A partir d'aquesta entrada ens centrarem en l'avantpassat que consideram el principal personatge de tots els qui presentarem al llarg d'aquest blog. Sobretot per la seva rellevància històrica i per ser el primer ascendent remot del llinatge Vallbona que es traslladà a viure a Mallorca, donant així origen a la nissaga mallorquina del cognom Vallbona. Ell ha estat realment l'inspirador de tota la investigació i recerca genealògica sobre els Vallbona realitzada durant anys per l'autor del blog. Ens referim al quart fill d'en Magí Vallbona, lo pobill (1642-1714), Batlle de Guialmons, i de na Magina Vallbona, nada Magina Gual (1638-1709): en Pau Vallbona i Gual (1672-1733).
Ja avançàrem en una anterior entrada que el nostre biografiat nasqué a Guialmons a finals del mes de gener de 1672. Fou batejat en l'església de Sant Salvador, de Figuerola de Santes Creus, dia 27 de gener del mateix any. Els seus noms de pila foren Pau Isidre Francesc. Els seus padrins de fonts foren n'Isidre Balsells, de Pontils, i na Magina Soler, de Santa Perpètua. A dia d'avui no hem pogut establir cap relació familiar amb els seus padrins.
En Pau Vallbona pertanyia a la principal família de Guialmons, que havia prosperat i cobrat relleu social i econòmic a redòs dels seus senyors els Comtes de Savallà. El seu avi, el seu pare i el seu germà gran foren Batlles de Guialmons. A més eren propietaris d'una possessió important prop del poble que és coneguda amb el nom de Masia del Vallbona, tot i que encara no podem precisar quin d'ells la va adquirir. Al seu germà major, en Magí Joan Vallbona, en qualitat de fill primogènit, li correspongué esser l'hereu i administrador dels principals béns i patrimoni familiar. Els altres germans, entre ells en Pau, prengueren carrera: en Joan es convertí en Doctor en Medicina; en Pere no s'ha pogut especificar, però sabem que es va postular per ser escrivà de cartes reials pels serveis prestats a la causa austriacista durant la Guerra de Successió Espanyola, com ja hem explicat en una entrega anterior; i en Josep s'ordenà de prevere i obtingué el títol de Doctor en Teologia.
De jovenet en Pau Vallbona fou enviat a fer estudis universitaris, com els seus germans, en alguna universitat encara no descoberta: Vic? Tarragona? Barcelona? S'inclinà pels estudis de lleis. Obtingué els títols de Doctor en Dret Civil i en Dret Canònic, segurament a instàncies de la família noble dels Boixadors, Comtes de Savallà, ofici al qual va dedicar tota la seva vida.
L'any 1724, quan redactà el seu testament, el Dr. en Drets Pau Vallbona i Gual declarà que "desde lo any 1694 servesch lo empleo de Procurador Gnal de dita mi Sra. la Condessa de Çavellà, y del Señor Conde de Çavellà son fill y molts añys antes ya admes en el numero dels criats de sus Srias. en cuyo temps sempre ses han dignat franquearme repetidas finezas moguts dela sua bona ley y del cariño ab que he procurat la Casa del Interes de la seva Hazienda...".
A partir de la confessió del nostre protagonista, podem afirmar que en Pau Vallbona féu carrera al servei de la família dels Comtes de Savallà des de treballs més discrets fins a la màxima responsabilitat de Procurador General. Càrrec que exercia des de feia trenta anys.
De fet, la primera notícia que ens ha arribat de l'exercici del seu càrrec és de l'any 1696:
"El 25 de novembre de 1696, el doctor en ambdós drets Pau Vallbona, com a procurador general de Teresa de Pinós, comtessa de Savallà, manà construir a l'honor mestre Joan Tomàs, picapedrer ciutadà, unes cases noves per a la possessió de Bunyolí, segons resulta de l'acta signada davant el notari Valentí Terrers; el contracte estipulava que el treball seria a escarada i per un import de 640 lliures. En agraïment a la bona feina feta, la comtessa li donà 100 lliures més" (documentació extreta del llibre Possessions de Palma, de Gaspar Valero i Martí, en l'entrada sobre la possessió de "Bunyolí"). Aquesta possessió està situada en el centre de la baronia del mateix nom, en l'illa i Regne de Mallorca (en els actuals termes municipals d'Esporles, Bunyola i Marratxí).
La comtessa Teresa de Pinós (+ 1726), fou la segona esposa de Joan de Boixadors i de Rocabertí, quart comte de Savellà i baró de Bunyolí, entre altres títols. En quedar viuda, seguia administrant els béns familiars en nom del seu fill, molt jove. Fou aquesta senyora qui nomenà procurador general de la família dels Comtes de Savallà a n'en Pau Vallbona i Gual, quan només tenia vint-i-dos anys, qui ja els assistia com a criat, segons ens conta el propi Pau Vallbona en el seu testament.
El document exacte que explica la missió d'en Pau Vallbona el trobam a l'Arxiu del Regne de Mallorca (cf ARM, Prot. T-1.001, f. 45v i s.).
Aquesta informació és la primera notícia fidedigna de la presència del nostre avantpassat en l'illa de Mallorca.
Nou anys més tard, "el 2 de febrer de 1705, Pau Vallbona, procurador de la comtessa de Savallà, féu una provisió sobre les millores fetes a la possessió de Bunyolí. Es tracta d'una sèrie llarga de qüestions a demanar als diversos testimonis amb l"objectiu d'aclarir quan es feren les diverses obres de millora de la possessió", seguim trobant escrit al mateix llibre sobre les possessions.
En aquell temps la comtessa de Savallà a la qual servia en Pau Vallbona, i a qui es deu referir el text citat, era Dionísia Sureda de Santmartí i Safortesa, que es casà el 1699 amb Joan Antoni de Pacs-Boixadors i de Pinós (1672-1745), cinquè comte de Savallà, qui serà un altre dels grans personatges relacionats molt directament amb el nostre biografiat, com explicarem més endavant.
Pel seu càrrec de procurador general dels Comtes de Savallà, el nostre avantpassat hagué de viatjar molt, visitant les masies, possessions i terres que administrava en nom dels seus senyors. Tenim notícies de sortides cap al port de Barcelona, a vegades viatjant per Mallorca, i segurament també algunes vegades degué retornar a les terres d'on era natural, a Guialmons, al Comtat de Savallà. Aquest fet dificulta sobradament la nostra recerca genealògica, perquè no sempre hem pogut saber on tenia el seu domicili més habitual, i on celebrava els esdeveniments més importants de la seva vida: casar-se, batejar els fills, etc.
Anant i venint per la Ciutat de Mallorca, o per la nostra illa, degué conèixer a qui seria la seva futura esposa: na Margarida Terrassa i Caldés, natural de Felanitx, i resident a Ciutat de Mallorca.
Na Margarida Terrassa i Caldés era filla d'Arnau Terrassa, notari, i arxiver reial del Regne de Mallorca, natural o oriünd de Felanitx, i d'Anna Caldés.
Els Terrassa eren una família notarial, originària de Felanitx. Segons la Gran Enciclopèdia de Mallorca, el llinatge és documentat a Mallorca els segles XV-XVIII. Es conserven diversos protocols de notaris d’aquesta família. Nicolau Terrassa (Palma s. XVII-1653) accedí al notariat (1635) a Palma, on tengué la casa i notaria a la parròquia de Sant Nicolau. Llegà dotze protocols (1635-1653). També Arnau Terrassa (Palma s. XVII-1656) accedí al notariat a Palma, on exercí. Se’n conserven dos protocols (1643-1656). Tenia la casa pairal al carrer de sa Gerreria, de Palma. Titular d’una notable fortuna, posseïa una casa al carrer Nou, de Felanitx, i terres a Felanitx i Llucmajor. Els seus béns foren inventariats (1656) pel notari Perot Vicenç. També se’n coneixen altres notaris Terrassa importants en els segles XVII-XVIII (Cf. D. Ferrà-Pons, «Terrassa», a la Gran Enciclopèdia de Mallorca, Tom 17, Palma 1991, 163).
I Mn. Pere Xamena, prevere i il·lustre historiador felanitxer, ens aportà més informació concreta sobre la família de na Margarida Terrassa i Caldés. Segons va publicar Mn. Pere Xamena, el pare de na Margarida Terrassa, Don Arnau Terrassa, era Arxiver Reial i Patrimonial del Regne de Mallorca. D'acord amb el cadastre de 1670, Don Arnau Terrassa era propietari de la possessió de Son Terrassa (Son Terrassa d’En Menut i Son Terrassa d’En Banya, a Cas Concos, són part de la possessió) i també havia comprat altres terres veïnes a la possessió de Son Terrassa a Mn. Gabriel Prohens, prevere, dels Obradors, de Cas Concos (Cf. P. Xamena Fiol, Felanitx mot a mot, Felanitx 1991, pàg. 244). A la casa de la possessió actualment hi ha el restaurant de Son Terrassa. De fet, en Pau Vallbona i na Margarida també tenien una casa al Carrer Nou, de Felanitx, herència de part d’ella.
En el Cadastre de 1699, es declara que Don Arnau Terrassa era propietari de la possessió de Son Terrassa, cases, vinya, i el que ha adquirit de Mn. Gabriel Prohens, prevere, dels Obradors, de Cas Concos, del Roig i d'altres, valorat en 2.500 ll. (cf. Ramon Rosselló i Vaquer, Noticiari de Cas Concos I Felanitx 2007, pàgs. 80-81).
De na Margalida Terrassa ens ha sorprès una altra informació que ens feren arribar, procedent dels llibres parroquials de Felanitx. Primerament, es va casar a la parròquia de Sant Miquel de Felanitx amb en Miquel Timoner i Obrador, el 13 de febrer de 1695, de qui va enviudar abans de 1699. No ens consta que tinguessin descendència.
El mes de maig de 2018 hem tingut accés, finalment, a la partida de matrimoni dels nostres avantpassats. Segons el registre del llibre de matrimonis de la parroquia de Sant Jaume, de Ciutat, el Doctor en ambdós Drets Pau Vallbona i Gual i la Sra. Margarida Terrassa i Caldés, contragueren matrimoni canònic a l'església parroquial de Sant Jaume, de Ciutat, dia 5 de juny de 1699. Per la partida de matrimoni sabem que la contraent era viuda, i que tenia el seu domicili en la demarcació parroquial de Sant Jaume, de Ciutat, com els seus pares. El ministre fou el Dr. Bartomeu Terrers, prevere. Els testimonis foren l'Egregi Sr. D. Joan Antoni de Pacs, Comte de Savallà, qui tanta importància tindrà en el futur immediat del nostre protagonista, i el Sr. Joan de Pinós.
El novell matrimoni habitava els primers anys en el terme parroquial de Santa Eulàlia, de Ciutat, prop de la Catedral. Allà hi naixeren els seus primers fills. Més endavant establiren el seu domicili conjugal al carrer dels Verins, situat en el terme parroquial de la parròquia de Sant Nicolau, a Ciutat de Mallorca. En aquesta parròquia hi batejaren la seva filla petita. Així consta en alguns documents. Tot i que, per la vida nòmada que havia de dur el nostre avantpassat, el matrimoni degué anar canviant de llar contínuament, tant per terres del Principat de Catalunya com per Mallorca, hostetjats en posades que degueren posseir els comtes de Savallà o en les que tenia la família de na Margarida Terrassa. Per això no resulta gens fàcil recollir totes les dades que ens hagués agradat sobre la seva vida sacramental, i la dels seus fills.
Aquest matrimoni és el tronc comú de la I Generació de la qual han brotat totes les branques dels Vallbona de Mallorca.
En aquest capítol, i quasi només a títol informatiu, avançarem els fills i filles que tingueren els nostres avantpassats. D'alguns d'ells disposam de moltes notícies, que seran desenvolupades en diverses entregues. Ara només les presentarem.
Ja hem escrit en anteriors ocasions que el primer morador de Mallorca del cognom Vallbona, i la seva família, dugueren una vida errant. Per les obligacions del nostre avantpassat Pau Vallbona, hagueren de recòrrer molta part de la geografia mallorquina i catalana. Els comtes de Savallà als qui servia tenien masies, o possessions, a diferents indrets del Principat de Catalunya, i també a Mallorca. Per aquest motiu és molt complicat trobar totes les partides de baptisme dels seus fills, perquè segurament alguns foren batejats en el lloc on es devien trobar en el moment de donar a llum, segons l'estat de salut de l'esposa, na Margarida Terrassa.
Aquests són els cinc fills que tingueren el matrimoni Vallbona - Terrassa dels quals en tenim constància:
* Na Maria Vallbona i Terrassa (1701-1770). De la filla major del matrimoni Vallbona - Terrassa ens han arribat una gran quantitat d'informacions, les quals són mereixedores d'unes quantes entrades. Na Maria fou la primera membre de la família Vallbona nada a l'illa de Mallorca de la qual tenim constància. En aquells anys la seva família habitava en el terme parroquial de Santa Eulàlia, de Palma.
* En Magí Vallbona i Terrassa (nat el 1704). Fou el segon fill del matrimoni Vallbona - Terrassa del qual en tenim constància. Va néixer en els límits de la parròquia de Santa Eulàlia i fou batejat a la Catedral de Mallorca. Però degué morir albat.
* El Dr. Magí Vallbona i Terrassa (s. XVIII - 1782). Atesa la declaració del Doctor Magí Vallbona sabem que va néixer al Principat de Catalunya, però sense especificar el lloc exacte. Per això creim que el matrimoni Vallbona - Terrassa tingué dos fills amb el mateix nom, el primer dels quals degué morir albat. Del segon Magí Vallbona i Terrassa en tenim nombroses notícies que compartirem en el present treball. Ell fou l'hereu universal i primogènit del nostre biografiat i la línia directa de la branca que s'establí per Santanyí, com explicarem en el present estudi.
* Mn. Arnau Vallbona i Terrassa, prevere (principis s. XVIII - 1776). No sabem el lloc on nasqué el segon fill mascle de Pau i de Margarida. Però sí que tenim altres dades sobre ell, que anirem desvetlant.
* N'Anna Vallbona i Terrassa (1709-1714). Nada a Ciutat de Mallorca, va morir albada, l'any 1714. N'Anna és la primera Vallbona que trobam enterrada a Mallorca en una tomba familiar de la qual farem també menció. L'enterraren en la tomba nova número 8 de la capella del Roser, en l'església del Monestir de Sant Domingo, de Ciutat.
* N'Anna Vallbona i Terrassa (nada el 1715). Nada a Ciutat de Mallorca. Aleshores ja vivien en el carrer de Verí, de Palma, en els límits parroquials de Sant Nicolau, perquè hi fou batejada.
Pel seu matrimoni amb na Margarida Terrassa i Caldés, filla del notari d'origen felanitxer Arnau Terrassa, propietari, entre altres béns immobles, de la possessió de Son Terrassa, a Cas Concos (Felanitx), i de cases a la vila felanitxera, el nostre avantpassat va conèixer i apreciar les terres santanyineres. Poc a poc començà a interessar-se per comprar una tercera part de l'antiga possessió de Calonge, la part d'enmig de les tres en que l'havia dividida l'altre avantpassat remot per línia directe dels Adrover de l'autor del blog. Segons el testament de Pere Adrover, de Filella, atorgat davant notari dia 2 de setembre de 1508, la possessió de Calonge, de la qual ell n'era el propietari, quedaria repartida en quatre parts a la seva mort, una part per a cadascun dels seus fills mascles. Però, degut a la mort d'un dels seus fills abans de fer-se la repartició, al final la possessió quedà dividida només en tres partions. La part d'enmig correspongué al seu fill Antoni Adrover (seguim el completíssim estudi fet per na Margalida Obrador i en Jaume Vallbona, i publicat a la revista local de Calonge "Dies i coses" en el número 90, de setembre-octubre de 2002, pàgs. 38-39). Doncs aquesta fou la part que comprà el nostre biografiat entre els anys 1704 i 1712, segons els contractes de compra-venda trobats, que són els següents:
* Dia 16 d'abril de 1704, na Caterina Morey, viuda d'Antoni Dalmau, calabrès, estableix en emfiteusi perpetu al Magnífic Pau Vallbona, Doctor en ambdós Drets, natural del Regne de Catalunya, per una porció de terra i garriga amb una torre rodona i un corralet d'unes vint-i-quatre quarterades situades a la possessió de Calonge, del terme de Santanyí;
* Dia 14 d'agost de 1704, na Margarida Real, viuda de Pere Andreu Adrover, sabater; Mn. Llorenç Adrover, prevere i beneficiat de l'Església Catedral de Mallorca; Josep Adrover, sabater; Joana i Margarida Adrover, filles del difunt Pere Andreu Adrover i de na Margarida Real, venen al Doctor Pau Vallbona i Gual una porció o part de la possessió de Calonge, de seixanta-cinc quarterades, entre garriga i conradís, unes cases enderrocades amb una clasta i corrals i mitja quarterada de terra tancada de paret;
* Dia 21 de setembre de 1707, Miquel Bonet, fill de Pere Antoni, en nom propi i com a procurador de Macià Sagrera, fill de Miquel, ven al Magnífic Pau Vallbona, Doctor en Drets, disset quarterades de terra amb dos trocets separats i dividits, a Calonge. Cinc quarterades i tres cortons, coneguts per "na Jaqueta", d'una part; i deu quarterades i un cortó de terra, amb una caseta i un cortó de vinya, dita "la Tanca Nova" i "la Tanca de les Cases";
* El 7 de maig de 1709, en Gaspar Llambies fill de Gaspar, Jaume Alou, fill de Jaume, i Caterina Prohens, filla de Pere, venen al Dr. Pau Vallbona trenta quarterades de terra, camp i garriga; de les quals quatre quarterades dites "Lo Corral Cremat"; i les altres vint-i-sis quarterades de terra, dins les quals s'hi troba "la Bassa closa"; també hi ha una casa i un clos de terra en les trenta quarterades;
* El 22 de setembre de 1709, en Miquel Timoner, fill de Miquel, de Felanitx, ven al Magnífic Pau Vallbona quatre quarterades de terra a Calonge;
* El 25 de juliol de 1711, en Miquel Sbert, en Simó Sbert i en Joan Sbert, barrions, germans i fills d'en Miquel, de Santanyí, venen al Magnífic Pau Vallbona nou quarterades i mitja de terra i garriga, a Calonge;
* El 28 d'agost de 1712, en Miquel Adrover, fill de Jaume, de Calonge, ven al Magnífic Pau Vallbona unes cases i corral situades a Calonge;
* I la darrera compra localitzada a Calonge és de dia 30 d'agost de 1712, quan en Miquel Puig, fill de Miquel, i Gabriel Puig, fill de Miquel, venen al Magnífic Pau Vallbona tretze quarterades de terra en dos trossos: dotze quarterades de terra conegudes amb el nom de "la tanca Na Mengual", que limita amb la mar ("Ses Puntetes"? Cala d'Or?); i una quarterada anomenada "la tanca de la Figuera", situades a Calonge.
