LA FAMÍLIA VALLBONA DE MALLORCA

DE GUIALMONS (LES PILES, CONCA DE BARBERÀ) A MALLORCA. SEGLES XVI - XXI

7. I Generació. La família d'en Pere Vallbona, lo pobill (+ 1599), i na Coloma (+ 1624)

Primera generació coneguda fins al moment.

En Pere Vallbona, lo pobill, es casà amb na Coloma Balsells dia 13 d'abril de 1581, en l'església de Sant Martí, de les Piles, poble on vivia la nòvia, com ja hem repetit altres vegades. Després degueren anar a viure al llogaret de Guialmons, d'on era oriünd el noviï. Allà formaren una família de la qual coneixem el nom de tres fills:

* En Joan Vallbona, lo pobill (1588-1639).

* Na Monserrada Vallbona, lo pobilla (nada el 1591).

* En Pau Vallbona, lo pobill (1593-1658).

Dels ascendents més antics coneguts de la nostra família hem de completar que en Pere Vallbona, lo Pobill, va morir dia 1 de març de 1599, a Guialmons.

La seva esposa, na Coloma, deixà aquest món dia 12 d'octubre de 1624, a Guialmons, segons hem pogut esbrinar en els llibres parroquials de Figuerola.

Tots dos foren enterrats al fossar de Figuerola.

8. II Generació. En Joan Vallbona "lo Pobill" (1588-1639), fill d'en Pere Vallbona (+ 1599), i de na Coloma Vallbona, nada Coloma Balsells (+ 1624)

Del primer fill del matrimoni format per en Pere Vallbona lo Pobill, i na Coloma Vallbona, nada Coloma Balsells, del qual en tenim coneixement, fou en Joan Vallbona, lo Pobill, nat a Guialmons el 1588, i mort el 1639, en parlarem en pròximes entrades.

Ell fou l'hereu dels Vallbona - Pobill, i d'ell també descendim per línia directa tots els Vallbona mallorquins.

9. II Generació. Na Monserrada Vallbona "lo Pobilla" (nada el 1591), filla d'en Pere Vallbona (+ 1599), i de na Coloma Vallbona, nada Coloma Balsells (+ 1624)

El segon descendent conegut d'en Pere Vallbona lo Pobill, i de na Coloma Vallbona, nada Balsells, fou una nina, coneguda amb el nom de Monserrada Vallbona (nada el 1591).

Na Monserrada Vallbona nasqué a finals de novembre de 1591. Fou batejada en l'església de Sant Salvador, de Figuerola, dia 29 de novembre del mateix any i li posaren els noms de pila de Caterina Monserrada. Els seus padrins de fonts foren en Joan Gasol, pagès, de Guialmons, i na Caterina Queralt, donzella, filla de Magí Queralt.

D'ella també sabem que es casà a la mateixa església on fou batejada amb en Joan Serradell, viudo, mestre de cases, fill d'en Pere Serradell i de na Caterina, i natural de les Piles, dia 3 d'abril de 1617. Presumptament anaren a viure a les Piles.

No hem continuat la seva història, fins al dia d'avui.

10. II Generació. En Pau Vallbona "lo Pobill" (1593-1658), fill d'en Pere Vallbona (+ 1599), i de na Coloma Vallbona, nada Coloma Balsells (+ 1624)

Del tercer i darrer fill del matrimoni format per en Pere Vallbona lo Pobill, i na Coloma Vallbona, nada Coloma Balsells, sabem que fou en Pau Vallbona lo Pobill (1593-1658).

En Pau Vallbona nasqué a mitjan mes de juny de 1593. Fou batejat dia 12 de juny del mateix any, essent els seus padrins en Joan Prats i na Jerònima Gasol, tots dos de Guialmons.

Recentment hem pogut donar veracitat a una hipòtesi de treball que fa temps que investigàvem. Quasi amb total seguretat en Pau Vallbona lo Pobill es casà, en primeres núpcies, amb una dona de nom Àngela, el cognom de la qual desconeixem, amb qui tingué els següents fills i filla:

* En Pere Pau Vallbona, batejat a Figuerola el 2 d'octubre de 1618. Fou apadrinat per en Joan Gasol, de Guialmons, i per na Caterina Gasol, viuda, de Guialmons.

* N'Antoni Joan Vallbona, batejat dia 27 de gener de 1621. Fou apadrinat per en Joan Florensa, i per n'Àngela Gasol, tots dos de Guialmons. Sabem que es va casar amb na Maria Queralt, filla d'en Pere Queralt, mestre de cases, de Santa Coloma de Queralt, difunt, i de n'Elisabet, vivent, dia 29 de setembre de 1641, a Santa Coloma de Queralt. Tingueren molta descendència. Hem de dir que, per error, en el llibre sacramental de baptismes diu que n'Antoni Joan és fill d'en Joan Vallbona d'es Racó i de n'Àngela. Potser ens indica el malnom que tenia la família d'en Pau Vallbona.

* En Llorenç Isidre Vallbona, batejat dia 23 de febrer de 1624. Fou apadrinat per en Llorenç Oluja, fadrí, de Guialmons, i per n'Eulàlia Vallbona, de Guialmons.

* N'Anna Maria Vallbona, batejada dia 28 de febrer de 1625. Els seus padrins de fonts foren en Joan Badia, fadrí, de Guialmons, i na Maria Vallès, muller d'en Magí Vallès. Només sabem que es va casar amb un home de cognom Santacana. I que va morir dia 25 de febrer de 1652, de sobrepart.

La primera esposa d'en Pau Vallbona lo Pobill, n'Àngela, va morir abans de 1636.

Sabem segur que dia 3 de febrer de 1636 es casà a la parròquia de Santa Coloma de Queralt amb na Maria Ferrer, donzella, filla d'en Francesc Ferrer i de na Lluïsa.

Vivien a Guialmons. I tingueren només una filla:

* Na Maria Jerònima, que fou batejada el dia 14 d'agost de 1637 a Figuerola. Els padrins de fonts foren n'Antoni Mora i na Jerònima Gasol, ambdós de Guialmons. Aquesta nina va morir albada dia 23 de novembre del mateix any.

Sa mare, na Maria Vallbona, nada Maria Ferrer, va morir dia 30 de març de 1641, a Guialmons.

En els qüaderns de combregats de Guialmons dels anys 1643 i 1644, a ca'n Pau Vallbona, viudo per segona vegada, hi vivien, en edat de combregar, a més d'ell, el seu fill Antoni, amb la mulller d'aquest, na Maria Queralt, i la filla Anna, aleshores donzella.

També sabem que fou jurat, és a dir, membre del consell municipal, durant uns anys.

En Pau Vallbona, lo Pobill, va morir a l'Hospital de Santa Coloma dia 22 d'octubre de 1658, i fou enterrat al fossar de Figuerola.

Ell és el primer Pau Vallbona de qui ens han arribat notícies. Des de llavors, tant a Guialmons, com sobretot en la línia mallorquina, en trobarem molts més.

11. II Generació. En Joan Vallbona, lo pobill (1588-1639), i na Joana (+ 1636)

En Joan Vallbona, lo pobill, és el primer fill de qui tenim referències dels avantpassats en Pere Vallbona, lo pobill, i de na Coloma Vallbona, nada Coloma Balsells. Nasqué a principis del mes de juny de 1588, a Guialmons. Fou batejat dia 8 de juny de 1588 en l'església de Figuerola i l'imposaren els noms de Joan Francesc. Els padrins de fonts foren en Joan Ferré, de Guialmons, i na Margarida Balsells, de les Piles, la seva àvia materna. Ell és el nostre avantpassat directe.

D'ell sabem que dia 15 de gener de 1617, essent encara fadrí, apadrinà a na Francisca Magdalena Querol, filla de Macià Querol i d'Eulàlia.

Lamentablement no hem trobat encara constància de les noces amb la seva esposa, i avantpassada nostra, na Joana, per lo qual no sabem ni el cognom ni el lloc d'on era natural la seva muller. Només hem pogut comprovar que en el mes de setembre del següent any, el 1618, naixia la seva primera filla. Per tant, podem donar per segur que en Joan Vallbona, lo pobill, i na Joana, es casaren durant l'any 1617, el mateix any que la seva germana Monserrada.

