catalina Alou i Grimalt.

Ens ha arribat una informació sobre ell que feia de jurat a la possessió de Can Vetla, de S'Horta.

El matrimoni anà a viure a S'Horta, i almenys sabem que tingueren dues filles i un fill:

* N'Apol·lònia Vallbona i Alou, de Can Puput.

* Na Catalina Vallbona i Alou, de Can Talaieta.

* En Cosme Vallbona i Alou, de Can Talaieta.

N'Andreu Vallbona i Pons fou guarda jurat de la possessió de Can Vetla, entorn a l'any 1908 (cf. Ramon Rosselló Vaquer, Heràldica i llinatges de Felanitx, Felanitx, 2015, pàg. 304).

N'Andreu de Can Talaieta Vallbona i Pons va morir a S'Horta dia 29 de setembre de 1910 (cf. Francesc Antich Adrover, "Fa 100 anys...a Terres de Marina. La mortalitat a la Parròquia de s'Horta durant l'any 1910", a la revista local "Dies i Coses", núm. 135, març-abril 2010, pàg. 41. Per error, en el gràfic de l'article posa l'any 1909).

(*maig 2024) 155. VII Generació mallorquina (XI Generació). Sebastiana Vallbona i Adrover (1862-1937), filla de Pau Josep Vallbona i Rigo (1833-1911), i de Joana Aina Adrover i Manresa (1833-1922)

La família de Pau Josep Vallbona i Rigo, l'hereu de la casa pairal de Cas Senyor, de Calonge, i de Joana Aina Adrover i Manresa, donà a llum, tres fills.

El primer descendent fou una filla, Sebastiana Vallbona i Adrover, que va néixer dia 25 d'abril de 1862, a Cas Senyor. La varen batejar el mateix dia, a S'Alqueria Blanca. Fou apadrinada per Pau Vallbona i Alemany, el seu avi patern, i per Aina Maria Adrover i Manresa, tia materna.

Contragué matrimoni a l'Oratori de Calonge dia 26 de novembre de 1881, amb Guillem Manresa i Amengual, de S'Horta, nascut entorn a l'any 1860. Era fill de Guillem Manresa i Julià i de Maria Amengual i Roig.

Dels fills que en tenim constància són:

* Guillem Manresa i Vallbona (nat entorn al 1882-1916).

* Mònica Manresa i Vallbona (nada entorn al 1885-1893).

* Joana Aina Manresa i Vallbona (1887 - + després de 1974).

* Pau Manresa i Vallbona (nat el 1890).

* Maria Manresa i Vallbona (nada entorn al 1892 - + després de 1974).

* Mateu Manresa i Vallbona (entorn al 1895-1974).

* Sebastiana Manresa i Vallbona (entorn al 1898 - 1972).

* Sebastià Manresa i Vallbona (nat entorn al 1898).

Hi ha una informació no contrastada, que ens ha arribat per via oral familiar, que un fill de Guillem Manresa i de Sebastiana Vallbona es traslladà amb el seu conco capellà, Mn. Sebastià Vallbona i Adrover, a l'Argentina. I que allà hi va morir. Però si és fiable la notícia, l'únic que veim possible és que fos Pau Manresa i Vallbona, o bé algun altre del qual no ens ha arribat informació de la seva existència, perquè tots els altres moriren a Mallorca, pel que sabem fins al moment.

La família Manresa - Vallbona, per les informacions que hem localitzat dels naixements i defuncions dels fills, sabem que estaren per Felanitx, Campos, Son Carrió, Manacor... El 1906, en una casa del carrer de Sant Josep, de Manacor, el padró municipal revela que hi vivien Guillem Manresa i Amengual, de 47 anys; Sebastiana Vallbona i Adrover, de 44 anys; i quatre dels seus fills: Guillem, de 23 anys; Joana Aina, de 18; Maria, de 13; i Mateu, de 9 anys. Aleshores, la filla major, Mònica, ja havia mort; i el seu fill Pau suposadament era per Argentina, però no sabem si encara vivia. El que ens ha sorprès és que no figuren els noms dels fills menors del matrimoni, Sebastiana i Sebastià, nascuts els darrers anys del segle anterior.

Després d'anys de cercar el poble on moriren els nostres concos, al maig de 2024, gràcies al rector de Manacor, hem localitzat la partida de defunció de Sebastiana Vallbona i Adrover. Sebastiana va morir a Manacor, víctima d'una hemorràgia cerebral, dia 16 de gener de 1937. Per la partida sabem que vivia a Can Milana. Era casada. I tenia quatre fills vius, al moment de la seva mort.