D'aquesta manera ens consta que el nostre avantpassat anava adquirint el propi patrimoni, que deixà als seus descendents, alguns dels quals encara habiten al poble de Calonge i disfruten de part de l'herència que deixà al seu fill i primogènit el nostre protagonista.
Entre aquestes cases adquirides per Pau Vallbona hi ha les cases pairals de tots els Vallbona del Migjorn de Mallorca i particularment del terme de Santanyí, conegudes pel nom de Cas Senyor, de Calonge.
Malgrat comprar algunes cases de l'antiga possessió de Calonge, i d'arreglar i fer millores en les cases adquirides, particularment en la casa principal, mai fou el domicili de la família Vallbona - Terrassa, formada per Pau Vallbona i Gual, Margarida Terrassa i Caldés, la seva esposa, i els fills del matrimoni. Fou a finals del segle XIX quan el seu nét la va convertir en una de les seves residències habituals, i on hi vingué a viure un besnét, essent coneguda des de llavors per Cas Senyor, com més endavant explicarem.
Així doncs, ells no foren calongins, mai visqueren a Calonge (Santanyí), tot i que segurament hi venien sovint, com acostumaven a fer els senyors de Ciutat quan visitaven les seves posessions, administrades amb l'ajuda dels amos i majorals.
En tots els documents descoberts fins al dia d'avui es presenten com a domiciliats en la Ciutat de Mallorca, en el carrer dels Verins, corresponent a l'actual carrer de Can Verí, que dóna a la parròquia de Sant Nicolau, de Palma. Així i tot, com ja hem tingut ocasió d'explicar en altres entrades, la família Vallbona s'havia de moure molt entre Mallorca i Catalunya degut a l'ofici de procurador general dels Comtes de Savallà que ocupava en Pau Vallbona.
Tenint casa al carrer Nou de Felanitx, degueren passar moltes vegades per Calonge, per mirar les terres que estava interessat en comprar, per revisar-ne les millores, contractar personal que les hi cuidàs, signar contractes d'arrendament amb famílies calongines, o que s'hi arribarien a establir, i per les meravelloses vistes que tenien atès que la seva hisenda arribava fins a la mar. Tots els contractes de compravenda es signaren a Felanitx.
El flamant poeta i escriptor calongí Pau Vadell i Vallbona, recentment guardonat amb els Jocs Florals de Poesia de la Ciutat de Barcelona, i descendent directe per línia materna d'en Pau Vallbona i na Margarida Terrassa, va publicar un article en el Programa de Festes de Sant Miquel, de Calonge, de l'any 2003, amb el títol de "Son Vallbona". En ell descrivia una llibreta que s'ha conservada de rebuts firmats pels propietaris d'aquesta possessioneta amb els arrendataris de la família d'en Miquel Jaume Adrover i Barceló, Pau, entre els anys 1798 i 1830. Les signatures registrades en la llibreta dels arrendadors són les del nét d'en Pau Vallbona i Gual, Don Pau Vallbona i Cànaves de Mossa, de l'esposa del nét, Da. Josefa Morcillo y Bustamante, natural de Cadis, del seu fill i hereu Don Josep Maria Vallbona i Morcillo, i de l'altra filla, i germana de Josep Maria, Da. Maria Vallbona i Morcillo, casada a Felanitx. Tots ells seran més coneguts per a tots nosaltres en properes entregues.
Com a nota curiosa l'autor de l'article assenyala que el nom d'aquesta porció de l'antiga possessió de Calonge, que en aquells anys era coneguda amb el nom de "Son Vallbona", no ha quedat com a nom popular. El nom amb el qual passaren a ser conegudes les cases de la possessió, i que han romàs fins al dia d'avui, són les de "Cas Senyor".
A pesar que no hem trobat rebuts anteriors, hem de suposar que des de l'època dels nostres biografiats Pau Vallbona i Gual, Doctor en ambdós Drets, i de Margarida Terrassa i Caldés, diferents generacions de calongins arrendaren les terres que els Vallbona possïen a Calonge, les quals, almenys fins devers mitjan segle XIX, rebien el nom de "Son Vallbona".
En l'època que narram en aquest punt, als inicis del segle XVIII, esclatà en el Regne d'Espanya la Guerra de Successió a la Corona Espanyola (1702-1714), en la qual tant de protagonisme tingué el nostre ancestre el Doctor Pau Vallbona i Gual.
S'enfrentaren dos pretendents al trono espanyol: el rei Felip V de Borbó, francès, per una part; i l'Arxiduc Carles d'Àustria, que fou reconegut per alguns territoris com el rei Carles III, per l'altra. Algunes parts del Regne d'Aragó, sobretot el Principat de Catalunya i el Regne de València, optaren per la causa austriacista, defensant els drets successoris de l'Arxiduc Carles d'Àustria.
El comte Joan Antoni de Pacs-Boixadors i de Pinós (1672-1745), cinquè comte de Savallà, cinquè marquès d'Anglesola, vescomte de Rocabertí i baró de Vallmoll i de Bunyolí, cap de la noble família dels Pacs-Boixadors per a qui treballava el nostre avantpassat, i que eren tots dos de la mateixa edat, prengué part molt activa en la Guerra de Successió a favor de Carles III, l'Arxiduc Carles d'Àustria. El 1706 participà en la defensa de Barcelona contra el setge borbònic. No hi ha dubte que els membres de la nostra família Vallbona mantingueren la seva absoluta fidelitat al seu senyor, particularment els germans Pau i Pere Vallbona.
El 1706 les illes de Mallorca i d'Eivissa, que fins aleshores s'havien decantat per la causa borbònica, canviaren de bàndol i passaren a l'austriacisme. A finals de setembre de 1706 la flota anglo-holandesa comandada per l'almirall Leake, coincidint amb la presió interior dels austriacistes, promogué la deposició de Felip V i la proclamació de Carles III com a nou rei. Tant Eivissa com Ciutat de Mallorca van capitular sense tirar cap canonada.
Qui tingué un paper fonamental en el transferiment de Mallorca a la causa austriacista fou el nostre avantpassat Pau Vallbona i Gual, tal com va denunciar el marquès de San Felipe, en el seu llibre Comentarios de la guerra de España e historia de su Rey Phelipe Quinto el Animoso, desde el principio de su reynado hasta el año de 1725, publicat l'any 1725 per un destacat borbònic. Com és sabut, la història sempre la conten els vencedors, i sovint en clau propagandística. Doncs bé, el noble Vicente Bacallar i Sanna (1669-1726), marquès de San Felipe, borbònic, per exalçar la figura del rei Felip V de Borbó i els seus partidaris, i al mateix temps desprestigiar als partidaris del rei Carles III d'Àustria, donà la seva versió de la rendició de la Mallorca borbònica a l'austriacisme de la següent manera:
"Havia fomentado mucho tiempo antes esta conjura en Palma, Capital del Reyno, Don Juan Antonio Bojadors, Conde de Saballá, Catalán; pero hombre de grande autoridad en Mallorca, por el ilustre, y antiguo Mayorazgo de la Casa-Paz, que posee en aquella Isla. Valióse para esto de Don Francisco Sola, Juez mas antiguo en aquella Real Audiencia, y del Doctor Pablo Balbona, Administrador de su hacienda..." (cf. Comentarios de la guerra de España... Tomo I, pàg. 225).
Més clar, aigua. El Doctor Pau Vallbona, el nostre ascendent, va jugar un paper clau en el canvi de partit a Mallorca. D'aquesta manera es converteix en un personatge de rellevància històrica. Ell, amb el seu germà Pere Vallbona, es significaren molt aquells primers anys de la Guerra de Successió fent una tasca de conscienciació i treball clandestí, sempre a les ordes, i seguint les instruccions, del Comte de Savallà. I hem de reconèixer que la seva missió per la causa fou molt efectiva perquè, en venir a Mallorca l'armada del bàndol austríac, el setembre de 1706, trobà que la majoria dels nobles i clergues de l'illa els van rebre amb els braços oberts i sense vessar sang.
Aquesta acusació que fa contra el nostre avantpassat el marquès de San Felipe devia estar ben motivada, perquè provocà greus conseqüències al nostre avi, que seran ocasió d'altres entrades. A més, el seu germà Pere les confirmà quan va sol·licitar "en atención a las confidencias hizo al Conde de Zavellà e introdujo cartas a confidentes" el càrrec d'escrivà de cartes reials, com ja informàrem quan parlàrem del germà del nostre cappare (cf. Josep Juan Vidal, "El austriacismo en el Reino de Mallorca", a Cuadernos dieciochistas, 15, 2014, pàgs. 170-171).
El marquès de San Felipe excusa el fracàs del darrer virrei de Mallorca nomenat pel rei Felip V, Baltasar Escrivà de Híxar, III Comte d'Alcúdia, dient que "no consiguió apagar la sedición austriacista porque los ocultos emisarios de Cataluña y del Reyno de Valencia la mantenían viva porque sabían havia de venir la Armada enemiga mandada por el general Lach" (cf. Comentarios de la guerra de España... , Tom I, pàg. 255).
Aquest comentari del marquès és una prova més de la ràbia que tenien els borbònics contra els "ocultos emisarios de Cataluña", entre els quals hi contaven els nostres parents en Pau Vallbona i Gual i el seu germà Pere Vallbona. Serà qüestió de temps fer-los pagar l'ofensa rebuda.
El transferiment a l'austriacisme de Mallorca es degué viure amb gran alegria en el sí de la familia d'en Pau Vallbona. I més encara quan el seu senyor, el Comte de Savallà, fou nomenat virrei de Mallorca (1706-1709). Però núvols negres sortien a l'horitzó, perquè a la resta de l'Estat espanyol qui guanyava terreny era el rei Felip V de Borbó i els seus partidaris.
A títol anecdòtic direm que el marquès de San Felipe, tot i ser molt lletrat, tenia molta facilitat per traduir al castellà els noms propis tal i com li sonaven a ell, i tan tranquil. Després de segles de tenir el llinatge Vallbona la nostra família de sobte és castellanitzat i traduït per "Pablo Balbona". No serà la darrera vegada que ens trobarem amb aquest fet.
Dia rere dia els partidaris del rei Felip V de Borbó anaven guanyant terreny. A partir de l'elecció de l'Arxiduc Carles d'Àustria (1685-1740), Carles III, com a emperador del Sacre Imperi Romano-Germànic, amb el nom de Carles VI, l'any 1711, les potències estrangeres aliades deixaren de donar-li suport. Al final es firmà el Tractat de Pau d'Utrech, l'11 d'abril 1713, pel qual el rei Felip V fou reconegut per tots els països com a rei d'Espanya, així com per la major part del territori peninsular de la Corona Hispànica. Només alguns territoris, com Catalunya, Mallorca i Eivissa restaren fidels a les pretensions de l'emperador.
Després d'una llarga resistència, Catalunya anà perdent places fins a quedar només Barcelona que seguia resistint el setge amb l'ajuda enviada des de Mallorca pel virrei Josep Antoni de Rubí i de Boixadors, successor del comte de Savallà com a governador de l'illa. Però no pogueren resistir més, i finalment Barcelona caigué baix les tropes borbòniques l'11 de setembre de 1714. Aleshores ja només continuaren resistint les illes de Mallorca i d'Eivissa.
Des de la caiguda de Barcelona, l'atac contra Mallorca era qüestió de temps. A la fi, el 15 de juny de 1715, una esquadra francesa, amb un exèrcit de 12.000 homes comandats per François Bidal d'Aspheld, el cavaller d'Aspheld com serà recordat per a la posteritat, desembarcà a les costes de Cala Llonga (Santanyí) i Cala Ferrera (Felanitx). Allà tingué lloc la batalla de Calonge, on s'enfrontaren les tropes borbòniques amb la resistència que trobaren dels austriacistes. D'allà marxaren fins a Felanitx, de Felanitx a Alcúdia, i finalment es dirigiren a la Ciutat de Mallorca. El marquès de Rubí, darrer virrei austriacista, resistí fins a la capitulació de Palma, dia 1 de juliol de 1715. Les tropes borbòniques entraren a la capital deu dies després. A continuació fou ocupada Eivissa.
De la batalla de Calonge n'hem fet memòria recentment quan, amb motiu de la commemoració del tricentenari, es publicaren interessantíssimes aportacions, que no reproduiré aquí. A elles em remet.
Del que sí volem deixar constància és que amb el desembarcament a Cala Llonga, la batalla de Calonge, i l'avanç dels borbònics cap a Felanitx, les tropes invasores necessàriament hagueren de passar i tenir els primers enfrentaments bèlics en les terres de l'antiga possessió de Calonge, part de la qual havia adquirit el nostre avantpassat els darrers deu anys. Segur que en sortí ben perjudicat pels seus interessos patrimonials. Poc després, el Doctor Pau Vallbona sofrí les greus conseqüències dels perdedors de les guerres, com explicarem en la pròxima entrega. Si no vols taça, taça i mitja.
En les darreres entrades hem anat preparant el terreny per als pitjors escenaris possibles. Amb la pèrdua de la Guerra en favor de la part contrària dels Borbons, els austriacistes sofriren una forta repressió. El nostre avantpassat en Pau Vallbona i Gual no en fou una excepció. Va patir les conseqüències per tots els costats. Tan personalment, com ara explicarem, com per la part que li pertocava com a administrador dels béns dels Comtes de Savallà, com per la família política de la seva esposa. Tots ells destacats austriacistes.
Per una part es pot afirmar que no hi hagué un exili general que afectàs a tots els austriacistes mallorquins, molts dels quals pogueren romandre a Mallorca. El virrei marquès de Rubí, i alguns militars afins, foren expulsats immediatament i es refugiaren en terres de l'imperi que governava l'antic Arxiduc Carles d'Àustria, com a emperador Carles VI.
La major part de la informació que reproduïm en aquesta entrada l'hem trobada recopilada en l'article "Confiscación y secuestro de bienes en el Reino de Mallorca tras la guerra de Sucesión", d'Eduardo Pascual Ramos, III.17.
Francisco de Castellví, en el seu llibre Narraciones Históricas, de 1997, pàg. 525, fa una llista dels mallorquins més il·lustres que es varen exiliar a terres austríaques, entre ells, "el teniente de la guardia don Cristóbal Terraza". Com explicarem en una altra entrada, en Cristòfol Terrassa era germà de na Margarida Terrassa i Caldés, muller d'en Pau Vallbona i Gual. I per tant, cunyat del nostre avantpassat. D'en Cristòfol Terrassa en tenim més informació.
També sabem que foren confiscats els béns del Comte de Savallà i d'en Cristòfol Terrassa.
El Comte de Savallà fou l'únic austriacista amb títol nobiliari a qui li confiscaren els béns: "A estas propiedades habría que añadir las confiscadas en Cataluña al conde de Çavellà, a nombre de su esposa la condesa de Çavellà, Dionisia Sureda de Sant Martí de Alanzell, que ascendieron a 24.566 reales de vellón" (Aquesta informació es troba citada en un article titulat "Confiscación y secuestro de bienes en el Reino de Mallorca tras la guerra de Sucesión", escrit per Eduardo Pascual Ramos, en la pàg. 8). Al Comte de Savallà, a Mallorca, li confiscaren la baronia de Bunyolí, de Pacs i la cavalleria de Pacs.
Per altra part, segons relata Eduardo Pascual en el seu escrit, "El 9 de octubre del pasado año [1718] con Real Despacho D. Miguel Nuñez de Rojas, superintendente general de bienes confiscados, dio comision a D. Pedro Angulo y Velascos, Caballero de la Orden de Calatrava, Oidor de esta Real Audiencia para que entendiese en la confiscación de todos los bienes de los desafectos del Rey en este Reyno. El siguiente se formó el juzgado de confiscados, y a petición del Promotor Fiscal, y con motivo de que D. Pedro Andreu, Juan Mesquida mercader, Jayme Antonio Fiol not., Jayme Ferrá, Juan Berenguer Bauça, Cristóbal Terrassa, Sebastián Salom y José Estarás, se hallaban sirviendo en el partido enemigo de su desafección, que se recibió de orden de dicho Sr. Juez quien en su vista mandó con Auto de 9 de enero de 1719 que se secuestrasen, y embargasen todos los bienes de los referidos sujetos. El producto de estos bienes se depositara en la Real Hacienda de este Reyno, corriendose su recaudación al cuydado del Capitan Maura" (Arxiu Municipal de Palma, Mas. 70, vol. V, fol. 95-95v).