La nostra ancestre, na Joana, esposa de Joan Vallbona, lo pobill, va morir dia 8 de novembre de 1636.

I en Joan Vallbona, el seu viudo, va acabar els seus dies el 18 de març de 1639. Tots dos moriren a Guialmons i deixaren fills molt joves.

12. Els fills i filles d'en Joan Vallbona, lo pobill, i de na Joana

El matrimoni format pels nostres avantpassats directes en Joan Vallbona, lo pobill, i na Joana, tingué els següents fills, segons la documentació parroquial que s'ha conservada:

* Na Maria Vallbona (1618-1683).

* En Pere Vallbona (nat el 1621).

* En Magí Joan Vallbona (1623-1699), el nostre avantpassat remot.

* En Jaume Vallbona (nat el 1626).

* Na Caterina Vallbona (1630-1631), va morir albada.

* Na Jerònima Vallbona (nada el 1632).

De tots i cadascun d'ells anirem redactant el que sabem en la mesura que es facin noves descobertes. Tots tindran la seva pròpia entrada en aquest blog.

13. III Generació. Na Maria Vallbona (1618-1683), filla d'en Joan Vallbona (1588-1639), i de na Joana (+ 1636)

El primer descendent d'en Joan Vallbona lo Pobill, i de na Joana fou una filla, de nom Maria Vallbona (1618-1683).

Na Maria Vallbona nasqué a Guialmons i fou batejada a Figuerola dia 17 de setembre de 1618, amb el nom de Jerònima Maria. Fou apadrinada per en Francesc Balsells, de les Piles, i per na Jerònima Gasol, muller de Joan Gasol, de Guialmons.

D'ella sabem que es va casar amb en Miquel Querol, de Guialmons, fill de Macià Querol i d'Eulàlia, dia 12 de febrer de 1641, a Figuerola.

En Miquel Querol va ser batejat dia 1 de setembre de 1607, amb el nom de Ramon Miquel Querol.

Tinguren molts de fills, alguns dels quals moriren albats:

* Miquel Ramon Joan Querol (nat el 1644).

* Francesc Josep Ramon Querol (nat el 1646).

* Jacint Ramon Bonaventura Querol (nat el 1647).

* Agnès Margarida  Elena Querol (1652) va morir el mateix any, albada.

* Magí Ramon Isidre Querol (1651-1652), va morir albat.

* Pere Joan Ramon Querol (nat el 1654).

* Caterina Margarida Bonaventura Querol (nada el 1660).

En Miquel Querol va morir dia 13 de novembre de 1662, i fou enterrat a Pontils.

Na Maria Querol, nada Maria Vallbona, va morir dia 2 d'agost de 1683 i fou enterrada en el fossar de Figuerola.

14. III Generació. En Pere Vallbona (nat el 1621), fill d'en Joan Vallbona (1588-1639), i de na Joana (+ 1636)

El segon fill d'en Joan Vallbona lo Pobill, i de na Joana fou en Pere Vallbona (nat el 1621).

En Pere Vallbona, nat a Guialmons, fou batejat dia 15 de gener de 1621 amb els noms de Pere Joan Vallbona. Els seus padrins foren en Francesc Vallbona, fadrí, de Guialmons, i n'Àngela Queralt, esposa de Magí Queralt, de Guialmons.

D'en Pere no en sabem res més fins al moment. Segurament va morir albat, tot i que no hem trobat la seva partida de defunció. Ell ja no és anomenat en el qüadern dels combregadors de Guialmons de l'any 1644, el que així ens ho fa sospitar. A més, el fet que sigui el seu germà Magí Joan qui es convertirà en cap de família, més ens ho confirma.

15. III Generació. En Magí Joan Vallbona (1623-1699), fill d'en Joan Vallbona (1588-1639), i de na Joana (+ 1636)

16. III Generació. En Jaume Vallbona (nat el 1626), fill d'en Joan Vallbona (1588-1639), i de na Joana (+ 1636)

17. III Generació. Na Caterina Vallbona (1630-1631), filla d'en Joan Vallbona (1588-1639), i de na Joana (+ 1636)

La pròxima filla d'en Joan Vallbona lo Pobill, i de na Joana, fou na Caterina Vallbona (1630-1631).

Na Caterina Vallbona nasqué a Guialmons, i fou batejada dia 27 de novembre de 1630. Li posaren el nom de Caterina Eulàlia. Fou apadrinada per en Joan Gasol, de Guialmons, i per n'Eulàlia Torner, muller d'en Pere Torner, de Guialmons.

Va morir dia 28 de gener de 1631, albada.

18. III Generació. Na Jerònima Vallbona (nada el 1632), filla d'en Joan Vallbona (1588-1639), i de na Joana (+ 1636)

La darrera filla d'en Joan Vallbona lo Pobill, i de na Joana fou na Jerònima Vallbona (nada el 1632).

Na Jerònima Vallbona fou batejada dia 9 de desembre de 1632. Li foren posats els noms de Jerònima Eulàlia. Els seus padrins foren en Joan Nicolau, de Talavera, i na Jerònima Gasol, muller de Pere Gasol, de Guialmons.

Na Jerònima Vallbona es va casar amb en Pere Gual, pagès, de Santa Perpètua de Gaià, però oriünd d'Esblada, dia 26 de febrer de 1659. Les noces foren a Santa Perpètua de Gaià.

Com a nota curiosa i interessant per a la nostra història avançarem que contragué matrimoni el mateix dia, i en el mateix lloc, que el seu nebot Magí Vallbona, lo pobill, avantpassat nostre, com explicarem més endavant.

No hem investigat si tingueren descendència.

19. III Generació. En Magí Joan Vallbona, lo pobill i lo major (1623-1699), Batlle de Guialmons, i na Maria Millas (1619-1697)

El tercer fill del matrimoni format per en Joan Vallbona, lo pobill, i na Joana, en Magí Joan Vallbona (1623-1699), fou batejat dia 7 d'octubre de 1623 amb els noms de Magí Josep, o Joan?, Vallbona. Amb el nom de Magí Joan serà reconegut des de llavors. Els seus padrins de fonts foren en Joan Badia, fadrí, i na Maria Vallès, donzella, tots dos de Guialmons. 

A l'edat de tretze anys quedà orfe de mare. I menys de tres anys després també li faltà son pare. La seva germana gran, na Maria, es casà poc abans que ell i se'n anà a viure a casa del seu marit. Del seu germà Pere suposam que morir recent nat o molt petit. D'aquesta manera, en Magí Joan Vallbona és convertí en el cap de família de la casa dels Vallbona - Pobill, administrador dels seus béns, i responsable de la seva nova família i dels seus germans més petits. Això degué ser el motiu pel qual es va casar i formar la seva pròpia família tan prematurament.

El nostre avantpassat Magí Joan Vallbona, quan només tenia disset anys, contragué matrimoni amb na Maria Millas (1619-1697), de Sant Gallard, de només vint-i-dos anys, filla d'Antoni Millas i de Jerònima, que aleshores ja eren difunts. "Lo matrimoni fou fet en dit lloch de Santgallart en casa de dit Millas", segons relata el foli digital 53 del llibre de matrimonis de Santa Coloma de Queralt. Les noces es celebraren dia 24 de juny de 1641. Anaren a viure a la casa d'en Magí Joan, a Guialmons.

D'aquest matrimoni només tenim constància del naixement d'un sol fill, de nom també Magí Vallbona, lo pobill (1642-1714), qui mereixerà la nostra atenció en el present estudi pel fet de ser el nostre ancestre.

En la relació de feligresos de comunió que moraven en el llogaret de Guialmons, corresponent a l'any 1644, que s'ha conservat, ens diu que a ca seva hi vivien el matrimoni jove format per Magí Vallbona, lo pobill, i na Maria Vallbona, nada Maria Millas, la seva muller; i dos dels germans petits d'en Magí: en Jaume i na Jerònima, encara minyons. Tots quatre en edat de combregar. Aleshores el matrimoni ja tenia el seu fill, però era petit.