Del seu espòs encara no n'hem trobat el lloc on va finir els ses dies, només sabem que era viu el 1937, quan va morir la seva esposa.

156. VII Generació mallorquina (XI Generació). Pau Vallbona i Adrover (1869-1931), fill de Pau Josep Vallbona i Rigo (1833-1911), i de Joana Aina Adrover i Manresa (1833-1922)

La família Vallbona - Adrover, de Cas Senyor, fa més de cent anys. D'esquerra a dreta, drets, hi ha: els germans Joana Aina, Pau, Bartomeu, Sebastià i Jaume. Asseguts, d'esquerra a dreta, hi ha: Pep, la mare de tots, Catalina Adrover i Vidal, el seu espòs, i cap de família, Pau Vallbona i Adrover, amb la vara de batle, el fill petit Toni, i la padrina paterna, i mare de Pau, Joana Aina Adrover i Manresa

El primer fill mascle de Pau Josep Vallbona i Rigo i de Joana Aina Adrover i Manresa fou Pau Vallbona i Adrover (1869-1931), besavi de l'autor del blog.

Pau Vallbona i Adrover nasqué a Calonge, dia 8 d'abril de 1869. Fou batejat el dia següent a S'Alqueria Blanca, i fou apadrinat per Sebastià Adrover i Grimalt, avi matern, i per Antonina Vallbona i Rigo, tia paterna, a qui va representar Maria Vallbona i Adrover, com a procuradora.

Es va casar amb Catalina Adrover i Vidal dia 30 d'agost de 1896, a Calonge. Catalina de Can Pau Adrover i Vidal havia nascut a Calonge, dia 1 de febrer de 1871, i era filla de Bartomeu Adrover i Estelrich (1819-1880) i de Maria Vidal i Vicens (entorn a 1835-1873).

Pau de Cas Senyor Vallbona i Adrover va heretar la casa pairal, on hi visqué quasi tota la vida, fins que es traslladà a les Cases Noves de Cas Senyor, en el centre del poble de Calonge, fetes construir pel seu germà capellà, Mn. Sebastià Vallbona i Adrover, mentre que estava a l'Argentina.

Tingeren set fills:

* Pau de Cas Senyor Vallbona i Adrover (1897-1948).

* Joana Aina de Can Rito Vallbona i Adrover (1898-1954).

* Bartomeu de Cas Senyor Vallbona i Adrover (1901-1976).

* Sebastià des Camp d'en Ventura Vallbona i Adrover (1904-1983), l'avi matern de l'autor del blog.

* Jaume de Na Blanca Vallbona i Adrover (1906-1987).

* Josep de Can Gustí Vallbona i Adrover (1908-1980).

* Antoni de Cas Senyor Vallbona i Adrover (1910-1987).

Pau Vallbona i Adrover fou batle pedani de Calonge des de dia 7 de gener de 1910 fins el dia 6 d'abril de 1923.

El temps que ocupà la batlia es va crear l'escola estatal (1915), que primer estava a Cas Senyor, i després a la casa de Nicolau Adrover, de Sa Taverna.

I dia 9 de març de 1917 es va crear una carteria exclusiva per a Calonge (informació extreta de l'article de Marc Vallbona, net de Pau Vallbona i Adrover, "Els Batles de Calonge i el seu temps", publicat al programa de Festes de Sant Miquel, de Calonge, de l'any 1990).

Pau Vallbona i Adrover va morir a Calonge, dia 21 de setembre de 1931.

La seva esposa, Catalina Adrover i Vidal, va morir a Calonge dia 30 de desembre de 1953.

157. VII Generació mallorquina (XI Generació). Mn. Sebastià Vallbona i Adrover (1871-1925), prevere, fill de Pau Josep Vallbona i Rigo (1833-1911), i de Joana Aina Adrover i Manresa (1833-1922)

Mn. Sebastià Vallbona i Adrover, "es Capellà de Cas Senyor"

El darrer fill de Pau Josep Vallbona i Rigo i de Joana Aina Adrover i Manresa nomia Sebastià Vallbona i Adrover (1871-1925), i és el quart capellà de la família Vallbona que hem documentat. També n'hem trobat algun altre de la línia directa dels Vallbona que quedaren per Guialmons, però serà tractat més endavant.