L'any 1725 es signà la Pau de Viena, i es retornaren els béns confiscats i segrestats als seus legítims propietaris. En la llista de persones encarregades de rebre els béns retornats, figura, en primer lloc, "D. Pablo Vallbona, (administrador)", que rebé els béns que havien confiscat al Comte de Savallà. Però en la mateixa llista, també hi figura la seva esposa, "Margarita Terrasa (hermana y heredera)", que va rebre els béns que havien confiscat al seu germà Cristòfol Terrassa. Na Margarida, pel que hi ha escrit en l'informe, era hereva i usdefructuària d'Anna Caldés i donatària, és a dir, la persona que rep la donació, del seu germà Cristòfol Terrassa.
Ara bé, qui realment sortí perjudicat a nivell personal pel final de la guerra és el nostre avantpassat directe el Doctor Pau Vallbona i Gual. El maig de 1716 el capità general de Mallorca, Lede, informava sobre unes reunions que es realitzaven en casa de Sebastián Petilles, en aquests termes:
"Memoria de la qué hablaba el capitán general de Mallorca e Ibiza sobre los sediciosos austriacistas en 1716. Nota de los sujetos que en 11 de mayo se han desterrado de la Ysla de Mallorca por las vozes y novedades sediciosas perjudiciales al Real servicio que publicavan". I comença la relació dels noms de persones. Vet'aquí aquell que a nosaltres ens interessa: "El Dr. Pablo Balbona, procurador del Conde de Savalla y Fran. Puch cathalanes desterrados de la Ysla con obligación de presentarse dentro de dos meses en la Ciudad de Vitoria pena de quinientas libras cada uno" (cf. Eduardo Pascual Ramon, "Confiscación y secuestro de bienes...", pàgs. 13-14).
En la pàgina web www.ixent.org, corresponent al 31 de maig de 1716, hi ha escrit:
"31 de maig de 1716. L’austriacista Pau Vallbona és desterrat a Vitòria pels botifleurs" Aquesta data fou un dia fatídic en la vida del nostre avantpasat remot i la seva família. Aquest dia es degué dictar la sentència d'expulsió, o bé va deixar l'illa camí de l'exili, el Magnífic Doctor Pau Vallbona i Gual.
Amb aquestes dues notícies hem pogut saber que el nostre ascendent hagué de partir a l'exili cap a la ciutat de Vitòria, al País Basc. Entre que per una part havien confiscat els béns dels seus senyors, dels quals n'era el procurador general, i l'exili que li varen imposar, la família Vallbona - Gual patí un fort contratemps del qual els costà recuperar-se. Així ho expressa en el seu testament en Pau Vallbona quan confessa amb amargura que no pogué pagar la dot a la seva filla Maria, quan contragué matrimoni el 1717, i per això la vol compensar d'alguna manera.
No sabem quan pogué retornar a Mallorca el nostre biografiat, però l'any 1724 féu testament davant el notari, a Palma, pel que sabem que feia uns anys que havia tornat.
El mateix article citat aporta una relació dels béns segrestats pel govern de Felip V en el Regne de Mallorca. Entre d'altres, diu:
"Censales y alodios del conde de Çavellà.
Propiedades:
1. 17 censales en Palma, 2 en Muro, 1 en Banyalbufar, 1 en Binissalem, 2 en Buñola, 1 en Santa Margarita, 1 en Valldemossa, 1 en Esporlas, 3 en Montuiri, 10 en Sóller. En total 1.440 libras, 18 sueldos y 7 dineros.
2. 9 alodios que suman 282 librs, 19 sueldos y 2 dineros.
Total: 2.034 libras, 6 sueldos, 10 dineros".
"Venta de los animales del Conde de Çavellà Felanitx
2 machos pelo rubio (de 1 y 2 años), 1 burra, 1 burra, 1 burro de dos años, 39 corderos, 1 carnero. Total, 111 libras, 9 sueldos." Aquest bestiar fou confiscat al Comte de Savallà i venut dia 11 de febrer de 1719 a Sebastià Obrador, Conco, a la plaça de Sant Antoni, per ordre del jutge de béns confiscats Pedro de Angulo y Velasco.
A n'en Cristòfol Terrassa i Caldés, cunyat d'en Pau Vallbona i Gual, li confiscaren: "Propiedades:
1. Censo de 30 libras sobre la posesión de Son Terrassa (Felanitx). Total: 209 libras".
Per acabar direm que tots els béns que confiscaren als seus propietaris pel fet d'haver pres part activa en la causa austriacista foren entregats a altres persones amb l'obligació de pagar un lloguer. El 1725 els foren retornats tots els béns confiscats i segrestats als seus llegítims propietaris, com hem dit, però sense cap tipus d'indemnitzatció pels danys i perjudicis ocasionats durant els anys que els retingueren confiscats.
La darrera informació referent a les conseqüències que per als membres de la nostra família tingué la Guerra de Successió Hispànica és referida al germà de la nostra avantpassada, i senyor de la possessió de Son Terrassa, situada a Cas Concos (Felanitx).
En Cristòfol Terrassa i Caldés era fill del notari Arnau Terrassa, i de la seva muller Anna Caldés. L'única germana de la qual tenim constància és de la nostra avantpassada na Margarida Terrassa i Caldés, esposa del Doctor en ambdós Drets Pau Vallbona i Gual.
En Cristòfol prengué la carrera militar. Assolí el grau de Tinent de cavalleria en Mallorca des de 1708 a 1715 en la companyia de guàrdia de cavall del virrei, como així ho justificaren tant el Comte de Savallà com el marquès de Rubí. Quan acabà la Guerra de Successió s'exilià a terres austríaques per evitar la repressió, però no pogué evitar que li confiscassin els béns.
Sabem que l'any 1716 arribà a la cort de Viena. Li assignaren un sou com a capità de quinze florins diaris.
Segons la informació publicada per Eduardo Pascual Ramos en l'esmentat article "Confiscación y secuestro de bienes en el Reino de Mallorca tras la guerra de Sucesión", la companyia de guàrdia del virrei concentrava als militars mallorquins més propers al governador. Alguns oficials d'aquesta compania s'exiliaren a terres de l'emperador Carles VI, juntament amb el marquès de Rubí, entre ells, el tinent Cristòfol Terrassa i Caldés.
En l'anterior entrada explicàrem la confiscació i segrest dels seus béns.
L'any 1725, com a conseqüència de la Pau de Viena, els seus béns foren retornats a la seva germana Margarida Terrassa i Caldés, hereva i usdefructuària de la seva mare Anna Caldés i donatària dels béns del seu germà.
A la mort del tinent Cristòfol Terrassa, la seva viuda Phélix Bruno, amb la filla d'ambdós, sol·licità una pensió de manutenció a les autoritats austríaques.
La vida errant que pràcticament sempre portà el nostre avantpassat i cappare del llinatge Vallbona a Mallorca, el Doctor Pau Vallbona i Gual, no degué ser gens fàcil ni còmoda. Sense comptar amb el temps que hagué de viure a l'exili complint la condemna que li aplicaren per la seva participació en la causa austriacista durant la Guerra de Successió Hispànica.
El nostre avantpassat dictà testament davant el Notari Valentí Terrers, dia 29 de maig de 1724. En aquell any comenta que està apunt d'embarcar-se cap a la "Ciutat de Barcelona y al Principat de Catalunya ma patria per la averiguació de alguns negocis de mon interes". Així degué sempre tota la seva vida, mentre les forces l'acompanyaren.
En el testament també informa de les residències on havia practicat moltes millores, la casa del carrer nou, de Felanitx, i la casa situada en l'entrada del carrer dels Verins, en la parròquia de Sant Nicolau, de Ciutat, totes dues propietat de la seva esposa. En elles hi degué tenir el domicili, especialment en Palma, però també degué passar molt per Felanitx, quan les seves obligacions i deure professionals li ho permetien.
A més de treballar com a procurador general dels Comtes de Savallà també hem trobat que el seu gendre Nicolau Seguí, mercader, casat amb la seva filla gran Maria Vallbona i Terrassa, el nomenà també procurador dels seus negocis. Hem d'observar que en Pau degué estar molt unit amb aquesta filla. En el testament expressa la seva aflicció per no haver pogut complir amb les seves obligació com a pare quan ella es va casar, noces a les que no hi va poder assistir per trobar-se desterrat, i per no haver pagat la dot que li corresponia com a pare de la nuvia. També parla carinyosament de les netes, filles d'en Nicolau i na Maria, les úniques que conegué.
En el testament, elegeix esser enterrat en el Monestir de Sant Domingo, de Ciutat, en una tomba que planejava construir en la Capella de Ntra. Sra. del Roser.
A la fi li arribà el temps del descans després d'una vida plena d'emocions i excepcions. Va morir a Ciutat de Mallorca dia 11 d'agost de 1733, només començat el nou dia, finí el Magnífic Doctor en ambdós Drets Pau Vallbona i Gual.
Segons hem trobat documentat en el llibre de defuncions del Convent de Sant Domingo, de Ciutat, "als 12 Agost 1733 fonc anterrat en una tomba baix la terra davant lo Abre del Roser (just al Cristet de la pica de la aygue Baneyte) al cadaver del Magh. Pau Vallbona, Dr. en Drets, natural del Principat de Catalunya, del lloch de Guialmons, del Comtat de Savalla y Bisbat de Vic, fill del Sr. Matgí Vallbona y de la Sra. Matgina Gual conjugues feu testament en poder de Valentí Terrers, Not., als 29 maig 1724..." (ADM: I/80 - D/12).
La darrera pàgina del testament del nostre avantpassat informa:
"Mori lo dit Sr. Testador als 11 de Agost de 1733. Circa de quarto passada la mitge nit. La Anima del qual per la infinita misericordia de Deu nostre Señor sia en la Sta. Gloria. Amen".
Amb aquesta entrada acaba l'homenatge que hem volgut fer a l'avi de tots els Vallbona mallorquins. Personatge apassionant, que mai hauríem d'oblidar ni deixar d'admirar els seus descendents. Ara que tant és parla de Memòria Històrica, el nostre avantpassat també fou víctima d'una guerra i va pagar car haver-se destacat en un dels bàndols del conflicte, el perdedor.
Per acabar volem recordar que el nom de pila de Pau ha estat, i és encara ara, el nom dels Vallbona que ha tingut més èxit, afavorit sent dubte per la costum mallorquina de posar el nom dels avis als seus néts. Costum que ha durat fins a finals del segle XX. No estat així en canvi amb el nom de Magí, que pràcticament ha desaparegut en la família des de finals del segle XVIII.
Amb la mort de na Margarida Terrassa i Caldés acaba la primera generació mallorquina dels Vallbona.
En el seu testament, atorgat davant el Notari Valentí Terrers, dia 25 d'abril de 1743, la nostra avantpassada expressà el seu desig de seguir pagant diners per la dot de les noces de la seva filla Maria, aleshores ja viuda, que no pogueren pagar-se en el moment del seu matrimoni, i per les seves nétes, per a complir amb la voluntat expressada pel Dr. Pau Vallbona en el testament, i que no va poder acabar de complir. Per tot el que exposen, l'economia d'en Pau Vallbona degué quedar molt afectada i reduïda entre les compres que havia fet, la confiscació dels béns dels seus senyors els comtes de Savallà, de qui n'era el procurador general, i el seu propi exili. No pogué pagar la dot a la filla, i la seva viuda degué continuar aportant un tant, deute que encara no havia quedat subsanat l'any 1743 per lo que deixà escrit que els seus hereus havien de continuar pagant, en benefici de la seva filla Maria, ja viuda, i de les dues nétes que li quedaven d'ella.
Certament ella també patí en les seves carns les dificultats i males èpoques passades pel seu espòs, que fou condemnat a desterrament. I del seu propi germà, qui decidí anar a l'exili a terres imperials, per evitar la repressió.
En el testament nomenà hereu universal de tots els seus béns al seu fill primogènit, en Magí Vallbona i Terrassa, Doctor amb ambdós Drets. Però deixà manat al seu fill que continuàs pagant la llegítima per a la seva germana Maria, en compliment de la voluntat del seu difunt espòs.
Així mateix deixà instituït que l'altre fill seu baró, Mn. Arnau Vallbona i Terrassa, prevere, Doctor en Teologia i Beneficiat en la parròquia de Santa Eulàlia, de Ciutat, rebés l'herència que li pertocava, a més de mantenir-li el dret a residir en l'estudi que ocupava en les seves cases, situat en la parròquia de Sant Nicolau, en el mateix carrer dels Verins, a més de deixar-li altres bén mobles. També encomanava al seu fill i hereu que mantingués tota la vida al seu germà prevere.
També anomenava la seva filla filla petita, n'Anna Vallbona i Terrassa, donzella, a la qual li deixà la part que li tocava de l'herència i alguns béns personals, i obligava al seu hereu a mantenir-la fins que es casàs, o en cas que romangués fadrina, mentre visqués.
Instituí un sol hereu universal, perquè no volia que la seva herència quedàs dividida.
Deu anys abans de morir, la seva néta na Maria Seguí i Vallbona li donà un gran disgust. Però serà ocasió d'una entrada quan arribem a la III Generació dels Vallbona a Mallorca.
Na Margarida Terrassa i Caldés va deixar aquest món dia 27 de gener de 1759, a Ciutat de Mallorca. Però encara no hem obtingut més informació, ni sobre la mort de la nostra avantpassada, ni sobre la del seu marit.
Ja hem exposat anteriorment que Don Arnau Terrassa, arxiver reial i pare de na Margarida Terrassa i Caldés, era el propietari de la possessió de Son Terrassa, a Cas Concos (Felanitx).
A la mort de Don Arnau Terrassa, sogre del Doctor Pau Vallbona, la possessió de Son Terrassa es degué dividir en dues partions. D'una d'elles l'hereu i propietari fou en Cristòfol Terrassa i Caldés, del qual hem parlat abans. Una altra part fou heretada per un altre fill de Don Arnau Terrassa: N'Arnau Terrassa i Caldés, qui es casar amb n'Antonina Olives. N'Arnau ja era mort el 1711. El seu hereu també nomia Arnau Terrassa i Olives.
En Cristòfol Terrassa i Caldés, en qualitat de Tinent de Cavalleria de la Guàrdia del Virrei de Mallorca, prengué part activa pel bàndol austriacista en la Guerra de Successió Espanyola, i hagué de partir cap a l'exili per evitar represàlies en perdre la guerra. Així i tot, no pogué evitar que no li fos confiscada la seva possessió de Son Terrassa.
Respecte a la part de la possessió que li va tocar a n'Arnau Terrassa i Caldés hem trobat la següent nota:
"El 20 de juny [de 1724], fou procedit a segrestar els béns d'Arnau Terrassa de Son Terrassa: tots els fruits penjants en 10 quarterades que tenen conduïdes diferents particulars, ço és, Jaume Barceló "Negret", 1 quarterada, Antoni Obrador "Casa Vella", 2 quarterades, Miquel Roig del Pou d'en Barberà 1 quarterada, i les restants van a compte del dit Arnau Terrassa. Més l'ànua mercè de les pastures que té conduïdes Antoni Bennàsser, doctor en medicina" (cf. Ramon Rosselló Vaquer, Noticiari de Cas Concos. II, Felanitx 2008, pàg. 106).
Firmada la Pau de Viena el 1725, la possessió li fou retornada a Cristòfol Terrassa i Caldés. La seva germana Margarida Terrassa, l'esposa del Doctor en ambdós Drets Pau Vallbona i Gual, figura com la representant del seu germà, que encara es trobava a Viena, on hi va morir, per a rebre la possessió en nom seu, en qualitat d'hereva i usdefructurària de la seva mare Anna Caldés, que ja devia ser morta.
"Dia 18 d'agost [de 1729], dos prohoms han anat a la possessió Son Terrassa per estimar els fruits: les figueres 7 lliures, la vinya 7 somades franques de delme, més 5 quintars de garroves. Dies després es manà a diversos arrendadors de les vinyes de Son Terrassa que ho tinguessen per emparat."
"Dia 5 de juny [de 1730], a instància de Margarita Terrassa, muller de Pau Vallbona, doctor en drets, es mana al batle de Felanitx vagi a la casa d'Arnau Terrassa de Son Terrassa per segrestar els béns mobles, immobles, i semovents com són: or, plata, blat, xeixa, ordi, civada, llegum, bestiar, censals i ànues mercès. Tot seguit es fa el segrest: les cases i tota la posessió sense que falti cap tros de terra, la vinya amb el fruit penjant, diversos mobles, una caixota feta a l'antigor, un molí de sang no molent. Han feta l'estimació dels grans Jaume Barceló "Negret" i Bernat Obrador "Casa Vella"." (cf. Ramon Rosselló Vaquer, Noticiari de Cas Concos. II, Felanitx 2008, pàgs. 112 i 113).
Aquesta darrera informació deu tenir a veure amb el moment en que na Margarida Terrassa i Caldés prengué possesió de la masia que havien confiscat al seu germà després de la Guerra de Successió, com a hereva seva i de sa mare.