Els membres de la família Vallbona cada vegada anaven agafant més rellevància en el llogaret, a redòs de la família dels Comtes de Savallà. En Magí Joan Vallbona és el segon membre de la família, i el primer dels nostres avantpassats remots, que fou nomenat Batlle de Guialmons. El primer havia estat en Francesc Vallbona (1591-1666), de sa plaça, fill d'un altre Pere Vallbona (+ 1 d'octubre de 1629) i de na Coloma Vivó (+ 28 de febrer de 1629). De la importància d'aquest càrrec en l'època que ens ocupa en parlarem pròximament. 

Aprofitant la preeminència en el llogaret de la branca de la seva família, que com ja hem assenyalat portà al nostre ascendent a ocupar l'important càrrec de Batlle de Guialmons, en Magí Joan féu fer millores en l'interior de l'església de Santa Maria de Guialmons. Entre elles hi va arreglar una capella, dedicada al seu sant patró, sant Magí, màrtir, i hi va fer construir un panteó familiar, que quedà només a disposició de la seva família, perquè tant ell, com la seva esposa, i els seus descendents, hi poguessin ser enterrats. Al final no ho pogué veure acabat. De la tomba familiar en parlarem més endavant perquè fou protagonista involuntària de la nostra història.

La seva esposa Maria Vallbona, nada Maria Millas, morí a Guialmons dia 29 de desembre de 1697, i fou enterrada en el fossar de Figuerola, com els altres avantpassats.

El 7 d'abril de 1699 va morir en Magí Joan Vallbona, lo pobill, Batlle de Guialmons, i fou enterrat en una capella provisional de l'església de Santa Maria de Guialmons, a l'espera que la tomba que havia manat edificar estàs acabada.

A finals de l'any 1702 les restes dels dos esposos foren traslladats a la nova tomba, situada dins l'església de Santa Maria de Guialmons, amb molta solemnitat, com veurem.

20. Na Maria Millas (1619-1697), esposa d'en Magí Joan Vallbona, lo pobill (1623-1699) i la família Millas, de Sant Gallard: pares, avis, germans

Sant Gallard és un petit llogaret que, en el temps que ens ocupa, pertanyia a la jurisdicció parroquial de Santa Coloma de Queralt, i a la Diòcesi de Vic, com Guialmons i Figuerola. Actualment també està incorporat al municipi de les Piles, a la Conca de Barberà, Tarragona.

En aquest poblet hi vivia, durant el segle XVII, la família formada per n'Antoni Millas, pagès, i na Jerònima, la seva esposa, tots ells avantpassats nostres.

N'Antoni Millas era fill d'en Joan Millas i de na Magdalena, la seva esposa. Na Jerònima, la seva dona, era filla de n'Andreu Carbonell i de na Jerònima, la seva muller. Tots ells vivien a Sant Gallard.

N'Antoni Millas i na Jerònima Carbonell contragueren matrimoni a Santa Coloma de Queralt, dia 18 de setembre de 1605. En aquells moments els quatre pares dels contraents ja havien mort.

D'aquest matrimoni en coneixem la següent descendència:

* Na Joana Jerònima Millas, va néixer a Sant Gallard, i fou batejada a Santa Coloma de Queralt dia 1 de novembre de 1606.

* Na Caterina Coloma Millas, també natural de Sant Gallard, i batejada a Santa Coloma de Queralt dia 30 de desembre de 1611.

* N'Anna Millas, batejada a Santa Coloma de Queralt dia 20 d'agost de 1612.

* En Joan Millas, batejat dia 14 d'agost de 1614 amb el nom de Joan Antoni Jeroni.

* Na Joana Millas, batejada dia 25 d'abril de 1617 amb el nom de Joana Caterina.

* Na Maria Millas, nada, com la resta de les seves germanes i germà, a Sant Gallard. La nostra àvia fou batejada a Santa Coloma de Queralt dia 29 de març de 1619. Li foren posats els noms de Jerònima Maria, i fou apadrinada per en Magí Febrer, de Santa Coloma, i na Jerònima Torres, muller de n'Àngel Torres, sabater, de Santa Coloma. Ella fou qui es casà a ca seva amb en Magí Joan Vallbona, lo pobill, de Guialmons, dia 24 de juny de 1641. Tingué un fill, en Magí Vallbona, lo pobill. I va morir a Guialmons el 29 de desembre de 1697. 

* N'Isidre Millas, batejat dia 22 de juny de 1624 amb els noms de Pere Isidre.

* Na Coloma Millas, batejada, com tots els seus germans, a Santa Coloma de Queralt dia 29 de juliol de 1626. Li posaren els noms de Coloma Jerònima.

Na Jerònima Millas, nada Jerònima Carbonell, va morir abans de l'any 1636. N'Antoni Millas va morir abans de l'any 1641. 

21. Mort, exèquies i enterrament de na Maria Vallbona, o Maria Millas, i d'en Magí Joan Vallbona, lo pobill

La mort de na Maria Vallbona, de fadrina Maria Millas, fou de la següent manera:

Dia 18 de desembre de 1697 es va posar molt malament i el vicari de Figuerola i Guialmons, Mn. Jacint Roca, la va extremunciar. Va morir dia 29 de desembre de 1697, prop de mitjanit. L'enterraren dia 31 de desembre al fossar de Figuerola, "al vas dels seus avantpassats", per voluntat seva i de la família. Però com que era el dia de santa Coloma, patrona de la parròquia, només hi van poder assistir dos capellans. Dia 15 de gener de 1698 li feren el funeral solemne, de primera classe, doncs també era la dona del Batlle de Guialmons. Li digueren a l'església de Sant Salvador, de Figuerola, amb l'assistència de catorze capellans, tots degudament remunerats. L'endemà li feren un altre acte exequial a l'església de Santa Maria de Guialmons.

El seu marit, en Magí Joan Vallbona, lo pobill, Batlle de Guialmons, va morir menys d'un any i mig després. Li administraren els sagraments del perdó, el viàtic i l'extremunció dia 4 d'abril de 1699. Acabà els seus dies el 7 d'abril, prop de mitjanit. Dia 9 l'enterraren en una capella de l'església de Guialmons "fins tinga feta la tomba". Assistiren al funeral una vintena de capellans, el Prior de Biure, el mestre de cant i la coral de minyons, i, fins i tot, el capellà que predicava la quaresma. Tot de primeríssima classe. Féu testament en poder del Dr. Francisco Busquets, notari de Santa Coloma. Dia 6 de maig li feren unes altres exèquies, amb assistència d'una vintena de capellans, coral, etc, en l'església de Guialmons.

A la fi arribà el dia esperat, tant per en Magí Joan Vallbona, com per la seva esposa i familiars, que no pogueren veure complit en vida. Obtingudes les preceptives llicències del vicari general, concedides dia 28 d'abril de l'any 1701, es pogué beneir la nova capella dedicada al màrtir sant Magí i foren traslladades les restes mortals dels nostres avantpassats a la nova tomba construïda dins l'església de Santa Maria de Guialmons. En una solemne celebració, dia 28 de novembre de 1702, tingué lloc l'esdeveniment, a instàncies del seu fill i també avantpassat nostre Magí Vallbona, lo pobill, nou Batlle de Guialmons, el qual convidà a la comitiva a dinar a ca seva, després de passar comptes a la nombrosa clerecia i coral que participà en els actes.

22. Els Vallbona, Batlles de Guialmons

El Batlle, o Alcalde, o Batle, com l'anomenam a Mallorca, segons la definició del Diccionari de la llengua catalana, en els territoris de la Corona d'Aragó, antigament era l'autoritat municipal i judicial en els pobles. Era la persona encarregada de l'administració o de la representació dels interessos d'una altra. En el cas que ens ocupa, el Batlle en general, i el Batlle de Guialmons no en degué ser cap excepció, era l'administrador al servei d'un senyor territorial, en nom del qual exercia una jurisdicció reial, o baronial, i la representació dels drets de caràcter econòmic. El Batlle de Guialmons, per tant, era el representant, a tots els efectes jurídics i econòmics, del Comte de Savallà. Havia de ser persona de la seva total confiança. 

Al principi de la història que narram el Batlle de Guialmons era en Bartomeu Gasol, qui morí el 16 d'octubre de 1613.

Un altre Batlle de Guialmons fou Macià Vallès, qui va morir el 3 de febrer de 1636.

El tercer Batlle de qui tenim noticies és en Joan Gasol, que va morir el 18 d'octubre de 1647. 