Mn. Sebastià Vallbona i Adrover, prevere, el capellà de Cas Senyor, nasqué a Calonge dia 17 de desembre de 1871. Fou batejat a S'Alqueria Blanca el mateix dia. Els seus padrins de fonts foren Guillem Vidal i Covas i Sebastiana Rigo i Vallbona, cosina seva.

Després d'estudiar en el Seminari Conciliar de Mallorca, fou ordenat prevere pel Bisbe Campins, dia 24 de maig de 1902, en la Capella del Palau Episcopal.

El seu primer nomenament fou el d'Adscrit a la parròquia de S'Horta.

Poc després de l'ordenació, decidí anar de missioner a l'Argentina. L'acompanyà un nebot seu, fill de la seva germana Sebastiana, que en el país sud-americà es va emmalaltir greument i hi va morir, amb el consegüent disgut del nostre parent capellà d'haver de donar la trista notícia a la seva germana. Aquesta informació no l'hem poguda contrastar. No sabem exactament de quin nebot es tractava, a hores d'ara, però la hipòtesi més plausible és que fos Pau Manresa i allbona..

L'any 1922, poc temps després de retornar de l'Argentina, es celebrà una festa a S'Horta amb motiu del tricentenari de la canonització de Sant Isidre, llaurador, patró de S'Horta. I el nostre parent i missioner hi va ser convidat a presidir l'ofici solemne. Reproduïm una nota que ens informa de l'acte, celebrat dia 5 de juny de 1922 a S'Horta, amb sermó a càrrec del prevere i historiador Mn. Cosme Bauçà i Adrover:

"Cantà la missa major el Rt. Sebastià Vallbona, nadiu de Ca's Senyor, de Calonge, recentment arribat de la República d'Argentina, després d'haver exercit per espai de quasi vint anys el ministeri parroquial en les novelles poblacions dites Correa, Humberto I, i Sta. Teresa de Jesús, a la Diòcesi de Sta. Fe. L'assistiren com a diaca i subdiaca els Rts. D. Francesc Binimelis, de Ca'n Vetla, vicari de s'Arracó, i D. Macià Adrover, de Ses Aigos... " (Extret d'una nota publicada en el Fulletó titulat "Tercer centenari de la canonització de Sant Isidre, conrador, titular i patró de S'Horta".)

Una vegada retornat a l'illa, fou nomenat encarregat d'Es Carritxó (Felanitx), i, poc després, Adscrit a S'Alqueria Blanca, amb residència a Calonge. És el moment que va aprofitar el nostre capellà per construir les "Cases noves de Cas Senyor", situades en el centre del poble de Calonge, que després heretà el seu nebot Antoni Vallbona i Adrover i els seus descendents.

Va morir sobtadament a ca seva, a Calonge, dia 24 de novembre de 1925.

(La informació que acabam d'exposar està extreta dels articles publicats per Josep Adrover i Vallbona, autor també d'aquest blog, als Programes de Festes Sant Miquel, de Calonge, dels anys 1987 i 1992).

158. VII Generació mallorquina (XI Generació). En Mateu Rigo i Vallbona (nat el 1855), fill d'en Mateu Rigo i Bonet (1819-1900), i de na Sebastiana Maria Vallbona i Rigo (1835-1926)

Gràcies a la informació transmesa per en Llorenç Galmés Rigo, de Santanyí, descendent directe d'en Mateu Rigo i Bonet i de na Sebastiana Maria Vallbona i Rigo, tenim notícies sobre els fills del matrimoni.

El fill primogènit fou en Mateu Rigo i Vallbona, nat a Santanyí dia 8 de març de 1855.

No sabem res més d'ell.

159. VII Generació mallorquina (XI Generació). Na Sebastiana Rigo i Vallbona (1856-1947), filla d'en Mateu Rigo i Bonet (1819-1900), i de na Sebastiana Maria Vallbona i Rigo (1835-1926)

La primera filla d'en Mateu Rigo i Bonet i de na Sebastiana Maria Vallbona i Rigo fou na Sebastiana Rigo i Vallbona (1856-1947), nada a Ses Salines dia 6 de desembre de 1856.

Dia 23 de desembre de 1878 es va casar a Ses Salines amb n'Andreu Bonet i Bonet.

Del matrimoni en naixeren els següents fills i filles:

* N'Antoni Bonet i Rigo (1880-1958).

* En Mateu Bonet i Rigo (1882-1961).