D'acord amb l'estudi fet en el terme municipal de Felanitx per Ramon Rosselló Vaquer, el Doctor en Drets Magí Vallbona i Terrassa (+ 1782), fill del Doctor en Drets, Pau Vallbona i Gual, i de na Margarida Terrassa i Caldés, fou el propietari de Son Terrasa entre els anys 1754 i 1775 (cf. Ramon Rosselló Vaquer, Els llinatges i malnoms de Felanitx, Felanitx, 2015, pag. 216).
I publica un exemple del senyoriu del Doctor Magí Vallbona sobre la posessió de Son Terrassa:
"El 18 de setembre [de 1754], Magí Vallbona, doctor en drets, reclama a Miquel Manresa tot el que deu tant en diner com de gra de l'ànua mercè de l'arrendament de Son Terrassa, que són dos anys. Aquest replica que encara manca passar comptes de jornals i altres despeses" (cf. Ramon Rosselló Vaquer, Noticiari de Cas Concos. II, Felanitx 2008, pàg. ?).
Des de l'any 1775 no hi ha constància que la família Vallbona mantingués la possessió de Son Terrassa, de Cas Concos. Encara no estam en disposició de saber el motiu i la forma en que el nostre avantpassat deixà de ser propietari de la possessió.
Amb aquesta entrada iniciam la informació que ens ha arribat de la segona generació dels Vallbona a Mallorca.
Començarem presentant a na Maria Vallbona i Terrassa, filla gran del Doctor en ambdós Drets Pau Vallbona i Gual, i de na Margarida Terrassa i Caldés.
Na Maria fou batejada a Ciutat de Mallorca dia 6 d'octubre de 1701. Fou registrada en els llibres de baptisme de la Catedral de Mallorca, tot i que habitava en el terme parroquial de Santa Eulàlia i fos batejada en casa per necessitat (d'urgència). Li posaren el nom de Maria Magina Margarita. Fou batejada per Mn. Josep Casals, Beneficiat de la Catedral. Els seus padrins de fonts foren en Cristòfol Terrassa, i la Sra. Anna Caldés. Havia nascut dia 5 d'octubre, prop de dues hores abans del migdia (cf. Llibre de Baptismes de la Catedral de Mallorca, volum 9, foli 107vta.).
La següent notícia documentada que tenim d'ella és que contragué matrimoni amb en Nicolau Seguí i Pont de la Terra, mercader, dia 18 de setembre de 1717. La part negativa fou que el pare de la contraent estava exiliat a Vitòria, i no hi pogué assistir. A més, li fou impossible pagar-li la dot, com li corresponia en aquella època. Aquesta adversa situació va amargar els darrers anys de la vida del seu pare, i també ho manifesta així la seva mare, en les disposicions testamentàries.
En Nicolau Seguí i Pont de la Terra (+ 1729), era el fill i hereu de Cristòfol Seguí i Llabrés (1639-1717), mercader, que havia estat alcaid dels castells d'Alaró, Felanitx i Pollensa, i de na Joana Pont de la Terra. Entre altres béns immobles, va heretar del seu pare tres molins (cf. Josep Segura i Salado, "Els molins de D. Cristòfol Seguí al Molinar de Ciutat", pàgs. 471-501).
Del matrimoni nasqueren tres filles:
* Na Joana Seguí i Vallbona (+ 1772), que es casà amb en Bartomeu Bennàssar de Gabellí, i va morir dia 30 de desembre de 1772, i fou enterrada en el Convent de Sant Francesc d'Assís. Li dedicarem més endavant una entrada.
* Na Margarida Seguí i Vallbona, que va morir abans de l'any 1729, essent molt nina.
* Na Maria Seguí i Vallbona (+ 1783), la boda secreta de la qual amb Joan Amengual, Armengual o Armengol, bé val una extensa entrada en el futur.
El matrimoni habitava en una casa pròpia situada en el carrer de la Mare de Déu de la Mamella (actual plaça Josep Mª Quadrado), tan a prop de les desaparegudes monges de la Consolació, que la compraren per eixamplar el convent.
Sabem que en Nicolau Seguí va nomenar procurador general dels seus béns al seu sogre el Doctor en ambdós Drets Pau Vallbona i Gual. Hem trobat documentat una comunicació d'en Nicolau Seguí avisant al seu sogre el Doctor Pau Vallbona que hi havia un moliner interessat a llogar "el molí vell", del qual ell n'era el propietari (cf. Josep Segura i Salado, "Els molins de D. Cristòfol Seguí...", pàg. 499).
En Nicolau Seguí i Pont de la Terra morí dia 15 d'agost de 1729, després d'haver fet testament davant el Notari Valentí Terrers, fill, dia 3 de juliol del mateix any.
Durant anys podem comprovar com na Maria Vallbona i Terrassa, viuda de Nicolau Seguí, administrava els béns del seu marit. S'han descobert una sèrie de plaguetes de les obres realitzades a alguns immobles propietat de la nostra Maria Vallbona i Terrassa. La immensa majoria són atorgats per la senyora Maria Vallbona, ja viuda, mitjançant el Dr. Bartomeu Bennàssar de Gabellí, gendre seu, "que els redactà i féu de testimoni, puix que dita senyora no sabia escriure", conta Josep Segura i Salado en l'escrit citat. D'aquestes notes sabem que primerament fou el pare de na Maria Vallbona qui actuà com a procurador general del seu marit. Més endavant, després de la mort del seu espòs, el seu gendre Bartomeu Bennàssar de Gabellí, que també era doctor en ambdós Drets, com el pare de na Maria i el seu germà Magí. Ara bé, aquesta notícia també ens confronta amb la trista realitat de l'època que, membre els fills mascles tenien carreres, les filles massa sovint eren analfabetes.
Na Maria Vallbona i Terrassa va morir a Ciutat dia 24 de juny de 1770, i fou enterrada en el Convent de Sant Francesc, de Ciutat.
El segon descendent del matrimoni format pel Magnífic Doctor en ambdós Drets Pau Vallbona i Gual i na Margarida Terrassa i Caldés fou en Magí Vallbona i Terrassa, nat a principis del s. XVIII a Ciutat de Mallorca.
En el mes de gener de 2018 localitzàrem la partida de baptisme d'un Magí Vallbona i Terrassa, fill del Doctor en ambdós Drets Pau Vallbona i de la Sra. Margarida Terrassa.
En Magí Vallbona i Terrassa nasqué a les 4 del matí de dia 24 de novembre de 1704. El mateix dia fou batejat en la Catedral de Mallorca. Li posaren els noms de Magí, Nicolau, Francesc, Josep, Ramon, Ponç. Els seus padrins de fonts foren els Nobles D. Tomàs Sureda Sant Martí i la Sra. Joana Sureda Sant Martí, donzella, germans, que vivien a La Almudaina. També ens informa la partida de baptisme que la família dels seus pares habitaven en els límits de la parròquia de Santa Eulàlia (cf. Llibre de Baptismes de la Catedral de Palma, volum 9, foli 210).
El fet que el nostre avantpassat el Doctor Magí Vallbona i Terrassa declaràs en el seu testament que era natural del Principat de Catalunya ens fa defensar la hipòtesi que el Magí Vallbona batejat a la Seu de Mallorca era un infant que va néixer a Mallorca però que degué morir poc després, albat.
En aquesta entrada només citarem, per seguir l'ordre cronològic, el tercer fill del matrimoni format per en Pau Vallbona i Gual, Doctor en ambdós Drets, i na Margarita Terrassa i Caldés, en Magí Vallbona i Terrassa, nat, a principis del segle XVIII, al Principat de Catalunya i mort a Ciutat de Mallorca l'any 1782.
D'ell no escriurem res més en aquesta entrada perquè és tanta la informació que ens ha arribat que la transmetrem en diferents capítols.
Del tercer fill del matrimoni Vallbona - Terrassa som descendents la majoria dels Vallbona de Mallorca.
Del tercer fill baró del Magnífic Pau Vallbona i Gual i de na Margarida Terrassa i Caldés no en sabem massa informació. Però la que ens ha arribat és suficient per a fer-nos una idea sobre la seva vida.
D'ell tampoc hem pogut localitzar el lloc exacte on nasqué. Sabem que degué ser dins la primera dècada del segle XVIII.
El testament del seu pare, signat l'any 1724, el presenta com un adolescent, i encara no informa per a res que hagués pres la carrera eclesiàstica.
Aquesta va ser l'opció escollida per n'Arnau Vallbona i Terrassa. Degué entrar al Seminari Diocesà de Mallorca, fundat precisament a la nostra Diòcesi l'any 1700, poc abans del seu naixement. També podria ser que hagués obtingut una beca i hagués pogut estudiar en el Col·legi de la Sapiència, de Palma, on hi estudiaven aquells seminaristes que tenien millors notes o bé els "recomanats". A hores d'ara encara no hem pogut dedicar el temps que ens hagués agradat a averiguar més informació sobre el segon capellà de la família Vallbona del qual en tenim informació.
Ordenat prevere, obtingué el grau de Doctor en Teologia, com el seu conco Mn. Josep Vallbona i Gual, germà del seu pare. I després de guanyar unes oposicions, aconseguí ésser nomenat Beneficiat de la parròquia ciutadana de Santa Eulàlia, parròquia que abans que es construís l'actual Seu de Mallorca, exercí de Catedral de Mallorca, i on prestà jurament i fou coronat com a rei de Mallorca en Jaume II, el 12 de setembre de 1276.
Pel testament de la seva mare Margarida Terrassa, signat el mes d'abril de 1743, sabem que ja era capellà, Doctor en Teologia i Beneficiat de la parròquia de Santa Eulàlia, de Palma.
Per altra part, na Margarida Terrassa i Caldés, mare de Mn. Arnau Vallbona, informava que el seu fill vivia a un estudi, situat en una de les seves cases, en el carrer dels Verins. I demanava al seu altre fill i hereu en Magí Vallbona, que, quan ella faltàs, el deixàs continuar residint en l'estudi i li mantingués el dret a menjar a ca seva. I recomanava que, si per algun motiu hagués de vendre la casa on hi havia l'estudi de Mn. Arnau Vallbona, que li permetés viure en una altra casa de la família. Recordem que, en aquella l'època, moltes vegades el fill major era l'hereu de tots els béns immobles de la família. Així fou en el cas d'en Magí Vallbona, hereu fideïcomisari dels béns de sa mare.
Encara no ha arribat el moment, però d'aquest prevere de la nostra família pretenim reprendre la investigació per a saber-ne més noves, que anirem publicant en la mesura que hi hagi resultats.
Féu testament davant el Notari Joan Baptista, el 20 d’octubre de 1765. Deixà un llegat piadós en poder del P. Baptista Nadal, prevere dominic. I posà com a testimonis a Miquel Borràs i a Bartomeu Muntaner, dia 10 d’abril de 1776. Els seus marmessors foren: els nobles Senyors Dr. Josep de Boixadors i Don Tomàs Burguès Saforteza i de Berga, el Doctor Don Magí Vallbona i Dona Maria Vallbona, els seus germans, i Dona Joana Anna Cànaves, la seva cunyada, entre d'altres.
Va morir a Ciutat dia 24 d'abril de 1776. Fou enterrat a Santa Eulàlia tot i que vivia al carrer del Verí, com la resta de la família.
N'Anna Vallbona i Terrassa nasqué dia 18 de febrer de l'any 1709, a les 10 del matí. Era filla del Doctor en ambdós Drets Pau Vallbona i Gual, i de na Margarida Terrassa i Caldés, veïns del terme parroquial de Santa Eulàlia, de Palma. Fou batejada dia 19 de febrer, i li posaren els noms d'Anna, Nicolava, Magina, Simona, Maria, Antonina. Fou apadrinada pel Sr. Pere Vallbona "de la Almudayna" i n'Antonina Olivas, de la plaça (?) de Santa Eulàlia.
Com a nota curiosa, el padrí jove fou el germà menor del Dr. Pau Vallbona i Gual, austriacista, com ell, a qui posaren el sobrenom "de la Almudayna". Potser llavors habitava en el Palau Reial, com a membre dels col·laboradors del virrei. Però senzillament podria voler dir que habitava a la barriada de l'entorn del Palau de l'Almudaina. Recordem que era en temps de la Guerra de Successió Hispànica i que el virrei era el Comte de Savallà, al servei del qual estaven els germans Vallbona - Gual.
En el llibre de defuncions del Convent de Sant Domingo hi ha una nota registral que ens informa que n'Anna Maria va ser enterrada dia 1 de febrer de 1714, a una tomba situada entre la Tomba dels Cotoners i el Cristet, en la Capella de Ntra. Sra. del Roser, a l'edat de cinc anys. Era una sepultura nova. Va morir albada.
Fins al dia d'avui, i a falta de proves contràries, creim que va ser la primera membre de la família que va morir i fou enterrada a Mallorca.
La filla petita dels nostres avantpassats el Doctor Pau Vallbona i Gual i na Margarida Terrassa i Caldés fou coneguda com n'Anna Vallbona i Terrassa.
D'ella ens ha arribat la partida de baptisme.
Segons la nota del llibre de baptismes de la parròquia de Sant Nicolau, de Ciutat, dia 17 de març de 1715 fou batejada una filla del Magnífic Pau Vallbona, Doctor en Drets, i de la Sra. Margarida Terrassa, cónjugues.
Fou apadrinada per en Pere Vallbona, conco patern, i per na Margarida Terrassa. El nom de la padrina de fonts s'hauria de tornar a comprovar perquè no pot ser la seva mare i no estam segurs de si és un error.
El que sí ens sorprèn a nosaltres és la quantitat de noms de pila que també va rebre en el baptisme: Anna, Maria, Margarita, Magina, Nicolaua, Ignàsia, Francisca, Tomassa.
Només tenia uns catorze mesos d'edat quan son pare hagué de sortir de Mallorca camí de l'exili imposat per lo que podem imaginar que els seus primers anys degueren ser difícils.
D'ella sabem que l'any 1743 encara romania fadrina. I podria ser que així quedàs tota la vida. Aquest fet, però, no el podem assegurar, però tampoc estam en condicions de desmentir-ho. La seva mare, en el testament, demanà al seu fill gran que, a més del que li pertocàs per herència a la seva filla petita, també li repartís peces de roba i béns mobles, i que es comprometés a mantenir-la tota la vida, a no ser que prengués l'estat del matrimoni. Això vol dir que en aquell moment encara no ho tenia previst. Aquesta és la darrera notícia que ens ha arribat d'ella.
Tampoc la trobam com a padrina de baptismes de cap dels seus nebots, els fills d'en Magí Vallbona.
De la seva mort, per tant, encara no n'hem trobat indicis.
En el tercer fill dels nostres avantpassats Pau Vallbona i Gual i Margarida Terrassa i Caldés ens hi detindrem més. No només perquè en sabem moltes coses sinó perquè ell és part de la línia troncal directa de la qual descendim la majoria dels Vallbona de la branca mallorquina.
En el mes de gener de 2018 localitzàrem la partida de baptisme d'un Magí Vallbona i Terrassa, fill del Doctor en ambdós Drets Pau Vallbona i de la Sra. Margarida Terrassa, però la hipòtesi que seguim és que degué ser un infant que va morir albat.
I aquí ens sorgeix un dubte: és un primer fill del matrimoni que va morir albat, o és el Dr. Magí Vallbona i Terrassa, avantpassat remot nostre? La qüestió és pertinent perquè el nostre avantpassat declarà en el seu testament que era natural del Principat de Catalunya, sense precisar més. Ara bé, per ara seguim la hipòtesi que el Magí Vallbona batejat a la Catedral de Palma l'any 1704 no era el nostre ancestre, però admet prova contrària.
Per aquest fet, creim que el nostre avantpassat va néixer en alguna part del Principat de Catalunya després de l'any 1704, en algun dels viatges dels seus progenitors per causa de la feina del seu pare.
En el testament del seu pare, el Doctor en ambdós Drets Pau Vallbona i Gual, comentà que el seu fill estudiava la carrera de Dret. Per això proposava que tota la seva biblioteca jurídica fos seva, si acabava la carrera.
Com el resta de la família, degué dur una vida nòmada. I patí com ningú les desventures del seu pare, condemnat per austriacista i enviat a l'exili, quan ell era només un adolescent.
A diferència del seu pare, que encara no hem pogut aclarir en quina universitat estudià les carreres de Dret Civil i Dret Canònic, hem pogut saber que en Magí Vallbona i Terrassa estudià la carrera en la Facultat de Lleis i Cànons de la Universitat Lul·liana i Literària de Mallorca.
El que ens ha cridat més l'atenció és la celeritat amb que obtingué els seus títols universitaris. En un estudi sobre la Facultat de Lleis de la Universitat Lul·liana, els autors posen com a exemple del poc temps de diferència en que a vegades la Universitat atorgava els títols al nostre avantpassat Magí Vallbona i Terrassa. Escriuen el següent: "Magí Vallbona recibió el Bachillerato en Leyes el día 12 de octubre de 1728 y el Doctorado el día 23 de octubre del mismo año, cuando escasamente habían pasados once días" (cf. Antonio Planas Rosselló i Rafael Ramis Barceló, La Facultad de leyes y canónes de la Universidad Luliana y Literaria de Mallorca, Universidad Carlos III de Madrid, 2011, pàg. 113). Gràcies a aquest magnífic i exhaustiu treball, hem conegut dades importants en la vida del nostre avantpassat. En primer lloc, que obtingué el títol de batxiller en Lleis, equivalent als actuals títols de llicenciat o grau, a finals de l'any 1728. Poc dies després aconseguí el doctorat. Per aquest motiu el seu títol era el de Doctor en ambdós Drets (Civil i Canònic). La mateixa carrera del seu pare, a la qual s'hi va dedicar tota la vida.