Ara bé, el primer membre de la família Vallbona que fou Batlle de Guialmons fou en Francesc Vallbona, de la plaça (1591-1666), fill d'en Pere Vallbona i de na Coloma Vivó. Va morir dia 22 d'octubre de 1666, i fou enterrat al fossar de Figuerola. 

El següent Batlle ja fou el nostre avantpassat en Magí Joan Vallbona, lo pobill, i lo major, responsabilitat que assumí fins a la seva mort, l'abril de 1699.

El seu fill Magí Vallbona, lo pobill, lo menor, casat amb na Magina Gual, novament avantpassats nostres, també fou el Batlle de Guialmons fins a la seva mort, el 1714.

I el seu nét, en Magí Joan Vallbona, lo pobill, també ocupà el càrrec fins a la seva mort, el 1723.

Una de les responsabilitats pròpies del Batlle era la de fer de testimonis en les noces. Suposadament també hi havien de donar el seu consentiment, sobretot per als seus súbdits.

23. IV Generació. En Magí Vallbona, lo pobill i lo menor (1642-1714), Batlle de Guialmons, i na Magina Gual (1638-1709)

Els ancestres en Magí Joan Vallbona, lo pobill, i la seva esposa na Maria Millas, tingueren un sol fill, de nom Magí Vallbona.

En Magí Vallbona, lo pobill, fou batejat en perill de mort en el domicili familiar dia 10 d'octubre de 1642. Li fou posat el nom de Magí Isidre. Els seus padrins de fonts foren n'Isidre Millas, conco matern, de Sant Gallard, i n'Elisabet Gasol, muller de Joan Gasol, de Guialmons.

En Magí Vallbona es casà amb na Magina Gual, oriünda d'Esblada, filla d'en Joan Gual i de na Mariagna, o Maria Àngela, en l'església de Santa Perpètua de Gaià dia 23, o 26, de febrer de 1659. En la partida matrimonial, en un lloc posa que la boda fou dia 26 de febrer, però al final de la partida hi ha escrit que va ser dia 23. D'aquí la confusió en el dia exacte.

Com a anècdota curiosa, hem de comentar que es casaren el mateix dia que la seva tia paterna, na Jerònima Vallbona, lo pobilla, qui contragué matrimoni en la mateixa església amb en Pere Gual, germà de na Magina.

És sorprenent per a la nostra mentalitat d'avui lo joves que es casaren en Magí Vallbona i el seu pare en Magí Joan Vallbona. En Magí Isidre Vallbona es casà amb només setze anys. La seva esposa en tenia divuit. 

Del matrimoni en naixeren els següens fills i filles, als quals hi dedicarem una entrada a cadascun d'ells per a la importància que tenen per al nostre protagonista principal de la història familiar que contam, fonamentada en un dels fills del matrimoni Vallbona - Gual, tots ells nats a Guialmons:

* En Magí Joan Vallbona, lo pobill, nat el 1665.

* Na Maria Àngela Vallbona, nada el 1666.

* En Joan Vallbona, nat el 1669.

* En Pau Vallbona, nat el 1672, i principal protagonista de la nostra investigació perquè és el cappare de tots els Vallbona de Mallorca.

* En Pere Vallbona, nat el 1674.

* Na Coloma Vallbona, nada el 1677.

* En Josep Vallbona, nat el 1682.

En Magí Vallbona, lo pobill, pagès, lo menor, per diferenciar-lo del seu pare, conegut també amb el sobrenom de lo major, fou Batlle de Guialmons desde la mort de son pare, el 1699, fins al seu traspàs, que tingué lloc cinc anys després que la seva esposa, el 7 de juliol de 1714. De la seva mort en parlarem en un capítol apart perquè val la pena analitzar-la amb més tranquil·litat en una altra entrega.

24. Na Magina Gual (1638-1709), de Santa Perpètua de Gaià, esposa d'en Magí Vallbona, lo pobill, lo menor (1642-1714)

25. Defunció de na Magina Vallbona, de fadrina Magina Gual (1638-1709) i el conflicte que esclatà el dia del seu enterrament

Arribant en aquest punt, val la pena transcriure tota la partida de defunció de la nostra àvia Magina Vallbona, o Magina Gual, per relatar l'important conflicte que esclatà el dia de la seva mort. Diu així:

"El vint i nou d'agost de mil set-cents nou fou extremunciada Magina Vallbona, muller de Magí Vallbona pagès i batlle del lloc de Guialmons sufragània de Figuerola de Santes Creus, Bisbat de Vic, per mi Josep Gispolt, prevere, i resident en la parroquia de Santa Coloma substituint al Reverent Jacint Roca prevere i vicari de Figuerola i de Guialmons per trobar-se malalt.

Morí dita Magina Vallbona als trenta-un de dit mes i any havent rebut los demés sagraments de la Santa Mare l'Església = Es dóna sepultura al cadàver de dita Magina Vallbona el dos de setembre de dit any, en la tomba que tenen els dits Vallbones en la Capella de Ntra. Sra. del Roser de dit lloc de Guialmons assistint a dit enterro lo Reverent Jaume Pons com a Degà de Santa Coloma amb sobrepellís, sense aguardar a la Reverent Comunitat de Santa Coloma com a parroco que és de les dues Esglésies de Sant Salvador de Figuerola i de Guialmons, lo qual enterro se feu a tota pressa i en ocasió que los Reverents o part dels de dita Comunitat estaven ocupats en la Parroquial Església de Sant Salvador de Figuerola celebrant los funerals oficiats per remissió del ànima del difunt Magí Gasol fadrí de dit lloc de Guialmons, i luego que hagueren despatxat dits funerals los Reverents Mn. Dimas Roca prevere i procurador de dita Comunitat i lo Reverent Francisco Artigau com a síndic, junt amb los demés preveres se trobaven en Figuerola arribaren en Guialmons per donar sepultura al cadàver de dita Magina Vallbona per orde i resolució de dita Reverent Comunitat passant dit cadàver per Figuerola primerament com han acostumat sempre, o en cas dits Vallbones no vinguessen a bé se disposàs en dita Església de Guialmons dit cadàver, per no perdre lo dret "exponte" (?) a dita Comunitat i com arribant en dit lloc los sobredits preveres trobaren ja enterrat lo cadàver, requestaren en nom de dita Comunitat al Sr. Degà i als dits Vallbones per no perdren sos drets com lo de veure més legítimament dita requesta".

La transcripció s'ha feta utilitzant criteris propis, amb l'únic objectiu que fos el més comprensible possible. Per llegir el text original, el podeu trobar en el segon llibre de baptismes, esposoris i òbits de la parròquia de Figuerola de Santes Creus, corresponents als anys 1706-1802, folis digitals 199-200.

Ara cal situar la problemàtica sorgida el dia del funeral de l'àvia Magina. Na Magina Vallbona fou la primera membre de la nostra família que va ser enterrada en la tomba familiar dels Vallbona, feta construir pel seu sogre en l'interior de l'església de Guialmons, i que havia estat inaugurada a finals de 1702, a instàncies del seu marit, i amb el trasllat de les restes mortals dels seus sogres en Magí Joan Vallbona, lo pobill i lo major, i de na Maria Vallbona, nada Maria Millas.

Amb la benedicció de la nova tomba es veu que quedà sense resoldre una qüestió de drets parroquials adquirits referent als funerals, que afectava de ple als interessos de la Comunitat de preveres de Santa Coloma, parròquia de la qual era sufragània l'església de Sant Salvador, de Figuerola, i l'oratori de Santa Maria de Guialmons. Segons el costum de l'època que narram tots els difunts de Guialmons eren traslladats al fossar que hi havia entorn a l'església de Figuerola on eren enterrats. En aquella església si feien els funerals. Això suposava uns drets, unes obligacions i uns ingressos pels capellans de la Comunitat de preveres de la parròquia de Santa Coloma de Queralt, que cobraven més o manco segons si el funeral era de primera classe, de segona, o de tercera, com eren coneguts popularment.