Han caigut en les nostres mans dos documents que ens donen indicis i pistes sobre el treball concret que va exercir el nostre avantpassat com a Doctor en Drets. Pel que hem conegut actuava com a procurador general dels béns que tenia a Mallorca l'Ardiaca de la Catedral de Barcelona.
El primer document l'hem trobat a l'Arxiu de la Biblioteca de Catalunya, que va publicar tota la correspondència de l’inventari del fons de l’arxiu dels barons de Castellet. A l’annex 8 hi ha la correspondència de Miquel Alegre, botiguer de tall. I en la correspondència rebuda hi figura una carta del Dr. Magí Vallbona, de Mallorca, de l’any 1735 (el document es troba citat en la pàgina web de la Biblioteca de Catalunya www.bcn.es). Aquesta carta està escrita de pròpia mà pel Dr. Magí Vallbona i va dirigida a Miquel Alegre, botiguer de tall. Els botiguers de talls es dedicaven a la venda de teixits de llana. Don Miquel Alegre (+ 1736), l’any 1717 havia deixat la seva botiga del carrer dels Abaixadors i va formar companyia de comerç amb altres socis. Un renét seu esdevindrà el primer baró de Castellet. I conservarà tota la documentació familiar. Entre aquesta documentació s’hi troba la carta que va escriure el Dr. Magí Vallbona, dia 8 de febrer de 1735, a Miquel Alegre. En aquesta carta ens assabenta dels seus intents per cobrar uns deutes de l’emfiteusi que tenen alguns propietaris amb l’Ardiaca de Barcelona, aleshores un germà de Miquel Alegre. En l’escrit li comunica al Sr. Miquel Alegre que intentarà aclarir, mitjançant una capbrevació, la quantitat exacte del deute adquirit pels deutors, i confia d’esbrinar-ne el net. [Hem d'agrair a n'en Pau Vadell i Vallbona, el poeta calongí descendent per línia materna de la mateixa família, que ens enviàs fotocòpia de la carta que es troba en el fons del Baró de Castellet, dipositat en l’Arxiu de la Biblioteca Nacional de Catalunya, en l’annex 8 de l’esmentat fons, en la correspondència de Miquel Alegre, botiguer de tall (150-4).]
El segon document diu així:
"Die 23. Julii año 1742.
Comparague ettra. Antoni Ferregut, fill de Joan del lloch de Ruberts, terme de la Vile de Sensellas; el qual jurement mitgensant en poder y ma del Dr. Matgi Vallbona, Prodor. Gl del Molt Rv. Sr. Dn. Joan Fran. Verneda y Vilane per les prev. y Ardiacha Major de le Ste. Isglesie Cathadral de Barcelona, y per el Nott. Infra escrit tenint poder á ell Verbo Consedit, denuncia tenir y poseir una posesió dita el Refal, y casas á ell construides de tenor de 46 quarterades poch més o mancho; situade en lo Loch de Ruberts terme dite Vile de Senselles, tingude en alou directe domini y jurisdicio de dit Sr. Ardiacha, a Merse de Lluisme..".
Segons el document, ell actuava de procurador general de l'Ardiaca de la Catedral de Barcelona, que tenia drets sobre sobre la possessió del Rafal, de Ruberts (Sencelles). No és per cap plet, senzillament és una declaració pública de possessió davant el Notari.
Gràcies als dos documents esmentats en aquesta entrada hem pogut conèixer alguna cosa sobre l'ofici i dedicació del nostre avantpassat com a misser i procurador general.
El nostre avantpassat seguia de prop l'ofici del seu pare, com es pot comprovar.
Lamentam no poder donar més dades, però prometem fet addicions en la mesura que les coneguem.
Sabem que el nostre biografiat contragué matrimoni amb na Joana Anna Cànaves de Mossa i Parets. El maig de 2018 hem obtingut la partida de matrimoni dels nostres avantpassats. Segons aquesta partida, el Doctor Magí Vallbona i Terrassa, Doctor en ambdós Drets, i resident en la parròquia de Sant Nicolau, de Ciutat, contragué matimoni canònic amb la Sra. Joana Anna Cànaves de Mossa i Parets, donzella, filla de D. Nadal Cànaves de Mossa i de la Sra. Caterina Parets. El matrimoni es celebrà dia 26 de desembre de 1741 a l'església parroquial de Santa Eulàlia, de Ciutat, on la contraent, i els seus pares, hi tenien el domicili. També hem pogut saber que el prevere que les casà fou el Dr. Arnau Vallbona i Terrassa, germà del novii. I foren testimonis de les noces D. Nicolau Despuig i D. Pere Gual. Lamentablement, no explica d'on era natural el contraent.
Na Joana Anna Cànaves de Mossa i Parets era de la família dels senyors de la possessió de Mossa (Escorca). Era filla de Nadal Cànaves de Mossa, senyor de la possessió de Mossa, i de na Caterina Parets, segons hem pogut posar en clar per altres informacions col·laterals.
Segons hem trobat publicat, "els Cànaves eren els propietaris de la possessió de Mossa, en el terme d’Escorca. D’aquesta possessió prenen el sobrenom de Cànaves de Mossa. Sabem que el 1578 la possessió pertanyia a l’honor Antoni Cànaves de Mossa. Tenia cases, amb tafona i molí de sang. La possessió era dedicada a olivars i conreu de cereals i lleguminoses. Tenia molta ramaderia, que aprofitava l’honor Nadal Cànaves de Mossa i es mantenia com a gran propietat oliverera i ramadera. El 1685 fou valorada en 6.186 lliures. El 1710, pertanyia a l’honor Nadal Cànaves de Mossa i Marc, de Pollensa (cf. D. Ferrà-Pons i J. Mascaró Passarius, «Mossa», a la Gran Enciclopèdia de Mallorca, T. 11, Palma 1993, 228-230).
Per altra part, també hem trobat molta relació entre els Vallbona - Cànaves de Mossa i la família Parets, parents per la part materna de na Joana Anna Cànaves de Mossa i Parets. Alguns d’aquesta última família apadrinaren fills de Don Magí i també formaren part dels seus marmessors. Aquesta família també era un llinatge notarial de Mallorca, documentat els s. XV-XVIII. Per exemple, sabem d’un tal Andreu Parets i Joan (Palma s XVII-1713), que heretà les notes i l’arxiu notarial del seu pare. Tenia la casa pairal i la notaria la parròquia de Sant Nicolau, de Palma. Era propietari de les possessions denominades sa Casa Nova i sa Casa d’Amunt (cf. D. Ferrà-Pons i J. Mascaró Passarius, «Parets», a la Gran Enciclopèdia de Mallorca, T. 12, Palma 1989, 358-359).
Degut a l'amplitud de la recerca genealògica que vam emprendre ens queda investigar a la muller d'en Magí Vallbona i Terrassa. En la mesura que anirem coneixent més dades les proporcionarem al blog.
Tampoc podem afirmar res sobre la mort de na Joana Anna Cànoves de Mossa. Només que encara vivia quan el nostre avantpassat el Doctor Magí Vallbona, el seu espòs, féu testament, el 1781. També consta que fou la padrina de fonts de la seva néta Dona Maria dels Dolors Vallbona i Morcillo, l'any 1788. Ara bé, el seu fill Don Pau Vallbona i Cànaves de Mossa no parla d'ella en el seu testament, de l'any 1799, per lo que entenem que ja era morta.
En aquesta entrada només farem menció dels fills i filles del Doctor en ambdós Drets en Magí Vallbona i Terrassa i de la seva esposa na Joana Anna Cànaves de Mossa i Parets. Són els fills dels quals ens han arribat notícies verídiques de la seva existència. El poc que sabem de la majoria d'ells ho publicarem en un apartat dedicat a cadascun d'ells, per si algun dia ho poguéssim ampliar.
Els noms dels fills de la família Vallbona - Cànaves de Mossa són els següents:
* En Pau Vallbona i Cànaves de Mossa (1743-1802). És el primogènit, i continuador de la nissaga. D'ell parlarem llargament en altres entrades del blog.
* N'Ignasi Vallbona i Cànaves de Mossa (1744-1778).
* Na Margarida Vallbona i Cànaves de Mossa (1747-1775).
* En Magí Vallbona i Cànaves de Mossa (1749-1778).
* En Nadal Vallbona i Cànaves de Mossa (nat el 1751).
* Na Caterina Vallbona i Cànaves de Mossa (nada el 1754).
* Na Joana Anna Vallbona i Cànaves de Mossa (nada el 1756).
Seria molt interessant que si hi hagués descendència d'alguns dels germans d'en Pau Vallbona i Cànaves de Mossa ho poguéssim descobrir arrel d'aquest blog per ampliar l'arbre genealògic dels Vallbona residents a Mallorca.
Per l'estudi sobre la Facultat de Lleis i Cànons de Mallorca, redactat per Antonio Planas Rosselló i Rafael Ramis Barceló, citat en altres entrades, la Facultat de Lleis de la Universitat Lul·liana estava formada per dotze membres: cinc catedràtics i set col·legiats. Els catedràtics eren els professors de la Universitat: n'hi havia dos de Lleis i dos de Cànons. I una altra càtedra comuna tant per als que estudiaven lleis com pels qui estudiaven cànons. A més hi havia els set col·legiats, que eren els doctors amb més antigüitat en la Facultat, i s'hi anaven incorporant en la mesura que anaven morint tots aquells que s'havien graduat anteriorment. Els col·legiats entraven al Col·legi per antigüitat, com hem dit abans. En canvi, els catedràtics, per oposicions. Els col·legiats no tenien potestat jurídica o de govern, era més bé un càrrec honorífic i gerontocràtic. Cada vegada que la Facultat concedia graus, sigui batxillerats, sigui doctorats, ho feia amb la intervenció dels doctors més antics de la Universitat.
Pel mateix treball que citam, gràcies al qual ja tinguérem ocasió de conèixer la data exacte en la qual el nostre avantpassat Magí Vallbona obtingué els graus de batxiller i de doctor en dret, també hem conegut que el nostre avi fou membre del Col·legi de Doctors de la Facultat de Lleis de la Universitat Lul·liana. El Doctor Magí Vallbona entrà en el Col·legi de Doctors per la mort del Doctor Francesc Fluxà, que va morir el 20 d'octubre de 1772. En formà part del Col·legi fins a la seva mort, deu anys més tard. Durant aquests deu anys el trobam citat en diferents col·lacions de graus, com a membre del Col·legi de Doctors. Ara bé, no el trobam inclòs en el llistat dels catedràtics, pel que podem entendre que mai optà a cap càtedra, o bé no l'obtingué.
En Jaume Vallbona i na Margalida Obrador ens han fet arribar el text referent a un plet entre els Vallbona de Cas Senyor i els Bennàsser de Can Roca. Segons el document, dia 19 de juny de 1790 Don Pau Vallbona i Cànaves de Mossa va establir un cens perpetu amb els germans Miquel i Antoni Bennàsser i Adrover, de Can Roca, davant el Notari de Palma Cayetano Feliu i Gomila. Els hereus de Don Pau Vallbona i Cànaves de Mossa, i fills i hereus d'en Pau Vallbona i Alemany, a qui el tribunal va adjudicar els drets a cobrar el cens, posaren un plet contra els hereus dels germans Bennàsser i Adrover, de Can Roca, reclamant el deute de la pensió anual que darrerament no havia estat satisfeta segons l'acordat en el cens.
Segons el document, es dóna a entendre que la part de la possessó que havia heretat Don Pau Vallbona i Cànaves de Mossa a l'antiga possessió de Calonge era de noranta-dues quarterades.
La família Bennàsser de Can Roca pagava arrendaments al Doctor Magí Vallbona i Terrassa almenys d'ençà del 10 de setembre de 1753. Havien d'anar a passar comptes a la vila de Sineu. Trobam altres pagaments el 1783 i el 1787, pagats a Don Pau Vallbona, fill del Dr. Magí Vallbona.
En Pau Vadell i Vallbona, com ja hem dit en altres entrades, també va publicar rebuts pagats a Don Pau Vallbona i Cànaves de Mossa, i els seus descendents, per l'arrendament de terres heretades per Don Pau Vallbona, fill i hereu universal del Dr. Magí Vallbona i Terrassa, de la hisenda comprada pel seu padrí el Dr. Pau Vallbona i Gual en l'antiga possessió de Calonge. El llogater era en Miquel Jaume Adrover Pau. La llibreta comença dia 8 de setembre de 1798, i parla de l'arrendament de "Son Vallbona" fet per Don Pau Vallbona a favor de Miquel Jaume Adrover Pau dia 11 de maig se 1798. Es fa efectiu el dia de la Mare de Déu de setembre, o dels missatges. El darrer rebut és del 19 de setembre de 1830, i el firma Dona Maria Vallbona i Morcillo, filla de Don Pau, des de Felanitx (cf. Programa de festes de Sant Miquel, Calonge, 2003).
A més, pel testament de na Margarida Terrassa i Caldés, mare del Dr. Magí Vallbona, sabem que tenien cases al Carrer del Verí, de Ciutat. També en tenien a Felanitx.
Per altra part, el Dr. Magí Vallbona i Terrassa també va heretar de sa mare la possessió de Son Terrassa, de Cas Concos (Felanitx), com ja hem publicat abans.
Tots aquest béns que coneixem són l'herència del Doctor Pau Vallbona i Gual i la seva esposa Margarida Terrassa i Caldés, que va heretar el seu fill el Dr. Magí Vallbona i Terrassa. Però no tot ho va llegar al seu fill i hereu Don Pau Vallbona i Cànaves de Mossa i als seus descendents, pel que ens sembla, perquè d'alguns dels béns descrits no n'hem tornat a tenir constància. S'hi han d'afegir les cases de Calonge.
La vida que li tocà viure a n'en Magí Vallbona i Terrassa, tot i haver escollit la mateixa professió de son pare, fou molt diferent a la seva. La podríem qualificar de vida ciutadana. Vivia al carrer dels Verins, a les propietats que havia heretat de la seva mare. Es dedicava a l'ofici de misser. Feia vida social per Ciutat, tot i passar per les altres propietats de la famíla, tant a Felanitx, com a Calonge (Santanyí), d'on hi tenia unes entrades per la hisenda que posseïa per herència del seu pare. Els seus darrers deu anys les dedicava també a la Facultat de Lleis de la Universitat Lul·liana, de la qual en formava part com a membre del Col·legi de Doctors.
El nostre avantpassat, en Magí Vallbona, dia 14 de desembre de 1781, redactà el seu testament davant el Notari Cayetano Feliu i Gomila, de Ciutat. En ell es descrivia a sí mateix "estant detingut en lo llit de malaltia corporal a la qual tem morir, però en tot mon enteniment, ferme paraula y memoria integra". Nomenava marmessors a la Sra. Joana Anna Cànaves de Mossa, la seva esposa, els seus fills Don Pau, Don Nadal i Dona Caterina Vallbona, els únics supervivents; a la seva nora Dona Josefa Morcillo Bustamante Dávila, al seu cunyat D. Antoni Cànaves de Mossa, a la seva neboda Dona Maria Seguí, i a D. Joan Amengual, D. Andreu Parets i Estadas, i D. Jeroni Nadal.
En el citat testament, en Magí Vallbona demanava ser enterrat en la tomba familiar situada en la capella de Ntra. Sra. del Roser, del Convent de Sant Domingo.
Després de deixar uns diners per pagar misses en sufragi de la seva ànima, que s'havien de donar a la parròquia en la qual moriria, passava a anomenar algunes deixes més terrenals.
Declarava que era dipositari en fideïcomís de l'herència de la seva mare. I deixava com a hereu universal de tots els seus béns mobles i immobles presents i venidors al seu fill primogènit en Pau Vallbona i Cànaves de Mossa, també fideïcomissari, que serà el nostre avantpassat comú, com veurem pròximament.
Segons l'Enciclòpedia Catalana, el fideïcomís és una categoria jurídica elaborada pel dret romà que permeté un manteniment de la solidaritat i del patrimoni familiars. Del fideïcomís es deriva un tipus de substitució, la fideïcomissària, o fideïcomís de substitució, que ha tingut una extraordinària importància i difusió, especialment en el dret català. El fideïcomís de substitució suposa una crida successiva d'hereus o legataris, en el sentit que el causant nomena un primer hereu o legatari -anomenat fiduciari-, el qual adquireix l'herència o el llegat amb el gravamen de transmetre'ls a un successiu hereu o legatari -anomenat fideïcomissari-, si es compleixen les condicions posades per qui ha fet el testament. Així l'herència sempre queda en possessió de la família.
Gràcies al testament hem pogut saber la data exacte de la defunció de la seva mare, na Margarida Terrassa i Caldés, que tingué lloc dia 27 de gener de 1759, com ja havíem descrit anteriorment. En ell confirmava que tot el que havia rebut en herència de sa mare, amb els compromisos adquirits per ella, les transmetia al seu fill i hereu en qualitat de fideïcomissari.
I declarava que les rendes que s'esdevenguessin de totes les milleres que ell havia fetes a les cases i terres de Felanitx, herència materna, es destinassin a complir la seva voluntat expressada en el seu testament.
A més declarava que havia venut les joies de la seva esposa, regal del matrimoni, amb el seu consentiment, perquè no hi hagués malentesos futurs.