Quan esdevingué la mort de na Magina Vallbona el problema no resolt esclatà. Els preveres proposaven que es fes com sempre. Que el cadàver fos traslladat fins a Figuerola, li fessin els funerals, i llavors fos retornada a Guialmons, per enterrar-la a la tomba familiar de l'església. Evidentment això suposava unes molèsties i despeses importants. Segons es desprén de la partida de baptisme, les desavinences no estaven encaminades cap a trobar solucions satisfactòries i cap part volia cedir, per lo que el conflicte era latent i més viu que mai. Aprofitant la coincidència que el mateix dia hi va haver un altre funeral d'un home fadrí de Guialmons a Figuerola, i que alguns preveres de la Reverent Comunitat de Santa Coloma estaven ocupats, els capellans desplaçats a Guialmons, d'acord o a instàncies de l'espòs de na Magina i de la família, decidiren practicar la política de fets consumats, i l'enterraren de pressa i corrents perquè no es pogués tornar enrere. Ja vos podeu imaginar la sorpresa i ràbia que degueren tenir els representants i demés membres de la Comunitat de preveres de Santa Coloma quan arribaren a Guialmons per a seguir negociant un acord satisfactori per a tots, sempre i quan ells no perdessin els drets adquirits ni quedassin malmenats els seus interessos, i trobaren que tot estava dat i beneït. La nostra àvia just llavors havia estat dipositada en la tomba, i allà s'hi degué provocar una forta discussió i protesta doncs, de la forma que es descriu la situació creada, es pot deduir que hi degué haver França i Espanya. De fet, es va presentar un plet, segons es pot entendre de les darreres paraules de la partida, que va durar molts d'anys, contra la família Vallbona.

Cal constatar que no es parla per a res de funerals, ni misses, ni novenes, el que fa suposar que a la pobra de na Magina Vallbona, degut al conflicte creat en motiu de la seva mort, no n'hi degueren fer. Realment degué ser un enterrament ben especial i únic, i envoltat de molta tensió i polèmica.

26. Defunció d'en Magí Vallbona, lo pobill i lo menor (1642-1714). Segueix latent i present el conflicte

En la mort d'en Magí Vallbona, lo pobill i lo menor, el conflicte que va rebentar el dia de l'enterrament de la seva difunta esposa, na Magina Vallbona, nada Magina Gual, encara no estava resolt. Segon conta el llibre parroquial de Figuerola, el nostre avantpassat fou extremunciat dia 6 de juliol de 1714. Va morir el dia següent, dia 7 de juliol. I dia 9 fou enterrat i li feren les exèquies. En aquest cas, a diferència de l'enterro de la seva esposa, hi hagué una vintena de capellans que assistiren a les exèquies. El llibre parroquial narra el que va cobrar cadascun d'ells, 10 reals i dues coques, i què cobraren la coral, l'escolà i d'altres. El més significatiu però, és que, al final de la crònica del funeral s'hi afegeix una nota que diu que, just abans de treure el cadàver del difunt de ca seva per a traslladar-lo a l'església de Guialmons per a l'enterro, els capellans presentaren una "requisitio" a n'en Magí Joan Vallbona (al text Joan Magí Vallbona), fill del difunt, a instàncies dels procuradors de la Comunitat de preveres de Santa Coloma fent notar, per una part, que hi havia un prevere, el Dr. Dimas Roca, que no era de la comunitat, i que per tant no tenia els drets dels altres capellans. I per altra part, comunicant que participarien en les exèquies del difunt, però només amb algunes condicions, i sempre que no quedassin perjudicats els drets de Figuerola (la nota completa es troba en el llibre parroquial de Figuerola corresponent als òbits de l'any 1714, en els folis digitalitzats 204-205).

El que queda prou clar és que el conflicte no s'havia resolt. I que, abans de deixar sortir el cos del difunt de la casa els capellans de la Reverent Comunitat de Santa Coloma plantejaren les seves condicions i exigències. El que no sabem és com ho prengué la família del finat. Només que ho degueren acceptar, sigui de mala gana sigui de bon grat, perquè l'enterrament i les exèquies anaren segons el previst i amb dignitat, a diferència del que havia succeït el dia de l'enterrament de l'esposa d'en Magí Vallbona, na Magina.

27. Patrimoni familiar dels Vallbona - Pobill: Cal Vallbona i la Masia del Vallbona, a Guialmons, i una altra finca gran per Santa Coloma de Queralt

Tot i que està tot pendent de confirmació documental, no podem deixar de mencionar que en temps d'en Magí Vallbona, Batlle de Guialmons, i de na Magina, la seva esposa, el patrimoni familiar degué crèixer i millorar en el llogaret de Guialmons.

D'aquest temps hi ha referències de la construcció o adequació de la casa conguda per Cal Vallbona, de Guialmons. Damunt la porta principal hi ha la data d'aquesta edificació: 1701. Fou un dels casals més esplendorosos del poble.

També posseïen la Masia del Vallbona, que a Mallorca anomenam "possessió", amb masovers, o amos, al seu servei, que la cuidaven en nom seu. En aquests moments encara no estam en condicions de oferir més dades completes sobre quin dels dos Magins, el major o el menor, adquiriren la Masia, o si ja l'heretaren dels seus avantpassats.

En la Masia, que els Vallbona anomenaven "la masieta", hi conraven cereals i vinya. També es dedicaven al safrà. I hi tenien un bon ramat d'ovelles i méns. En la possessió hi vivien masovers, o amos, encarregats de la finca, al servei dels Vallbona - Pobill.

A principis de gener de 2018, com a conseqüència de la publicació d'aquest blog, es va posar en contacte amb nosaltres, via correu electrònic, Jaume Martell Gassó, nascut a Santa Coloma de Queralt, que ens aportà una informació molt interessant sobre el patrimoni de la família Vallbona - Pobill, de Guialmons, a Santa Coloma de Queralt. Fou un magnífic regal de Reis, que li agraïm. En el missatge ens dóna a conèixer un llibre que ell va publicar l'any 2016, amb informació rellevant per a la nostra investigació. El llibre es titula: “Solixent, Migdia, Ponent, Tremuntana. Les terres al Cadastre Reial de 1716 a Santa Coloma de Queralt”. 

Segons l'autor, el llibre "tracta del temps posterior a la Guerra de Successió, exactament em baso en els documents que pertanyen al “Catastro Real de Don José Patiño, superintendente del Principado de Cataluña”. És un cadastre que es va fer a tots els pobles i poblets de Catalunya, en ell s’hi pot trobar un control de propietaris i amb la descripció de les seves propietats (terres, cases, cavalcadures...), També es pot trobar el que guanyaven diàriament o anualment els caps de família, i un cens de les persones de cada família (ofici, noms, edats...)".

Respecte al que a nosaltres ens interessa, Jaume Martell ens conta que "en aquest primer llibre em vaig dedicar només a la informació continguda en la part de les terres. Un tal Magí Vallbona a 1716 [amb quasi total seguretat es tracta d'en Magí Joan Vallbona i Gual, Batlle de Guialmons (1665-1723), fill primogènit i hereu de Magí Vallbona i de Magina Gual, i germà de Magnífic Doctor en ambdós Drets, Pau Vallbona i Gual],  tenia una peça de terra al terme de Santa Coloma de Queralt, a l’oest del terme, aproximadament al nord-oest del terme de Guialmons. Aleshores Guialmons tenia un terme propi, separat dels termes de Sant Gallart, de les Piles i de Santa Coloma de Queralt, inclús el petit lloc de Figuerola de Santes Creus tenia el seu propi terme. No he trobat el cadastre per Guialmons, però podria ser que existís. Per alguns pobles s’ha conservat, per altres s’ha perdut, però es va fer a tots."

I ens passa còpia del document "que parla de la propietat de Magí Vallbona de Guialmons al terme de Santa Coloma."

I aporta les descripcions de la peça de terra:

"-Era una peça de terra part campa (cultivable) part erma (no cultivable).

-Era a ¾ d’hora de casa seva (segurament de Guialmons), ho sigui que era bastant lluny, potser de les més lluny que trobo.

-Tenia 23 jornals, també et puc dir que era bastant gran, en relació a les mes de 400 peces que van declarar.

-Diu que 5 jornals eren de campa de 3a qualitat (la qualitat més baixa en quan a rendiment, dos cuarteras (de volum) per una de blat o tres per una d’espelta)

Un jornal aleshores equivalia a dues quarteres en superfície. Jornal era mesura de superfície.

En aquell moment quan parlen de la mesura cuartera es parla indistintament de cuartera de sembradura (de superfície) que equivalia a la superfície que es podia sembrar amb un sac. Com de la cuartera de volum: el que cabia en un sac, o uns recipients de fusta que tenien la mesura local del poble, o de pedra fixa a la plaça del poble (a Montblanc, a Falset. Crec que a la ciutat de Mallorca hi ha la plaça de la Quartera...) que eren per mesurar.

Per això diu “que son cuatre cuarteras (en volum) de blat per jornal o sis d’espelta, les que és collia en un jornal de 3a qualitat”. I també que un jornal eren duescuarteras (en superfície)

-La rendibilitat per la terra herma era de 6 diners per jornal. No diu els jornal però han de ser 18 (18 + 5 = 23)

-Finalment apunten les afrontacions, “a solixent..., a migdia..., a ponent..., y a tremuntana” (est, sud, oest, i nord). Són ben valuoses a l’hora de situar la peça, per exemple en el nostre cas sabem que era a tocar del camí de Santa Coloma a Conesa (poble), la peça era al nord del camí o el camí era al sud de la peça... I també a tocar del terme de Figuerola, a ponent de la peça!! Queda bastant ben situat."

L'autor dels llibre que exposam ens ens fa arribar una foto del mapa de la zona, per a poder situar correctament la finca de Magí Vallbona, de Guialmons.

I segueix escrivint l'autor: "També les afrontacions dels veïns ens poden fer descobrir millor la situació. De fet, en quasi totes les declaracions de les peces de terra normalment hi escriuen que està “situada a la partida de...”, en el nostre cas no ho apunten però et puc assegurar que estava a la gran partida del Codony (42 al mapa). Les partides són els noms, sovint molt antics, de les diferents zones del terme. Per exemple: “El Coll de Aguiló, la Font dels Carters, el Puig de Colomers..., a 1716 n’anomenaren unes 50."

Volem agrair a Jaume Martell Gassó la seva inestimable aportació. I també que ens hagi ajudat a aclarir la grafia més probable d'alguns cognoms que segurament no havíem sabut transcriure correctament, com per exemple Vivó per Vinó, o Prous per Prons, que ja han estat corregits a les entrades corresponents d'aquest blog.

Si aconseguim més dades d'aquests béns immobles de la família els farem arribar en el present blog.

28. V Generació. En Magí Joan Vallbona, lo pobill, Batlle de Guialmons (1665-1723), fill primogènit d'en Magí Vallbona (1642-1714), i de na Magina Gual (1638-1709)

El primer fill del matrimoni format per en Magí Vallbona, lo pobill i lo menor, i na Magina Vallbona, nada Magina Gual, és conegut com a Magí Joan Vallbona. Però a vegades els documents el presenten com a Joan Magí.

En Magí Joan Vallbona fou batejat dia 4 de gener de 1665. Li posaren el nom de Magí Joan Ramon Vallbona. Apadrinat per Joan Gual, d'Esblada, avi matern, i per na Coloma Gili, de Santa Coloma.

Posteriorment sabem que es casà en dues ocasions:

En primer lloc, contragué matrimoni, en primeres núpcies, amb n'Anna Maria Prous (1668 - abans de 1708), de les Piles, filla d'Antoni Prous i de na Francisca. Lamentablement no hem pogut trobar la data exacte del matrimoni perquè el llibre corresponent de la parròquia de les Piles d'aquests anys no s'ha conservat. El matrimoni format per en Magí Joan Vallbona i n'Anna Maria tingué els següents fills:

* N'Anna Maria Vallbona, batejada dia 18 de juliol de 1685, a qui li posaren els noms d'Anna Maria Margarida Francisca. Els seus padrins de fonts foren en Magí Vallbona, major, segurament el seu avi patern, i na Francisca Prous, de les Piles, àvia materna. D'ella sabem que es va casar amb en Macià Sagarra, dia 29 de setembre de 1700, a Guialmons.

* Na Francisca Vallbona, germana bessona de l'anterior, i batejada el mateix dia 18 de juliol de 1685, amb els noms de Francisca Magina Àngela. Apadrinada per n'Antoni Prous, de les Piles, avi matern, i na Magina Vallbona, de Guialmons, àvia paterna. Tenim informació que es va casar amb en Ramon Cabestany, de Rocafort, dia 14 de juny de 1705, a Guialmons.

* Na Madrona Vallbona, batejada dia 2 d'octubre de 1689, a qui li imposaren els noms de Madrona Margarida Victòria. Els seus padrins de fonts foren en Francesc Prous, fadrí, de les Piles, i na Victòria Miró, muller de Francesc Miró, de Barberà. Morí albada dia 11 d'octubre de 1689.

* Na Maria Vallbona, batejada dia 22 d'abril de 1691, amb el noms de Maria Caterina Margarida. Apadrinada per en Francesc Vallbona, fadrí, de Santa Coloma, i per na Coloma Vallbona, donzella, de Guialmons, tia seva. Es casà amb en Joan Vilaplana dia 12 de febrer de 1708, a Guialmons.

* Na Llucia Vallbona, batejada dia 10 de març de 1693, amb els noms de Llucia Coloma Caterina. Els seus padrins foren en Joan Jover, de les Piles, conco polític patern, i na Caterina Vallbona, muller de Francesc Vallbona, de Santa Coloma. D'aquesta filla encara no sabem més informació, però potser morís albada.

* En Francesc Vallbona, batejat dia 6 de novembre de 1695, li posaren els noms de Francesc Pere Magí. Els seus padrins de fonts foren en Pere Vallbona, fadrí, de Guialmons, el seu conco patern, i na Raimunda Prous, muller d'Antoni Prous, de les Piles. Consta que contragué matrimoni amb na Raimunda Ferrer, a Guialmons, dia 12 de setembre de 1717. Era conegut amb el sobrenom de prop l'Església. El ministre fou el Dr. Josep Vallbona, prevere i beneficiat de la Seu de Barcelona, conco patern. En Francesc va morir dia 27 d'agost de 1726, a Guialmons. Ell fou l'hereu universal de l'herència dels Vallbona - Pobill. Potser amb el temps ens ocuparem de la seva descendència, de la qual ja tenim moltes dades recollides, perquè hem anat coneixent d'altres Vallbona procedents de Guialmons que segurament descendeixen d'en Francesc Vallbona i de na Raimunda Ferrer, la seva esposa, i de la casa pairal de Cal Vallbona.

* Na Coloma Vallbona, batejada dia 10 d'agost de 1698, amb els noms de Coloma Agnès Anna Maria. Apadrinada pel Doctor en Medicina Joan Vallbona, de Guialmons, conco patern, i per n'Anna Maria Vallbona, donzella, filla de Magí Vallbona, de Guialmons, menor de dies, la seva germana major. D'ella no tenim més informació, fins al present.

* En Magí Vallbona, batejat dia 9 de desembre de 1700. Li posaren els noms de Magí Pau Joan. Fou apadrinat per en Macià Segarra, de Conesa, cunyat seu, i per na Paula Vallbona, muller del Doctor en Medicina Joan Vallbona, del Pont d'Armentera, tia política paterna. Tampoc hem sabut més notícies sobre ell, fins ara.

* En Josep Vallbona, batejat dia 14 de juny de 1703 amb els noms de Josep Pere Joan. Els seus padrins foren en Pere Joan Puig, paraire, del Pont d'Armentera, i n'Agnès Prous, muller de Francesc Prous, de les Piles. Morí albat, dia 30 de desembre de 1710, i fou enterrat en la tomba dels Vallbona, en l'església de Guialmons.

Tot i no haver trobat informació sobre la mort de la primera esposa d'en Magí Joan Vallbona, hem localitzat la nota registral de les seves segones núpcies amb na Coloma Vilaplana. Na Coloma era viuda, com en Magí Joan. En primeres núpcies s'havia esposada amb en Pere Joan Vilaplana. Però era filla de Ramon Antoni Joan (Antoni Joan és el cognom), de Guissona, i de n'Elisabet, la seva muller, ambdós difunts. Contragueren matrimoni a Guialmons dia 12 de febrer de 1708. I tingueren dos fills:

* Na Paula Vallbona, batejada dia 2 de febrer de 1709. Li posaren els noms de Paula Francisca i fou apadrinada per en Pau Castells, de Sant Gallard, i per na Francisca Cabestany i Vallbona, muller de Ramon Cabestany, la seva germana. Res més hem trobat encara sobre ella.