A pesar d'haver caigut malalt greu, es degué recuperar. En el Dietari de Joaquim Fiol i Estada, llibre del qual parlarem més en el capítol dedicat a n'en Pau Vallbona i Cànaves de Mossa, fill d'en Magí, descriu que dia 14 de març, "a la tarde he asistit a la funció de llisó de punts de cànons que ha dit (ya de antes bachiller) Dn. Joaquim Nicolás Rincón...Li han argumentat Dr. Borràs, Dr. Bestard, Dr. Garau, Dr. Vallbona. Los testants són estats Borràs y Serra. Padrí: Dn. Antoni Bisquerra. Propina, 32 s. Més el maiol ha dat 12 s. per síndic". I referent a dia 4 d'agost de 1782, en el mateix Dietari està escrit que "a les sinch de la tarde, fent cap el canonge Bisquerra, he asistit a un grau de lleis que se ha conferit a Jaume Ignaci Muntaner. Padrí: el Dr. Borràs. Han argumentat Barthomeu Serra, Vallbona, Roca, Bausà. Propina, 12 s." (cf. Dietari de Joaquim Fiol i Estada. Mallorca 1782-1788, pàgs. 14 i 40).
Tot i morir un mes després, el nostre avantpassat, el Dr. Vallbona, mentre pogué, va seguir complint amb les seves obligacions com a membre del Col·legi de Doctors de la Facultat de Lleis i Cànons de la Universitat Lul·liana.
El nostre biografiat va morir dia 6 de setembre de 1782. I fou enterrat en la tomba familiar del Convent de Sant Domingo, en la Capella de Ntra. Sra. del Roser, dia 7 de setembre (com també ho registre el Dietari citat, en la pàgina 46.)
Abans de seguir la història del tronc comú dels Vallbona, amb els descendents del Doctor Magí Vallbona, aportarem una explicació del que sabem de les dues filles de na Maria Vallbona i Terrassa, nétes del Magnífic Dr. Pau Vallbona i Gual. D'elles val la pena contar algunes anècdotes curioses.
Na Joana Seguí i Vallbona era la filla primogènita d'en Nicolau Seguí i Pont de la Terra, mercader (+ 1729), i de na Maria Vallbona i Terrasa (1701-1770). Malgrat no haguem trobat encara la seva partida de baptisme, sabem que va néixer després del mes de febrer de 1722, perquè quan sa mare va atorgà testament no encara no tenia cap filla.
Na Joana Seguí es va casar dia 6 de gener de 1748 amb el Doctor en ambdós Drets Bartomeu Bennàssar de Gabellí i Amorós, fill de Bartomeu i d'Anna Maria Amorós. Com veim, la família es movia entre missers i notaris, doncs, en Bartomeu Bennàssar de Gabellí tenia la mateixa carrera que l'avi i el conco matern de na Joana Seguí i Vallbona.
El Dr. Bartomeu Bennàssar de Gabellí escrigué un popular "Noticiari", que recull els principals esdeveniments succeïts entre els anys 1748-1762, i que comença així: "1748. Als 6 janer, die de los Sants Reys y die de disapte hem vatx esposar jo lo Dr. en Drets Bartomeu Bennassar de Gabelli ab la Sra. Joana Seguí y Vallbona donzella, filla llegítima y natural del Sr. Nicola Seguí y de la Sra. Maria Vallbona conjuges."
Na Joana Seguí i Vallbona va morir dia 30 de desembre de 1772, i fou enterrada al Convent de Sant Francesc d'Assís.
El seu viudo contragué segones núpcies amb na Margarida Rotger.
El Dr. Bartomeu Bennàssar de Gabellí va morir dia 19 de març de 1798.
Hem de fer menció que el matrimoni Bennàssar de Gabellí - Seguí no tingué descendència. Per tant, l'heretat del seu avi patern Cristòfol Seguí passà a la seva germana Maria Seguí i Vallbona.
(Aquesta informació l'hem trobada publicada en el Boletín de la Sociedad Arqueológica Luliana, gener-desembre 1951, pàgs. 582 i 601, i en l'article sobre els molins de D. Cristòfol Seguí, ja citat, en la pàg. 488.)
En Nicolau Seguí i Pont de la Terra, mercader, i na Maria Vallbona i Terrassa tingueren una segona filla a qui posaren el nom de l'àvia materna, na Margarida Seguí i Vallbona.
Atès que no hem trobat la seva la seva partida de baptisme, només podem dir que va néixer entorn a l'any 1725 i que va morir albada, abans de la mort de son pare, l'any 1729. Així ho hem trobat publicat tant al Boletín de la Sociedad Arqueológica Luliana (cf. T. XXX, gener-desembre 1951, números 746-751, pàg. 582) com a l'article "Els molins de D. Cristòfol Seguí al Molinar de Ciutat", de Josep Segura i Salado (pàg. 488).
Na Maria Seguí i Vallbona, filla d'en Nicolau Seguí i Pont de la Terra, mercader (+ 1729), i de na Maria Vallbona i Terrassa (1701-1770), era la tercera filla del matrimoni. Nasqué entorn a l'any 1727. Prèviament havia nascut na Margarida Seguí i Vallbona, però va morir albada.
De na Maria ens ha arribat una nota molt curiosa, que necessàriament hem de reproduir íntegrament"
"Als 13 septembre 1749. disapte. die de Sent Felip martir, fugí Maria Segui donzella, filla llegítima y natural de Nicolau Seguí y Maria Vallbona, ab lo senyor Joan Amengual fadrí, fill del senyor Matheu Amengual notari y de la senyora Francina Molinas de la present Ciutat, y se desposaren el die siguient a la tarde. Los desposà el Dr. Miguel Vert, rector de la parroquial iglesia de Sent Miquel. La fuita fonch amb citació devant el senyor Vicari General, pero se caseren contra la voluntad de tots los parents de dita Maria Seguí com son mare, avia, onclos, ties y demés parents seus. Se examinà de notari dit senyor Juan Amengual als 15 juliol de 1755" (cf. Juan Muntaner Bujosa, "Dos noticiarios desconocidos", a Boletín de la Sociedad Arqueológica Luliana, gener-desembre 1951, pàgs. 582-583).
Ens hem de situar a mitjan segle XVIII. Una al·lota, contra la voluntad de ca seva, s'escapa amb la seva parella i es casa en secret. Quin regiro més gran per a la família! Tant sa mare, na Maria Vallbona, viuda, com l'àvia Margarida Terrassa i Caldés, com els demés parents, el conco capellà, la tia Anna i demés familiars, degueren posar el crit en el cel, tot escandalitzats. A més, eren una gent molt coneguda de la societat ciutadana. D'aquesta feta s'en degué parlar durant una bona temporada.
El que serà difícil d'aclarir és el per què de tantes objeccions de la família a que na Maria contragués matrimoni amb en Joan Amengual, si no és per desavinences entres les dues famílies o perquè la família hagués escollit prèviament un altre pretendent per a ella. El fet que en Joan Amengual es convertís en notari i en secretari de l'ajuntament de Palma no pareix que faci pensar que fos un mal partit. Però, coses d'orgulls i rancors de famílies, sembla ser.
Na Maria Seguí i Vallbona fou l'hereva de l'herència del seu avi patern, el mercader Cristòfol Seguí, que tenia, entre altres béns, tres molins a n'es Molinar, de Ciutat. Sabem que na Maria sabia llegir.
Na Maria Seguí i Vallbona va morir dia 13 d'octubre de 1783, i rebé sepultura en el convent de Sant Francesc, de Ciutat. Va fer testament en poder del notari Josep Berard, dia 20 de juliol de 1779, i va disposar codicil el primer de setembre de 1783. Segons hem sabut, vivia al carrer de la Posada de Terra Santa.
En Joan Amengual, a Armengol, o Armengual, era fill del notari Mateu Armengual, i de la Sra. Francisca Molinas. El 1755 obtingué el títol de notari i arribà a ser, més endavant, secretari de l'ajuntament de Palma. Va fer testament en poder del notari Josep Berard dia 16 de desembre de 1778. Va morir dia 4 d'octubre de 1802 i també l'enterraren al Convent de Sant Francesc, de Palma. En Joan Amengual també surt molt en el "Dietari de Joaquim Fiol i Estada". Segons el Dietari, en "Joan Armengol i Molines" era notari, i arribà a ser el secretari de la Reial Audiència i de la Universitat de Mallorca, i és un personatge molt citat pel Dr. Fiol. D'acord amb la publicació citada, la seva esposa nomia Maria Teresa Vallbona i Seguí (cf. Dietari, pàg. 584).
Aquest matrimoni tingué almenys un fill, en Mateu Amengual, o Armengol, i Seguí, que va morir de mort repentina dia 30 de juliol de 1783, pocs mesos abans que sa mare. El Dietari del Dr. Fiol ens informa que dia: "30 juliol [de 1783]. Al matí, a las 5, se és encontrat mort dins son llit a Matheu, fill del Sor. Juan Amengual" (cf. Dietari, pàg. 102 i 584).
Seguint el que hem fet en les altres generacions, en aquesta entrada només citarem el fill primogènit del Doctor Magí Vallbona i Terrassa i de na Joana Anna Cànaves de Mossa i Parets, en Pau Vallbona i Cànaves de Mossa (1743-1802). D'ell en tenim moltes altres referències i, degut a que és el tronc del qual descendim la majoria dels Vallbona mallorquins, bé es mereix que li dediquem més entrades.
Dels segon fill del matrimoni format pel Dr. Magí Vallbona i Terrassa i per na Joana Anna Cànaves de Mossa i Parets en sabem el següent:
N'Ignasi Vallbona i Cànaves de Mossa (1744-1778) fou batejat dia 9 de novembre de 1744, segurament el mateix dia que va néixer, a la parròquia de Sant Nicolau, de Ciutat. Li posaren els noms de pila d'Ignasi, Miquel, Joaquim, Marçal, Andreu, Tomàs, Magí, Nicolau. Els seus padrins de fonts foren Nadal Cànaves, padrí patern ?, i Margarida Parets.
El fet que li posasin el nom de pila d'Ignasi fa sospitar si el nom del seu avi matern fos el d'Ignasi. Estam pendents de trobar documents clarificadors al respecte.
Pel llibre de defuncions del Convent de Sant Domingo sabem que va morir dia 8 de juliol de 1778, i que fou enterrat en la tomba familiar de la capella de Ntra. Sra del Roser, del Convent de Sant Domingo.
No hem trobat indicis ni de si es va casar, ni de la seva descendència, si en tingué.
En aquesta entrada posarem el que sabem de la primera filla de la família Vallbona - Cànaves de Mossa.
Na Margarida Vallbona i Cànaves de Mossa (1747-1775). Va néixer dia 5 de novembre de 1747 i fou batejada el dia següent a la parròquia de Sant Nicolau, de Palma. Li posaren els noms de pila de Margarida, Joaquima, Ignàsia, Magina, Jerònima, Caterina. Fou apadrinada per Mn. Arnau Vallbona, prevere, i conco patern seu, i na Caterina Parets, padrina materna.
Na Margarida va morir dia 5 de juliol de 1775, i va ser enterrada en la tomba familiar de Sant Domingo.
Tampoc ens consta que estigués desposada ni tingués descendència.
Del quart fill del Dr. Magí Vallbona i de na Joana Anna Cànaves de Mossa només en sabem el que aquí escrivim.
En Magí Vallbona i Cànaves de Mossa (1749-1778), nasqué dia 30 d'abril de 1749 i fou batejat el mateix dia en l'església parroquial de Sant Nicolau, de Palma. Els seus noms foren Magí, Ignasi, Esteve, Nicolau, Joaquim, Nadal, Jeroni, Josep, Tomàs, Lluís, Marià, Pau. Fou apadrinat pels nobles D. Tomàs Zaforteza y Berga i la Sra. Maria Joana de Boixadors, el que indica que l'estreta relació dels Vallbona amb la família dels Pacs-Boixadors seguia ben viva.
Segons el llibre de Defuncions del Convent de Sant Domingo en Magí morí dia 11 d'octubre de 1778, el mateix any que el seu germà Ignasi. I fou enterrat en la tomba familiar de la capella de Ntra. Sra. del Roser, de Sant Domingo.
No ens ha arribat que tingués descendència.
Del cinquè fill d'en Magí Vallbona i Terrassa i de na Joana Anna Cànaves de Mossa i Parets en tenim alguna notícia més, però no encara sufiencientment satisfactòria.
En Nadal Vallbona i Cànaves de Mossa (nat el 1751), nasqué dia 5 de setembre de 1751, a les cinc hores. Fou batejat el mateix dia en la parròquia de Sant Nicolau. Li imposaren els noms de Nadal, Tomàs, Joaquim, Pau, Ignasi, Magí, Lluís, Ramon, Marià, Antoni, Nicolau, Francisco, Jeroni, Domingo, Bonaventura. Els seus padrins de fonts foren Antoni Cànaves i na Maria Vallbona, viuda, tia paterna seva.
D'ell només sabem que va morir després de l'any 1799.
En el testament del seu nebot Don Josep Maria Vallbona, fill del seu germà gran Don Pau Vallbona i Cànaves de Mossa, Don Josep Maria deixà dit que va acordar amb el seu conco Don Nadal Vallbona que ell pagaria les despeses de l'anada a Cardona, Catalunya, del seu cosí germà Don Antoni Vallbona, fill de Don Nadal. Per això manà en el testament que es complís el que acordaren conco i nebot, encara que per pagar-ho haguessin de vendre terres. I encarregà al seu cunyat que ho fés complir als seus fills i hereus, costàs el que costàs. Per aquest motiu sabem que en Nadal estigué casat, però encara no hem aclarit amb qui. A més, coneixem de l'existència d'almenys un fill, de nom Antoni Vallbona, de qui només sabem que pretenia dirigir-se a Catalunya.
D'ells no sabem absolutament res més a hores d'ara. Ara bé, si Don Nadal Vallbona tingué més descendència, l'autor d'aquest blog estaria encantat de poder-ho ampliar amb les notícies que ens poguessin arribar sobre ells.
La sisena filla del matrimoni Vallbona - Cànaves de Mossa.
Na Caterina Vallbona i Cànaves de Mossa (nada el 1754), que va néixer dia 16 de juny de 1754, a les 6:45 hores. La batejaren el mateix dia a Sant Nicolau. Li posaren els noms de Caterina, Anna, Magina, Lluïsa, Maria, Paula, Joana, Joaquima, Ignàsia, Nicolaua, Jerònima, Dominga, Tomassa. Els seus padrins de fonts foren en Pere Parets, Notari, i na Joana Seguí i Bennàssar, és a dir, Sra. de Bennàssar, segons la costum del segle XVIII que canviava el segon cognom de les dones casades, cosina seva.
Ella va morir després de l'any 1781, perquè és citada per son pare en el testament, però encara no sabem res més d'ella.
De la darrera filla del matrimoni format pel Dr. Magí Vallbona i Terrassa, i na Joana Anna Cànaves de Mossa i Parets, només podem dir el següent:
El seu primer nom era Joana Anna Vallbona i Cànaves de Mossa (nada el 1756). Na Joana Anna nasqué dia 20 d'agost de 1756, a les 5 i mitja, i fou batejada el mateix dia. Amb els noms de pila de Joana, Anna, Bernarda, Magina, Francina, Paula, Joaquima, Nicolauau, Ignàsia, Jerònima, Dominga, Tomassa, Eloïsa, Bruna, ?, Melsiona, Maria, Francisca, ?. Fou apadrinada per en Pau Vallbona, el seu germà gran, i na Francina Cànaves.
D'ella només sabem que va morir abans de 1781 perquè el seu pare no l'anomena en el seu testament, pel que hem de suposar que ja era morta.
De tots els nostres avantpassats en línia recta de la família Vallbona nats en el segle XVIII només hem pogut trobar la partida de baptisme del fill primogènit del Doctor en ambdós Drets en Magí Vallbona i Terrassa, i de na Joana Anna Cànaves de Mossa i Parets. I, si es confirma, també la del propi Dr. Magí Vallbona, l'any 1704.
En Pau Vallbona i Cànaves de Mossa va néixer dia 5 de gener de 1743, a les cinc de la matinada, a Ciutat. Fou batejat el mateix dia pel seu conco el Dr. Arnau Vallbona, prevere i Beneficiat de la parròquia de Santa Eulàlia. És l'únic nebot del qual hem trobat registrat que fou batejat pel seu conco patern.
Li posaren els noms de Pau, Ignasi, Josep, Joan, Tomàs, ?, Francisco, Bonaventura, Jeroni, Marià, Domingo, Magí, Nicolau.
Els seus padrins de fonts foren els nobles Sr. D. Josep de Boixadors i Dona Joana de Verí.
De la partida de baptismes podem afirmar que, per diversos motius, li donaren un tracte de favor com corresponia al fill primogènit de la família Vallbona - Cànaves de Mossa.
Va passar la seva infància a la casa pairal del Carrer de Verí, a Ciutat, tot i que també anava visitant les cases i terres que posseïa la família a Felanitx i a Calonge (Santanyí).
És curiosa la diferència d'edat entre ell, el primogènit d'en Magí Vallbona, i les seves cosines paternes, les filles de la seva tia Maria Vallbona, que es casaren totes dues quan ell era només un infant. A les noces de la seva cosina Maria, fetes en secret, segur que no hi va assistir, però no hi ha cap dubte que en degué sentir parlar molt per ca seva.