* En Josep Vallbona, batejat dia 21 de febrer de 1712. Li posaren els noms de Josep Pere Antoni. Fou apadrinat pen Francesc Vallbona, fadrí, de Guialmons, i per na Maria Prous, donzella, filla d'Antoni Prous, de les Piles. Morí albat, dia 14 de maig de 1716, i fou enterrat en la tomba dels Vallbona, en l'església de Guialmons.

El nostre biografiat, el primogènit d'en Magí Vallbona i na Magina, succeí al seu pare en el càrrec de Batlle de Guialmons, que ocupà fins a la seva mort, esdevinguda dia 28 de setembre de 1723, i fou enterrat en la tomba familiar de l'església de Guialmons.

Hem de tornar comentar que, el dia de l'enterrament, hi tornà haver presentació de demanda, per part de la Reverent Comunitat de preveres de Santa Coloma, reclamant els drets adquirits en els funerals per part de la referida Comunitat de preveres i es tornà mencionar la causa oberta contra els Vallbona. Dotze capellans assistiren als seus funerals, atès que era el Batlle de Guialmons a l'hora de la seva mort.

La seva segona esposa, na Coloma, va morir dia 30 de setembre de 1726, a Guialmons, i l'enterraren en la mateixa tomba familiar dels Vallbona.

29. V Generació. Na Maria Àngela Vallbona, lo pobilla (nada el 1666), filla d'en Magí Vallbona (1642-1714), i de na Magina Gual (1638-1709)

De la segona filla del matrimoni format per en Magí Vallbona, lo pobill i lo menor, i na Magina Vallbona, nada Magina Gual, només tenim aquesta informació:

Na Maria Àngela Vallbona, fou batejada dia 9 de desembre de 1666 a Figuerola. Els seus noms de pila foren Maria Àngela Magina. I els seus padrins de fonts foren en Magí Vallbona, lo major, Batlle de Guialmons, i avi patern, i na Maria Jover (?), d'Esblada. No ens ha arribat cap altra notícia relacionada amb ella. Ni que contragués matrimoni, ni de la seva mort. Tampoc és la padrina de fonts de cap nebot conegut. El que ens fa pensar que degué morir albada, però que no es registrà. Qualsevol novetat referent a la germana del nostre avantpassat directe de la branca mallorquina que es trobi en el futur serà incorporada en aquesta entrada.

30. V Generació. El Doctor en Medicina en Joan Vallbona, lo pobill (1669-1722), fill d'en Magí Vallbona (1642-1714), i de na Magina Gual (1638-1709)

Una reflexió que volem aportar a l'altura d'aquest treball és que sabem que almenys tres dels fills mascles d'en Magí Vallbona, lo pobill i lo menor, i na Magina Vallbona, nada Magina Gual, pogueren estudiar carrera. Segurament becats i a instàncies dels Comtes de Savellà, a qui serviren. Del tercer fill del matrimoni en tenim les següents referències:

En Joan Vallbona fou batejat dia 8 de maig de 1669 a Figuerola. Els seus noms de pila foren en Joan Francesc Miquel. Apadrinat per en Joan Florensa, de Guialmons, i na Francisca Prous, de les Piles.

De jove va anar a estudiar Medicina, però no sabem en quina universitat. Només que es convertí en Doctor en Medicina i exercí la professió en el poble del Pont d'Armentera durant molts d'anys, poble de la Comarca de l'Alt Camp, a Tarragona. Allà contragué matrimoni amb na Maria Paula, de cognom desconegut perquè no s'ha conservat el llibre de matrimonis d'aquella església. 

Tampoc s'ha pogut aclarir si tingueren fills perquè no hi ha llibres parroquials d'aquells anys.

De la seva partida de defunció hem conegut les següents dades i dates:

El Doctor en Medicina Joan Vallbona, va morir a Pont d'Armentera, on hi va exercir molts d'anys de metge, segons consta en la partida de defunció, dia 7 de novembre de 1722. Havia fet testament que entregà a Mn. Joan Alemany, prevere i rector de la parròquia del Pont d'Armentera. El seu cadàver fou traslladat a Guialmons, on rebé sepultura en la tomba familiar de l'església dia 10 de novembre del mateix any, perquè així ho havia expressat en les seves darreres voluntats recollides en el testament. Els preveres de la Reverent Comunitat de Santa Coloma reclamaren els seus drets al seu germà en Magí Joan Vallbona, Batlle de Guialmons, perquè el conflicte latent entre la família dels Vallbona - Pobill i els capellans de la parròquia de Santa Coloma seguia sense resoldre. Vint capellans assistiren als funerals per la seva ànima, celebrats el dia de l'enterro.

La seva viuda, na Maria Paula Vallbona, de la qual desconeixem el nom de fadrina, va morir també al Pont d'Armentera dia 16 de setembre de 1724. El se'n demà l'enterraren a la tomba familiar de l'església de Guialmons, amb el seu espòs. I dia 18 de setembre li digueren el funeral, amb assistència de dotze preveres. En la partida de defunció es torna fer referència al conflicte obert contra els Vallbona per part de la Revererent Comunitat de preveres de Santa Coloma de Queralt.

El Doctor en Medicina Joan Vallbona és el primer metge de la família del qual ens han arribat notícies.

31. V Generació. El Magnífic Doctor en ambdós Drets Pau Vallbona, lo pobill (1672-1733), fill d'en Magí Vallbona (1642-1714), i de na Magina Gual (1638-1709)

Ens acostam al protagonista principal de tot l'estudi que hem anat realitzant durant anys. En Pau Vallbona, lo pobill, quart fill d'en Magí Vallbona i de na Magina, que serà el primer Vallbona que es traslladarà a Mallorca i de qui descedim tots els Vallbona de l'illa. D'ell en tenim tanta informació que serà motiu de nombroses entrades en un futur pròxim.

En aquesta entrega només avançam que en Pau Vallbona fou batejat a Figuerola dia 27 de gener de 1672. Li imposaren els noms de Pau Isidre Francesc. I que els seus padrins de fonts foren n'Isidre Balsells, de Pontils, i na Magina Soler, de Santa Perpètua. Tota la demés informació que hem conegut sobre ell serà publicada en breu.

32. V Generació. En Pere Vallbona, lo pobill (nat el 1674), austriacista, fill d'en Magí Vallbona (1642-1714), i de na Magina Gual (1638-1709)

Del cinquè fill dels esposos en Magí Vallbona i na Magina Vallbona, nada Magina Gual, en tenim informació incompleta, però rellevant, al nostre mode de veure.

En Pere Vallbona, lo pobill, fou batejat a Figuerola dia 25 d'octubre de 1674, amb els noms de pila de Pere Joan Francesc. Fou apadrinat per en Pere Gual, d'Esblada, conco matern, i per na Maria Vallbona, de Guialmons, àvia paterna.

Dels llibres parroquials de Figuerola no n'hem trobat més dades sobre ell, excepte que el 1695 apadrinà al seu nebot Francesc, fill del seu germà en Magí Joan.

Segurament degué estudiar, amb el recolzament de la família noble dels Boixadors, Comtes de Savallà.

En un article sobre l'austriacisme en el Regne de Mallorca, del professor Josep Juan Vidal, de la Universitat de les Illes Balears, publicat el 2014, ofereix una informació molt interessant sobre la participació destacada d'en Pere Vallbona en la Guerra de Successió a la Corona d'Espanya en el bàndol austriacista. És cert que l'article el presenta com a fill d'en Pau Vallbona. Però és un error. En Pau es casà entorn a l'any 1700, i és impossible que tingués un fill que, l'any 1706, amb motiu de l'arribada del Comte de Savallà a Mallorca com a virrei i representant del pretendent al trono espanyol Carles III d'Àustria, tingués un paper tan destacat com li atribuixen els documents trobats. L'article, escrit en castellà i editat per Ediciones Universidad de Salamanca, refereix aquesta important notícia sobre en Pere Vallbona, lo pobill:

"Importantes propagandistas de la causa austriacista en Mallorca fueron Francesc Solá y Guardiola, un catalán, oídor de la Real Audiencia, que fue después nombrado regente de la institución, cuando Mallorca se transfirió al austricismo y Pau Vallbona, administrador de los bienes en Mallorca del Conde de Zavellà y su hijo Pere".