No conegué el seu avi patern, el Doctor en ambdós Drets Pau Vallbona i Gual, en canvi sí que tingué ocasió de conèixer a la seva àvia paterna, na Margarida Terrassa i Caldés.
Per desgràcia no hem pogut trobar cap referència documental sobre els estudis que prengué, si en tingué, ni de l'ofici que exercí durant la seva vida. Però hi ha algunes dades sorprenents que volem compartir amb tots els seus descendents i persones interessades en seguir la història familiar d'aquest blog.
Vet'aquí un dels grans enigmes de la història dels nostres avantpassats directes que encara no hem estat capaços de resoldre ni de trobar-hi una explicació satisfactòria.
Quan feia uns anys que ens dedicàvem a la recerca genealògica sobre els orígens del cognom Vallbona mallorquí, de sobte ens trobàrem que l'any 1796 naixia a Calonge (Santanyí), Don Joaquim Vallbona i Morcillo, fill de Don Pau Vallbona i Cànaves de Mossa, natural de Ciutat, i de Da. Josefa Morcillo y Bustamante, natural de Cadis. Passat l'estorament inicial, aquesta informació ens provocà un interès especial per intentar aclarir què hi feia el nostre avantpassat per la ciutat gaditana a finals del segle XVIII, i qui era na Josefa Morcillo y Bustamante amb qui es va casar el nostre avantpassat.
Quan ja pensàvem que aquesta línia de recerca quasi bé estava esgotada atès que era improbable que l'autor del blog es traslladàs a Cadis a seguir la investigació, de sobte un descendent directe d'una germanastre de na Josefa Morcillo ens va enviar més informació que volem compartir amb tots vosaltres: el testament del pare de la nostra avantpassada de Cadis que conté nombroses dades interessants sobre la seva família. No així, però, les respostes que ens qüestionen sobre el per què de l'estada del nostre avi per Andalusia.
Dª Josefa Morcillo y Bustamante era filla de D. José Morcillo y Calderón de la Barca, natural de la ciutat de Cadis, i de Dª Josefa Bustamante y Dávila. Nascuda a mitjan s. XVIII, en aquella ciutat andalusa.
Don José Morcillo y Calderón de la Barca va néixer a Cadis dia 21 d'abril de 1731. Féu testament davant el Notari González Téllez, dia 21 de desembre de 1780, en la vila de la "Real Isla de León", Cadis.
Del testament n'hem extret tota aquesta informació rellevant:
* D. José Morcillo y Calderón de la Barca era fill de D. Francisco Morcillo y Segura, y de Dª Nicolasa Calderón de la Barca, ja difunts, que també són avantpassats nostres;
* En el moment de la seva mort ocupava el càrrec de "Mayor de Guerra de Marina del Departamento de Cádiz";
* Era veí de "la Real Isla de León", de Cadis;
* Es casà en primeres núpcies a la ciutat de Cadis amb Dª Josefa Bustamante y Dávila, dia 10 d'octubre de 1751, qui va aportar com a dot cent ducats de velló i ell no va aportar cap capital;
* Del matrimoni amb Dª Josefa Bustamante y Dávila tingueren cinc fills: "Dn. José María, Cadete del Regimiento de Infantería de Toledo, Mayor de veinte y sinco años. Dª Josefa María que esta casada con Dn. Pablo Balbona ausente de esta Villa, la cual se halla en mi casa y compañía. Dª María Josefa también casada con Dn. Juan Vivet, Capitán del Regimiento de Infantería de Soria, que actualmente esta en la America. Dn. José Ignacio, Cadete que fue del Regimiento de Infantería de la Princesa que falleció en la espedision de Sta. Cathalina y otro Niño que ahora no hago memoria de su Nombre que también murió a pocos meses de haver fallecido su madre, manifestando que José Ignacio murió soltero";
* Es casà en segones núpcies amb Antonia Castellanos, en la ciutat de Cadis, dia 3 de novembre de 1763, amb qui tingué diversos fills, però només en sobrevivien l'any 1780 dues filles: "Dª Manuela María, mayor de catorze años de edad y Dª Josefa Morcillo Castellanos, como de seis años de edad";
* Deixà escrit la relació d'una sèrie de persones que li devien diners, perquè quedàs constància, i d'altres coses que li quedaven pendents per a fer.
Hem de reconèixer que el nostre avantpassat estigué molt relacionat amb l'estament militar, del qual en formava part, com expresa en el seu testament. A nosaltres ens resulta com a mínim curiós que, quan anomenà el seu gendre, casat amb na Josefa María, només el cità pel seu nom castellanitzat "Pablo Balbona" sense fer cap mínima referència al seu ofici o benefici, a diferència dels altres fills i gendres.
La nostra avantpassada gaditana, la primera muller de D. José Bustamante Dávila, i mare de na Josefa María Morcillo y Bustamante, va morir abans de 1763, l'any que en José Morcillo contragué segones núpcies.
El nostre avantpassat gadità va morir dia 22 de desembre de 1780, l'endemà d'haver fet testament, a Isla León (Cadis), segons consta en la nota marginal del mateix testament.
De les famílies Morcillo, Calderón de la Barca, Bustamante i Dávila n'hem trobat més coses, però les deixam pel futur, per no desviar-nos de la història dels Vallbona de Mallorca.
Un llibre exhaurit, que hem trobat per internet en versió PDF, ens ha aportat part de la genealogia de la nostra avantpassada la Sra. Josefa Morcillo y Bustamante, sobretot per línia paterna. Diu així:
"La familia del apellido Morcillo es de las más calificadas de España, de origen inmemorial y con muy antiguo solar infanzonado en las montañas de Burgos [...].
En tiempos de los Reyes Católicos D. Fernando y Dª Isabel florecieron Simon Gonzalez Morcillo y Miguel Morcillo, el primero natural de las montañas de Burgos, que probó nobleza para vestir el hábito de Santiago, de que le hizo merced el Emperador Carlos V, y el segundo natural de Sevilla, troncos ambos de muchas ramas que se estendieron en varios puntos de la península; principalmente en Andalucía, pasando algunos de sus ilustres vástagos á las conquistas del Nuevo Mundo [...]. El padre Fray Diego Morcillo, trinitario calzado, murió a la edad de 102 años, siendo arzobispo de Lima habiendo sido Virey de aquellas provincias".
I en unes notes a peu de pàgina, ens informa de la genalogia de la nostra avantpassada, Da. Josefa Morcillo y Bustamante, parlant de l'ascendència i descendència del seu germà, D. José Morcillo y Bustamante:
"Algunos apuntes genealógicos por la línea de Morcillo:
De esta noble casa de Morcillo proviene por linea recta de varon D. José Morcillo Bustamante, como hijo legitimo de D. José Morcillo Calderon de la Barca y de Dª Josefa Bustamante Davila, naturales de la ciudad de Cádiz. Nieto legitimo de D. Francisco Morcillo y Segura, natural de la ciudad de Estepa, y Dª Nicolasa Calderon de la Barca, que lo fué de la ciudad de Ecija, segundo nieto de D. Pedro Morcillo, hermano entero del Excmo. e Ilustrisimo Sr. D. Diego Morcillo, y fué ascendiente de D. José Morcillo y Moral, caballero hijo dalgo notorio, que casó con Dª Isabel Martínez, y tuvieron por hija a Dª Juana Morcillo, que casando con D. Pedro Gonzalez , fueron padres de Dª Monica Gonzalez y Morcillo, que casó con D. Andrés Lopez Caballero; y fueron padres de D. Santiago Lopez Gonzalez Caballero y Morcillo, natural, vecino y propietario en la clase de mayores contribuyentes en la ciudad de Murcia, caballero de la inclita sacra y militar órden de San Juan de Jerusalen en la veneranda lengua de Castilla, diputado de provincia..." (cf. Francisco Piferrer, Apéndice al Nobiliario de los Reinos y Señorios de España, Madrid, 1801, pàgs. 60-61).
En la propera entrada donarem a conèixer tots els ascendents de Dª Josefa Morcillo y Bustamante, que hem conegut per diferents fonts. I també el fill i germà dels nostres avantpassats directes, Mons. Diego Morcillo, Virrei del Perú, i arquebisbe de Lima.
Els avantpassats directes més antics de la família Morcillo que coneixem són el matrimoni format per D. Alfonso Morcillo Rubio de Auñón i Dª María Manzano.
D. Alfonso Morcillo Rubio de Auñón i Dª María Manzano foren pares de Mons. Diego Morcillo Rubio de Auñón y Manzano, Virrei del Perú i arquebisbe de Lima (1642-1730), natural de Villarrobledo (Toledo), que mereixerà una entrada apart; i de D. Pedro Morcillo Rubio de Auñón y Manzano, avantpassat nostre (segons el llibre de Piferrer citat).
D. Pedro Morcillo Rubio de Auñón y Manzano es casà amb una senyora de cognom Segura. Foren pares de D. Francisco Morcillo y Segura (nat el 1693), natural d'Estepa (Sevilla).
D. Francisco Morcillo y Segura (nat el 1693) es casà amb Dª Nicolasa Calderón de la Barca y de Barreda (nada el 1700), natural d'Écija (Sevilla).
D. Francisco Morcillo y Segura (nat el 1693) i Dª Nicolasa Calderón de la Barca y de Barreda (nada el 1700) foren els pares de D. José Morcillo y Calderón de la Barca (1731-1780), natural de Cadis.
D. José Morcillo y Calderón de la Barca (1731-1780), Escrivà de S. M. i Major de Guerra i de Marina, es casà en primeres núpcies amb Dª Josefa Bustamante y Dávila (+ entorn al 1762).
I foren els pares, entre d'altres, de D. José Morcillo y Bustamante, Capità del Regiment de Còrdova, i de Dª Josefa Morcillo y Bustamante, la nostra avantpassada (+ 1826), casada amb D. Pau Vallbona i Cànaves de Mossa (1743-1802), a Cadis, i pares de D. Josep Maria Vallbona i Morcillo (+ 1821), entre d'altres, que també fou el nostre avantpassat.
Els nostres avantpassats D. Alfonso Morcillo Rubio de Auñón y Dª María Manzano foren pares d'un infant a qui posaren el nom de Diego Morcillo Rubio de Auñón y Manzano, nascut dia 3 de gener de 1642 a Villarrobledo, Toledo.
De jove es va fer religiós, i va entrar a l'Orde de Trinitaris Descalços, a Toledo. Estudià a Alcalá de Henares, on també hi exercí de professor.
L'any 1701 fou nomenat bisbe de León (Nicaragua). I l'any 1708 fou promogut a bisbe de La Paz (Charcas), Diòcesi que l'any 1714 fou elevada a Arxidiòcesi, i el nostre parent fou nomenat el primer arquebisbe de La Plata (a Charcas), que actualment és una de les ciutats més importants de Bolívia, i seu del govern de l'estat. I finalment, el 1723, fou nomenat arquebisbe de Lima (Perú), càrrec que ocupà fins a la seva mort.
Al mateix temps també fou nomenat virrei del Perú, en dues ocasions, pel rei Felip V d'Espanya.
Mentre els membres de la nostra ascendència per part dels Morcillo eren reconeguts pel primer rei borbònic, els membres de la nostra família Vallbona eren desterrats. Així és la tragicomèdia de la vida i de les famílies.
L'arquebisbe-virrei va morir dia 11 de març de 1730, a Lima (Perú).
En aquesta entrada compartirem la poca informació que hem recollit sobre el segon cognom del pare de Dª Josefa Bustamante y Dávila: el llinatge Calderón de la Barca.
El nostre avantpassat D José Morcillo y Calderón de la Barca (1731-1780), nat a la ciutat de Cadis, Escrivà de S.M., i Major de Guerra i de Marina, era fill de D. Francisco Morcillo y Segura (nat el 1693, a Estepa, Sevilla), i de Dª Nicolasa Calderón de la Barca y de Barreda (nada el 1700, a Écija, Sevilla).
Es va casar en primeres núpcies amb Dª Josefa Bustamante y Dávila, i foren pares de la nostra avantpassada Dª Josefa Morcillo y Bustamante, entre d'altres.
De la família paterna de D. Jose Morcillo y Calderón de la Barca ja n'hem parlat en anteriors entrades.
La Senyora Nicolasa Calderón de la Barca y de Barreda va néixer a Écija, Sevilla, dia 18 de setembre de 1700. Era filla de D. José Calderón de la Barca, i de Dª Beatriz de Barreda.
Res més sabem d'ells, ni de la seva ascendència. Però no descartam que puguin estar relacionats directament amb D. Pedro Calderón de la Barca y Barreda González de Henao Ruiz de Blasco y Riaño (1600-1685), el famòs capellà i escriptor espanyol, però no ho podem demostrar en aquests moments.
Dels altres cognoms dels pares de la mare de Dª Josefa Morcillo y Bustamante, els llinatges Bustamante y Dávila, res més podem afegir en aquests moments.
Com hem dit en altres entrades, no sabem què cercava per Cadis el nostre avantpassat Don Pau Vallbona i Cànaves de Mossa.
La ciutat de Cadis va viure la seva edat d'or durant el segle XVIII. Segons tots els historiadors l'època en que el nostre avantpassat es traslladà a Cadis fou el temps de màxim esplendor de la ciutat. Per negocis, o no sabem per quin altra motiu, el nostre Pau Vallbona partí cap a aquella ciutat essent molt jove. Allà conegué la seva futura esposa, Dª Josefa Morcillo y Bustamante. Amb ella contragué matrimoni a Cadis, però no hem anat a cercar el registre matrimonial tot i que està en procés d'investigació a hores d'ara.
Pel testament de D. José Morcillo y Calderón de la Barca, pare de la nostra avantpassada gaditana, sabem que la seva filla gran estava al seu costat el dia del seu traspàs, esdevingut dia 22 de desembre de 1780, a Isla de León, Cadis. El seu gendre, D. Pau Vallbona, es trobava fora.
A Cadis tingueren almenys els dos primers fills del matrimoni del qual tenim notícies: en Magí Vallbona i Morcillo i en Josep Maria Vallbona i Morcillo, que serà l'hereu i continuador de la nissaga santanyinera dels Vallbona. Malauradament no hem pogut trobar encara les seves partides de baptisme.
Pel que podem intuïr, enterrat el pare de na Josefa, els nostres avantpassats degueren decidir traslladar-se a viure a Mallorca, on en Pau Vallbona hi tenia cases i hisenda. A més, el pare de Don Pau Vallbona i Cànaves de Mossa, el Dr. Magí Vallbona, va morir el 6 de setembre de 1782, deixant-lo a ell hereu universal de tots els seus béns mobles i immobles. Tot plegat degué propiciar que deixassin la ciutat de Cadis i es traslladassin definitivament a viure a l'illa de Mallorca, d'on ell procedia.
La primera notícia certa de la presència a Mallorca de Don Pau Vallbona i Cànaves de Mossa i la seva esposa Dª Josefa Morcillo y Bustamente, amb els primers fills del matrimoni (almenys un) la trobam en el Dietari de Joaquim Fiol i Estada, de l'any 1786. En aquest any, dia 6 d'octubre, hi ha escrit: "A la tarde he rebut la confesió de reo de miliciano que està arrestat en case de Vallbona, a instància de la forastera Magdalena Miquel, viuda" (cf. Dietari, pàg. 310). L'únic que se'ns ocorre és que a la casa on vivien els nostres avantpassats, a Ciutat, hi havia un quartet que servia per retenir detinguts per a fer la primera declaració davant un advocat. Hem de tenir en compta que tant l'avi com el pare d'en Pau Vallbona eren missers. En aquest cas era el misser Joaquim Fiol qui havia de prendre declaració al reu.
Dia 25 de gener de 1787 hi ha la següent nota: "He asistit a la tarde fent cap, a las 4, a el grau de theologia que se ha conferit al diaca beneficiat en St. Jaume, Nicolàs Prats. Padrí: el rector de St. Jaume, Mas. El exordi en octaves, un al·lotet de Vallbona. El quamquam, molt ordinari y mal sabut. Propina: 4 s." (cf. Dietari, pàg. 336). Segons l'autora de l'edició, aquest al·lotet, que no surt molt ben parat en el comentari del Dr. Fiol, és en Magí Vallbona i Morcillo, fill de Don Pau Vallbona i Cànaves de Mossa i de Dona Josefa Morcillo y Bustamante (cf. Dietari, pàg. 661), però no podem assegurar si és referia a ell, de qui no tenim més notícies que la seva existència, o d'en Josep Maria Vallbona i Morcillo, que serà el nostre ascendent directe.
El Dietari ens assabenta que Don Pau Vallbona i la seva família anaren a viure de lloguer a unes cases que tenia el Doctor Joaquim Fiol i Estada al carrer de la Portella, on havia viscut el fiscal Juan Pérez i Villamil (cf. Dietari, pàg. 661). No acabam d'entendre que en Pau Vallbona necessitàs pagar lloguers quan havia heretat les cases del carrer de Verí, però per algun motiu desconegut així va ser. La família d'en Pau Vallbona i na Josefa Morcillo passaren a viure de lloguer en aquestes cases a finals del mes de maig de 1788. Dia 23 de maig d'aquest any el Dr. Fiol escriu: "Dn. Pau Vallbona és vingut y li he entregat el canvi de los 4 durets, que es estat 11 s. 4: li he dat recibo de fecha de ahir ab expresió de haver pagat per al primer mes 6 ll. s. 10, però la intel·ligència és que sols he rebut 5 ll. 16 s. 8." (cf. Dietari, pàg. 426). Amb bones paraules, i sense pretendre ésser grosser, en Joaquim Fiol fa constar que no ha rebut pel lloguer el que havien acordat.