El paper jugat per en Pau Vallbona en la causa austriacista serà motiu d'una llarga reflexió quan parlem d'ell. Respecte a n'en Pere Vallbona, el seu germà, que com he dit abans és citat erròniament com a fill d'en Pau, l'article afegeix una nota a peu de pàgina que és de la màxima rellevància. Per aquest motiu la transcrivim:

"14. Pere Vallbona solicitó posteriormente "en atención a las confidencias hizo al Conde de Zavellà e introdujo cartas a confidentes" el empleo de escribano de cartas reales". I cita com a fonts l'Arxiu Històric de Nàpols (AHN, Estado libro 994, f. 387, 9 de septiembre de 1710) i l'Archivio di Stato di Napoli, Consiglio di Spagna, Officialium Maioricarum 131, f. 28-32 v, 12 de febrero de 1709). I acaba la referència a n'en Pere Vallbona afirmant que: "El Consejo de Aragón informó favorablemente su solicitud" (cf. Josep Juan Vidal, "El Austriacismo en el Reino de Mallorca. Supporters of Archduke Charles of Austria in Majorca", a Cuadernos dieciochistas, 15, 2014, Ediciones Universidad de Salamanca, pàgs. 170-171).

Al nostre protagonista, així com al seu germà Pau Vallbona, els esperava un brillant futur si la causa austriacista hagués triomfat finalment i hagués guanyat la Guerra de Successió. La seva amistat i fidelitat al Comte de Savallà, per a qui treballaven, i a qui li devien la seva protecció i influències polítiques, els hagués garantit una bona carrera política. Però no fou així. Tant en Pere com en Pau Vallbona es significaren molt a favor de la causa austriacista, i això tingué importants repercusions, tant per a l'un com a l'altre.

Les conseqüències que afectaren directament a Pau Vallbona seran objecte del nostre estudi. De les repercusions sobre en Pere Vallbona l'únic que hem pogut suposar és que seguí al Comte de Savallà en l'imperi austríac, o en el Regne de Nàpols, on es guarden els documents citats. En alguns d'aquests llocs hi degué fer la vida. Potser també s'hi casà i tingué una família, de la qual no en tenim cap dada a dia d'avui. Tot això, però, són hipòtesis de treball.

Les darreres notícies documentades sobre el nostre biografiat és que fou el padrí de fonts de la seva neboda Anna Vallbona i Terrassa, nada el mes de febrer de 1709, a Ciutat. Allà figura com el "Sr. Pere Vallbona de la Almudayna". Era en plena Guerra de Successió Espanyola, i potser habitava a casa del Virrei de Mallorca, en el Palau Reial, que aleshores era encara el Comte de Savallà, al servei del qual estava, com el seu germà Pau. El mateix any el Comte deixà Mallorca.

Seguia present a l'illa de Mallorca l'any 1715 perquè va apadrinar una altra neboda seva, de nom Anna Vallbona i Terrassa, nom que li posaren després de la mort de l'altra filla del mateix nom.

I també podem confirmar que encara vivia l'any 1724, doncs en el testament atorgat pel seu germà Pau Vallbona, en poder del notari Valentí Terrers, del 29 de maig de 1724, el testador elegí, entre altres marmessos, "lo Molt Reverent Josep Vallbona, Doctor en Teologia, Beneficiat en la Santa Església Catedral de dita Ciutat de Barcelona, Coloma Vallbona i Pere Vallbona mos germans".

Aquesta és la darrera notícia documentada sobre el nostre biografiat fins al dia d'avui.

Una vegada més quedam a expenses de noves troballes, que sempre ens fan revivar la il·lusió per a la recerca genealògica del nostre cognom Vallbona.

33. V Generació. Na Coloma Vallbona, lo pobilla (1677-1760), filla d'en Magí Vallbona (1642-1714), i de na Magina Gual (1638-1709)

De na Coloma Vallbona, l'única filla dels nostres avantpassats Magí Vallbona i Magina Vallbona, nada Gual, de la qual tenim més notícies, podem comentar el següent:

Na Coloma Vallbona fou batejada a Figuerola dia 20 de setembre de 1677. Rebé els noms de Francisca Magina Coloma. Els seus padrins foren en Joan Gual, d'Esblada, i na Coloma Gasol, de Guialmons.

De molt joveneta es casà a Guialmons amb en Joan Jover, de les Piles, fill d'en Marc Jover, difunt, i de na Maria. El matrimoni tingué lloc dia 4 de maig de 1692.

Sobre si tingueren fills i de la mort de l'espòs, no n'hem trobat dades. Justament falten molts volums de la parròquia de Sant Martí, de les Piles, on degueren viure i formar una família, i no s'han pogut trobar més coses.

Com ja hem dit en l'entrega anterior, el seu germà Pau Vallbona la nomenà una dels marmessors del seu testament, atorgat l'any 1724.

Na Coloma Jover, nada Coloma Vallbona, tingué una llarguíssima vida. Acabà els seus dies, de mort natural, el 31 d'agost de 1760, a les tres de la tarda, i després de rebre tots els sagraments, a Guialmons. La seva partida de defunció també ens conta que era viuda deixada d'en Joan Jover, pagès, de les Piles. Que deixà testament en poder el notari Dr. Carles Roca, notari de Santa Coloma. L'enterraren a la tomba familiar que els Vallbona tenien a l'església de Guialmons dia 2 de setembre del mateix any. Al seu funeral hi assistiren deu capellans, i la paga fou molt generosa. Per cert, hem de afegir que a la fi ja no es parla del plet de la Reverent Comunitat de preveres de Santa Coloma contra els Vallbona.

Per pura coincidència, l'enterraren el mateix dia, cinquanta anys després, que a sa mare, na Magina Vallbona. Però l'enterrament i funerals foren radicalment diferents. Les coses ja havien millorat un poc entre el clero parroquial i la seva família.

Una altra nota curiosa de l'època és que les dones són citades d'una altra manera. A la seva mort era coneguda com na Coloma Jover i Vallbona. Per la narració del seu funeral, realment va morir com una senyora, i el funeral fou esplèndid.

34. V Generació. Mn. Josep Vallbona, lo pobill (nat el 1682), prevere, Doctor en Teologia i Beneficiat de la Catedral de Barcelona, fill d'en Magí Vallbona (1642-1714), i de na Magina Gual (1638-1709)

Del darrer fill dels nostres avantpassats en Magí Vallbona i na Magina en sabem poques coses, però prou eloqüents.

En Josep Vallbona fou batejat a Figuerola dia 15 de gener de 1682. I els noms de pila que li posaren foren els de Josep Francesc Maure. Els seus padrins de fonts foren el seu germà gran, en Magí Vallbona, lo pobill, menor, i na Margarida Corbella, de Figuerola.

En Josep s'encaminà cap a la carrera eclesiàstica, segurament a la Ciutat de Barcelona. Fou ordenat de prevere i prest obtingué el títol de Doctor en Teologia i el càrrec de Beneficiat de la Catedral de la Ciutat de Barcelona, que es guanyava per oposicions. El 1717 oficià les noces del seu nebot Francesc Vallbona, fill del seu germà Magí Joan i de n'Anna Maria, i ja és mencionat amb els esmentats títol i càrrec. 

Anys més tard és citat com a marmessor en els testaments del seu germà en Pau Vallbona i de la seva cunyada Margarida Terrassa, esposa del seu germà Pau, sempre amb el títol de Doctor en Teologia i com a Beneficiat de la Catedral de la Ciutat Comtal. Na Margarida Terrassa atorgà el seu testament dia 25 d'abril de 1743 davant el notari Valentí Terrers, de Ciutat de Palma, i elegí entre els seus marmessors "lo Molt Reverent Josep Vallbona prevere, Doctor en Teologia, Beneficiat en la Santa Catedral Església de la Ciutat de Barcelona, mon cunyat". És la darrera data que hem localitzat sobre la seva vida. No tenim constància de quan fou la seva mort ni on tingué lloc. I és també el primer capellà de la línia de la nostra branca dels Vallbona de qui en tenim notícies. No en serà el darrer.