I dia 8 de juny de 1788, el Dr. Fiol escriu: "He estat en case de Vallbona a oferir-me". La nostra avantpassada estava embarassada de la seva filla i degué tenir algun contratemps en l'embaràs que féu que el Dr. Joaquim Fiol, el propietari de les cases on vivien, es preocupàs pel seu estat i s'oferís per si l'havien de menester a ell, o per a utilitzar les seves influències. Per tant, per entendre millor aquesta frase l'hem de connectar amb la següent entrada referida a la nostra família, de dia 24 de juny de 1788, que diu: "Som anat a visitar la partera de Vallbona, visina, qui parí dia 22." (cf. Dietari, pàgs. 429 i 432). D'aquesta manera tenim notícia del naixement de la filla d'en Pau Vallbona i na Josefa Morcillo, na Maria dels Dolors Vallbona i Morcillo, que va néixer dia 22 de juny de 1788 a les cases del carrer de Portella on residien els seus pares. D'aquesta filla en tornarem a parlar més endavant.
El 27 de juliol de 1788 trobam escrit: "He cobrat 11 ll. 13 s. 4 de Dn. Magí Vallbona per dos mesos de lloguer y no he expresat partida en lo albarà." A una nota a peu de pàgina l'autora de l'estudi explica que hi ha una errada en el nom, perquè "evidentment es referia al fill de Magí, que nomia Pau Vallbona i Cànaves de Mossa, llogater des de la darreria de maig de 1788. Magí Vallbona havia mort l'any 1782 i Magí Vallbona i Morcillo -fill de Pau i per tant nét de Magí-, encara era un infant" (cf. Dietari, pàg. 437).
També ens informa el Dietari d'alguns aspectes de la vida social del Dr. Fiol amb la família dels nostres avantpassats. En les notes de dia 30 de juliol de 1788 escriu: "A la tarde és vingude, ab son marit y fill y criade, la forastera de Vallbona: los he enseñat tota la case, alts y torra y també hort y botigas; los he donat refresch de bolados y xoquolate y a el xich, 12 peras grosísimas; después és vingut Mariano Cànevas y també ha berenat, y la criade". Crida l'atenció la forma d'anomenar a la nostra avantpassada gaditana "la forastera de Vallbona". També volem explicitar que no sabem si el fill que esmenta és el fill gran, en Magí, de qui no tenim més notícies certes com hem dit abans, o en Josep Maria Vallbona i Morcillo, que serà tan rellevant per a la nostra història perquè en fou el nostre avantpassat. Nosaltres ens inclinam per creure que el nin del qual parla el Doctor Fiol era en Josep Maria Vallbona i Morcillo. Per altra part, en "Mariano Cànevas" que també berenà a la casa del Dr. Fiol era un cosí germà matern de Don Pau Vallbona, a qui també va nomenar marmessor en el seu testament, com veurem. I que segons el Dietari del Dr. Fiol, es va graduar en Dret Civil dia 24 de febrer de 1785 (cf. Dietari, pàg. 200).
I el dia primer d'agost, escriu: "He enviat a el señoret, fill de Vallbona, un parell de coloms vells y un colomí que encare no menje, esto per mà de Margarita, filla de Vicensa; és la coloma mongine, mascle blanc" (cf. Dietari, pàg. 438 ambdues notes). No sabem si aquest comentari es refereix a un fill d'en Pau Vallbona o és una forma de tractar al nostre ancestre Pau Vallbona de "señoret", perquè també ell era "fill de Vallbona".
Dia 26 d'agost de 1788 trobam escrit: "He rebut de Dn. Pau Vallbona 7 ll. 4 s. corresponents a un mes y set dias de conducció de las cases. Y així he fet declaració que comenserà el dia primer d'octubre la primera pague y seran los mesos cabals: se-n va fora" (cf. Dietari, pàg. 442). Anaven a les seves finques de Felanitx i Calonge (Santanyí).
I dia 5 d'octubre de 1788 escriu el Dr. Fiol: "De case de Vallbona, visí, me han enviat un potet de codoñat de reïmat y un platet de panses: arribaren de vingude de Felanitx ahir a la nit" (cf. Dietari, 449). Aquesta és la darrera notícia que dóna el Doctor Joaquim Fiol i Estada de la seva relació amb la nostra família.
Entre 1789 i 1795 els nasqué el seu fill Manuel Vallbona i Morcillo, probablement a Palma.
Pel que sabem, en Pau Vallbona i Cànaves de Mossa fou qui degué condicionar les cases de Calonge on hi passaven temporades, residint però entre Ciutat, Felanitx i Calonge. Estant en aquest darrer poble, els nasqué el seu fill petit, "Don Joaquim Vallbona i Morcillo", dia 11 de maig de 1796, i batejat en la parròquia de Sant Andreu, de Santanyí. En Joaquim serà el primer Vallbona nascut al terme de Santanyí.
Per altra part, segurament el nom que reberen les cases que posseïen els Vallbona a Calonge foren començades a anomenar-se "Cas Senyor" en referència a Don Pau Vallbona i Cànaves de Mossa, o al seu fill i hereu Don Josep Maria Vallbona i Morcillo.
Finalment, la família Vallbona - Morcillo es va establir a Felanitx. D'acord amb un llibre publicat recentment, l'any 1799 es va realitzar un padró en la vila de Felanitx amb ocasió d'un nou impost que es volia implantar. Segons el padró, es varen distribuir les famílies felanitxeres en quatre classes. A les famílies de la primera classe se'ls imposava un impost de quatre duros anuals. Eren les més riques. Les famílies de segona classe havien de pagar tres duros anuals. Les de tercera classe, havien de pagar dos duros anuals. I finalment, les de quarta classe, havien de contribuir amb un duro anual. Eren els més pobres. Doncs bé, segons el llibre comentat, "Dn. Pablo Vallbona (casado)", habitava en el carrer dels Horts, de Felanitx, i fou classificat en la quarta classe, assignant-li un duro anual (cf. Xisco Bergas Pastor, Felanitx, 1799. Un poble a través d'un padró. Felanitx, febrer 2018). La notícia ens ha sorprès molt perquè en aquells moments ens consta que encara posseïen bastant de patrimoni.
A partir de les dades que ofereix el testament que redactà Don Pau Vallbona i Cànaves de Mossa dia 19 d'abril de 1799, davant el Notari Francesc Pujol, Don Pau es declarava natural de Ciutat de Palma i morador en la vila de Felanitx. Allà hi havia establit el seu domicili finalment, i a Felanitx va morir, com veurem. Però seguia anant d'una part a l'altra, perquè també escrigué que volia ser enterrat en el Convent de Sant Agustí, de Felanitx, si morís en aquella vila. Però si morís a Ciutat, volia ser enterrat en la tomba familiar del Convent de Sant Domingo, "en la mateixa sepultura de mos majors, que se troba en la Capella de Ntra. Sra. del Roser".
D'una forma o d'una altra hem anat parlant dels cinc fills del matrimoni dels nostres ascendents en Pau Vallbona i Cànaves de Mossa i na Josefa Morcillo Bustamante dels quals ens han arribat notícies. El fet que el nostres avantpassats es casasin a Cadis, i allà hi tinguessin els primers fills, i després visquessin a Palma, a Felanitx i a Calonge (Santanyí), no ha facilitat gens trobar les partides baptismals de tots els seus descendents, per això només podem donar la informació que tenim a hores d'ara, sabent que ho podrem ampliar amb el temps, en la mesura que localitzem els llocs de bateig.
Els fills que coneixem són:
* En Magí Vallbona i Morcillo (s. XVIII). Nasqué a Cadis en els anys 70 del segle XVIII. Malgrat sigui esmentat per l'editora del Dietari de Joaquim Fiol i Estada, ja citat en altes entrades, no hem pogut demostrar que hagués vingut amb els seus pares quan es traslladaren a viure a Mallorca. Potser ja era mort. En el testament del seu pare, de l'any 1799, ja no el menciona.
* En Josep Maria Vallbona i Morcillo (s. XVIII - 1821). És el nostre avantpassat directe, nascut a Cadis. Per la seva rellevància en la nostra història li dedicarem alguns capítols. * Na Maria dels Dolors Vallbona i Morcillo (1788-1833). Nasqué a Ciutat, com hem comentat en un altre indret. Oferirem més dades sobre ella.
* En Manuel Vallbona i Morcillo (s. XVIIII - s. XIX). Nasqué a Mallorca, però no hem sabut el lloc. * En Joaquim Vallbona i Morcillo (1796 - s. XIX). Primer Vallbona nascut a Calonge (Santanyí).
Per a nosaltres no és gens fàcil reconèixer que queden tantes incògnites familiars per resoldre. Només ens estimula a seguir cercant dades familiars per completar la nostra narració.
"Estant per la divina misericordia sà de cos, ab mon perfet enteniment, memoria integra, y ferma paraula", el nostre avantpassat decideix redactar el seu testament davant el Notari Francesc Pujol, a Ciutat, dia 19 d'abril de 1799.
Els testaments són una gran font de notícies fidedignes. A ell ens cenyirem per exposar la informació rellevant que n'hem pogut extreure:
* Es presentà de la següent manera: "Jo, Dn. Pau Vallbona, fill de los señors Don Matgí, y Dª Juana Ana Canevas de Mosa consortes, marit de Dª Josefa Morcillo Bustamante, natural de la present Ciudad de Palma, y morador en la vila de Felanitx";
* Marmessors: "la dita Señora Dª Josefa Morcillo Bustamante me muller, Dn. Mariano y Dª Catharina Canevas de Mosa, mos cosins, Dn. Josef Morcillo Bustamante, Capità del Regiment de Cordova mon cuñat, y Dn. Andreu Parets i Estada";
* Elecció de sepultura: "en la Yglesia del Convent de Sant Agustí de la vila de Felanitx, si morire en dita vila, pero si morire en la present Ciudad vull que mon cadaver sia sepultat en el Real Convent de Sant Domingo de la mateixa en la sepultura de mos majors que se troba en la Capella de Nostra Señora del Roser";
* Donà algunes instruccions sobre com havien de ser els seus funerals i les misses en sufragi de la seva ànima, "vull que mon enterro y funeral sian fets segons correspon a la mia clase"; * Féu deixes per obres pies i de caritat, a l'Hospital General, a la Causa de la Beata Catharina Thomas, a l'Hospital de Felanitx;
* Deixà "per dret de institució, y per tota part, heretat y llegitima a Dª Maria, Dn. Manuel, y Dn. Joaquim Vallbona, mos fills, y a cada un de los meus infants posthumos, cinch sous";
* Declarà que la dot que aportà la seva muller en diferentes partides amb motiu del seu matrimoni ascendí al total de 36.818 reals de velló, a més d'alguns mobles i alaques, i ordenà i manà que li fossin retornats;
* A la seva esposa Dª Josefa Morcillo Bustamante, li deixà una paga de cent vint lliures annuals vitalícies, moneda del Regne de Mallorca, pels seus aliments que li han d'entregar anticipadament, mentre romangués viuda, perquè si es tornàs casar perdria aquesta paga, i amb l'obligació de mantenir a la seva casa i companyia els seus fills Dona Maria, Don Manuel i Don Joaquim, a qui encarregà cuidar-los i mantenir-los, nomenant-la tutora seva, i, en cas de faltar la seva esposa per mort, matrimoni o per qualsevol altra legítima absència, nomenà tutor al seu cosí Don Mariano Cànaves de Mossa;
* Per si morís la seva esposa abans que els tres fills s'haguessin casat, els deixava 30 lliures annuals a cadascun d'ells, fins que es casassin;
* Instituí hereu universal de tots els seus béns mobles i immobles, drets, veus, crèdits i accions presents i venidors al seu fill Don Josep Maria Vallbona i Morcillo, i als seus descendents, amb obligació de complir el que prescrigué en el testament. Si fallàs en el compliment de les seves obligacions, declarà que quedava revocat el testament i només li deixava cinc sous com a llegítima, i la seva esposa havia de decidir, segons la seva voluntat, com repartir a parts iguals l'herència entre els altres tres fills.
Notes a destacar:
- el nostre avantpassat Don Pau Vallbona i Cànaves de Mossa havia establit el seu domicili habitual a Felanitx, tot i que anava per Ciutat;
- quan va fer el testament només li sobrevivien quatre fills: Don Josep Maria, a qui declarà hereu universal, Dona Maria, Don Manuel i Don Joaquim. En Magí ja era mort.
- tant ell, com la seva esposa i fills reben sempre el tractament de "Don" o "Doña" en tots els documents oficials contemporanis. No era la costum en els altres registres de l'època per a la immensa majoria de la gent;
- el seu cunyat José María Morcillo y Bustamante tenia el rang militar de Capità; - alabava molt la bona conducta i bon govern de la seva estimada esposa.
Per a finalitzar afegirem que el nostre avantpassat va morir a la vila de Felanitx, en el carrer de les Parres, dia 19 de setembre de 1802.
Com es degué sentir per les nostres terres la nostra àvia gaditana, Dª Josefa Morcillo y Bustamante? Què degueren pensar d'ella aquells calongins i felanitxers de fa dos-cents anys?
Dona Josefa Morcillo, la "forastera de Vallbona", com l'anomenà en el seu Dietari el Dr. Joaquim Fiol, és la pimera persona de parla castellana, que hem documentat com a resident per Calonge (Santanyí), tot i que, els darrers anys de la seva vida s'havia establida amb el seu espòs a les cases que posseïen a Felanitx, sense deixar d'anar per Ciutat, com hem pogut extreure del testament del seu marit.
A Calonge, però, hi donà a llum el seu fill petit, D. Joaquim Vallbona i Morcillo, el maig de 1796, el que indica que hi passaven algunes temporades.
La nostra avantpassada, trobant-se encara bé de cos i d'enteniment, però tement el perill de la mort, com deixà escrit, féu testament davant el Notari Bartomeu Nadal, de Felanitx, dia 3 de setembre de 1817.
Del testament n'extreim les següents informacions útils per a la nostra investigació:
* Es descrigué a sí mateixa de la següent manera: "Jo, Dona Josefa Morcillo viuda de Don Pau Vallbona filla de Don Josep y de Dona Josefa Bustamante conjugues difunts, natural de la Ciutat de Cadiz y vezina de la present Vila de Felanitx";
* Marmessors: "Don Josef y Dona Maria Vallbona y Morcillo, mos fills, Don Sebastià Rosselló, mon gendre, Don Mariano Canaves mon cosí politich, y el Doctor en Sagrada Teologia Don Pere Antoni Binimelis Prevere Beneficiat en la Santa Yglesia Cathedral de Mallorca";
* Mandes pies: deixà diners al prevere que li dirà el funeral, a l'Hospital de Felanitx, als Expòsits de Ciutat, per misses...;
* Deixà vint-i-quatre lliures moneda de Mallorca al seu nét Don Pau Vallbona i Alemany, fill del seu fill Don Josep, el qual si morís abans d'ella, s'haurien de repartir entre els altres néts i nétes germans de Don Pau;
* Deixà al seu fill Don Josep Vallbona i Morcillo, per dret d'institució, i per heretat i llegítima, 1.700 lliures moneda mallorquina, per ell i els seus descendents;
* Deixà a la seva filla Maria Vallbona i Morcillo i a altres infants seus pòstums, cinc sous moneda de Mallorca;
* Nomenà hereva universal de tots els seus béns mobles i immobles, presents i venidors, drets, veus, crèdits i accions a la seva filla Dona Maria Vallbona i Morcillo i als seus descendents. Comentari sobre el testament de Dona Josefa Morcillo y Bustamante:
- A l'hora de fer el testament ja només li quedaven vius dos fills: Don Josep Maria Vallbona i Morcillo i Dona Maria Vallbona i Morcillo. Els fills Don Manuel i Don Joaquim havien mort entre l'any 1799 i l'any 1817;
- ara bé, el seu fill Don Josep Maria Vallbona i Morcillo va morir primer que la seva mare, però no està recollit en el testament, dictat quatre anys abans de la mort del seu fill;
- que la seva filla Dona Maria era qui la cuidava atès que també vivia a la vila de Felanitx, per lo qual féu hereva universal dels béns mobles i immobles que posseís el dia de la seva mort.
La nostra avantpassada gaditana va morir a Felanitx dia 11 d'agost de 1826, segons consta en una nota addicional al testament.
Malgrat haguem titulat aquesta entrada com la IV Generació mallorquina, potser mai va trepitjar Mallorca el fill major de Don Pau Vallbona i Cànaves de Mossa i de Dona Josefa Morcillo y Bustamante.
D'ell només sabem que nomia Magí Vallbona i Morcillo. Nasqué dins la dècada dels anys 70 del segle XVIII a Cadis. Potser va morir petit i no vingué a viure a Mallorca amb els seus pares, a pesar que l'editora del Dietari de Joaquim Fiol i Estada l'anomena com el fill de Don Pau Vallbona i Dona Josefa Morcillo del qual en parla el Dietari del Dr. Fiol. És només la interpretació de l'editora, perquè en el Dietari no surt per a res el seu nom, només parla del fill del matrimoni Vallbona - Morcillo, que molt bé podria ser el germà d'en Magí, Don Josep Maria Vallbona i Morcillo.
El que sí podem assegurar és que ja era mort l'any 1799 quan el seu pare va redactar el seu testament, doncs no en parla d'ell.
Si arribam a proves més clares les publicarem en aquesta entrada.